|
|
|
Exposició de motius A les societats amb un alt grau de desenvolupament social, la salut i la qualitat de vida són una prioritat per al conjunt de la ciutadania. Per assolir uns elevats nivells de salut el sistema sanitari s'organitza, fonamentalment, sobre tres eixos: l'assistència hospitalària, l'atenció primària i la salut pública. A grans trets, els dos primers concentren les actuacions de restauració de la salut i el tercer les de defensa i foment. La Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, va ordenar el sistema sanitari públic d'aquesta Comunitat, d'acord amb els principis d'universalització, integració de serveis, simplificació, racionalització, eficàcia i eficiència de l'organització sanitària, concepció integral de la salut, descentralització i desconcentració de la gestió, sectorització de l'atenció sanitària i participació comunitària. Dins d'aquesta ordenació, es contemplen tant les activitats assistencials, com les activitats adreçades a garantir la salut pública de la comunitat que esdevenen també una prestació del sistema sanitari i, per tant, es configuren com un dret de la ciutadania amb el que es dota també de contingut l'article 43 de la Constitució Espanyola. A fi i efecte de garantir els serveis i les prestacions en el seu conjunt, la Llei esmentada crea el Servei Català de la Salut que ve configurat per tots els centres serveis i els establiments sanitaris públics i de cobertura pública de Catalunya entre els quals aquesta norma inclou els de salut pública. Així doncs, les activitats de salut pública són una part dels serveis sanitaris, amb la qual cosa els òrgans que les executen han de tenir la consideració de proveïdors del sistema. Aquestes activitats, però, són heterogènies. D'una banda les accions de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, a l'igual que les assistencials, es fan sobre les persones. Fomenten la salut de les persones i de la col·lectivitat estimulant l'adopció d'estils saludables de vida mitjançant diverses intervencions d'informació i educació sanitària i redueixen la incidència de malalties específiques gràcies a vacunacions, immunitzacions passives i cribratges. Aquestes activitats han d'integrar-se en els serveis assistencials ja que, en els sistemes d'assistència sanitària integrada, com és el català, l'equip d'atenció primària ha d'assumir tant les funcions de medicina preventiva com les d'assistència mèdica. D'altra banda, les accions que s'anomenen de protecció de la salut s'adrecen a la prevenció dels efectes negatius que, diversos elements del medi poden tenir sobre la salut i el benestar de les persones. Clàssicament, aquestes accions s'han dividit en dues grans àrees, la salut ambiental i la salut alimentària. La salut ambiental dirigeix les seves actuacions al control i la vigilància dels agents físics, químics i biològics presents en diferents elements del medi com l'aigua, l'aire, el sòl i els llocs on es produeix la convivència humana. Altrament, la salut alimentària adreça les seves intervencions al control i vigilància d'aquests agents que són presents o poden ser vehiculats pels aliments. En el moment actual, escau avançar en l'ordenació de les activitats i serveis de salut pública i dotar-se d'instruments que permetin assolir el principi informador del sistema sanitari català relatiu a la racionalització, eficàcia, simplificació i eficiència que proclama l'article 2.a) de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya. La Llei de protecció de la salut constitueix un primer pas en aquesta direcció, modernitzant una part de la salut pública, la protecció de la salut, per tal de dotar-la de les eines científiques, tècniques i organitzatives necessàries per a contribuir a preservar la salut de la població de Catalunya. En aquest sentit, la Llei, en els Títols II, III i VI, dedica una especial atenció a consolidar i actualitzar les eines que les administracions sanitàries, amb responsabilitats en protecció de la salut, han vingut utilitzant fins ara com les inspeccions, la recollida de mostres, les anàlisis laboratorials i la potestat sancionadora. Però, a més, afegeix instruments moderns com l'obligació de la implantació de l'autocontrol per part de les empreses i dels agents econòmics o com la utilització del procediment d'anàlisi del risc per a abordar els problemes de salut relacionats amb els aliments i altres elements ambientals. El procés d'anàlisi del risc consta de tres components: l'avaluació, la gestió i la comunicació de risc. L'avaluació del risc és el conjunt d'actuacions adreçades a identificar i valorar qualitativament i quantitativament els perills i avaluar i caracteritzar el risc per a la salut de la població derivat de l'exposició a un agent físic, químic o biològic procedent del medi o dels aliments. La gestió del risc englobaria les actuacions adreçades a evitar o minimitzar un risc per a la salut, seleccionant i aplicant les mesures de prevenció i control més apropiades, àdhuc les reglamentàries. Per últim, la comunicació sobre el risc consisteix en l'intercanvi interactiu d'informació i d'opinions, relacionades amb els perills i els riscos, entre les persones encarregades de l'avaluació, les encarregades de la gestió, les persones consumidores, les persones representants de la indústria, la comunitat acadèmica i altres parts interessades. En aquest nou marc, la Llei de protecció de la salut contribueix a delimitar les activitats executives de gestió del risc en una de les parts més importants de la seguretat alimentària: el control sanitari d'aliments. La modernització d'aquest àmbit, juntament amb les accions que es duguin a terme, en aquesta direcció, per les organitzacions administratives responsables de les àrees de la sanitat animal i vegetal, la nutrició i el benestar animals, el consum i el medi ambient contribuiran a la construcció, al nostre país, d'una sòlida estructura relacional de seguretat alimentària, planificada, coordinada i supervisada per l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària que és la responsable de l'avaluació i la comunicació dels riscos per a la salut relacionats amb els aliments. Aquesta modernització comporta, alhora, la reforma de la Llei 15/1983, de la higiene i el control alimentaris, que ha permès l'actuació, a Catalunya, de les administracions sanitàries durant els darrers dinou anys i que, hores d'ara, continua sent l'única norma a tot l'Estat espanyol, amb rang de llei, que regula específicament els aspectes sanitaris dels aliments. La Llei defineix amb concreció quines són les activitats de protecció de la salut que abasta, quina és la intervenció administrativa en les mateixes i crea, en el Títol IV, l'Agència de Protecció de la Salut amb l'objectiu d'executar les activitats que, d'acord amb la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya correspon garantir al Servei Català de la Salut en uns casos i en d'altres al Departament de Sanitat i Seguretat Social. A aquests efectes, l'Agència s'adscriu al Departament de Sanitat i Seguretat Social que n'ostenta la vigilància i tutela, i subscriu amb el Servei Català de la Salut un contracte de relacions que constitueix el marc que ha de regir la realització d'aquestes activitats i serveis. També és de ressenyar que per fer apropar els seus serveis a la ciutadania, l'Agència té una estructura desconcentrada en el territori a través dels serveis regionals i es contempla també la participació comunitària. Les administracions locals de Catalunya tenen assignades importants competències en matèria de protecció de la salut. La Llei, en el Títol V, respecta escrupolosament les actuals competències, en salut ambiental i alimentària, de les Administracions Locals i de la Generalitat. Així, les responsabilitats d'ambdues administracions, recollides en les lleis d'Ordenació Sanitària de Catalunya i Municipal i de Règim Local continuen vigents. A més, la Llei aspira a crear un nou marc de cooperació interadministrativa basat en la col·laboració. La millor línia per a superar la conflictivitat competencial en els temes de salut ambiental i alimentària no passa, exclusivament, por una millor delimitació dels àmbits de responsabilitat sinó per la creació d'espais de gestió conjunta. I tot això respectant l'actual marc competencial que, a més, és similar al de tots els països del nostre entorn econòmic i social. En aquest sentit, la Llei preveu un marc flexible de col·laboració entre l'Agència i les Administracions locals i estableix una participació significativa de les persones que representen als Ajuntaments i als Consells Comarcals en els seus òrgans de direcció. S'ha buscat, conscientment, un disseny flexible per què, des del respecte a l'autonomia municipal, puguin enquadrar-se diferents graus de col·laboració depenent de la voluntat i de les necessitats dels ens locals que, a Catalunya, no formen un conjunt homogeni. Es té en compte, a més, la situació específica de l'Ajuntament de Barcelona, reflectida a la Llei de la Carta Municipal, preveient que les activitats de salut ambiental i alimentària de la Regió Sanitària de Barcelona siguin exercides per l'Agència de Salut Pública i Medi Ambient de Barcelona en el si del Consorci Sanitari de Barcelona. També es tenen en compte les competències, en l'àmbit de protecció de la salut, del Conselh Generau dera Val d'Aran, segons allò previst a la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial d'Era Val d'Aran i al Decret 354/2001, de 18 de desembre, de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh generau dera Val d'Aran en matèria de sanitat. L'aplicació del model de protecció de la salut que aquesta Llei configura permetrà avançar en una optimització dels mitjans personals i materials que es destinen a aquesta activitat, en la coordinació de tot el dispositiu que en aquests moments està adscrit a aquesta finalitat, en l'acostament i la participació de la ciutadania en la presa de decisions i en la millora de la qualitat dels serveis que es presten, amb el consegüent benefici que tot això ha de comportar per a la població de Catalunya, d'acord amb l'encàrrec del Parlament de Catalunya contingut en la Moció 103/VI, sobre mesures de millorament de la prestació sanitària pública, aprovada en la sessió de 14 de juny de 2001. TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS ARTICLE 1. OBJECTE Aquesta Llei té per objecte l'ordenació de les activitats i dels serveis de protecció de la salut, en el marc de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, per tal de contribuir a fer efectiu el dret a la protecció de la salut previst a l'article 43 i concordants de la Constitució Espanyola, d'acord amb les competències atribuïdes a la Generalitat en els articles 9.11 i 17 de l'Estatut d'Autonomia. ARTICLE 2. PRINCIPIS INFORMADORS L'ordenació de les activitats i dels serveis de protecció de la salut, en els termes establerts en aquesta Llei, s'ajustarà als principis informadors següents: a) Foment d'un adequat nivell de protecció de la salut de la població respecte dels agents físics, químics i biològics presents al medi. b) Concepció global dels serveis de protecció de la salut. c) Racionalització, eficàcia, simplificació i eficiència de l'organització d'aquests serveis. d) Foment i millora de la qualitat dels serveis de protecció de la salut. e) Descentralització i desconcentració de la gestió. f) Equitat i superació de les desigualtats territorials i socials. g) Participació comunitària en la planificació i el control de l'execució de les polítiques de protecció de la salut h) Coordinació i cooperació interdepartamental i interadministrativa en el desenvolupament de les activitats de protecció de la salut. i) Preeminència de les activitats de protecció de la salut sobre altres consideracions. ARTICLE 3. DEFINICIONS Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per: a) Protecció
de la salut b) Salut
alimentària c) Salut
ambiental d) Perill e) Risc f) Anàlisi
del risc g) Avaluació
del risc h) Gestió
del risc i) Comunicació
sobre el risc j) Vigilància
sanitària k) Control
sanitari l) Autocontrol m) Autoritat
sanitària
LES ACTIVITATS DE PROTECCIÓ DE LA SALUT ARTICLE 4. ANÀLISI DEL RISC 4.1. Estan sotmeses a l'avaluació del risc: Les situacions de risc derivades de l'exposició de les persones als agents físics, químics o biològics presents en el medi i els seus vectors. 4.2. Estan sotmeses a la gestió del risc: a) Les condicions higièniques i sanitàries dels aliments i les begudes, de les aigües de consum públic, dels productes alimentaris i de totes les substàncies que hi són relacionades en general. I, especialment, els processos de producció, elaboració, captació, tractament, transformació, conservació, envasament, emmagatzematge, transport, distribució i venda. b) Les condicions higièniques i sanitàries dels sistemes de subministrament d'aigües de consum públic, de les indústries i dels establiments dedicats a activitats alimentàries i de llurs instal·lacions, com també les de les persones manipuladores. c) Les condicions higièniques i sanitàries en què es practica la venda d'aliments, begudes i aigües. d) Les condicions higièniques i sanitàries dels locals i instal·lacions de pública concurrència, així com de les activitats que s'hi realitzen. e) Les condicions higièniques i sanitàries dels llocs d'habitatge, dels assentaments humans i de les activitats que s'hi realitzen. f) Les condicions sanitàries de l'ús i/o manipulació de productes químics o biològics que puguin afectar la salut de les persones. g) Les condicions sanitàries de la gestió intracentre dels residus sanitaris. h) Les activitats i instal·lacions de policia sanitària mortuòria. i) Els perills vehiculats pels animals domèstics, peridomèstics i les plagues. j) Les condicions sanitàries derivades de la contaminació del medi: aire, aigua i sòl.
AUTOCONTROL I INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA CAPÍTOL 1 AUTOCONTROL ARTICLE 5. AUTOCONTROL 5.1. Les persones titulars de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries en què es realitzen activitats de les previstes en aquesta Llei són responsables de la higiene i la seguretat sanitària dels locals, de les instal·lacions, dels processos i dels productes que es derivin de la seva activitat. 5.2. Aquestes persones titulars han d'establir procediments d'autocontrol per a garantir la seguretat sanitària dels productes, les instal·lacions i les activitats que s'hi realitzen. CAPÍTOL 2 LA INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA ARTICLE 6. AUTORITZACIÓ SANITÀRIA 6.1. Les instal·lacions, establiments, serveis i indústries en què es realitzin activitats de les previstes a l'article 4, necessiten autorització prèvia de funcionament, d'acord amb la normativa sectorial d'aplicació. 6.2. Aquesta autorització l'atorgaran les autoritats sanitàries corresponents, d'acord amb les competències que tinguin atribuïdes per aquesta Llei, les seves disposicions de desplegament reglamentari i la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, sens perjudici del que estableix el règim d'intervenció de les activitats regulat a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental. 6.3 En el cas d'activitats sotmeses al règim d'intervenció integral de l'Administració ambiental regulat per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, en què d'acord amb la normativa sectorial no es requereixi autorització sanitària, els aspectes relatius a la protecció de la salut relacionats amb la protecció del medi s'han de contemplar en els corresponents informes que, en aquest àmbit, s'han d'emetre de conformitat amb la Llei esmentada d'acord amb la qual s'han d'autoritzar. ARTICLE 7. ELS REGISTRES 7.1. S'establiran reglamentàriament els registres necessaris per facilitar les tasques de control sanitari d'instal·lacions, d'establiments, de serveis i d'indústries o de productes. Aquests registres els instauraran les administracions sanitàries d'acord amb l'àmbit competencial establert. 7.2. D'acord amb la normativa vigent es garantirà la confidencialitat de les dades personals que aquests registres continguin. ARTICLE 8. INFORMACIÓ A L'AUTORITAT SANITÀRIA Quan les persones titulars de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries detectin l'existència de riscos per a la salut derivats de l'activitat o dels seus productes, han d'informar immediatament a l'autoritat sanitària corresponent i procedir, si és el cas, a la retirada del producte del mercat o cessar la seva activitat, en la forma que es determini reglamentàriament. ARTICLE 9. INSPECCIÓ 9.1. Les administracions públiques, d'acord amb les seves competències, duran a terme les inspeccions necessàries per al compliment d'allò previst en aquesta Llei i disposicions concordants. 9.2. Les persones al servei de les administracions públiques quan desenvolupin funcions d'inspecció i acrediti la seva identitat, està autoritzat per: a) Entrar lliurement i sense prèvia notificació, en qualsevol instal·lació, establiment, servei o indústria subjecte al control sanitari previst en aquesta Llei. b) Practicar les proves, investigacions o exàmens necessaris per comprovar el compliment de les normes sanitàries. c) Prendre mostres per tal de comprovar el compliment de les normes sanitàries. d) Realitzar totes les actuacions que calguin per al compliment de les funcions d'inspecció. 9.3. Les persones al servei de les administracions públiques, quan realitzin funcions d'inspecció relatives a la protecció de la salut, té la condició d'agent de l'autoritat. 9.4. En l'exercici d'aquestes funcions les persones precitades poden sol·licitar el suport i la col·laboració d'altres agents de l'autoritat que tinguin encomanades funcions de seguretat. ARTICLE 10. CONTROL ANALÍTIC Les tasques de control analític amb valor oficial que realitzin les administracions públiques als efectes del que preveu aquesta Llei s'han d'efectuar en establiments acreditats de la Xarxa de Laboratoris de Salut Ambiental i Alimentària d'Utilització Pública. ARTICLE 11. MESURES CAUTELARS 11.1. Si com a conseqüència de les activitats d'inspecció i control es comprova l'existència o hi ha indicis raonables d'un risc per a la salut de la població, les autoritats sanitàries, en l'àmbit de llurs respectives competències, poden adoptar les mesures cautelars següents: a) La immobilització i, en el seu cas, decomís de productes i substàncies. b) El tancament precautori de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries. c) La suspensió de l'autorització sanitària de funcionament. d) L'establiment de condicions prèvies en qualsevol fase de la fabricació o comercialització de productes i substàncies, així com del funcionament de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries a què es fa referència en aquesta Llei, amb la finalitat que corregeixin les deficiències detectades. e) Qualsevol altre mesura ajustada a la legalitat vigent que sigui necessària per existir indicis racionals de risc per a la salut. 11.2. La durada de les mesures a què es refereix l'apartat anterior no ha d'excedir del que exigeix la situació de risc que les justifica. 11.3. Per tal de garantir l'eficàcia de les mesures cautelars contemplades en aquest article es podran imposar multes coercitives. L'òrgan que ha dictat la mesura cursarà un requeriment d'execució de l'esmentada mesura, advertint a l'interessat del termini que disposa per al seu compliment, i de què en cas que no compleixi se li imposarà una multa que no podrà excedir de 6.000 euros. En cas que es comprovi l'incompliment del requeriment d'execució esmentat es podran reiterar fins a un màxim de tres vegades les multes citades per terminis que no poden ser inferiors a l'assenyalat en el primer requeriment. Aquestes multes no tenen el caràcter de sanció i són independents i compatibles amb les que es puguin imposar com a conseqüència d'un procediment sancionador.
ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS DE PROTECCIÓ DE LA SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA CAPÍTOL 1 L'AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT ARTICLE 12. CREACIÓ DE L'AGÈNCIA Es crea l'Agència de Protecció de la Salut, organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Sanitat i Seguretat Social, amb l'objectiu d'integrar tots els serveis i activitats d'aquest Departament referits a la protecció de la salut i coordinar-los amb la resta de dispositius de protecció de la salut existents a Catalunya, amb la finalitat de protegir la població davant els factors ambientals i alimentaris que poden tenir un efecte negatiu sobre la salut de les persones. ARTICLE 13. NATURALESA 13.1. L'Agència de Protecció de la Salut, per la consecució del seu objectiu, té personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i plena capacitat d'obrar en l'exercici de les seves funcions, d'acord amb aquesta Llei i amb la resta de disposicions que li són aplicables. 13.2. L'Agència de Protecció de la Salut disposa dels recursos suficients per al compliment de les seves finalitats. A aquests efectes, té pressupost propi, sens perjudici d'allò que estableix el Decret Legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. 13.3. L'Agència de Protecció de la Salut resta vinculada funcionalment al Servei Català de la Salut mitjançant la formalització del corresponent contracte de relacions. ARTICLE 14. EL CONTRACTE DE RELACIONS 14.1. El contracte de relacions a què fa referència el punt 3 de l'article anterior s'establirà entre el Servei Català de la Salut i l'Agència de Protecció de la Salut. 14.2. El contracte de relacions regula els vincles i obligacions entre ambdues entitats en matèria de protecció de la salut, tenint en compte el marc competencial fixat per la Llei 15/1990, d'ordenació sanitària de Catalunya i la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya. 14.3. Aquest contracte de relacions, que tindrà una durada de quatre anys, ha de contenir: a) La missió, l'orientació estratègica i els criteris d'actuació de l'Agència. b) La relació de serveis i activitats que ha de prestar l'Agència per compte del Servei Català de la Salut. c) Els requisits i condicions en què s'han de prestar aquests serveis i activitats. d) Els objectius de producció a assolir. e) L'assignació de recursos que han d'anar a càrrec del Servei Català de la Salut. f) El marc de responsabilitat de l'Agència i de les persones que hi ostenten càrrecs directius. g) Els instruments de seguiment i de control de resultats, incloent-hi els indicadors necessaris per a verificar-ne el compliment i els sistemes d'informació que permetin el control de la gestió. h) Qualsevol altra previsió que sigui necessària per al compliment de les seves finalitats. 14.4. El contracte de relacions ha de ser aprovat, prèviament a la seva formalització, pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut i pel Consell Rector de l'Agència. 14.5. Anualment, l'Agència presentarà al Servei Català de la Salut un pla en el que es concretaran els objectius, per aquest període de temps i l'adequació dels indicadors, les responsabilitats, els controls i els altres elements previstos al contracte de relacions. ARTICLE 15. ELS PRINCIPIS DE GESTIÓ 15.1. L'Agència ha d'establir un catàleg de serveis que especificarà les activitats a realitzar, el seu règim econòmic, els recursos humans necessaris i les restants previsions que siguin convenients per a la seva implementació. 15.2. L'Agència ha de comptar amb un sistema integral de gestió per implantar un control per resultats, delimitar clarament les responsabilitats i establir una adequada avaluació dels paràmetres que incideixen en la qualitat i els costos dels serveis. ARTICLE 16. FUNCIONS 16.1. Per a la consecució del seu objectiu l'Agència de Protecció de la Salut desenvolupa les següents funcions: a) La gestió de serveis en matèria de protecció de la salut. b) La gestió i l'execució de les actuacions institucionals en matèria de protecció de la salut derivades de les competències de la Generalitat de Catalunya. c) L'execució dels serveis i les activitats previstes en el contracte de relacions. d) El suport tècnic als ajuntaments i consells comarcals per al desenvolupament de les competències que aquests tenen atribuïdes en matèria de protecció de la salut, d'acord amb l'article 68 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya. e) La provisió de serveis de protecció de la salut, de competència municipal i comarcal mitjançant convenis entre l'Agència i els ens locals, on constaran els vincles i les obligacions entre ambdues entitats i la sistemàtica d'intercanvi d'informació. f) El suport tècnic a la xarxa assistencial vinculada al Servei Català de la Salut en matèria de protecció de la salut. g) L'autorització, registre i acreditació de centres, serveis, establiments i activitats de protecció de la salut que ho requereixin d'acord amb l'ordenament vigent, sens perjudici del que estableix el règim d'intervenció de les activitats regulat a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental i del que preveu la legislació de règim local vigent a Catalunya, com també la inspecció i el control i la potestat sancionadora, si s'escau. h) Qualsevol altra funció de protecció de la salut no establerta en els punts anteriors relacionada amb els objectius i activitats previstos en aquesta Llei. 16.2. L'Agència pot executar aquestes funcions: a) Directament. b) Establint contractes o convenis amb altres entitats públiques o privades, amb subjecció a la normativa sobre contractes de les administracions públiques. L'Agència comunicarà a l'Ajuntament corresponent els contractes o convenis establerts per a executar les funcions en el seu àmbit territorial i, a més, precisarà de la seva conformitat quan les funcions corresponguin a l'exercici de les competències dels ens locals. ARTICLE 17. ACTIVITATS En el desenvolupament de les seves funcions, l'Agència, en l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, du a terme les activitats següents: a) Educació sanitària en l'àmbit de la protecció de la salut. b) Avaluació del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi: aire, aigua i sòl. c) Avaluació i gestió del risc per a la salut de les aigües de consum públic. d) Avaluació i gestió del risc per a la salut dels establiments públics i dels llocs d'habitatge i convivència humana. e) Gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris. f) Policia sanitària mortuòria. g) Avaluació del risc per a la salut derivat de les zoonosis dels animals domèstics i peridomèstics. h) Comunicació sobre el risc a totes les parts interessades. i) Qualsevol altra activitat relacionada amb la gestió en matèria de protecció de la salut no establerta en els punts anteriors i relacionada amb els objectius i funcions previstos en aquesta Llei.
18.1. Els òrgans de direcció de l'Agència són: a) El Consell Rector. b) El/la directora/a gerent/a. c) Els òrgans i les unitats que s'estableixin per reglament. 18.2. L'òrgan de participació de l'Agència és el Consell de Participació ARTICLE 19. COMPOSICIÓ DEL CONSELL RECTOR 19.1. El Consell Rector és l'òrgan superior de direcció de l'Agència en el qual hi ha persones representants de les administracions competents en l'àmbit de protecció de la salut amb la finalitat de cooperar en la consecució dels objectius d'aquesta Llei. 19.2. El Consell Rector és format per: a) El/la president/a i el/la vicepresident/a 1r. que seran nomenats pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social. b) El/la directora/a gerent/a de l'Agència, que n'és el vice-president 2n. c) Dues persones vocals en representació del Departament de Sanitat i Seguretat Social. d) Dues persones vocals en representació del Servei Català de la Salut. e) Quatre persones vocals en representació dels ens locals de Catalunya. 19.3. Les persones vocals del Consell Rector són nomenades i separades del càrrec pel/per la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social a proposta de cada una de les representacions que el componen: el Departament de Sanitat i Seguretat Social, el Servei Català de la Salut i, en el cas dels ens locals, per les entitats associatives d'ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període de quatre anys, sens perjudici que les persones interessades puguin ser reelegides successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida. 19.4. El Consell Rector ha de nomenar un/a secretari/a que assisteixi a les reunions amb veu però sense vot. 19.5. Les persones membres del Consell Rector estaran sotmeses al règim d'incompatibilitats previstos a les normes generals. ARTICLE 20. FUNCIONS DEL CONSELL RECTOR Corresponen al Consell Rector les funcions següents: a) Fixar els criteris d'actuació de l'Agència d'acord amb les directrius del Departament de Sanitat i Seguretat Social i del Servei Català de la Salut. b) Aprovar el contracte de relacions amb el Servei Català de la Salut i el pla anyal. c) Aprovar els programes d'actuació i d'inversions generals de l'Agència. d) Aprovar la proposta d'avantprojecte de pressupost d'ingressos i despeses anuals de l'Agència, i elevar-la al Departament de Sanitat i Seguretat Social perquè la incorpori a l'avantprojecte general d'aquest i li doni el tràmit establert a la Llei de finances públiques de Catalunya. e) Aprovar la memòria anual de l'Agència. f) Aprovar el catàleg de serveis de l'Agència. g) Avaluar periòdicament els programes d'actuació i el grau d'assoliment dels objectius de l'Agència. h) Fixar els criteris generals per a l'establiment dels contractes i convenis que faci l'Agència. i) Elevar al/a la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social els preus públics i les taxes per a la prestació dels serveis. j) Elevar al/a la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social la relació de llocs de treball i d'estructura orgànica de l'entitat. k) Proposar al/a la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social el nomenament i cessament dels/de les directors/es dels serveis regionals. l) Elevar al/a la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social per a la seva ulterior tramitació, l'aprovació de les característiques i la destinació de les operacions de crèdit. m) Aprovar el reglament de funcionament intern del mateix Consell. n) Proposar al/a la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social, per a la seva ulterior tramitació, l'aprovació d'operacions d'endeutament, d'acord amb allò previst a la Llei de finances públiques de Catalunya. o) Qualsevulla altra no assignada expressament en aquesta Llei als restants òrgans de l'Agència. ARTICLE 21. EL/LA DIRECTORA/A GERENT/A 21.1. El/la directora/a gerent/a assumeix la direcció i la gestió ordinària de l'Agència, d'acord amb els criteris d'actuació fixats pel Consell Rector, així com la representació plena del Consell Rector en relació amb l'execució dels acords adoptats. Igualment es responsabilitzarà del compliment del contracte de relacions amb el Servei Català de la Salut. 21.2. El/la directora/a gerent/a és nomenat per un període de quatre anys, que pot ser renovat successivament. 21.3. El nomenament i cessament de la persona que ocupa aquest càrrec corresponen al Govern de la Generalitat a proposta del/de la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social, una vegada escoltat el Consell Rector de l'Agència. 21.4. La persona nomenada com a directora/a gerent/a està sotmesa al règim d'incompatibilitats previst a les normes generals.
Corresponen al/a la directora/a gerent/a les funcions següents: a) Dur a terme els acords adoptats pel Consell Rector. b) Sotmetre a l'aprovació del Consell Rector els criteris d'actuació de l'entitat i el contracte de relacions amb el Servei Català de la Salut; els programes d'actuació i d'inversions generals; la proposta d'avantprojecte de pressupost i la memòria anual de l'entitat; el catàleg de serveis; els criteris generals per a l'establiment dels contractes i convenis que faci l'Agència i la proposta d'operacions d'endeutament, així com el pla anual regulat a l'article 14.5. c) Proposar al Consell Rector els preus públics i les taxes per a la prestació dels serveis. d) Assumir la direcció del personal de l'Agència. e) Proposar al Consell Rector la relació de llocs de treball i d'estructura orgànica de l'entitat. f) Proposar al Consell Rector, per a la seva posterior tramitació, el nomenament i cessament dels/de les directors/es dels serveis regionals. g) Proposar al Consell Rector per a la seva ulterior tramitació, l'aprovació de les característiques i la destinació de les operacions de crèdit. h) Coordinar, inspeccionar i avaluar els òrgans de l'Agència. i) Dictar instruccions relatives a l'organització i el funcionament de l'Agència. j) Actuar com a òrgan de contractació de l'Agència. k) Autoritzar les despeses i proposar els pagaments. l) Tenir la representació legal de l'Agència en tot tipus d'actuacions, llevat de la representació i defensa en judici. ARTICLE 23. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ TERRITORIAL 23.1. L'Agència s'ordena en demarcacions territorials denominades serveis regionals que coincidiran amb les regions sanitàries del Servei Català de la Salut. 23.2. Els serveis regionals han de comptar amb una dotació suficient i adequada de recursos per tal de desenvolupar les activitats de protecció de la salut en el territori respectiu, sens perjudici de l'existència de centres, serveis i establiments que tinguin assignat un àmbit d'influència supraregional. ARTICLE 24. FUNCIONS DELS SERVEIS REGIONALS Els serveis regionals han de realitzar, pel que fa a l'àmbit territorial respectiu, les activitats de protecció de la salut a què es refereix l'article 17 d'aquesta Llei, d'acord amb les directrius del Consell Rector i del/de la directora/a gerent/a de l'entitat. ARTICLE 25. ESTRUCTURA DELS SERVEIS REGIONALS Els serveis regionals s'estructuren en els òrgans següents: a) El Consell Regional b) El/la directora/a c) Els òrgans i unitats que s'estableixin per reglament. ARTICLE 26. ELS CONSELLS REGIONALS 26.1. Els consells regionals de l'Agència són formats per: a) Tres persones representants del Departament de Sanitat i Seguretat Social, proposats pel seu secretari general. b) Tres persones representants del Servei Català de la Salut, proposats pel seu director. c) Quatre persones vocals en representació dels ens locals del territori respectiu. 26.2. Les persones membres dels consells regionals són nomenades i separades del càrrec pel/per la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen: el Departament de Sanitat i Seguretat Social, el Servei Català de la Salut i, en el cas dels ens locals, per les entitats associatives d'ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que les persones interessades puguin ésser reelegides successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida. 26.3. El/la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social nomenarà el/la president/a d'entre els membres del Consell. ARTICLE 27. FUNCIONS DELS CONSELLS REGIONALS Correspon als consells regionals de l'Agència el desenvolupament de les funcions següents: a) Formular propostes de programes d'actuació en el seu àmbit. b) Proposar al Consell Rector l'annex del contracte de relacions corresponent. c) Avaluar el compliment dels objectius de l'Agència en el seu àmbit. d) Aprovar la memòria anual del servei regional. e) Aprovar el seu reglament de règim de funcionament intern. ARTICLE 28. EL/LA DIRECTORA/A 28.1. El/la directora/a assumeix la direcció i la gestió del servei regional respectiu, així com la representació del seu consell regional en relació amb l'execució dels acords que aquest adopti. 28.2. El seu nomenament i cessament corresponen al/a la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social, a proposta del Consell Rector de l'Agència. 28.3. Les funcions del/de la directora/a del servei regional s'establiran reglamentàriament. 28.4. La persona nomenada com a directora/a està sotmesa al règim d'incompatibilitats previst a les normes generals. ARTICLE 29. EL SERVEI REGIONAL DE BARCELONA CIUTAT 29.1. Les funcions previstes per als serveis regionals de l'Agència, pel que fa a la ciutat de Barcelona, són assumides pel Consorci Sanitari de Barcelona, mitjançant l'Agència de Salut Pública i Medi Ambient prevista per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. 29.2. El Govern ha de dictar les normes que facin efectiva la previsió continguda a l'apartat anterior. ARTICLE 30. ELS SECTORS. NATURALESA I FUNCIONS 30.1. Els serveis regionals s'ordenen en subunitats territorials denominades sectors que coincidiran amb els sectors sanitaris del Servei Català de la Salut. 30.2. El sector és la unitat territorial elemental on es duen a terme les activitats de protecció de la salut, i en l'àmbit del qual actua l'equip de protecció de la salut. 30.3. L'equip de protecció de la salut és el conjunt de persones professionals sanitaries i no sanitaries que desenvolupen, de manera integrada mitjançant el treball en equip, actuacions relatives a la protecció de la salut. 30.4. L'equip de protecció de la salut, organitzat sota el principi general de polivalència de funcions de les persones que el composen, assegurarà el compliment de les activitats establertes al catàleg de serveis en el seu àmbit. 30.5. Les persones professionals sanitaries de l'equip de protecció de la salut venen obligades a realitzar totes les activitats pròpies de l'equip, independentment de la seva titulació, llevat d'aquelles que estiguin reservades legalment a les persones professionals que comptin amb una titulació específica. 30.6. La composició dels equips de protecció de la salut es determinarà en la relació dels llocs de treball de l'Agència. 30.7. Al front de l'equip de protecció de la salut hi haurà un/a responsable que dirigirà el seu funcionament i n'assegurarà la coordinació amb la resta d'estructures del sistema sanitari i amb els ens locals del seu àmbit. Les demandes de suport tècnic que facin els ens locals es canalitzaran a través d'aquest/a responsable. 30.8. En els sectors, en funció de les característiques derivades de la relació entre els ens locals i l'Agència, es podran desenvolupar reglamentàriament fórmules i instruments de coordinació. ARTICLE 31. EL CONSELH GENERAU DERA VAL D'ARAN Les funcions de protecció de la salut, assumides mitjançant aquesta Llei per l'Agència de Protecció de la Salut, són desenvolupades, a l'àmbit territorial de la Vall d'Aran, pel Conselh Generau dera Val d'Aran, en virtut de les transferències assumides, en matèria de sanitat, pel Decret 354/2001, de 18 de desembre, de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh generau dera Val d'Aran en matèria de sanitat, d'acord amb la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial d'Era Val d'Aran. ARTICLE 32. LA PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA 32.1. La participació comunitària en matèria de protecció de la salut es garantirà mitjançant el Consell de Participació, el qual serà l'òrgan de participació activa de la societat en els temes relacionats amb la protecció de la salut i estarà composat per representants de les organitzacions de consumidors i consumidores i de les organitzacions econòmiques, professionals i socials amb un àmbit d'activitat relacionat amb la protecció de la salut. 32.2. El Consell de Participació serà presidit pel/per la President/a del Consell Rector de l'Agència i la seva composició es determinarà reglamentàriament. ARTICLE 33. LA XARXA DE LABORATORIS DE SALUT AMBIENTAL I ALIMENTÀRIA D'UTILITZACIÓ PÚBLICA 33.1. Per tal de cobrir les necessitats analítiques en matèria de protecció de la salut i assegurar la qualitat dels seus serveis, es crea la Xarxa de Laboratoris de Salut Ambiental i Alimentària d'Utilització Pública que està formada pels laboratoris acreditats segons la normativa vigent. 33.2. L'Agència de Protecció de la Salut ha de desenvolupar les tasques de control analític que li corresponen mitjançant els laboratoris de la Xarxa. 33.3. Formen part de la Xarxa els laboratoris, de titularitat pública o privada, que estiguin acreditats per l'Agència i ho sol·licitin. 33.4. Reglamentàriament s'establiran els requisits d'acreditació i el procediment de sol·licitud d'inclusió i exclusió de la Xarxa. ARTICLE 34. RECURSOS HUMANS 34.1. El personal de l'Agència és format per: a) El personal funcionari de l'Administració de la Generalitat. b) El personal procedent de les corporacions locals que hi sigui adscrit. c) El personal procedent de les corporacions locals adscrit funcionalment en el marc dels convenis que s'estableixin amb l'Agència. El personal municipal quan presti suport tècnic a l'Agència tindrà la consideració, només a aquests efectes, de personal al servei de l'Agència de Protecció de la Salut. d) L'Agència pot tenir també personal laboral, que es regeix per la legislació corresponent. En tot cas, els llocs de treball que comportin exercici de funcions d'autoritat han de ser proveïts per persones funcionàries. 34.2. El personal de l'Agència quan presti suport tècnic als ens locals per a l'exercici d'activitats de la seva competència tindrà la consideració, només a aquests efectes, de personal al servei dels ens locals. 34.3. La classificació i el règim jurídic del personal de l'Agència s'han de regir per les disposicions que respectivament li siguin aplicables atenent la seva procedència i la naturalesa de la seva relació d'ocupació. 34.4. En el procés de selecció de personal i de provisió de llocs de treball s'han de tenir en compte els coneixements específics en matèria de protecció de la salut i s'estarà a allò previst a la legislació sobre funció pública de l'Administració de la Generalitat, tot garantint els principis d'objectivitat, mèrit i capacitat. 34.5. L'Agència fomentarà la formació permanent del personal que hi presti els seus serveis. ARTICLE 35. PATRIMONI Constitueixen el patrimoni de l'Agència de Protecció de la Salut: a) Els béns i els drets de tota mena de què és titular la Generalitat de Catalunya afectes als serveis de protecció de la salut. b) Els béns i els drets de tota mena dels ens locals que li siguin adscrits d'acord amb els convenis respectius. c) Els béns i drets que adquireixi o rebi per qualsevol títol. ARTICLE 36. RÈGIM PATRIMONIAL 36.1. L'Agència ha d'establir la comptabilitat i els registres que permetin conèixer la naturalesa, titularitat i destinació dels seus béns i drets, propis o adscrits, sens perjudici de les competències dels altres ens i organismes en la matèria. 36.2. Els béns i els drets que la Generalitat adscrigui a l'Agència l'hi han de revertir en les mateixes condicions que tenien en produir-se l'adscripció, en el supòsit que l'Agència s'extingeixi o es modifiqui la naturalesa de les seves funcions, i sempre que aquesta modificació tingui incidència en els esmentats béns i drets. Pel que fa als béns i drets procedents dels ens locals s'estarà al que disposin els convenis d'adscripció corresponents. 36.3. Els béns i drets adscrits a l'Agència tenen la mateixa consideració que tenien en el moment de l'adscripció. 36.4. El patrimoni de l'Agència afecte al desenvolupament de les seves funcions té la consideració de domini públic com a patrimoni afectat a un servei públic, i com a tal gaudeix de les exempcions en l'ordre tributari que corresponen als béns de la naturalesa esmentada. 36.5. S'entén implícita la utilitat pública en relació amb l'expropiació d'immobles pel que fa a les obres i els serveis de l'Agència. 36.6. En tot allò no previst en aquest capítol són aplicables als béns i drets de l'Agència les previsions contingudes a la Llei de patrimoni de la Generalitat. ARTICLE 37. RECURSOS ECONÒMICS 37.1. Els recursos econòmics de l'Agència estan constituïts per: a) Els que se li assignin amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya inclosos els derivats del contracte de relacions amb el Servei Català de la Salut. b) Les contraprestacions que realitzin els ens locals amb càrrec a llur pressupost en els termes previstos als convenis de col·laboració establerts amb l'Agència. c) Els rendiments procedents dels béns i drets propis o que tingui adscrits. d) Les taxes i preus públics derivats de l'exercici de la seva activitat en l'àmbit de les competències de la Generalitat o la derivada de les competències locals en els termes previstos als convenis de col·laboració establerts amb l'Agència. e) Els ingressos procedents de sancions administratives i els derivats de resolucions judicials en l'àmbit de les competències de la Generalitat o la derivada de les competències locals en els termes previstos als convenis de col·laboració establerts amb l'Agència. f) Els crèdits i els préstecs que li siguin concedits. g) Les subvencions, les donacions i qualsevol altra aportació voluntària d'entitats i particulars. 37.2. En tot cas, les taxes i preus públics derivats de l'exercici de les seves activitats i els ingressos procedents de sancions administratives i resolucions judicials, en l'àmbit de les competències de la Generalitat o la derivada de les competències locals en els termes previstos als convenis de col·laboració establerts de comú acord amb l'Agència, s'afecten a l'Agència per al compliment de les seves finalitats. ARTICLE 38. PRESSUPOST 38.1. El pressupost de l'Agència es regeix pel que estableix el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i les successives lleis de pressupostos de la Generalitat. 38.2. El pressupost de l'Agència s'ha d'orientar d'acord amb les previsions contingudes en el Pla de Salut de Catalunya i ha d'incloure, pel que fa els programes, el desglossament adequat per serveis regionals. 38.3. D'acord amb la normativa aplicable a les modificacions pressupostàries, es poden acordar transferències de crèdits dins el pressupost de l'Agència. L'òrgan competent per acordar les esmentades transferències és el Consell Rector, a proposta del/de la directora/a gerent/a. ARTICLE 39. RÈGIM D'IMPUGNACIÓ DELS ACTES 39.1. Contra els actes administratius de l'Agència les persones interessades poden interposar recurs en els mateixos casos, terminis i formes previstos per la legislació sobre procediment administratiu. 39.2. Els actes dictats pels òrgans centrals de l'Agència poden ésser objecte de recurs d'alçada davant el/la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social, i els dels òrgans dels serveis regionals, davant del/de la directora/a gerent/a de l'Agència. Les resolucions dictades esgoten, en ambdós casos, la via administrativa. 39.3. Les reclamacions previstes a les vies jurisdiccionals civil i laboral s'han d'adreçar al/a la directora/a gerent/a de l'Agència, a qui correspon llur resolució. 39.4. En els actes dictats en l'àmbit de competència municipal s'estarà a allò que preveu la legislació municipal i de règim local CAPÍTOL 2 COMPETÈNCIES DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT ARTICLE 40. GOVERN DE LA GENERALITAT Corresponen al Govern de la Generalitat, en relació a l'Agència de Protecció de la Salut, les competències següents: a) L'aprovació de la seva estructura orgànica, llevat de la de les seves unitats inferiors. b) L'aprovació del projecte de pressupost. c) L'acord de nomenament i cessament del/de la directora/a gerent/a. d) L'aprovació de la relació de llocs de treballs. e) Totes aquelles altres que li atribueix l'ordenament vigent. ARTICLE 41. DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL Corresponen al Departament de Sanitat i Seguretat Social, en relació a l'Agència, les competències següents: a) La determinació dels criteris, les directrius i les prioritats de les polítiques de protecció de la salut. b) La direcció, la vigilància i la tutela de l'entitat. c) Coordinar els programes d'investigació i els recursos públics de qualsevol procedència, als efectes d'assolir la màxima eficàcia. d) Aprovar l'estructura de les unitats inferiors. e) Aprovar els preus públics relatius a la prestació dels serveis, com també la seva modificació i revisió. f) La resolució de nomenament i cessament de les persones membres del Consell Rector. g) La resolució de nomenament i cessament de les persones membres dels consells regionals. h) Elevar al Govern la proposta de nomenament i cessament del/de la directora/a gerent/a. i) El nomenament i cessament dels/de les directors/es de serveis regionals. j) Aprovar les directrius d'actuació per fer efectives les previsions del Pla de salut i del Pla de seguretat alimentària de Catalunya en matèria de protecció de la salut. k) Totes aquelles altres que li atribueixi l'ordenament vigent. ARTICLE 42. SERVEI CATALÀ DE LA SALUT Corresponen al Servei Català de la Salut, en relació a l'Agència, l'avaluació dels serveis i activitats inclosos en el contracte de relacions.
LA PROTECCIÓ DE LA SALUT I ELS ENS LOCALS DE CATALUNYA ARTICLE 43. ELS SERVEIS DE PROTECCIÓ DE LA SALUT DELS ENS LOCALS 43.1. Els ens locals, d'acord amb les seves competències, establertes a la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, i la normativa sanitària específica, són competents per a prestar els següents serveis mínims en matèria de protecció de la salut: a) Educació sanitària en matèria de protecció de la salut en l'àmbit de les competències locals. b) Gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi: aire, aigua i sòl. c) Gestió del risc per a la salut de les aigües de consum públic. d) Gestió del risc per a la salut dels establiments públics i dels llocs d'habitatge i convivència humana, incloses les piscines. e) Gestió dels riscos per a la salut derivats dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, la restauració, la producció d'ordre local i el transport intraurbà. Als efectes d'aquest precepte es considera activitat de restauració la venda d'aliments preparats, sigui activitat principal o complementària d'un establiment, directa a la persona consumidora, amb o sense repartiment a domicili. S'enten exclosa l'activitat de subministrament d'aliments preparats per a col·lectivitats, altres establiments o punts de venda. f) Gestió dels riscos per a la salut derivats dels animals domèstics, peridomèstics i plagues. g) Policia sanitària mortuòria en l'àmbit de les competències locals. 43.2. Qualsevol altra activitat relacionada amb la gestió en matèria de protecció de la salut de competència local de conformitat amb la legislació vigent en la matèria. ARTICLE 44. LA PRESTACIÓ DE SERVEIS DE PROTECCIÓ DE LA SALUT PELS ENS LOCALS 44.1. Els ens locals poden desenvolupar els serveis especificats en el punt anterior: a) Directament o mitjançant la utilització de les formes de gestió que preveu la legislació de règim local. b) Encarregant l'execució dels serveis a l'Agència de Protecció de la Salut, d'acord amb les activitats relacionades a l'article 17 d'aquesta llei, mitjançant els corresponents convenis. 44.2. Els convenis d'encàrrec de la prestació de serveis de protecció de la salut han de contemplar, com a mínim: a) Els serveis mínims, de competència local, que l'Agència prestarà en el territori de la corresponent administració local. b) L'acord entre l'ens local i l'Agència respecte als altres serveis que es convinguin. c) Els acords respecte del personal i recursos que s'adscriguin, inclosos els referits als que fins a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han estat aplicant a la prestació de serveis de protecció de la salut. d) La contraprestació econòmica en el cas d'aquells serveis que, sense tenir la consideració de mínims obligatoris, siguin acordats per les parts. 44.3. Els ens locals, en l'exercici de les seves competències en protecció de la salut, podran adoptar les mesures d'intervenció administrativa relacionades al Capítol 2 del Títol III d'aquesta Llei. 44.4. En qualsevol cas, l'Agència informarà dels resultats de les intervencions relacionats amb els serveis que presti, tant si són els serveis mínims de competència municipal com si són serveis de competència de la Generalitat, a l'Administració Local corresponent. 44.5. La gestió administrativa dels resultats de les actuacions de l'Agència en matèries de competència local pertoquen a l'Administració local corresponent, excepte que el conveni celebrat amb l'Agència estableixi una previsió diferent. TÍTOL 6 RÈGIM SANCIONADOR CAPÍTOL 1 LES INFRACCIONS ARTICLE 45. LES INFRACCIONS D'acord amb les previsions d'aquesta Llei i disposicions concordants, constitueix infracció en matèria de protecció de la salut: a) Produir, distribuir o utilitzar primeres matèries o productes additius obtinguts mitjançant tecnologies o manipulacions no autoritzades. O bé, emprar-los per ús diferent o quantitat superior als autoritzats. b) Produir, distribuir o comercialitzar aliments o productes alimentaris obtinguts a partir d'animals o vegetals als quals s'hagin administrat productes zoosanitaris, fitosanitaris o plaguicides autoritzats en unes quanties superiors o amb finalitats diferents a les permeses, o als quals no s'hagi suprimit l'administració en els terminis establerts. c) Emprar materials, substàncies o mètodes no autoritzats o amb finalitat diferent o en quantitats superiors a les autoritzades en els processos de producció, elaboració, captació, tractament, transformació, conservació, envasament, emmagatzematge, transport, distribució i venda d'aliments, begudes i aigües de consum. d) Incomplir els requisits higiènics i sanitaris, les obligacions o les prohibicions establertes en aquesta Llei i normes concordants. e) El funcionament d'instal·lacions, establiments, serveis i indústries o la realització d'activitats sense l'autorització sanitària corresponent. f) Dificultar o impedir la tasca d'inspecció mitjançant qualsevol acció u omissió. g) La negativa o la resistència a subministrar o a facilitar la informació requerida per les autoritats sanitàries corresponents, com també subministrar informació inexacta o documentació falsa. h) L'incompliment de les mesures cautelars establertes en aquesta Llei i disposicions concordants. i) L'incompliment dels requeriments específics que formulin les autoritats sanitàries. j) Distribuir productes sense les marques sanitàries preceptives o sense que aquestes s'adeqüin a les condicions previstes. k) Distribuir o vendre productes quan ha transcorregut la data de duració màxima o la data de caducitat indicada en les etiquetes, o la manipulació d'aquestes dades. l) Preparar, distribuir, subministrar o vendre productes que continguin agents físics, químics o biològics en quantitat o condicions suficients per produir o transmetre malalties o en quantitats que superin els límits reglamentàriament establerts. m) Desviar per al consum humà productes no aptes per aquest consum o destinats específicament per a altres usos. n) Les irregularitats que es produeixin per manca dels controls i precaucions exigibles en l'activitat, servei o instal·lació de què es tracti.
Les infraccions de l'article anterior es qualifiquen com a lleus, greus o molt greus, tenint en compte els criteris de risc per a la salut, quantia de l'eventual benefici obtingut, grau d'intencionalitat, gravetat de l'alteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència. ARTICLE 47. QUALIFICACIÓ DE LES INFRACCIONS En funció dels criteris esmentats a l'article anterior: a) Es consideren infraccions lleus: - Les simples irregularitats en l'observança d'aquesta Llei, sense transcendència directa per a la salut. - Les comeses per simple negligència, sempre que l'alteració o risc sanitari produïts hagin estat d'escassa entitat. - Les que, d'acord amb els criteris d'aquest article i l'anterior, mereixin la consideració d'infraccions lleus o no procedeixi la seva qualificació com a infraccions greus o molt greus. b) Es consideren infraccions greus. - Les que rebin expressament aquesta qualificació en la normativa específica aplicable en cada cas, quan tinguin transcendència per a la salut. - Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitàries lleus, o hagin servit per facilitar-les o encobrir-les. - Les que produeixin un risc i/o dany greu per a la salut. - La reincidència en la comissió d'infraccions lleus, en els últims dos anys. - Les que d'acord amb els criteris d'aquest capítol mereixin la qualificació de greus o no procedeixi la seva qualificació com a infraccions lleus o molt greus. c) Es consideren infraccions molt greus: - Les que rebin expressament aquesta qualificació en la normativa específica aplicable en cada cas, quan tinguin transcendència per a la salut. - Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitàries greus, o hagin servit per facilitar-les o encobrir-les. - Les que produeixin risc i/o dany molt greus per a la salut. - La reincidència
en la comissió d'infraccions greus en els últims cinc anys.
CAPÍTOL 2 LES SANCIONS ARTICLE 48. SANCIONS 48.1. Les infraccions relacionades en el capítol anterior seran sancionades amb multes d'acord amb la graduació següent: a) Infraccions lleus, fins a 4.000 euros. b) Infraccions greus, des de 4.001 fins a 60.000 euros, podent-se superar aquesta xifra fins el quíntuple del valor dels productes o serveis objecte de la infracció. c) Infraccions molt greus, des de 60.001 fins a 600.000 euros, podent-se rebassar aquesta xifra fins el quíntuple del valor dels productes o serveis objecte de la infracció. 48.2. A més, en el supòsit d'infraccions molt greus, pot acordar-se, pel Govern de la Generalitat, el tancament temporal de la instal·lació, establiment, servei o indústria per un termini màxim de 5 anys. 48.3. Les quanties assenyalades anteriorment poden ser revisades i actualitzades periòdicament pel Govern. ARTICLE 49. ALTRES MESURES No tenen caràcter de sanció la clausura o tancament de les instal·lacions, establiments, serveis o indústries que no comptin amb les prèvies autoritzacions sanitàries, o la suspensió del seu funcionament, fins que se subsanin els defectes o es compleixin els requisits exigits per raons de protecció de la salut, així com la destrucció de productes quan raons de protecció de la salut ho aconsellin. CAPÍTOL 3 DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR ARTICLE 50. PRINCIPIS GENERALS El procediment sancionador en matèria de protecció de la salut s'ajustarà a les disposicions legals relatives al procediment administratiu i a les normes dictades pel Govern de la Generalitat sobre procediment sancionador, així com a la normativa de desplegament d'aquesta Llei. ARTICLE 51. PRESCRIPCIÓ 51.1. Les infraccions qualificades com a lleus prescriuen a l'any; les qualificades com a greus als dos anys; i les qualificades com a molt greus als quatre anys. El termini de la prescripció començarà a comptar des del dia en què s'hagi comès la infracció i s'interromprà des del moment en què el procediment es dirigeixi contra la persona presumpta infractora. 51.2. L'acció per perseguir les infraccions caducarà un cop coneguda per l'administració l'existència d'una infracció, finalitzades les diligències dirigides a l'aclariment dels fets i havent transcorregut un any sense que l'autoritat competent hagi ordenat incoar el procediment oportú. ARTICLE 52. ELS ÒRGANS DE LA GENERALITAT COMPETENTS PER IMPOSAR LES SANCIONS El Govern de la Generalitat és competent per imposar les sancions previstes en la present Llei quan sobrepassin la xifra de 400.001 euros. El/la conseller/a de Sanitat i Seguretat Social és competent per imposar les sancions previstes en la present Llei compreses entre 60.001 euros i 400.000 euros. El/la directora/a gerent/a de l'Agència és competent per imposar les sancions previstes en la present Llei fins a 60.000 euros. ARTICLE 53. COMPETÈNCIES SANCIONADORES DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA 53.1. Correspon als ens locals territorials de Catalunya l'exercici de la potestat sancionadora en l'àmbit de llurs competències. En l'àmbit municipal, el/la alcalde/ssa és competent per imposar les sancions previstes en la present Llei fins a 100.000 euros i el ple de la corporació per imposar les sancions previstes en la present Llei fins a 300.000 euros. En l'àmbit comarcal el/la president/a del consell és competent per imposar les sancions previstes en aquesta Llei fins a 100.000 euros, i el ple del consell per imposar les sancions previstes en aquesta Llei fins a 300.000 euros. Els expedients sancionadors incoats i instruits pels ens locals en els quals, d'acord amb la proposta de resolució, correspongui imposar una sanció superior a 300.000 euros, es trametran a l'òrgan competent per resoldre per import de la quantia. 53.2 Els ens locals poden encarregar a l'Agència de Protecció de la Salut, mitjançant els convenis corresponents, la gestió de la instrucció d'expedients sancionadors en l'àmbit de llurs competències. La formalització d'aquest encàrrec no alterarà, en cap cas, la titularitat de la potestat sancionadora, que correspondrà a l'òrgan local competent. ARTICLE 54. COMPETÈNCIES SANCIONADORES DE L'AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA I MEDI AMBIENT DE BARCELONA 54.1. El/la president/a de l'Agència de Salut Pública i Medi Ambient de Barcelona, esmentada a l'article 29 d'aquesta Llei, és competent per imposar les sancions previstes en la present Llei fins a 60.000 euros, en l'exercici de les funcions que aquesta Llei assigna a l'Agència de Protecció de la Salut. 54.2. Els expedients sancionadors, incoats i instruits per l'Agència de Salut Pública i Medi Ambient de Barcelonal en l'exercici de les de les funcions que aquesta Llei assigna a l'Agència de Protecció de la Salut, en els quals d'acord amb la proposta de resolució, correspongui imposar una sanció superior a 60.000 euros es trametran a l'òrgan competent per resoldre per import de la quantia. ARTICLE 55. COMPETÈNCIES SANCIONADORES DEL CONSELH GENERAU DERA VAL D'ARAN 55.1. El/la president/a del Conselh Generau dera Val d'Aran és competent per imposar les sancions previstes en la present Llei fins a 60.000 euros, en l'exercici de les funcions que aquesta Llei assigna a l'Agència de Protecció de la Salut. 55.2. Els expedients sancionadors, incoats i instruits pels òrgans sanitaris del Conselh Generau dera Val d'Aran en l'exercici de les de les funcions que aquesta Llei assigna a l'Agència de Protecció de la Salut, en els quals, d'acord amb la proposta de resolució correspongui imposar una sanció superior a 60.000 euros es trametran a l'òrgan competent per resoldre per import de la quantia.
1. L'Agència de Protecció de la Salut assumirà les seves funcions en un termini màxim d'un any comptador des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. 2. Reglamentàriament s'adaptarà l'estructura dels serveis centrals i territorials del Departament de Sanitat i Seguretat Social per tal de fer efectives les previsions d'aquesta Llei. 3. El/la conseller/a d'Economia i Finances durà a terme les modificacions pressupostàries que es requereixen per complir el que preveu aquesta Llei. 4. Els partits mèdics, farmacèutics i veterinaris s'extingiran automàticament a mesura que es constitueixin els serveis regionals i sectors corresponents de l'Agència de Protecció de la Salut. 5. Se suprimeixen les cases de socors a mesura que es constitueixin els serveis regionals i sectors corresponents de l'Agència de Protecció de la Salut. 6. Un cop establerta la relació de llocs de treball de l'Agència, les places corresponents als cossos de metges titulars, farmacèutics titulars, practicants titulars, i llevadores titulars quedaran amortitzades automàticament en el moment que restin vacants. 7. Les places de persones funcionàries adscrites a cases de socors s'amortitzen automàticament un cop establerta la relació de llocs de treball de l'Agència. Les persones titulars gaudiran del dret d'opció segons correspongui, d'acord amb les disposicions transitòries d'aquesta Llei. 8. Els departaments de la Generalitat de Catalunya competents en matèries d'agricultura, comerç i sanitat hauran d'establir protocols de coordinació amb l'objectiu de fer efectius els controls que demana la legislació vigent i establir entre els un sistema de comunicació dels controls efectuats, d'acord amb les directius establertes al Pla de seguretat alimentària de Catalunya.
1. El personal funcionari dels cossos de metges i practicants titulars, que s'hagi incorporat als equips d'atenció primària en els termes que preveu la disposició transitòria quarta del Decret 84/1985, de 21 de març, de mesures per a la reforma de l'atenció primària de salut a Catalunya, i l'Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 6 de maig de 1986, ha d'optar entre les alternatives següents: a) Integrar-se a l'Agència de Protecció de la Salut per dur a terme les tasques que aquesta entitat té encomanades, mantenint la seva condició de funcionari o funcionària, adscrit a l'Agència, amb la jornada de treball ordinària del personal que desenvolupa funcions administratives i/o tècniques al servei de l'Administració de la Generalitat. El personal a què es refereix aquesta disposició percebrà les retribucions que determini per a la seva plaça la relació de llocs de treball. b) Desenvolupar únicament les tasques pròpies dels equips d'atenció primària, amb la jornada de treball que aquests tenen establerta. Aquest personal continuarà percebent les retribucions que venia acreditant fins el moment d'exercir aquest dret d'opció. Això no obstant, el complement específic a què es refereix la disposició transitòria 1, paràgraf primer, in fine, de l'Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 2 d'abril de 1987, per la qual s'estableix el règim retributiu de diversos col·lectius de personal adscrit a l'Institut Català de la Salut, tindrà caràcter personal, transitori i absorbible. c) Seguir desenvolupant les tasques pròpies dels equips d'atenció primària i les de protecció de la salut. Pel que fa a les tasques de protecció de la salut, aquest personal resta adscrit funcionalment a l'Agència. Reglamentàriament s'establirà el règim de dedicació horària per a aquestes tasques, al marge de l'establert amb caràcter general per a les activitats inherents als equips d'atenció primària. Aquest personal continuarà percebent les retribucions que venia acreditant fins al moment d'exercir aquest dret d'opció. 1.2. Per Ordre del conseller de Sanitat i Seguretat Social s'establirà el procediment per a l'exercici del dret d'opció a què es refereix aquesta disposició. 1.3. Quan les persones interessades no manifestin, en els terminis fixats en el procediment establert a l'efecte, l'opció escollida, s'entén que opten per la prevista a l'apartat 1, lletra c), d'aquesta disposició. 2. El personal funcionari dels cossos de metges i practicants titulars que hagi optat per no integrar-se als equips d'atenció primària a l'empara del que preveu la disposició transitòria quarta del Decret 84/1985, de 21 de març i l'Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 6 de maig de 1986 ha d'optar entre les alternatives següents: a) Integrar-se a l'Agència de Protecció de la Salut per dur a terme les tasques que aquesta té encomanades, mantenint la seva condició de persona funcionària, adscrita a l'Agència, amb la jornada de treball ordinària pròpia del personal que desenvolupa funcions administratives i/o tècniques al servei de l'Administració de la Generalitat. El personal a què es refereix aquest apartat percebrà les retribucions que es fixin per a la seva plaça en la relació de llocs de treball. b) Seguir desenvolupant les tasques que li corresponen d'acord amb el que estableix l'article 3 de l'Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 6 de maig de 1986. Pel que fa al desenvolupament de les tasques de protecció de la salut, aquest personal resta adscrit funcionalment a l'Agència. Reglamentàriament s'establirà el règim de dedicació horària per a aquestes tasques, al marge de l'establert amb caràcter general per a les tasques assistencials. El personal a què es refereix aquest apartat continuarà percebent les retribucions que venia acreditant fins el moment d'exercir aquest dret d'opció. 2.2. Per Ordre del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social s'establirà el procediment per a l'exercici del dret d'opció a què es refereix aquesta disposició. 2.3. Quan les persones interessades no manifestin l'opció escollida, en els terminis fixats en el procediment establert a l'efecte, s'entén que opten per la prevista en l'apartat 2.1, lletra b), d'aquesta disposició. 3. El personal funcionari dels cossos de metges i practicants titulars que presti serveis en àrees bàsiques de salut en què no s'hagi implantat l'equip d'atenció primària corresponent podrà optar per les alternatives següents: a) Integrar-se a l'Agència de Protecció de la Salut per dur a terme les tasques que aquesta té encomanades, mantenint la seva condició de persona funcionària, adscrit a l'Agència, amb la jornada de treball ordinària pròpia del personal funcionari que desenvolupa funcions administratives i/o tècniques al servei de l'Administració de la Generalitat. El personal a que es refereix aquest apartat percebrà les retribucions que es fixin per a la seva plaça en la relació de llocs de treball. b) Desenvolupar únicament les tasques pròpies dels equips d'atenció primària. Aquesta opció es materialitzarà en el moment de l'efectiva constitució de l'equip. A aquests efectes, es condicionaran les places del personal que hagi escollit aquesta opció. Mentre no es constitueixi l'equip d'atenció primària corresponent, aquest personal mantindrà les seves retribucions i funcions. Pel que fa a les tasques de protecció de la salut restarà adscrit funcionalment a l'Agència. c) Seguir desenvolupant les tasques assistencials, de promoció de la salut i de protecció de la salut. Pel que fa a les activitats de protecció de la salut aquest personal resta adscrit funcionalment a l'Agència. 3.2. Són d'aplicació a les opcions b) i c) de l'apartat anterior les condicions de treball previstes als epígrafs b) i c) de l'apartat 1 de la disposició transitòria primera, respectivament. 3.3. Per Ordre del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social s'establirà el procediment per a l'exercici del dret d'opció previst en aquesta disposició. 3.4. Quan les persones interessades no manifestin l'opció escollida, en els terminis fixats en el procediment establert a l'efecte, s'entén que opten per la prevista a l'apartat 1, lletra c) d'aquesta disposició. 4. Les persones funcionàries del cos de farmacèutics titulars amb destinació definitiva podran optar per les alternatives següents: a) Integrar-se a l'Agència de Protecció de la Salut per dur a terme les tasques que aquesta entitat té encomanades, mantenint la seva condició de persona funcionària, adscrita a l'Agència, amb la jornada de treball ordinària pròpia del personal funcionari que desenvolupà les funcions administratives i/o tècniques al servei de l'Administració de la Generalitat. Aquest personal percebrà les retribucions que es fixin per a la seva plaça en la relació de llocs de treball. Aquesta opció és incompatible amb la titularitat d'una oficina de farmàcia. b) Continuar desenvolupant les funcions pròpies de l'oficina de farmàcia i les de protecció de la salut. Pel que fa a les tasques de protecció de la salut, aquest personal resta adscrit funcionalment a l'Agència. Reglamentàriament es determinarà el règim de dedicació horària propi d'aquestes tasques, al marge de l'establert pel que fa a les activitats inherents a l'oficina de farmàcia. Aquest personal continuarà percebent les retribucions que venia acreditant del Departament de Sanitat i Seguretat Social fins el moment d'exercir aquest dret d'opció. 4.2. Per Ordre del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social s'establirà el procediment per a l'exercici del dret d'opció a què es refereix aquesta disposició. 4.3. Quan les persones interessades no manifestin l'opció escollida en els terminis fixats en el procediment establert a l'efecte, s'entén que opten per la prevista en l'apartat 1, lletra b), d'aquesta disposició. 5. Les persones funcionàries del cos de titulats superiors, veterinaris de la Generalitat de Catalunya, vinculades al departament de Sanitat i Seguretat Social que realitzin funcions de protecció de la salut o coincidents o vinculades amb les finalitats o objectius de l'Agència resten adscrites a l'Agència de Protecció de la Salut en les mateixes condicions que els hi són d'aplicació a l'entrada en vigor d'aquesta Llei. 6. Les persones funcionàries dels cossos d'administració general i dels cossos especials de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Sanitat i Seguretat Social que realitzen funcions atribuïdes a l'Agència de Protecció de la Salut en virtut de la present Llei, així com funcions d'administració i gestió i d'altres funcions auxiliars vinculades a aquestes, resten adscrites a l'Agència, mitjançant Resolució del/de la secretari/a general del Departament de Sanitat i Seguretat Social, en les mateixes condicions que els hi són d'aplicació a l'entrada en vigor d'aquesta Llei. 7. Les previsions contingudes en les disposicions transitòries anteriors, s'implementaran a mesura que es constitueixi l'estructura administrativa de l'Agència. 8. Les persones funcionàries del cos de llevadores titulars resten adscrites a l'Institut Català de la Salut en les mateixes condicions que els hi són d'aplicació a l'entrada en vigor d'aquesta Llei. 9. El Govern de la Generalitat ha d'adoptar les mesures pertinents tendents a l'homogeneïtzació de les condicions de treball entre els diferents col·lectius i categories que integren l'Agència de Protecció de la Salut. 10. Mentre l'Agència de Protecció de la Salut no assumeixi el desenvolupament de llurs funcions, aquestes les continuaran realitzant els òrgans i els serveis corresponents del Departament de Sanitat i Seguretat Social. 11. En el moment en què assumeixi les seves funcions, l'Agència de Protecció de la Salut s'ha de subrogar en els contractes i els convenis que tingui establerts el Departament de Sanitat i Seguretat Social i els organismes que en depenen als efectes del desenvolupament de les funcions de protecció de la salut o relacionades amb aquestes.
Es deroga la Llei 15/1983, de 14 de juliol, de la higiene i el control alimentaris, llevat dels articles 8, 9, 10, 11, 27, 28, 29, 30, 31 i 32, que mantindran la seva vigència mentre no es produeixi el desplegament reglamentari de la present Llei. |