Medicina sense metges

dv., 22 novembre 2013 - 09:23

50 anys enrere, el 1964, Bob Dylan cantava The Times They Are A-Changin' (Els temps estan canviant). Aleshores, com ara, el món vivia anys convulsos: agitació social i canvis estructurals que anunciaven una nova etapa de l’existència humana. Els canvis no són sempre negatius o positius sinó que depenen del context que els provoquen i dels efectes que acaben produint.

En l’àmbit de la salut, les mesures transformadores s’han materialitzat en forma de retallades. Un 20% menys de pressupost sanitari en només tres anys, una reducció del 30% del sou dels professionals i l’acomiadament de centenars de treballadors de la salut. Però el camí de les retallades es troba esgotat i, a més, genera un rebuig social que es tradueix en penalització política, com es va comprovar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Així doncs, l’estratègia per provocar el canvi del model de sanitat, avança ara per l’aplicació de mesures menys evidents però que en el seu conjunt provoquen un debilitament del sistema sanitari públic. Són mesures que, analitzades individualment, poden ser interpretades en clau de progrés, però que sumades certifiquen el viratge pretès pels poders politico-econòmics: una sanitat pública de mínims, una medicina sense metges que acaba potenciant el mercat de les assegurances i foragitant els pacients del sistema públic, sobretot per causa de les extenses demores.

La clau del canvi d’aquest nou model assistencial low cost es troba en proveir a la societat d’una cobertura pública esquifida en recursos i en qualitat. En aquest objectiu, el metge exerceix un rol prescindible i costós. Disminuir les funcions dels metges per reduir a continuació el nombre de professionals, esdevé una mesura estratègica. Així, decisions com la delegació de responsabilitats per mitjà del que es coneix com a ‘gestió de la demanda’ (l’assignació de competències mèdiques al personal d’infermeria), el foment de la telemedicina, exercida també per professionals no mèdics, l’increment de les visites no presencials, la instauració del Programa del Pacient Expert (foment de l’autorresponsabilitat i l’autocura del pacient) o del programa de tractament dels pacients amb malaltia crònica avançada (MACA) són instruments que persegueixen un canvi de model a través de la reducció del nombre de visites per, en última instància, justificar la reducció de la dotació dels “costosos” professionals mèdics.

No obstant això, no plantegem una oposició sistemàtica a les mesures que representen una evolució adaptativa de la prestació sanitària a la realitat social i al progrés tecnològic. Però sí creiem que abans d’implementar qualsevol mesura és imprescindible, especialment en l’àmbit de la salut, la validació de la seva eficiència en els factors clínics, en el compliment de l’irrenunciable codi deontològic i en la seguretat de les garanties legals.

Les funcions dels professionals de la salut es troben perfectament delimitades a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) de 2003. No és la primera vegada que des Metges de Catalunya (MC) es reclama l’aplicació d’allò que preveu la LOPS pel que fa a la competències professionals, el treball en equip i la delegació de tasques. De la mateixa manera, cal ser molt escrupolós en les qüestions referides al dret a la intimitat del pacient, la confidencialitat i el consentiment informat recollides a la Llei sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.

Si el diagnòstic i el tractament de les patologies són les línies vermelles del traspàs de competències mèdiques cap a altres professionals sanitaris, els drets del pacient són l’element més sensible pel que fa a la seva protecció davant l’ampli ventall de possibilitats que ofereixen els recursos telemàtics en la prestació de l’assistència.

I en aquesta reclamació, els Col·legis Oficials de Metges no poden defugir la seva responsabilitat de control i vigilància del correcte desenvolupament professional i del rigor deontològic en l’exercici de la medicina. Des del sindicat així els hi hem demanat i hi continuarem insistint perquè es mantinguin ferms en la defensa de les competències mèdiques, el secret professional, el treball de qualitat i la dignitat del metge.