La Direcció General de Funció Pública reconeix el permís parental de vuit setmanes com a retribuït, tal com defensava MC

Una mare i un pare gaudint del permís parental amb al seva filla

El passat 30 de juny van entrar en vigor els nous permisos per facilitar la conciliació i la cura de familiars o convivents introduïts pel Reial Decret Llei 5/2023. Entre les novetats en l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), destaca la introducció d’un nou supòsit g) a l’article 49 que preveu un permís parental de fins a vuit setmanes –contínues o discontínues– per a la cura d’un fill, filla o menor acollit fins el moment en què aquest compleixi vuit anys. Aquest pot gaudir-se a temps complet o en règim de jornada a temps parcial, però des de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) van sorgir molts dubtes sobre si havia de ser o no retribuït.

Metges de Catalunya (MC) es va posicionar davant d’aquesta incògnita i va anunciar que defensaria jurídicament que, per la seva transcendència social, per la seva justificació i, sobretot, pels seus preceptes legals, aquest dret ha de poder-se exercir de manera retribuïda. En aquest sentit, tal com defensava el sindicat mèdic, la Direcció General de Funció Pública ha reconegut en una nota informativa que aquest nou permís “és retribuït”. 

Aquest permís també s’ha introduït en la modificació del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, recollit en l’article 48 bis. En aquest cas, però, l’administració afirma que no serà retribuït “fins el desplegament de la corresponent prestació de la seguretat social”. 

El sindicat mèdic celebra que el permís parental hagi estat reconegut com a retribuït per a tot el personal estatutari, però alhora, sense compartir el criteri que pel personal laboral no ho sigui també –i estudiant a hores d’ara la viabilitat d’una acció jurídica en aquest sentit–, demana que s’acceleri el desplegament de la prestació per permetre aplicar-ho també al personal laboral. Així mateix, recorda que la denegació d’aquests permisos de conciliació –la qual cosa ha estat succeint per part d’algunes empreses sanitàries– “no té cap mena d’encaix jurídic”, ja que el gaudi d’aquests drets és exigible des de la seva publicació al BOE.