Salut recull la proposta de MC i farà una prova pilot per avaluar la implantació d’horaris saludables en els centres sanitaris

Jornada 'Reforma horària i salut'

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha mostrat el seu suport a la proposta d’implantació d’horaris laborals més racionals i saludables en l’àmbit sanitari, formulada per Metges de Catalunya (MC) i la Iniciativa per a la Reforma Horària. En la clausura de la jornada ‘Reforma horària i salut’ que aquest dimecres ha aplegat prop d’un centenar de persones al Casal del Metge de Barcelona, Vergés, ha anunciat que la conselleria farà un estudi dels horaris dels professionals de la salut i iniciarà una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris, com havia suggerit el sindicat mèdic i el promotor de la iniciativa, Fabian Mohedano. L’objectiu de la proposta és que els treballadors del sector puguin conciliar, sense que això comporti una reducció de serveis o afegir dificultats d’accés al sistema. “Hem de cuidar als cuidadors que, a més, han patit molt estrès els últims anys”, ha assegurat la consellera que ha qualificat el projecte de reforma horària com “una necessitat de país”.

La prova, segons ha explicat el secretari d’Acció Sindical de Metges de Catalunya (MC), David Arribas, podria consistir en el mateix tipus de mesura que ja s’està duent a terme en alguns centres d’atenció primària de Lleida que tanquen a les 17 hores i fins a les 20 hores ofereixen atenció urgent. Així, el personal mèdic i d’infermeria tindria la possibilitat de compactar la seva jornada i alliberar temps per a la vida personal.

Millorar els horaris per guanyar salut
La jornada ‘Reforma horària i salut’, emmarcada en els actes de la cinquena edició de la Setmana dels Horaris, ha comptat amb la participació de diferents experts i professionals dels àmbits de la medicina clínica i laboral, la psicologia i la salut pública. Un total de sis ponències han analitzat el vincle entre els hàbits horaris i la salut física i emocional de les persones. Tots els ponents han coincidit a assenyalar que la revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida, tenir millor salut i ser professionalment més productius.

Les conclusions més remarcables de les dues meses en què s’ha dividit la jornada són les següents:

  • La implantació d’horaris saludables permet gaudir de més temps per a la vida personal i això repercuteix en una millora de l’estat físic i emocional de les persones.
  • Els mals hàbits horaris són un problema de salut pública i suposen un augment poblacional del risc a emmalaltir.
  • La falta de son crònica i les alteracions dels ritmes circadiaris –cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament dels éssers vius que s’adapten a la successió del dia i la nit– provoquen estrès, alteracions cognitives, risc d’obesitat, diabetis, patologies cardiovasculars i alteracions de l’humor. 
  • El son és un factor essencial tant per a la salut personal com també laboral.
  • Gairebé un 30% dels catalans reconeix dormir menys de vuit hores diàries. 
  • La privació crònica de son augmenta la fatiga en el treball, redueix la capacitat d’aprenentatge i la productivitat, i limita la creativitat, així com també frena l’empatia i incrementa la possibilitat de patir accidents laborals. 
  • La manca d’hores de son, sumada a la desestabilització dels horaris dels àpats, són un factor de risc per a la descompensació del rellotge intern (ritmes circadiaris).
  • La incorporació de l’activitat física a l’estil de vida i fer cinc ingestes diàries cada tres o quatre hores millora la salut física i mental de la persona.
  • Els entorns laborals àgils, l’ambient positiu a la feina i la flexibilitat horària en el lloc de treball milloren la productivitat del treballador.
  • Sis de cada 10 empreses no apliquen cap política de conciliació o pla saludable.
  • Sis de cada 10 treballadors renunciarien a un millor sou a canvi de gaudir de més felicitat a la feina.
  • L’excés d’esforç relacionat amb la càrrega laboral genera un estrès en el treballador que ocasiona un malestar continuat i un desequilibri emocional.
  • L’estrès crònic provoca trastorns afectius i emocionals; canvis de conducta com addiccions, sedentarisme, aïllament social o dietes hipercalòriques; dolors musculars i insomni, i malalties com hipertensió i diabetis.
  • Els països més productius són els que tenen una jornada laboral més curta que la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
  • La compactació de la jornada laboral i l’avançament de l’hora de sortida de la feina facilita la retenció i captació del talent, la reducció de l’absentisme laboral, la millora de l’ambient de treball i la implicació de la plantilla, a més d’afavorir la promoció de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.