Puig critica el “reconeixement líric” que fan les autoritats sanitàries a la professió mentre sustenten la precarietat laboral

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, ha criticat aquest dijous l’immobilisme del Departament de Salut davant la fràgil situació laboral que arrossega el personal sanitari, malgrat el sobreesforç descomunal que estan fent les plantilles per fer front a la pandèmia de la COVID-19. “Ens donen copets a l’esquena. Ens diuen que el millor que tenen són els seus professionals, però aquí s’acaba el reconeixement. És un reconeixement molt líric, però la realitat és que tenim uns contractes inestables, una sobrecàrrega de feina tremenda que posa en perill, fins i tot, la qualitat de l’assistència i uns sous que no es corresponen amb la nostra responsabilitat social”, ha afirmat en un debat a Betevé sobre la precarietat del treball en l’àmbit sanitari.

Aquesta precarització de les condicions laborals és, segons el dirigent sindical, una de les conseqüències de la política de retallades que s’ha anat conreant en els darrers 10 anys amb l’excusa de la crisi econòmica i que ha deixat unes plantilles totalment escasses. Precisament, aquest dèficit de professionals és la causa, en gran part, de l’excés de càrrega assistencial –ha indicat–, “ja que la quantitat de feina que tenim s’ha de repartir amb menys gent de la que seria necessària”.

Per a Puig, el problema és que les condicons de treball són tan nefastes a la sanitat catalana que els professionals marxen a fora: “Tenim una fuita de personal cap a Europa i cap a les comunitats limítrofes amb Catalunya, perquè els sous són més alts, la pressió assistencial és menor i hi ha una major estabilitat laboral”.  

D’altra banda, s’ha queixat que el discurs institucional en pro de l’estat del benestar està cada vegada més allunyat de l’acció real del Govern i ha lamentat la poca inversió en sanitat pública. “Externalitzar serveis sanitaris, derivant diners públics cap al lucre privat, és un problema que tenim des de fa molt de temps i un signe de distinció de la sanitat catalana. Estem davant d’un model que té una concepció molt perversa sobre com ha de ser un servei públic”, ha asssegurat.