Nou rumb

Tres anys després de la constitució del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC), el més calent és a l’aigüera. Aquest òrgan, pioner a l’Estat espanyol, es va crear com a resposta al malestar mèdic per la falta d’un espai propi, on metges, patronals i Departament de Salut poguessin decidir el futur professional i laboral del col·lectiu, sense interferències no mèdiques.

Des de la seva constitució, Metges de Catalunya (MC) ja va advertir sobre la possible ineficàcia del CPMC, si els seus acords no eren executius i vinculants. Malauradament, l’actitud de les patronals sanitàries, tant la pública com la concertada, juntament amb la timidesa de la Conselleria de Salut per liderar un nou model de relació i participació professional, han donat la raó al sindicat i s’han complert els pitjors auguris.

Fins ara, només s’han desenvolupat aquelles recomanacions del CPMC que han beneficiat els gestors, però s’han immobilitzat acords importants per als metges com el nou model retributiu, el nou sistema de retribucions variables per compliment d’objectius, el desenvolupament professional continuat individualitzat o les relacions entre el col·lectiu mèdic i el d’infermeria.

MC ha demostrat la seva voluntat negociadora i ha renunciat a metes superiors per construir un espai professional mèdic, on debatre propostes i trobar consensos en pro de la professionalitat, la sostenibilitat i la coresponsabilitat sanitària. Però aquesta fita no ha estat possible.

Per tant, caldrà anar virant i posar el rumb cap al destí que el sindicat es va marcar en la vaga de 2006: el conveni mèdic.