|
L’Ebola és un virus que ha causat brots en primats i humans coneguts des del 1976 a alguns països de l’Àfrica Occidental i Central, afectant principalment poblats remots de selves tropicals.
La malaltia per virus Ebola també s’anomena Febre Hemorràgica per Virus Ebola (FHVE) o simplement Ebola.
El període d’incubació és de 2 a 21 dies, però la mitjana és de 8 a 10 dies.
La letalitat varia entre el 25 i el 90% segons la soca del virus. En l’epidèmia actual s’està observant una mortalitat que, tot i que no es disposa de dades completes i que es tracta de la mortalitat observada als països africans, amb condicions sanitàries diferents de les occidentals, podria estar al voltant del 50%.
La prevenció es basa en les mesures de protecció i d’aïllament per tal d’evitar el contagi.
El virus Ebola és un Filavirus, amb RNA monocatenari negatiu. Es coneixen cinc soques del virus Ebola, quatre de les quals se sap que poden causar malaltia en humans: el virus Ebola, el virus Sudan, el virus del bosc Tai i el virus Bundibugyo. El cinquè, el virus Reston, ha causat només la infecció en primats.
Ebola va ser descobert per primer cop el 1976 prop del riu Ebola, a l’actual República Democràtica del Congo. De llavors hi ha hagut diverses epidèmies a l’Àfrica.
El reservori natural dels virus Ebola encara és desconegut. Tanmateix, tant per les evidències, com pel coneixement d’altres virus similars, els científics creuen que el reservori natural poden ser els ratpenats de la fruita.
L’epidèmia d’Ebola del 2014 és la més gran de la història, afectant a diversos països de l’Àfrica Occidental, especialment Guinea-Conakry, Libèria i Sierra Leone. Hi ha hagut un petit nombre de casos a Nigèria i un únic cas al Senegal, que no han causat contagis, dins aquests països. Actualment Senegal i Nigèria han estat ja declarades lliures d’infecció per virus Ebola. També hi ha hagut un cas importat als Estats Units, que ha causat contagi a treballadors de la salut. Igualment a Espanya, un cas importat va causar el contagi a una treballadora sanitària. Els dos països estan treballant per impedir la difusió del virus.
El 23 d'octubre, Mali va notificar el primer cas de FHVEH importat de Guinea Conakry.
En el període d’incubació, quan el pacient esta asimptomàtic, no és contagiós.
Els pacients amb Ebola transmeten la infecció especialment en les fases més avançades de la malaltia.
La transmissió persona a persona es considera el principal mode de transmissió i es pot produir-se a través del contacte directe amb fluids corporals, com sang, secrecions, vòmits, suor, llàgrimes, saliva, semen, líquid amniòtic, llet materna, teixits, òrgans o altres fluids corporals de les persones vives o mortes infectades. El virus pot entrar en el cos a través de lesions a la pell o a través de mucoses desprotegides, com els ulls, el nas o la boca.
L’Ebola no es transmet per l’aire.
El major risc de contagi el pateixen els familiars en contacte proper amb el pacient i els treballadors sanitaris que atenen el pacient, perquè poden tenir contacte amb la sang o altres fluids corporals del pacient. També poden contagiar, roba, llençols, agulles o equip mèdic contaminats.
La transmissió per contacte sexual en altres virus del gènere Ebolavirus s’ha documentat que pot donar-se fins a 7 setmanes després de la recuperació clínica, i se suposa el mateix per al virus Ebola mentre no hi hagi altres estudis.
La transmissió als humans pot produir-se també per contacte, manipulació o ingestió de carn poc cuita d’animals vius o morts infectats (mones, ximpanzés, antílops i ratpenats de la fruita).
La malaltia per virus Ebola és una malaltia febril que comença de forma brusca, amb símptomes comuns a altres malalties: febre alta sobtada, cansament, dolor muscular, debilitat, maldecap i odinofàgia. Posteriorment es presenten vòmits, diarrea, exantema maculo papular, fallida renal i hepàtica i, en alguns casos, hemorràgies massives internes i externes. A partir de la segona setmana d’evolució, els pacients poden evolucionar cap a la curació o desenvolupar una fallida multi orgànica que produeix la mort.
Davant un cas sospitós, que compleix els criteris epidemiològics i clínics , cal seguir el circuit previst, dins el qual es fan les analítiques per confirmar la presència del virus.
El diagnòstic d’Ebola en un pacient en fases inicials de la malaltia és difícil, perquè els primers símptomes, com la febre, són inespecífics, i es poden donar també en altres malalties com la malària o la febre tifoide. Però si hi ha l’antecedent epidemiològic d’haver estat en contacte amb pacients d’Ebola , o amb objectes contaminats amb els seus fluids, o amb animals infectats, ha de ser aïllat i s’ha d’informar a les autoritats de salut pública. Es prenen mostres del pacient i s’analitzen per confirmar la infecció: Nomes el centre de referència (a Catalunya, l’Hospital Clínic) pot fer extraccions de sang i analítiques al pacient.
No hi ha cap tractament específic.
Superar la infecció depèn en gran manera del sistema immunològic del pacient.
És important mantenir una bona hidratació i l’equilibri electrolític, manteniment del nivell d’oxigen sanguini i de la tensió arterial, analgèsics, tractament d’infeccions intercurrents (antibiòtics, antipalúdics si hi ha una malària intercurrent), etc.
|
