Metges de Catalunya (MC), sindicat majoritari entre el facultatius catalans, donarà aquest divendres, 28 de juny, el tret de sortida als actes de celebració del seu centenari, amb una conferència a càrrec de l’historiador i cronista de l’organització, Josep Lluís Martín i Berbois, que tindrà lloc a les 11.00 hores, al Seminari Centre Tarraconense (Carrer Sant Pau, 4) de Tarragona.
La xerrada, que porta per títol “Els orígens del Sindicat de Metges de Catalunya: una organització al servei de la medicina i el país”, servirà de pròleg al programa d’actes amb què MC commemorarà l’efemèride al llarg de 2020. Martín i Berbois relatarà la rellevància política i social que va suposar la creació del sindicat l’any 1920, tant per la seva visió d’una medicina humanitzada com per la seva funció social amb la creació de diverses institucions de previsió i de cooperació –com la Mutual Mèdica– per protegir els seus associats i les seves famílies.
A continuació, el president i el secretari general del sindicat, Jordi Cruz i Josep Maria Puig, respectivament, repassaran els 100 anys d’història de l’organització en la defensa de les condicions laborals i professionals del col·lectiu mèdic. El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Fernando Vizcarro, serà l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i el tercer tinent d’alcalde de Tarragona, Xavier Puig, clourà l’acte.
En aquesta jornada, MC també presentarà el disseny del logotip del centenari, que es convertirà en la seva nova imatge institucional durant el 2020, i anunciarà la celebració d’un gran acte central a Barcelona, el 27 de març de l’any vinent, coincidint amb la data oficial de l’aniversari.
Història
L'elecció de Tarragona com a escenari per encetar els actes commemoratius no és casual ni gratuïta. En aquesta mateixa ciutat, però un 28 de juny de 1919, un grup de facultatius que participaven en el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana es va reunir extraoficialment per constituir la comissió organitzadora del futur Sindicat de Metges de Catalunya, la qual, nou mesos mes tard –el 27 de març de 1920– acabaria el seu treball amb la fundació de l’entitat a la seu de l’Ateneu Empordanès de Barcelona.
El Sindicat de Metges de Catalunya és el primer sindicat mèdic constituït a Europa. La seva aparició va suposar una important novetat en el món sindicalista que va ser acollida amb molt d’èxit, ja que, pocs mesos després de la seva fundació, l’organització ja comptava amb l’afiliació del 70% dels metges que exercien arreu de Catalunya.
Aquell grup de metges emprenedors va dotar el sindicat d’una estructura funcional de gran ajuda per als seus associats i va treballar de manera extraordinària en la redefinició d’una nova sanitat catalana. Però la instauració de la dictadura de Primo de Rivera el 1923 va estroncar l’activitat de l’entitat.
La proclamació posterior de la República Catalana el 1931 va suposar un canvi radical per a la situació del país i també del sindicat. El Govern de la Generalitat, presidit per Francesc Macià, va encarregar a l’organització mèdica l’elaboració d’unes ponències que van servir de base de discussió al Parlament de Catalunya per planificar l’estructura sanitària.
Aquesta època d’esplendor sindical es va apagar amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola el 1936 i la repressió del règim franquista entre 1939 i 1975 que van acabar amb la desaparició del sindicat i l’exili de molts dels seus membres.
Professionalisme mèdic
El 1978, el Sindicato de Médicos Libre de Barcelona y su provincia, constituït un any abans gràcies a la llei que recuperava el dret d’associació sindical, es va reunir en assemblea i, amb la presència d’antics membres del Sindicat de Metges de Catalunya, va aprovar la refundació de l’organització.
Des d’aleshores, el sindicat va començar a treballar per reconstruir el sindicalisme professional mèdic no només a Catalunya, sinó també a la resta de l’Estat espanyol, formant part, fins al 2017, de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) fundada el 1979.
El 2002, el Sindicat de Metges de Catalunya i la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC), constituïda el 1981 i amb implantació als hospitals comarcals concertats, van decidir integrar-se en una única organització i adoptar la denominació actual del sindicat: Metges de Catalunya (MC).
Entre els seus objectius fundacionals, destaca la defensa dels interessos laborals, professionals i socials del col·lectiu mèdic; l’assoliment d’un pacte per la qualitat assistencial amb la Conselleria de Sanitat; la humanització de l’acte mèdic i l’establiment d’un conveni assistencial únic, en el marc del Servei Català de la Salut (CatSalut).
