Poema a la mort d'un germà
Esperança Sopena

En un racó del jardí
va créixer un arbre ben plantat,
quatre branques el formaven
però una d'elles s'ha trencat.

No t'enyoris mare,
perquè sempre seré al teu costat,
no em podràs veure,
però la meva ombra
serà el teu descans.

I quan vegis que una llàgrima
dels teus ulls vol escapar.
agafa-la amb força,
perquè a mi faràs plorar.

I quan jo et vegi serena,
amb aquests ulls que sempre
em van mirar amb amor,
jo diré aquesta és la mare,
que junt amb el pare,
van posar la llavor
perquè sortís aquest arbre
i fos l'orgull de tothom.