Presentació

Els metges i les metgesses de Catalunya exercim en un sistema sanitari mancat de recursos que s’ha tensat en els darrers anys per l’increment descontrolat de prestacions i per l’augment de la població atesa. En aquest context, incideix l’actual crisi econòmico-financera fins a posar en dubte la solidesa del model.

Les decisions sanitàries es prenen sovint en clau política, econòmica i conjuntural, sense tenir en compte l’opinió del col·lectiu mèdic. El metge és minoritari dins el sistema i la seva veu està cada vegada més diluïda en el conjunt de treballadors sanitaris. Professionals no mèdics intercedeixen en qüestions professionals, laborals i retributives que els són pròpies.

L’Administració deixa sense efecte, per decret, alguns dels acords laborals més importants signats en les meses de negociació, amb la qual cosa facilita la retallada salarial i la modificació discrecional de les nostres condicions de treball: ampliació de jornada i aplicació de conceptes retributius variables poc ètics, perversos i lesius que afecten el reconeixement dels mèrits professionals del metge.

La gestió sanitària es polititza, es fa a esquena del coneixement mèdic i ignora la relació metge-pacient.