MC veu amb bons ulls fer públic l’HGC però reclama una planificació territorial “acurada”

Metges de Catalunya (MC) avala la proposta llançada pel conseller de Salut, Antoni Comín, de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) –centre privat amb ànim de lucre amb el qual el Servei Català de la Salut (CatSalut) manté un contracte d’activitat que finalitza el pròxim 31 de desembre– per convertir-lo en un equipament sanitari públic, tot i que reclama una “planificació acurada” amb tots els actors implicats del territori i garanties d’estabilitat laboral i professional per a la plantilla mèdica.

El sindicat considera que amb aquesta operació es donaria resposta a una demanda històrica de la comarca del Vallès Occidental, amb una població de més de 900.000 habitants, de disposar d’un hospital públic de referència i, al mateix temps, el Govern s’estalviaria la construcció dels dos nous hospitals previstos per a aquella zona, un a Rubí i l’altre a Cerdanyola.    

No obstant això, el secretari general de MC, Josep Maria Puig, ha assenyalat que es tracta d’un assumpte “complex” que requereix d’un anàlisi profund i d’una negociació pausada amb el propietari de l’HGC –actualment Quirónsalud, si bé la multinacional alemanya Fresenius es farà càrrec del centre en els propers mesos– els treballadors, els pacients i els hospitals de l’entorn, la majoria dels quals són concertats.

En aquest sentit, Puig ha advertit en un article publicat al blog Sindicat al dia que aquest procés de publificació també podria tenir conseqüències sobre l’activitat sanitària de Mútua de Terrassa, Hospital de Terrassa i Hospital de Sabadell, ja que el CatSalut podria reduir l’activitat que té concertada amb aquests centres per traspassar-la al nou HGC de titularitat pública, amb el consegüent efecte sobre les plantilles. 

Amb tot, el dirigent de MC s’ha mostrat d’acord amb “el camí i la idea política” del conseller Comín de recuperar l’activitat pública que fan els centres de titularitat privada amb ànim de lucre, com va passar aquest estiu amb la Clínica del Vallès, a qui el CatSalut no va renovar el contracte-programa i va derivar l’assistència sanitària pública que feia als hospitals de Sabadell i Terrassa.

“L’activitat pública i concertada no s’ha de barrejar amb l’activitat privada amb ànim de lucre, perquè sempre hi haurà un conflicte d’interessos. Poden coexistir, però no conviure en un mateix centre”, ha conclòs.