MC recorda al Consejo Interterritorial de Sanidad que els metges catalans no volen la prescripció infermera

Metges de Catalunya (MC) fa avinent als membres del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, que es reuneix aquest dimecres per primera vegada sota la presidència de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, per tractar el desenvolupament de la prescripció infermera, que els facultatius catalans s’oposen a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments per part del personal d’infermeria –el que s’anomena prescripció col·laborativa–, tot i reconèixer que les competències infermeres poden tenir més recorregut “sense necessitat d’envair l’acte mèdic”.

No obstant, com que aquesta prescripció col·laborativa entre metge i infermera esta prevista en la Llei de garanties i ús racional dels medicaments, el sindicat exigeix al Consejo Interterritorial, integrat pel Ministeri de Sanitat i per les conselleries de Salut autonòmiques, que “respecti el dret del facultatiu a no delegar el seguiment dels pacients crònics”. A més, insisteix en demanar el compliment estricte dels processos d’acreditació formatius d’infermeria, “ja que la seva formació no capacita per a la propedèutica mèdica, la farmacologia clínica, el diagnòstic, la terapèutica de patologies i les interaccions o contraindicacions”.

Igualment, reclama que els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, que hauran de seguir els infermers per dur a terme la prescripció col·laborativa, s’elaborin i s’acreditin de forma conjunta per part dels dos col·lectius, tenint en compte que el metge “ha de mantenir l’autoritat sobre el camí terapèutic i ha d’estar constantment informat sobre l’evolució dels pacients”.   

D’altra banda, MC insta les administracions públiques a fixar mecanismes per aturar l’assignació de competències exclusivament mèdiques a altres professionals dels equips assistencials i a revisar els protocols i les eines informàtiques que promouen aquest traspàs de funcions en la gestió de la demanda assistencial espontània o urgent. 

Acte mèdic
MC ha expressat en mil i una ocasions que la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments són atribucions intrínseques a l’acte mèdic i, en aquest sentit, va aplaudir la decisió del govern espanyol de deixar en mans del metge la prescripció de medicaments amb recepta, amb l’aprovació fa gairebé dos anys del controvertit decret 954/2015.

En un principi, l’executiu central havia previst la prescripció infermera de determinats medicaments subjectes a recepta, però la mobilització del col·lectiu mèdic el va forçar a rectificar i a establir que la responsabilitat del diagnòstic, el tractament i la prescripció és competència exclusiva del metge, si bé va regular també l’opció de l’infermer de dispensar fàrmacs de lliure disposició –aquells que es poden adquirir en les oficines de farmàcia sense recepta– i productes sanitaris per a cures.

Pel que fa als medicaments que requereixen recepta mèdica, el decret va establir que l’infermer només pot suggerir canvis farmacològics adaptats al curs clínic del pacient, que hauran de ser prèviament avaluats i prescrits pel metge. Per al desenvolupament d’aquestes actuacions, la normativa obliga els professionals d’infermeria a acreditar una formació específica i a seguir els protocols o les guies de pràctica clínica i assistencial que determini el metge, que n’haurà de fer el seguiment “als efectes de la seva adequació, així com de la seguretat del procés i de l’efectivitat aconseguida pel tractament”.