Poema "La vellesa s'atansa callada"
Esperança Sopena

La vellesa s'atansa callada
sense a penes observar-la
es fa sentir poc a poc
més no podem aturar-la.

És una etapa de la vida,
l'última del nostre recorregut
tots esperem arribar
per gaudir d'un descans
de dur treball i merescut.

Debades no es pot lograr
perquè una malaltia fa guàrdia
rere el meu cervell escletxat
on l'alzheimer s'endinsa
emportant-se'n els records de la vida
que en ell amb molta cura he desat.

He perdut poc a poc la coneixença 
però sí reconec el sentiment de l'amor
de la persona que al meu costat es queda
i m'ajuda en tot i per tot.