tag:www.metgesdecatalunya.cat,2005:/ca/feed Metges de Catalunya
tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22923
'dc., 04/23/2014 - 11:12'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Ricard Yago: "Nada impide abrir un nuevo proceso de reconocimiento de la titulación a los mesto"

El secretario adjunto de Mesto-Festo de Metges de Catalunya (MC), Ricard Yago, vuelve a reclamar al Ministerio de Sanidad la apertura de un proceso regulador que permita a los médicos especialistas sin título oficial (mesto) obtener el reconocimiento de su titulación. En un artículo de opinión publicado en Diario Médico, Yago afirma que "nada impide" al Estado abrir un proceso "a imagen y semejanza del que se ha llevado a cabo en Italia", que ha reconocido la especialidad, con el aval de la UE (Directiva 2013/55), a los profesionales que acrediten 10 años consecutivos de ejercicio profesional en una misma área médica.

En respuesta a las fuentes ministeriales que han cerrado la puerta a la posibilidad de iniciar una vía de reconocimiento de la titulación a los mesto españoles porque ya han habido dos procesos anteriores (años 1994 y 1999) que han sido calificados como únicos por la UE (Directiva 2005/36), Yago asegura que no hay ningún impedimento legal para abrir un tercer proceso que "al menos" permita a los mesto ejercer dentro de las fronteras estatales. El responsable de titulación de MC y a la vez presidente de la Asociación de Médicos y Farmacéuticos Especialistas sin Título Oficial de España sostiene que los procesos regularizadores de los años noventa resultaron "insuficientes" y excluyeron muchos profesionales "por su falta de flexibilidad y por la arbitrariedad con la que actuaron algunas comisiones examinadoras".

El tercer proceso de titulación mesto no debería abrir ningún conflicto con otros colectivos médicos, según Ricard Yago, porque se trata de profesionales "con un puesto de trabajo consolidado". Así, la obtención del reconocimiento de la especialidad "no conllevaría la entrada de más competencia en el mercado laboral".

Para Yago, la decisión se sitúa en el campo de la "mera y simple voluntad política". La negativa ministerial a solucionar la situación "profundiza la discriminación del colectivo mesto". Sin embargo, aboga por "dejar atrás los temores y los reproches" y aprovechar la oportunidad para resolver el problema. Una solución que "bien planteada no tiene efectos colaterales ya que ha contado y cuenta con el apoyo de todos los estamentos médicos y sociales, y ahora también políticos".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22924
'dj., 04/24/2014 - 16:22'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya demana al CatSalut l’ampliació de la durada de les receptes dels especialistes

Metges de Catalunya (MC) reclama al Servei Català de la Salut (CatSalut) que modifiqui l’aplicació informàtica de la recepta electrònica perquè els especialistes puguin prescriure tractaments farmacològics amb una durada superior als 60 dies, topall que imposa actualment la plataforma.

En una carta adreçada al director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, el sindicat argumenta que la limitació de la prescripció especialista comporta una sobrecàrrega assistencial per als metges de família que han de renovar la recepta o redirigir el pacient a l’especialista perquè li prorrogui el tractament per altres dos mesos.

A més, denuncia que la restricció temporal és "moral i deontològicament qüestionable" ja que "força la prescripció induïda i obre la porta a possibles conflictes entre professionals si el metge de capçalera decideix modificar el pla de medicació de l’especialista".

Amb aquesta petició, l’organització recull el malestar dels metges especialistes que en la darrera sessió del Consell de Participació Professional de l’Institut Català de la Salut (ICS) van manifestar la seva disconformitat amb el procediment d’expedició de receptes que consideren "discriminatori i poc respectuós amb el diagnòstic i el criteri clínic dels especialistes" des del moment que la seva prescripció resta subordinada al control d’un altre facultatiu.

En aquest sentit, MC afegeix que la limitació que imposa l’aplicació de la recepta electrònica als especialistes "topa amb el codi de deontologia professional". En concret, el sindicat esmenta l’article 97, que expressa que la relació entre metges mai no ha de comportar desprestigi públic, i l’article 98 que indica que, tret dels casos d’urgència, cap metge no interferirà en l’assistència que presti un altre col·lega.

D’altra banda, l’organització recorda que el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, del qual en forma part l’Administració Sanitària, va aprovar el juny de 2009 un document de propostes de canvis en la relació entre atenció primària i hospitals que assenyala que els especialistes "han d’emetre les receptes tot evitant, en la mesura del possible, que el metge i el pediatre de capçalera hagin de fer prescripcions induïdes". El mateix text preveu que la recepta electrònica faciliti aquest objectiu, "tot el contrari de com s’ha desenvolupat a la plataforma", apunta MC.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22925
'dc., 04/30/2014 - 12:25'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya critica la atención primaria "low cost" que proponen los asesores de sanidad de Artur Mas

Metges de Catalunya (MC) reprocha al Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST) que proponga un modelo de atención primaria "low cost" basado en la transferencia de competencias médicas a otros profesionales sanitarios y en la "obsesión de reducir el número de visitas a los centros sanitarios" sin valorar las consecuencias para la salud de la población.

El sindicato reprueba las propuestas para la racionalización de la utilización de la atención primaria que los asesores de sanidad del presidente de la Generalitat, Artur Mas, presentaron en junio de 2011 y que ahora se han hecho públicas en la web del departamento de Presidencia. La organización resume el planteamiento de los expertos en "dificultar la accesibilidad, fomentar la visita no presencial y alejar los servicios sanitarios de los usuarios cerrando dispositivos de urgencias y concentrando la atención pediátrica".

El CASOST, que dirige el expresidente del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, ha elaborado hasta trece informes, de los cuales sólo se han dado a conocer cuatro, en los que ofrecen algunas recetas para racionalizar la gasto y hacer más sostenible el sistema sanitario catalán. Entre el amplio abanico de medidas destacan las recomendaciones para profundizar en el copago de fármacos, revisar la cartera de servicios de cobertura pública y replantear las funciones de los profesionales sanitarios.

El papel y las competencias de los profesionales sanitarios son precisamente uno de los ejes principales del informe y motivo esencial de la crítica sindical. Los autores del informe proponen revisar las competencias de los profesionales que integran los equipos de atención primaria (EAP) para reorganizar la atención de la demanda aguda. Según esta idea, los médicos deberían incrementar la transferencia de tareas al personal de enfermería para que asuma más responsabilidades, sobre todo en el control de las patologías crónicas y las consultas de baja complejidad, y a su vez las enfermeras deberían ceder funciones a las auxiliares de enfermería. El traspaso de competencias llegaría incluso a los profesionales no sanitarios, que asumirían responsabilidades clínicas como la elaboración de informes o la solicitud de pruebas con la introducción de la llamada " consulta administrativa".

Para MC, la voluntad de reducir las competencias médicas "no es una novedad" pero confirma la estrategia denunciada por el sindicato de implantación de la "medicina sin médicos", un modelo de prestación que minimiza las funciones de los facultativos para justificar la reducción de las plantillas médicas. A juicio de la organización, no hay evidencias "homologables y concluyentes" que garanticen la seguridad clínica si los médicos pierden atribuciones, al contrario, "si los espacios de relación y contacto entre el médico y el paciente se reducen, también lo hará la calidad asistencial", avisa la organización. El sindicato médico considera que "no es casual" que el informe apunte en la dirección de hacer más residual el papel de los facultativos en el primer nivel teniendo en cuenta que entre sus autores "las enfermeras casi duplican a los médicos" (11 enfermeras y 6 médicos).

La relevancia del modelo de atención no presencial y el objetivo de reducción del número de visitas también son blanco de las críticas de MC que alerta de que la asistencia "presencial o no" es un acto médico que debe ofrecerse "con todas las garantías clínicas, jurídicas y profesionales". Para promover el buen uso del sistema, el CASOST recomienda no atender "al ciudadano que va a una dispositivo asistencial inadecuado", una medida que MC considera "muy desafortunada" y contraria al código de deontología profesional.

Sin embargo, el sindicato valora en positivo las propuestas de desburocratización y de eliminación de "programas de salud estériles que no han acreditado su eficacia clínica o preventiva y que restan recursos asistenciales necesarios para el sistema". Aquí se incluyen programas como el de salud en la escuela o de ola de calor que MC había cuestionado con anterioridad.

En aplicación
La organización califica como "paradoja" que el Govern promueva la constitución del Pacte Nacional de la Salut de Catalunya que debe establecer las bases para la sostenibilidad, la calidad y la igualdad del sistema sanitario público, mientras dispone "desde hace tres años" de informes que plantean un modelo "alejado del consenso político y social".

A pesar del carácter no vinculante de las propuestas, el sindicato teme que algunos de sus principios se estén aplicando "sin un debate profesional, social y político previo" en la reorganización territorial y en los cambios en el modelo de gestión que el departamento de Salut está impulsando en Girona, con el proyecto CIMS, en Lleida, con el nuevo ente gestor de los servicios sanitarios y en Barcelona con el proyecto asistencial del CAP Casernes. "Se está llevando a cabo una reforma sustancial de la atención primaria por la puerta trasera y sin la participación de los profesionales", denuncia.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22926
'dc., 05/07/2014 - 17:52'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya, satisfecho con la decisión del Tribunal Constitucional de anular el euro por receta

Metges de Catalunya (MC) celebra la decisión del Tribunal Constitucional (TC) de tumbar definitivamente el euro por receta, impulsado por el Govern de la Generalitat,  ya que así se anula "una tasa lineal que rompía el principio de igualdad y constituía una barrera en el acceso a los medicamentos", al no discriminar a los pacientes según la complejidad de su enfermedad y su nivel socioeconómico.

El sindicato expresa su satisfacción porque los catalanes ya no tendrán que pagar un "doble peaje" para adquirir sus fármacos, dado que al euro por receta se añadía el nuevo copago farmacéutico en función de la renta de las personas que aprobó el ejecutivo central en 2012.

Tras esta resolución del alto tribunal, MC recomienda al Govern indagar nuevas fórmulas para reducir el gasto sanitario que no castiguen a los pacientes ni tampoco a los profesionales de la salud. Como ejemplo, propone establecer una financiación selectiva de los medicamentos más económicos, en igualdad de principio activo y de dosis, o la retirada de la subvención pública de los fármacos sin eficacia terapéutica acreditada, medidas con las que se "generaría un mayor ahorro económico".

La sentencia del TC, que se ha conocido este martes, argumenta que el euro por receta "hace más costoso para los ciudadanos de Catalunya la adquisición de medicamentos con receta, puesto que el pago de la tasa [que califica de 'controvertida'] es una condición para su dispensación" y supone un agravio respecto al resto de ciudadanos del Estado.

El nuevo gravamen de la Generalitat estuvo en vigor desde el 23 de junio hasta el 31 de diciembre de 2012. Durante este tiempo, y según datos del Govern, se recaudaron 45,7 millones de euros y se expidieron un 21% menos de recetas con respecto al mismo período del año anterior.

Un recurso presentado por el gobierno español supuso, a principios de 2013, la suspensión cautelar de la aplicación del euro por receta. Paralelamente a este tira y afloja legal, también comenzó a aplicarse el nuevo sistema de copago de medicamentos decretado por el ejecutivo central, que, entre otras cosas, supuso que, por primera vez, los pensionistas pagaran una parte del precio de los fármacos.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22927
'dj., 05/08/2014 - 16:46'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya insta a Salut a abandonar la improvisación en el proceso de reforma sanitaria territorial

Metges de Catalunya (MC) reclama al Departament de Salut que unifique los criterios para reformar el modelo sanitario territorial y abandone la política de improvisación reinante, ya que genera "desconfianza" entre los profesionales y crea una imagen de “desorden absoluto", con motivo del anuncio del nuevo ente que ha de gestionar la sanidad pública en Lleida y a la presentación, en Girona, de la alianza estratégica entre los hospitales Doctor Josep Trueta, del Institut Català de la Salut (ICS), y Santa Caterina, del Institut d’Assistència Sanitària (IAS).

El sindicato critica a Salut por "experimentar" con el futuro de la sanidad "desplegando proyectos que no comparten una hoja de ruta común y que no han sido consensuados con los trabajadores". Además, advierte que estos cambios de modelo "conllevarán un aumento de cargos directivos y el consiguiente incremento del gasto".

En este sentido, MC insiste en reclamar la integración de las diferentes empresas públicas sanitarias en el ICS –la empresa pública más grande de Catalunya– para reducir la hipertrofia de mandos, "sin que ello impida descentralizar su estructura y preservar la idiosincrasia sanitaria de cada región" o, como alternativa, propone fusionar todas las empresas públicas sanitarias dependientes de la Generalitat que están repartidas por el territorio.

En opinión del sindicato, las fórmulas que ha puesto en marcha Salut para reordenar la provisión de los servicios sanitarios son "totalmente heterogéneas". Por un lado, la figura jurídica del nuevo ente de gestión de los centros de salud públicos de Lleida será, con toda probabilidad, un consorcio. Por el otro, en Girona, el departamento ha optado por la alianza estratégica entre dos hospitales que conservarán su identidad propia. Y, en cambio, la gestión de los servicios sanitarios adscritos al Consorci Sanitari de Barcelona, constituido por la Generalitat y el Ayuntamiento de la capital catalana, está en manos de una corporación desde el año 1988.

Con todo, MC reitera que las condiciones laborales de los facultativos se deben "homogeneizar", independientemente de cuál sea su empresa de procedencia, y para ello propone establecer un "convenio médico" que reconozca la especificidad del colectivo.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22928
'dv., 05/09/2014 - 09:47'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Estado de la reclamación de la paga extra de diciembre de 2012

Metges de Catalunya (MC) inició en junio de 2013 la reclamación judicial por la supresión de la paga extra de diciembre de 2012 a los trabajadores públicos interponiendo demandas judiciales en las cuatro provincias catalanas con la intención de solicitar posteriormente la extensión de los efectos, en caso de que las sentencias de los tribunales territoriales fueran estimatorias.

Actualmente hay una sentencia favorable en los juzgados de Girona, el resto de juzgados de capitales de provincia (Barcelona, Tarragona y Lleida) están acordando o acordarán próximamente suspender el procedimiento, a la espera de que se resuelva la cuestión de inconstitucionalidad presentada contra la medida.

La estrategia del sindicato sigue siendo la misma: no es necesario iniciar ningún procedimiento hasta que no se conozcan los resultados de los litigios abiertos. Llegado este momento, MC le dará la máxima difusión para que los afiliados que quieran puedan iniciar el trámite pertinente.

Sin embargo, la organización informa que en caso de haber presentado un recurso individual y disponer de una resolución, el interesado tiene dos meses para interponer un recurso de tipo contencioso administrativo, si no se presenta en este periodo de tiempo el demandante perderá la opción de reclamar.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22929
'dj., 05/15/2014 - 11:59'
dt., 10/24/2017 - 13:34

MC y el resto de sindicatos médicos de la CESM reivindican un "gran pacto político" para garantizar el sistema sanitario público

Metges de Catalunya (MC) y el resto de sindicatos médicos autonómicos, agrupados en la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), han reclamado este jueves, en Barcelona, un "gran pacto" entre todas las formaciones políticas para garantizar "de manera urgente y sin excusas" el carácter público y la calidad asistencial del sistema sanitario, así como asegurar su financiación a largo plazo con el objetivo de hacer sostenible el modelo.

Con motivo del Día de los Médicos Europeos, que se celebra este año por primera vez a todos los países de la Unión Europea, el presidente y el secretario general de la CESM, Albert Tomàs y Francisco Miralles, respectivamente, acompañados por el secretario general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, han hecho público en rueda de prensa un manifiesto en el que los sindicatos médicos llaman la atención sobre la necesidad de "defender el derecho a la salud de los ciudadanos y reclamar mejores condiciones de trabajo y salariales para los médicos que los atienden".

Además, han recalcado que los facultativos son los "únicos" profesionales que están capacitados para "optimizar el gasto sin poner en riesgo la calidad de la atención" y, por ello, han apostado por "devolver al médico la gestión clínica de los servicios". "Queremos que se reconozca nuestra función como depositarios del conocimiento y destinatarios de la confianza del ciudadano, lo que debe traducirse, entre otras medidas, en canales de interlocución directa con la Administración y con las empresas, y en contar más con nosotros", han señalado.

En cuanto a la política de recortes impulsada por diferentes gobiernos autonómicos, las organizaciones han reprochado a los servicios autonómicos que hoy dediquen de media un 11% menos del presupuesto sanitario que en el año 2010, "afectando la asistencia que reciben los ciudadanos". "Si en algún momento los médicos tiramos la toalla, el sistema sanitario puede convertirse en insostenible de un día para otro ", advirtieron. "Somos médicos, pero también seres humanos y todo tiene un límite".

Por otra parte, los sindicatos médicos han censurado los continuos recortes salariales y laborales que sufren los médicos, con una pérdida retributiva de alrededor del 30% desde 2010, y han solicitado un "marco salarial y laboral estable" que despeje las incertidumbres actuales, reconozca su formación e incentive su esfuerzo.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22930
'dv., 05/16/2014 - 12:07'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reclama a l’ICS que les visites virtuals i les alertes mèdiques disposin de temps assignat a l’agenda assistencial

Metges de Catalunya (MC) ha presentat una petició davant la Direcció Assistencial de l’Institut Català de la Salut (ICS) perquè les visites virtuals i les alertes mèdiques s’incloguin en l’agenda assistencial dels professionals i disposin d’un temps assignat per a la seva resolució.

El sindicat denuncia que tant les visites virtuals (elaboració d’informes, revisió de baixes laborals, renovació de plans de medicació, etc.) com les alertes mèdiques que reben els professionals sobre els seus pacients i que inclouen els resultats de proves analítiques, radiografies o la informació d’ingressos hospitalaris, entre altres, es realitzen sense que els facultatius disposin d’un temps assignat en la programació de la seva agenda assistencial.

De la mateixa manera, demana l’elaboració d’uns "protocols" que defineixin com s’han d’implantar i desenvolupar les visites virtuals en els centres de salut.

L’organització, per mitjà d’una enquesta realitzada entre la seva afiliació, ha pogut comprovar que la majoria dels metges es veuen obligats a resoldre les visites no presencials "entre pacient i pacient" o fora de l’horari assistencial. Aquesta situació comporta un increment de la càrrega de treball que intensifica l’"estrès" dels professionals i que pot afectar a les seves valoracions ja que els metges tenen la sensació que "no arriben a tot".

Els problemes amb la implantació de les noves fórmules d’atenció no presencial no afecten només als centres de l’ICS. El comitè d’empresa de l’Hospital de Figueres, centre de la xarxa sanitària concertada, també ha denunciat que l’entitat ha instaurat les visites virtuals sense definir un protocol que estableixi el perfil dels pacients o les patologies que permeten oferir aquest tipus d’assistència.

Informe
El passat mes de gener, MC va presentar un informe sobre la telemedicina i les visites no presencials en què s’assenyalen els mateixos problemes que ara ha denunciat davant l’ICS. El sindicat reivindica que les tasques assistencials que es realitzen de forma virtual són un acte mèdic a tots els efectes. "La virtualitat no pot ser una eina que serveixi de coartada al sistema per rendibilitzar erròniament la jornada laboral dels metges", afirma.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22931
'dl., 05/19/2014 - 17:22'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC lloa la valentia dels caps de servei de l’Hospital de Bellvitge per denunciar la “degradació” de l’assistència

Metges de Catalunya (MC) elogia la valentia de la Junta de Caps de Servei i la Junta Clínica de l’Hospital de Bellvitge (Barcelona) que, en uns escrits adreçats al director gerent i al director mèdic del centre, respectivament, denuncien el risc de “degradació” de l’assistència, a causa de les contínues retallades pressupostàries a què han de fer front i a les quals es podria sumar una nova tisorada d’11 milions d’euros sobre l’assignació prevista per a aquest any.

El sindicat s’afegeix al profund malestar dels professionals i insta els comandaments mèdics de la resta d’hospitals a revelar la complicada situació per la qual travessa la sanitat pública catalana, “encara que aquesta actitud comporti un cert grau de confrontació amb les gerències”.

La delegada de MC a l’hospital, Teresa Fuentelsaz, alerta que, pel que fa als facultatius, el nou ajust suposarà la disminució de la jornada dels contractes temporals, que passaran a ser de 25 hores setmanals, i la reducció del 33% de la retribució dels metges eventuals que, a la pràctica, comportarà un sou de 1.000 euros mensuals. 

Així mateix, assegura que, entre els plans d’estalvi del centre, també hi ha l’opció d’aprimar el personal de guàrdia, que a hores d’ara ja és “insuficient”. “Davant aquests nous ajustos, els metges ens veiem incapaços de mantenir la qualitat assistencial”, lamenta Fuentelsaz. A més, adverteix que les retallades minoraran les activitats de recerca i docència que “són pròpies d’un hospital universitari i representen el seu valor afegit”.   

En els escrits de la Junta de Caps de Servei i de la Junta Clínica de Bellvitge, dels quals s’ha fet ressò aquest dilluns el diari digital Crònica Global, els professionals sanitaris es mostren sorpresos davant l’anunci d’una nova tisorada, “atès que en els darrers mesos les conselleries de Salut i d’Economia i Coneixement han manifestat públicament que enguany no hi haurien retallades addicionals en els pressupostos”.

“És el nostre convenciment –afegeixen– que la nova reducció pressupostària prevista per a aquest exercici afectarà l’assistència que presta el nostre hospital fins a uns nivells que ja depassarien el mínim raonable, en aspectes com ara la prolongació injustificable de les llistes d’espera quirúrgiques per a patologies greus malignes i no malignes, l’endarreriment de les exploracions complementàries imprescindibles per al seu correcte diagnòstic i la reducció de la dotació de personal per a l’atenció continuada”.

D’altra banda, afirmen que la progressiva “descapitalització” de l’Institut Català de la Salut (ICS), juntament amb la precarització de la plantilla –un 46% dels facultatius de l’hospital són interins o eventuals– i la reducció del nombre de quiròfans i de llits, dibuixen un “panorama desolador per a tots aquells que creiem en la sanitat pública”. “Tot sembla indicar que les reduccions pressupostàries aplicades i les que ara es proposen van més enllà del que es podria considerar un pla de viabilitat i poden deteriorar de manera irreversible allò que s’ha aconseguit amb l’esforç continuat de molts professionals”, avisen.

Per tots aquests motius, els representants de la Junta de Caps de Servei i la Junta Clínica, conscients de la seva responsabilitat, expressen el seu “absolut desacord” amb la nova reducció pressupostària i demanen a l’ICS que reconsideri la seva decisió.

La protesta dels comandaments mèdics de l’Hospital de Bellvitge se suma a la que ja van protagonitzar el març passat els caps de servei de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, que en una carta adreçada al gerent territorial de l’ICS del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Pere Ángel Montserrat, reclamaven millores urgents per preservar la qualitat sanitària del centre.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22932
'dc., 05/21/2014 - 16:51'
dt., 10/24/2017 - 13:33

Metges de Catalunya demana una major sensibilització social davant les agressions al personal mèdic

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha reclamat no girar l’esquena a la problemàtica de les agressions als professionals de la medicina, davant el procés creixent de deshumanització de l’acte mèdic –provocat per les retallades de plantilla i per la massificació de les consultes– que afavoreix el desencadenament d’actituds violentes en els pacients.

“L’agressió a un polític és tema de portada i de debat en totes les tertúlies, i desborda rius de tinta. En canvi, les 50 agressions anuals contra metges a Catalunya passen totalment inadvertides i ningú en parla”, s’ha queixat Duch, que alhora ha posat de manifest la paradoxa d’aquesta situació, atès que la consideració social dels facultatius és “molt més elevada” que no pas la dels polítics.

En declaracions a Ràdio 4, el secretari general del sindicat ha explicat que l’increment del nivell d’exigència i d’expectatives dels pacients és un dels factors a tenir en compte en l’abordatge de la violència als centres sanitaris, però, sobretot, ha destacat el pes dels condicionants inherents a l’acte mèdic: “No podem treballar en les condicions que tots voldríem perquè no tenim el temps assistencial suficient, ens atapeeixen les agendes de visites, ens carreguen de burocràcia i tenim unes eines [informàtiques] que no ens ajuden gens a atendre el malalt, a mirar-lo als ulls. Hem d’estar clicant constantment programes arcaics d’història clínica com l’e-CAP i això ens treu molta atenció que hauríem de destinar al malalt”, ha afirmat.

Segons dades de 2013 de la Organización Médica Colegial (OMC), Catalunya és la segona comunitat amb el registre més alt d’agressions mèdiques amb 50 casos, sis menys que l’any 2012, per darrera d’Andalusia que n’ha registrat 80. A tot l’Estat, l’any passat es van notificar 354 incidents.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22933
'dt., 05/27/2014 - 17:44'
dt., 10/24/2017 - 13:33

MC denuncia que un 20% de la plantilla médica de los hospitales del ICS tiene condiciones laborales precarias

Metges de Catalunya (MC) denuncia que un 20,3% de los facultativos de los hospitales públicos del Institut Català de la Salut (ICS) –636 médicos eventuales e interinos sin jornada completa– "está en situación de precariedad laboral, con sueldos netos de 1.500 euros o menos y contratos laborales inestables" , mientras que solo un 66,5% (2.079 médicos) tienen un contrato fijo. El 13,2% restante (411 médicos) son interinos con jornada completa.

Según datos recogidos por el sindicato, de los 636 médicos en precario repartidos por los hospitales de Bellvitge, Vall d'Hebron, Germans Trias i Pujol, Josep Trueta, Arnau de Vilanova, Joan XXII, Verge de la Cinta y Viladecans, 392 podrían ver como el ICS les rebaja su salario un 33% (alrededor de 500 euros mensuales) a partir del próximo 1 de julio, como consecuencia del recorte adicional del 1% que el Govern quiere imponer a Salut, para saldar el déficit de 70 millones de euros generado por el sistema el año pasado, según informaciones de las que dispone MC.

Este nuevo tijeretazo salarial supondría en la práctica sueldos de 1.000 euros mensuales para estos 392 profesionales, "la mayoría de los cuales tienen contratos laborales eventuales que se renuevan mes a mes, con despedidos temporales durante los meses de verano".

En este sentido, MC acusa al ICS de incurrir en "fraude de ley", ya que la concatenación de contratos eventuales "es contraria a la legalidad". El sindicato señala que el Estatuto Marco del Personal Estatutario de los Servicios de Salud establece que la contratación eventual es una excepción pensada para casos concretos y puntuales, "mientras que el ICS convierte el personal eventual en plantilla estructural, petrificando la precarización de estos médicos".

Por todo ello, la vicepresidenta y delegada del sindicato en el Hospital de Bellvitge, Teresa Fuentelsaz, acompañada por una veintena de delegados de MC en los diferentes hospitales del ICS, ha presentado este martes un escrito al director gerente de la empresa pública, Pere Soley, en el que la organización pide estabilizar la plantilla de médicos por medio de la convocatoria de las plazas que están cubiertas por personal interino y eventual, de acuerdo con la normativa vigente y con el objetivo de "garantizar un servicio público de salud adecuado".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22934
'dj., 05/29/2014 - 11:17'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Els treballadors d’atenció primària de Sagessa rebutgen la proposta empresarial de "retallades preventives"

El 88% del personal dels centres d’atenció primària del Grup Sagessa (Tarragona) ha rebutjat en referèndum la proposta de pacte d’estalvi plantejada per l’empresa que inclou una rebaixa salarial lineal del 3%, a la qual s’afegeix una reducció addicional del 2% en cas que l’entitat no assoleixi l’equilibri pressupostari l’any 2014.

En la consulta organitzada pel comitè d’empresa, del qual Metges de Catalunya (MC) ostenta la secretaria, els treballadors han rebutjat el paquet de retallades que Sagessa ha proposat de forma "preventiva" davant la previsió que els resultats de l’empresa per a l’any en curs siguin negatius. Segons el comitè, l’entitat "no ha presentat cap auditoria econòmica que justifiqui una penalització tan severa per als treballadors". A més, al·lega que l’anterior intent empresarial de reducció salarial, l’octubre de 2013, va resultar innecessari ja que l’exercici es va tancar amb beneficis.

Un cop el personal ha manifestat la seva negativa a acceptar les retallades, el comitè espera el següent moviment de l’empresa que havia amenaçat la plantilla amb canviar unilateralment les condicions laborals per la via de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors que permet modificar-les "per provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció". En aquest sentit, els representants dels treballadors denuncien que Sagessa ha mantingut una actitud de "coacció" des de l’inici de les negociacions, utilitzant com a mesura de pressió la retenció del pagament del complement variable per objectius (DPO) corresponent a l’any 2013 en cas que els treballadors no s’avinguin a acceptar la rebaixa salarial. Una amenaça que finalment ha dut a terme abonant només el 50% del complement i deixant en el aire el pagament de la meitat restant.

MC destaca la "fermesa" dels treballadors que en la seva pràctica totalitat no han volgut cedir a les pressions i "han dit no a les retallades". El sindicat mèdic, que ha ofert assessorament sindical i jurídic de forma presencial en les assemblees convocades pel comitè d’empresa, mantindrà el seu suport als delegats "a tots nivells" davant les accions que pugui emprendre Sagessa com a resposta a la decisió de la plantilla.

Conveni XHUP
La plantilla dels centres d’atenció primària del Grup Sagessa continua subjecta a les condicions del VII Conveni col·lectiu de treball dels hospitals de la XHUP i dels centres d’atenció primària concertats, tot i que va perdre la seva vigència el 8 de juliol de l’any passat.

D’aquesta manera, es confirma que la postura de MC respecte a les conseqüències de la pèrdua de la ultraactivitat del conveni XHUP era encertada: sense el marc d’un conveni col·lectiu que reguli les condicions laborals, els drets de l’anterior conveni queden consolidats de forma individual i les clàusules s’incorporen al contracte de cada treballador.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22935
'dj., 05/29/2014 - 16:12'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Ricard Yago: "Sanitat deixa els mesto en el més absolut desemparament"

El secretari adjunt de MESTO-FESTO de Metges de Catalunya (MC), Ricard Yago, recrimina al Ministeri de Sanitat que deixi als metges especialistes sense títol oficial (mesto) en "el més absolut desemparament" negant-se a obrir un procés de regularització que reconegui el títol d’especialista als 2.000 facultatius que es troben en aquesta situació a l’Estat espanyol.

En declaracions a la Sexta Noticias, Yago afirma que els mesto exerceixen en precari ja que no poden consolidar les seves places i treballen amb major inseguretat laboral.

"Després dels processos de regularització dels anys 1994 i 1999 esperàvem un tercer procés, però no n’hi ha hagut", explica el responsable de titulació de MC i alhora president de la Asociación de Médicos y Farmacéuticos Especialistas sin Título Oficial de España que lamenta que el ministeri deixi de banda aquests professionals.

En aquest sentit, MC ha reclamat a Sanitat que reguli un mecanisme que permeti als mesto obtenir el reconeixement de la seva especialitat. El sindicat ha demanat al govern espanyol que apliqui la mateixa mesura que la República Italiana, que ha reconegut l’especialitat, amb l’aval de la UE (directiva 2013/55), als metges italians que acreditin 10 anys consecutius d’exercici professional en una mateixa àrea mèdica.

MC considera que l’Estat ha d’aplicar el principi d’harmonia normativa entre països de la UE perquè els mesto espanyols tinguin els mateixos drets que els seus col·legues italians.

Per la seva part, la Asociación de Médicos y Farmacéuticos Especialistas sin Título Oficial ha obert una campanya de recollida de signatures en línia a través de la plataforma change.org per demanar a la ministra de Sanitat, Ana Mato, que es regularitzi "amb urgència" la situació d’aquests professionals. La petició ja acumula més de 1.600 signatures d’adhesió.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22936
'dv., 05/30/2014 - 11:42'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Fuentelsaz demana "claredat" a Boi Ruiz sobre la retallada en el pressupost de Salut de 2014

La vicepresidenta de Metges de Catalunya (MC) i representant del sector Hospitals ICS, Teresa Fuentelsaz, insta Boi Ruiz a aclarir de forma "diàfana i inequívoca" si el pressupost de Salut per al 2014 mantindrà l’assignació de 8.290 milions, o bé si patirà, com afirmen algunes fonts del sector, una nova retallada de l’1% amb l’objectiu d’eixugar el dèficit que va generar el sistema l’any 2013 i que se situa al voltant dels 70 milions d’euros.

Fuentelsaz considera que el conseller "no ha estat prou contundent" en la seva resposta a la interpel·lació formulada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya en la sessió plenària d’aquest dimecres. La diputada d’ERC, Alba Vergés, va preguntar Boi Ruiz sobre les informacions que apunten a una disminució pressupostària que en alguns centres, com l’Hospital de Bellvitge, ja ha estat quantificada (11 milions d’euros) i comunicada a la junta de personal.

Davant la pregunta, Ruiz ha afirmat que "la necessitat d’atenció mèdica i sanitària de les persones que viuen Catalunya disposa dels mateixos recursos que en el 2013" i que això permet mantenir les condicions laborals i l’activitat del sistema sanitari públic. Però durant la mateixa intervenció, el conseller de Salut ha confirmat que es mantindrien les mesures d’eficiència ja que "hi ha un creixement vegetatiu dels costos sanitaris".

A parer de la vicepresidenta MC, Boi Ruiz no ha descartat la rebaixa pressupostària i només ha assegurat que les mesures d’ajusts "no tenen perquè" impactar en l’activitat dels centres ni en les condicions laborals dels professionals. Per a Fuentelsaz, és imprescindible que el màxim dirigent sanitari confirmi que "no es tocarà un euro" del pressupost sanitari.

El conseller de Salut assegura que ha adreçat per escrit una instrucció a tots els responsables sanitaris de l’ICS i de les entitats dependents de la Generalitat perquè preservin l’activitat i les condicions laborals dels treballadors. Fuentelsaz valora positivament la demanda del conseller, però li demana que des de la seva posició d’autoritat "controli" les gerències territorials i hospitalàries perquè "deixin d’atemorir" els professionals amb l’amenaça de noves retallades.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22937
'dt., 06/03/2014 - 14:54'
dt., 10/24/2017 - 13:32

Duch: “Es absurdo tener plantas y quirófanos de hospitales públicos cerrados y contratar actividad privada"

El secretario general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha criticado este domingo, en el programa "30 minuts" de TV3, la estrategia impulsada por el Departament de Salut de recortar recursos a la sanidad pública y concertar servicios con el sector privado para enjugar el drástico incremento de las listas de espera que, a finales de 2013, acumulaban 181.559 personas, un 18% más que en 2010.

"Tienes plantas, quirófanos y UCI de los hospitales públicos cerrados y, en cambio, contratas [actividad] privada para que te absorba la lista de espera. Esto es absurdo", ha dicho Duch en una de sus apariciones en el reportaje "Pacientes en espera" de la televisión catalana, que ha analizado la gestión de las demoras en tiempo de recortes. Además, ha calificado de ilógico el hecho de que la sanidad pública haga asistencia privada, ya que entra en "competencia desleal" con el sector privado, "utilizando personal y equipamiento financiado con los impuestos de todos".

Durante el programa, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha respondido a la petición que realizó el sindicato a finales de marzo de habilitar un sistema informático que permitiera inscribir al paciente automáticamente en la lista de espera cuando lo indicase el médico y, a su vez, informarle por escrito de la demora media prevista. "Nuestro compromiso es modificar el sistema de información vigente, porque cuando se le comunica al paciente que tiene que ser operado, reciba una orientación del tiempo de resolución", ha confirmado Ruiz.

Voces críticas
Por otra parte, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha reclamado en el mismo reportaje que las medidas de reducción presupuestaria no dañen la "columna vertebral del sistema público" y ha pedido que la inclusión de los pacientes en la lista de espera sea inmediata y no dependa de "tejemanejes".

Igualmente crítico ha sido el exdirector médico asistencial del Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Josep Martí, que ha confesado ante las cámaras que nunca se hubiera imaginado el grado de "deterioro y desmontaje" que afecta al sistema sanitario público. "Debemos abandonar la indignación, el 'basta de recortes' y pasar a la acción", ha exclamado.

Por su parte, el actual jefe de Cirugía General del Hospital Doctor Josep Trueta de Girona, Antoni Codina, se ha mostrado comprensivo con la angustia que sufren los enfermos en lista de espera y ha instado a los partidos políticos a alcanzar un pacto para inyectar más recursos en la sanidad pública, “porque si no, el futuro será complicado".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22938
'dj., 06/05/2014 - 09:19'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya niega que el TSJC invalide la tesis de la 'contractualización' de las condiciones del convenio XHUP

Metges de Catalunya (MC) rechaza la interpretación que ha realizado una de las patronales sanitarias sobre la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que desestima la demanda interpuesta por el sindicato contra el acuerdo alcanzado en julio de 2013 entre la Corporació Sanitària Parc Taulí y el comité de empresa (a excepción de MC) para la modificación de las condiciones laborales de la plantilla por la vía del artículo 41 del Estatuto de los Trabajadores.

La organización, amparándose en la valoración efectuada por su gabinete jurídico, niega que el dictamen judicial suponga una oposición a la tesis defendida por el sindicato sobre la incorporación al contrato de cada trabajador (contractualización) de las condiciones laborales reguladas por un convenio colectivo una vez éste pierde su vigencia sin que se haya acordado un nuevo marco regulador.

En este sentido, MC recuerda que existe jurisprudencia que refuerza el argumento de la consolidación individual de los derechos en el contrato. Además, asegura que el fundamento en que se basa el TSJC para desestimar la demanda es el acuerdo de la mayoría del comité de empresa con la entidad para aplicar unas medidas que cambian las condiciones reguladas en el anterior convenio y no la sustitución de estas condiciones por las que recoge el Estatuto de los Trabajadores y la legislación social básica.

El sindicato destaca que en las empresas sanitarias en que el comité de empresa ha actuado en bloque, o por la mayoría de sus miembros, rechazando las propuestas de recortes planteados por la empresa, "ningún tribunal se ha pronunciado en sentido contrario" y esto ha provocado que, antes de llegar a juicio, las empresas hayan mejorado sus propuestas.

Para MC, el hecho determinante es "la voluntad del comité de empresa de asumir o no las medidas". Así, los acuerdos alcanzados "en todos los casos" modifican las condiciones anteriores y aún vigentes del VII Convenio colectivo de trabajo de los hospitales de la XHUP y de los centros de atención primaria concertados. La vigencia de las condiciones del anterior convenio es "patente" en algunas empresas, como en el caso de los centros de atención primaria del Grupo Sagessa.

La resolución del TSJC sobre la demanda contra el acuerdo de la Corporació Sanitària Parc Taulí y su comité de empresa no es firme y MC presentará un recurso de casación ante el Tribunal Supremo.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22939
'dj., 06/05/2014 - 10:29'
dt., 10/24/2017 - 13:31

MC denuncia el “desmantellament” del servei de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Josep Trueta de Girona

Metges de Catalunya (MC) denuncia que l’Institut Català de la Salut (ICS) ha iniciat el procés de “desmantellament” de la unitat de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona que, a partir d’ara, passarà a dependre mèdicament i funcional de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, arran d’un conveni de col·laboració signat el passat 6 de maig entre els dos centres en el marc dels plans de Reordenació Assistencial i Territorial (RAT) impulsats pel Departament de Salut.

Segons aquest acord al qual ha tingut accés el sindicat, l’Hospital Vall d’Hebron “prestarà assessorament mèdic i suport a l’organització en els processos relacionats amb l’especialitat mèdica de cirurgia pediàtrica, en relació amb els pacients que siguin atesos a l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta”, que fins i tot podran ser traslladats a Barcelona “en funció de la complexitat de la seva concreta patologia”.

El document també determina que la direcció i coordinació funcional del nou dispositiu assistencial conjunt “correspondrà al cap de servei de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron” que exercirà les seves competències jeràrquiques sobre la “totalitat dels professionals que en formen part, en particular, respecte als ubicats i vinculats a l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, que respectaran, escrupolosament, tots els protocols mèdics de l’especialitat que a tal efecte tingui aprovats o aprovi en un futur l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, als quals s’hi adheriran”.

MC acusa l’ICS de voler convertir el Trueta en una “sucursal” de Barcelona, “amputant la cirurgia pediàtrica i obrint la via per transformar el centre en un hospital de mínims”. A més, assegura que aquesta reordenació assistencial “comportarà a la pràctica l’amortització de la plaça del cap de secció de cirurgia pediàtrica de l’hospital i, en conseqüència, l’anul·lació organitzativa de l’especialitat”.

D’altra banda, el sindicat critica que la recentralització sanitària que proposa la RAT “està allunyant els serveis sanitaris dels ciutadans amb la finalitat de disminuir la despesa en salut, sense un diàleg previ amb els usuaris i els professionals, ni tampoc una planificació territorial transparent”.

Actualment, el servei de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Doctor Josep Trueta fa 350 intervencions quirúrgiques i atén 45 urgències anuals.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22940
'dv., 06/06/2014 - 08:26'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC respon l’ICS: "Es pot reposar el 10% de la plantilla mitjançant oferta pública d’ocupació"

La vicepresidenta de Metges de Catalunya (MC), Teresa Fuentelsaz, ha presentat un nou escrit a l’Institut Català de la Salut (ICS) en què replica la resposta que l’entitat sanitària va fer pública l’endemà que una vintena de delegats de MC denunciessin que un 20,3% dels facultatius dels hospitals públics estan en situació de precarietat laboral.

En l’escrit lliurat aquest dimecres a l’Oficina de Registre de l’ICS, Fuentelsaz, que demana una resposta “formalment notificada al sindicat” i no per mitjà de suports digitals, afirma que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2012 no impedeix, com assegura l’empresa, la convocatòria de places sinó que la limita al 10% de plantilla, establert com a taxa màxima de reposició mitjançat oferta pública d’ocupació des de 2012 i fins a l’actualitat.

No obstant això, si l’ICS s’empara en la Llei General de Pressupostos de la Generalitat per justificar la no convocatòria d’ofertes, la vicepresidenta de MC reclama donar compliment als preceptes de I'EBEP i de I'Estatut Marc, i a la pròpia llei de pressupostos (article 34) que preveu “dur a terme contractacions temporals de caràcter indefinit” que no suposarien un increment global de la despesa de personal ja que es tracta de treballadors que ja presten serveis al sistema sanitari.

Per últim, Fuentelsaz retreu a l’entitat sanitària que les polítiques d’ajust “no poden ser l’excusa per no complir amb la legalitat vigent ni pot justificar la temporalitat, per tant precarietat, dels treballadors públics”. Per aquest motiu, insta l’ICS a obrir un procés públic de selecció o bé oferir contractes laborals indefinits als treballadors eventuals que ocupen places estructurals.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22941
'dc., 06/11/2014 - 15:00'
dt., 10/24/2017 - 13:30

Duch: “S’ha d’entregar la priorització de la cirurgia al metge i superar el sistema d’intervencions garantides”

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha plantejat al Departament de Salut superar l’actual model de gestió d’accés a les intervencions quirúrgiques i deixar en mans dels facultatius el criteri de priorització de la cirurgia, per “trencar d’una vegada per totes” la tònica dels procediments sense risc vital amb temps d’espera garantit.

Durant un debat a TVE-Catalunya, Duch ha demanat que la prioritat quirúrgica es fixi en funció de les necessitats mèdiques i no segons el que estableix un acord parlamentari de 2002, que enumera els terminis màxims d’accés a 14 intervencions quirúrgiques que tenien una prevalença alta en aquell moment. 

Respecte al nou pla director de cirurgia cardíaca que ha posat en marxa Salut per reduir les llistes d’espera per sota dels tres mesos, tant Duch com la vicepresidenta del sindicat, Teresa Fuentelsaz, han advertit que mentre es prioritza una patologia, es treu temps de quiròfan a altres cirurgies. “La solució passa per aportar més recursos a la sanitat, ja que amb 1.095 euros anuals per habitant Catalunya no pot resoldre tota la situació sanitària que se li presenta”, ha assenyalat el secretari general de MC.

D’altra banda, Duch s’ha referit a la controvèrsia sobre la veracitat de les llistes d’espera publicades per Salut: “Gairebé segur que l’Administració no falseja les dades, però tampoc no li arriben les xifres reals, perquè hi ha la picaresca dels hospitals que per evitar sancions econòmiques [a causa de retards excessius] fan servir el ‘ja l’avisarem’, que vol dir que el pacient no està en llista d’espera”. 

De tota manera, ha assegurat que per absorbir les demores reconegudes pel mateix departament, el sistema hauria d’incrementar un 50% l’activitat quirúrgica durant un any.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22942
'dv., 06/13/2014 - 10:01'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC pide al ICS que retome la comisión de trabajo para la desburocratización de las consultas de atención primaria

Metges de Catalunya (MC) reclama al Institut Català de la Salut (ICS) que reanude los trabajos iniciados en 2009 para impulsar la simplificación de los trámites administrativos a las consultas de atención primaria de la red asistencial pública. El sindicato pide que se convoque de nuevo la Comisión de Desburocratización del CatSalut, creada en 2010, con el objetivo de "recuperar y potenciar" el plan de agilización y eficiencia de las consultas de los facultativos de medicina familiar y comunitaria.

En una carta dirigida al director de asuntos asistenciales del ICS, Antoni Juan Pastor, MC asegura que el Acuerdo de desburocratización suscrito el año 2009 entre el CatSalut y la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), conjuntamente con el Institut Català de la Salut (ICS), la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i el Col·legio Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha sido la mejor iniciativa para avanzar hacia la simplificación administrativa, pero con una implantación efectiva "insuficiente" que no ha tenido continuidad desde el inicio de los ajustes presupuestarios.

Como ejemplo de las trabas burocráticas con que se encuentran los médicos de familia, el sindicato apunta al programa informático de gestión de la asistencia 'e-CAP'. Por medio de una encuesta realizada entre su afiliación, MC ha podido comprobar que en el 35% de los Servicios de Atención Primaria (SAP) del ICS, los facultativos han de acceder a otras aplicaciones informáticas o utilizar formularios escritos en papel a la hora de solicitar una prueba diagnóstica o una derivación a otro especialista. Esto provoca una "ralentización innecesaria" en las consultas duplicando datos y registros y restando tiempo a la asistencia efectiva de los pacientes.

Los médicos que han respondido la encuesta del sindicato añaden otras problemáticas relacionadas con la necesidad de solicitar autorización previa para solicitar determinadas pruebas como resonancias magnéticas, TAC o ecocardiogramas. La imposibilidad de consultar desde el e-CAP las historias clínicas de los pacientes que reciben asistencia en la red concertada también es señalada como un obstáculo para la agilización de los procesos.

De este modo, a juicio de la organización, los avances logrados en los acuerdos de la Comisión de desburocratización del CatSalut se ven comprometidos por la imposición de directrices "descoordinadas" que afectan al e-CAP y que suponen una "sobrecarga burocrática absurda, reiterativa y obviable" que roba tiempo asistencial al médico.

Para MC, la desburocratización de las consultas supone un hito beneficioso para los profesionales que "podrán centrar toda su atención en los pacientes", y para la propia Administración, ya que implica una "optimización de los recursos y un ahorro de tiempo" que permitirá mejorar la eficiencia de los centros de salud. En la petición dirigida al ICS, el sindicato médico pide formar parte de la Comisión de desburocratización junto al resto de entidades e instituciones del sector sanitario que la integran.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22943
'dv., 06/13/2014 - 11:50'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC exigeix a Salut “transparència” davant el procés de reordenació sanitària de Tarragona

Metges de Catalunya (MC) demana al Departament de Salut que abandoni l’opacitat amb la qual està tramant el procés de reordenació sanitària de Tarragona, que preveu la creació d’un nou ens gestor dels serveis sanitaris públics del territori, controlat per l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), entitat pública depenent de la Generalitat, i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, una agrupació de fundacions i empreses privades.

Segons ha pogut saber el sindicat de fonts oficioses, diversos caps de servei dels hospitals Joan XXIII i Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona s’han reunit últimament, a porta tancada, per accelerar la redacció dels plans funcionals que han d’unificar els serveis d’urgències, rehabilitació, hospitalització domiciliària, atenció continuada i Unitat de Cures Intensives (UCI). Fins i tot, alguns d’aquests projectes, de més de 50 pàgines, ja estan en mans del Servei Català de la Salut (CatSalut). 

MC retreu a l’Administració que actuï de manera “críptica”, ocultant informació als treballadors sanitaris i als mateixos metges adjunts dels serveis afectats, i li exigeix “transparència absoluta”, ja que tem que l’entrada de capital privat acabi afavorint els interessos empresarials en detriment del servei públic. De fet, algunes informacions apunten que Salut podria tancar l’atenció continuada dels centres d’atenció primària (CAP) de l’ICS de l’àmbit de Tarragona i deixar només operativa la de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. 

D’altra banda, el sindicat reitera la seva preocupació –com ja va fer en el cas del futur ens de Lleida– per la retallada de llocs de treball i de serveis que pugui comportar aquesta nova reforma, inclosa en els plans de Reordenació Assistencial i Territorial (RAT) de Salut, i reclama al departament una planificació global i una base jurídica específica per desenvolupar aquestes projectes territorials de manera homogènia.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22944
'dj., 06/19/2014 - 10:12'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC retreu a Salut que mantingui l’"autocompra de serveis" en el projecte de reestructuració del Departament

Metges de Catalunya (MC) ha presentat al·legacions al projecte de decret de reestructuració del Departament de Salut que el Govern de la Generalitat ha compartit amb el sindicat per donar compliment al tràmit d’audiència que preveu la normativa vigent.

El sindicat mèdic ha expressat al Govern una única al·legació referida a la gestió de les empreses públiques i els consorcis (EPIC) dependents del Servei Català de la Salut (CatSalut). L’organització retreu que el projecte de decret no actuï sobre l’“autocompra de serveis” que aplica el CatSalut contractant activitat sanitària a les entitats que ell mateix gestiona.

Per a MC, aquesta pràctica comporta una concentració de recursos contrària a la  separació de funcions entre la compra i la provisió de serveis, defensada reiteradament pel sindicat i pel propi Departament de Salut en l’articulat de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), i que ha constituït l’element diferencial de l’anomenat model sanitari català.

En aquest sentit, qualifica el projecte com a “decebedor” ja que es perd l’oportunitat d’aconseguir que la gestió de les EPIC quedi directament en mans del Departament, mentre el CatSalut manté la seva funció d’assignació de recursos, control i avaluació del conjunt del sistema sanitari públic.

MC destaca que la separació de la compra i la provisió de serveis sanitaris és fonamental perquè la gestió del sistema sigui “flexible i eficient”. La proposta del sindicat per evitar l’autocompra d’activitat consisteix en la fusió de les empreses públiques en una única entitat que “per lògica i facilitat organitzativa” hauria de ser l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquesta reestructuració reportaria en un “estalvi de comandaments i d’estructura administrativa” que resulta “imprescindible” en aquests moments.

Amb aquest projecte de decret, l’Executiu català vol completar el procés de racionalització i simplificació dels òrgans centrals i territorials de Salut que va començar el gener de 2013.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22945
'dj., 06/19/2014 - 18:46'
dt., 10/24/2017 - 13:29

“No acceptarem que el Parc de Salut MAR pagui els seus deutes amb el sou dels treballadors”

El delegat de Metges de Catalunya (MC) i president del comitè d’empresa del Parc de Salut MAR de Barcelona, Josep Maria Puig, ha advertit aquest dijous que els treballadors no consentiran “de cap de les maneres” nous acomiadaments ni més rebaixes socials com proposa la direcció de l’entitat, per eixugar part del deute que arrossega.

En una atenció als mitjans de comunicació, Puig ha explicat que l’empresa vol acomiadar 50 treballadors fixos i suprimir la paga extra de Nadal als 2.700 treballadors, en part  per culpa dels més de 42 milions d’euros que el Servei Català de la Salut (CatSalut) deu al Parc de Salut MAR, circumstància que ha obligat la direcció a endeutar-se i a pagar anualment prop de set milions d’interessos als bancs. 

“No acceptarem que amb els nostres sous es paguin els deutes que té l’empresa”, ha etzibat Puig, que no ha descartat la convocatòria de mobilitzacions per a la tardor, si finalment el Parc de Salut MAR executa les noves retallades. “La situació és indignant, perquè l’esforç que hem hagut d’assumir els treballadors en aquests darrers anys, amb una disminució salarial global del voltant de 20 milions d’euros, és superior a la reducció pressupostària que ha patit l’empresa”, ha afegit.

L’anunci dels nous ajustos es produeix sis mesos abans que expiri el conveni col·lectiu que van signar els sindicats i la direcció del Parc de Salut MAR l’any 2013, gràcies al qual es van recuperar alguns dels drets a què van haver de renunciar els treballadors per evitar un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que preveia l’acomiadament de 194 professionals. 

Urgències
Puig també ha denunciat l’estat “lamentable” del servei d’Urgències de l’Hospital del Mar, mentre que continuen paralitzades les obres del nou edifici que havia d’acollir-les i que ja han suposat una despesa de 27 milions fins ara.

L’estructura del bloc està pràcticament construïda, però no s’ha acabat a causa de la situació econòmica del Parc de Salut MAR. En aquest sentit, Puig ha lamentat que l’Ajuntament de Barcelona, que té una quota de representació del 40% en el Consell Rector de l’entitat -el 60% restant correspon a la Generalitat–, se’n renti les mans, “tot i que assegura tenir superàvit i es gasta uns 4.000 milions d’euros en obres per tota la ciutat”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22946
'dv., 06/20/2014 - 09:22'
dt., 10/31/2017 - 17:45

MC rebutja la privatització de l’al·lergologia de Girona i tem que aquest procés s’estengui a tot Catalunya

Metges de Catalunya (MC) rebutja la decisió del Servei Català de la Salut (CatSalut) d’encarregar a l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) l’externalització d’una part del servei de diagnòstic i tractament d’al·lèrgies de la província de Girona, en concret el que dóna cobertura als pacients del Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva interior, per un import total de 480.000 euros (IVA exclòs) a pagar en dos anys.

Aquesta mesura comportarà l’acomiadament d’un dels dos al·lergòlegs contractats per l’Hospital Josep Trueta de Girona, fins ara el centre de referència per a aquestes demarcacions territorials, en espera que l’empresa que s’adjudiqui el concurs públic decideixi la configuració de la nova plantilla del servei. 

El sindicat tem que aquest procés de privatització sigui només la punta de llança d’una estratègia del CatSalut per externalizar progressivament tots els serveis d’al·lergologia de Catalunya, “amb la consegüent pèrdua del control sobre el diner públic i l’augment del guany privat”.

A més, considera una “irregularitat” desmantellar un servei públic amb més de 20 anys d’història per privatitzar-lo o, el que és el mateix, transferir recursos de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la sanitat privada. Davant d’aquest plantejament, MC adverteix al Departament de Salut que serà “implacable” en la defensa del sistema sanitari actual i li exigeix “transparència i rigor” en els plans de Reordenació Assistencial Territorial (RAT) que està posant en marxa tant a Girona com a Lleida i a Tarragona.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22947
'dv., 06/20/2014 - 09:23'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Els metges gironins escullen Josep Vilaplana com a nou president del COMG

L’anestesiòleg de l’Hospital Josep Trueta, Josep Vilaplana, és el nou president del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) després que la seva candidatura ha obtingut el suport del 40% dels col·legiats que han participat en les eleccions celebrades aquesta setmana en la institució.

Vilaplana, que encapçala la candidatura ‘Fem+COMG, ha assolit 272 vots, mentre les alternatives liderades pel forense Narcís Bardalet i l'oftalmòleg Joan Felip han obtingut 232 (35%) i 152 (22%) vots respectivament. La participació s’ha situat en el 26,52%, un total de 679 metges d’un cens de 2.500 han exercit el seu dret a vot. Tots tres candidats han coincidit a assenyalar que la participació ha estat més baixa de l’esperada tenint en compte que aquest comicis han permès per primera vegada el vot electrònic.

El nou president del COMG ha estat fins ara delegat de Metges de Catalunya (MC) al Trueta i representant del sindicat al Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS). Tal com es va comprometre quan va anunciar la seva voluntat de concórrer a les eleccions, Vilaplana deixarà els seus càrrecs sindicals per centrar-se en la presidència del col·legi gironí amb l’objectiu de fer-lo "més obert, més útil i més proper". El president electe ha estès la mà als altres candidats perquè participin en la gestió col·legial.

MC felicita Josep Vilaplana i li desitja un mandat "ple d’encerts". L’organització trasllada al nou president el seu oferiment de diàleg i col·laboració institucional per "trobar sinèrgies i unir esforços" davant els nombrosos reptes a què ha de fer front la professió.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22948
'dl., 06/23/2014 - 11:52'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Llistes d’espera: sense més recursos no hi ha solució

De totes les conseqüències derivades de les retallades sanitàries, la més evident i la que més pateixen els ciutadans és l’increment exponencial de les llistes d’espera per accedir a una intervenció quirúrgica programada. Vam començar el 2014 amb més de 181.000 persones a Catalunya esperant per ser operades, gairebé 30.000 més que l’any 2010. D’ençà del primer pressupost retallat, el de 2011, les llistes creixen a un ritme de més 9.000 pacients per any. Ens trobem davant un problema de primer ordre en el qual no valen els draps freds.

Però la situació és encara pitjor si es té en compte que les dades oficials maquillen la realitat de manera que permeten presentar unes xifres de pacients en espera menors a les reals. La picaresca i les mitges veritats son pràctiques comuns i formen part del criteri de càlcul que, entre altres coses, obvia l’existència de la llista d’espera per entrar a la llista d’espera.

Les llistes d’espera són presents a tots els sistemes públics de salut, això ho sap tothom, però les xifres de demora actual són totalment inadmissibles. Així ho entén també el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha advertit que el 30% de les reclamacions d’usuaris que va rebre Salut al llarg de 2013 estaven relacionades amb les llistes d'espera. El síndic demana que s'adoptin mesures per evitar que se superin els temps màxims per als 14 procediments quirúrgics garantits.

L’infrafinançament de la sanitat catalana –molt per sota de la mitjana europea i estatal- és secular i ha provocat una acumulació d’activitat quirúrgica no realitzada que ha esdevingut estructural. Deixar de fer ha estat una estratègia reiterada per evitar incrementar el  dèficit en un sistema sanitari que rep menys del que necessita  des de les primeres transferències en matèria de sanitat.  Fins i tot en l’any que Salut va gaudir del millor pressupost de la historia de la Generalitat (2010) ja existien 150.000 malalts en llista d’espera. La retallada del 16% del pressupost sanitari en els últims quatre anys ha agreujat el problema fins a extrems inacceptables.

Els recursos de què disposa actualment la sanitat catalana, 1.095 euros per càpita, descriuen un panorama d’insuficiència assistencial que professionals, polítics i societat en general hauríem de reconèixer com incapaç d’assolir un nivell d’activitat que cobreixi la demanda sanitària real. Qualsevol plantejament de solució efectiva passa per aportar més recursos al sistema.

Mentre Salut i el Govern de la Generalitat continuïn dissenyant plans de xoc per eixugar les llistes d’espera sense incrementar el finançament global de la sanitat pública, els efectes seran efímers, transitoris i suposaran poca cosa més que un transvasament de recursos d’acord amb noves prioritzacions. La despesa, els temps de quiròfan i llits invertits en aquestes noves prioritats es detrauran d’altres indicacions igualment necessàries.

Per solucionar la crisi de les llistes d’espera quirúrgiques cal aportar més recursos al sistema. Així doncs, el Govern ha d’injectar recursos econòmics de forma immediata i obrir tots els quiròfans i llits hospitalaris que es troben tancats com a mesura d’estalvi.

A més, cal trencar la paradoxa incomprensible que mentre es restringeix l’ús dels recursos públics, la pròpia Administració contracti activitat quirúrgica a la sanitat privada per resoldre les llistes d’espera generades per aquest mètode d’estalvi. S’ha d’exigir a Salut que dirigeixi els recursos destinats a contractar activitat privada a reobrir els serveis tancats.

En paral·lel, s’ha de revisar de dalt a baix el model d’accés a les intervencions quirúrgiques programades de manera que se situï el criteri clínic i social per sobre de qualsevol altre factor a l’hora de decidir la priorització de les operacions i el temps màxim que un pacient pot esperar. Cal denunciar amb valentia fórmules arcaiques de priorització, sense cap fonament mèdic, com l’existència de 14 procediments amb temps de garantia que obliguen a fer passar al davant la fimosi, encara que siguin per motius religiosos, sobre intervencions més necessàries i transcendents per a la qualitat de vida de les persones.

Finalment,  cal posar fi a la picaresca i a la creativitat estadística i definir paràmetres inequívocs d’avaluació com el temps mig d’espera per rebre l’alta quirúrgica o el total de pacients en llista de totes les especialitats. Tots els pacients s’han de comptabilitzar des d’un registre únic i centralitzat al qual s’accedeix des del mateix moment en què l’especialista fa la indicació quirúrgica pertinent. I cal que el pacient estigui en tot moment informat de la seva situació a la llista.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22949
'dc., 06/25/2014 - 15:48'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya denuncia que BSA quiere recortar el 58% de la deuda retributiva contraída con sus trabajadores

Metges de Catalunya (MC) denuncia que la gerencia de Badalona Serveis Assistencials (BSA) pretende recortar el 58% de la retribución retenida "indebidamente" a sus trabajadores entre junio de 2010 y julio de 2013 por la aplicación de la rebaja del 5% del sueldo de los empleados públicos, declarada irregular por los tribunales de justicia en los centros sanitarios privados concertados.

El sindicato, que ostenta la presidencia del comité de empresa de atención primaria y la secretaría del comité de atención hospitalaria de BSA, censura que la entidad quiera limitar el pago de las cantidades debidas, contraviniendo las sentencias del Tribunal Supremo (TS ) y del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declaran "no aplicable" la reducción salarial del 5% decretada para los empleados públicos en los centros sanitarios privados concertados con el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut).

En el caso de BSA, el importe a aprovisionar en este ejercicio para resarcir la deuda total contraída con los trabajadores asciende a siete millones de euros. Pero según denuncian los miembros del comité, la empresa quiere reducir el pago a tres millones (42%) y pide a los trabajadores que condonen la cantidad restante.

Por unanimidad, los representantes sindicales de MC, UGT, CCOO, SATSE y USAE de los tres comités de empresa de BSA (atención primaria, hospitalaria y sociosanitaria) se niegan a aceptar el recorte y recuerdan a la empresa que la plantilla ya hizo un esfuerzo en julio del año pasado con la firma de un pacto que, entras otras medidas, incluía la renuncia a los importes correspondientes a la rebaja salarial del 5% en el período comprendido entre agosto de 2013 y diciembre de 2014 (equivalente a 3,5 millones de euros), además de la renuncia del 100% del complemento variable por objetivos (DPO), la percepción del cual se vincula al equilibrio presupuestario de la entidad.

"De ninguna manera aceptaremos una confiscación del 58% del sueldo retenido", afirman los representantes de los trabajadores que en cambio se muestran abiertos a negociar con la empresa una calendarización del pago de la deuda.

Los servicios jurídicos de MC asesoran a los delegados del sindicato médico en BSA y tomarán las medidas judiciales pertinentes en caso de que la empresa no abone el importe íntegro de la deuda salarial.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22950
'dc., 07/02/2014 - 10:20'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acusa Boi Ruiz de "frivolizar" con el estado de la sanidad pública catalana

Metges de Catalunya (MC) reprocha al consejero de Salut, Boi Ruiz, que "frivolice" las quejas de los pacientes y de los profesionales que sufren las consecuencias de los recortes sanitarios y protestan contra el cierre de camas y quirófanos y la saturación de los servicios de urgencias. En declaraciones a Catalunya Radio, Ruiz ha afirmado que "las listas de espera son otro mito político, al igual que el de las camas". El sindicato califica estas manifestaciones de "surrealistas" y las considera como "una más de las míticas afirmaciones del consejero desde que accedió al cargo".

Ante la movilización ciudadana contra los recortes y las denuncias de los profesionales sobre la pérdida de calidad de la asistencia, Ruiz ha asegurado que ninguna persona quedará desatendida y ha lamentado el uso político que, a su juicio, se hace de las listas de espera y los cierres estivales. Además, el titular de Salut ha reafirmado el objetivo de su departamento de que a finales de año "nadie tenga que esperar más de 6 meses en intervenciones quirúrgicas garantizadas".

MC lamenta que el consejero desatienda el "clamor social" que reclama una reorientación de la política sanitaria y ofrezca una respuesta que "desprecia a los pacientes que se encuentran en espera de una intervención quirúrgica o que se acumulan en los pasillos de urgencias". El sindicato recuerda a Boi Ruiz que el incremento de las listas de espera "no es un mito sino una realidad bien presente" que ha sido ampliamente denunciada y que confirman periódicamente los datos del propio Departament de Salut. Incluso el Síndic de Greuges ha lanzado una advertencia y ha pedido al Govern que adopte medidas para evitar que se superen los tiempos máximos de espera garantizados.

Respecto al compromiso de Salut para que a finales de 2014 ningún paciente tenga que superar los seis meses de espera, la organización insta al consejero a aclarar "el plan que se aplicará y los recursos con los que se dotarán los hospitales públicos" para asumir más volumen de actividad quirúrgica. Si los hospitales de la red pública no verán incrementados sus recursos, el sindicato se pregunta "dónde se enviarán los pacientes y qué centros realizarán las intervenciones". En este sentido, MC alerta de que la contratación de actividad a la sanidad privada para derivar los pacientes en espera de la sanidad pública es una práctica "reprobable" cuando los centros públicos se encuentran "infrautilizados y con una disminución de recursos que se agrava presupuesto tras presupuesto".

Recorte confirmado
La minoración del presupuesto del Institut Català de la Salut (ICS), adelantada por MC, ha sido confirmada por un portavoz de la propia entidad al diario ARA. Así, a pesar de las reiteradas manifestaciones que aseguraban que no habría recortes adicionales en Salut en 2014 -el propio consejero Ruiz lo afirmó en sede parlamentaria el pasado 28 de mayo- según informa el diario, el contrato programa del ICS se ha reducido en 56 millones de euros. Es decir, el Servei Català de la Salut (CatSalut) contratará este año actividad sanitaria en los hospitales y centros de atención primaria de la red pública por un importe que se recorta en 56 millones respecto al del año pasado.

La información del diario ARA también confirma que los efectos del tijeretazo no serán lineales sino que afectarán de forma diferente a los centros. El Hospital de Bellvitge será uno de los más afectados ya que verá acortado su presupuesto en 11 millones, la misma cantidad que apuntaba semanas atrás la delegada de MC en el hospital, Teresa Fuentelsaz.

Para MC, el nuevo tijeretazo es "inasumible" desde el punto de vista asistencial, como también han advertido los jefes de servicio de los hospitales de Bellvitge y Vall d'Hebron que han hecho una denuncia pública de la situación límite que viven ambos centros hospitalarios. La organización niega que las protestas tengan sólo un "signo laboral" y remarca que ha llegado a un punto que "el malestar y la indignación sobrepasa el entorno de los sindicatos".

Las declaraciones del gerente del Hospital de la Vall d'Hebron, José Jerónimo Navas Palacios, en las que culpabiliza a los médicos por la acumulación de los pacientes en urgencias "porque se resisten a trabajar de tarde" indignan al sindicato médico que las considera una "irresponsabilidad y una excusa fruto de su incompetencia en la gestión del centro".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22951
'dj., 07/03/2014 - 21:46'
dt., 10/24/2017 - 13:28

Metges de Catalunya acusa Salut de “desmantellar” l’Hospital de Bellvitge i demana suport al Parlament

Metges de Catalunya (MC) i la resta de sindicats que integren la Junta de Personal de l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat, han demanat aquest dimecres a la Comissió de Salut del Parlament que pressioni el conseller de Salut, Boi Ruiz, per evitar el “desmantellament” del centre, que està amenaçat per una retallada addicional d’11 milions d’euros.

Els representants dels treballadors s’han reunit durant gairebé dues hores amb la majoria de grups parlamentaris que conformen la Comissió de Salut, per exposar-los la situació d’“indefensió” i d’“estrès” que pateix la plantilla, davant els efectes desencadenats per la disminució d’un 18% del pressupost de l’hospital des de l’inici de la crisi, tot i registrar el percentatge més alt de patologia complexa.

“Les retallades estan impactant en l’assistència que presta l’hospital, incrementant les llistes d’espera quirúrgiques, endarrerint les exploracions que possibiliten els diagnòstics i reduint la capacitat del centre per atendre patologies agudes greus”, assenyala la Junta de Personal en el manifest entregat a les formacions polítiques. Així mateix, afegeix que “s’estan depauperant les condicions laborals dels treballadors, minvant les plantilles i els salaris, i provocant un ambient i unes condicions d’estrès i desmotivació que acaben repercutint en l’atenció dels pacients”.

La vicepresidenta i delegada de MC a l’Hospital de Bellvitge, Teresa Fuentelsaz, ha advertit als grups parlamentaris que s’està “trencant” l’equitat en l’accés als serveis sanitaris, ja que el centre té més dificultats per accedir a proves diagnòstiques i a una primera visita mèdica. “És indignant que s’estiguin derivant pacients de cirurgia major ambulatòria de Bellvitge a empreses sanitàries privades com l'Hospital Sagrat Cor, mentre la Conselleria de Salut ens continua retallant recursos”, ha exclamat.

Fuentelsaz ha recordat també que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va dir fa poc dies que el pressupost sanitari per a aquest any no es retallaria i ha etzibat: “És impropi que un conseller menteixi en seu parlamentària. Volem que ens digui quin és el pressupost de l’Hospital de Bellvitge per a aquest any i perquè deriva recursos públics a centres privats”. 

D’altra banda, ha instat tots els grups parlamentaris a definir la seva posició, d’una manera clara i sense ambigüitats, sobre el model sanitari que defensen. “Els ciutadans de Catalunya tenim el dret de saber si voleu una sanitat mercantilista per fer negoci o una sanitat pública sense ànim de lucre”, ha dit.

Cara a cara
Fuentelsaz ha reiterat aquest dijous a TV3, en un cara a cara amb el gerent de l’Hospital de Bellvitge, Alfredo García, que la situació del centre és insostenible i ha reclamat que no es retalli més el pressupost. “Tenim més d’11.000 malalts en llista d’espera, 849 dels quals porten més de tres anys esperant per ser intervinguts d’alguna de les patologies sense temps d’espera garantit”, ha denunciat.

Igualment, s’ha queixat de la falta d’efectius per cobrir les guàrdies nocturnes de l’hospital –amb una població de referència d’1,5 milions d’habitants– ja que, actualment, compte amb un equip integrat només per un anestesista, un cirurgià general i un traumatòleg de presència física, una dotació insuficient atès l’alt nivell de complexitat de les patologies que tracta.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22952
'dj., 07/03/2014 - 22:14'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya ve "medieval" que las mutuas pasen a gestionar las bajas laborales

Metges de Catalunya (MC) rechaza frontalmente el anteproyecto de ley de mutuas de trabajo que tramita el Ministerio de Empleo y Seguridad Social, ya que prevé que las mutualidades de las empresas puedan dar de alta a un trabajador de baja por una incapacidad temporal, si su médico no rechaza esta decisión en un plazo de cinco días hábiles, aunque, según informa Diario Médico, el gobierno español podría reconsiderar la medida debido a la oposición ejercida por sindicatos y sociedades científicas. 

Para el secretario general del sindicato, Francesc Duch, esta es una propuesta "medieval y primitiva", teniendo en cuenta que "deja en manos del empresario o de alguien que depende de él la valoración de la situación clínica del paciente y si éste merece o no continuar de baja". 

En declaraciones a la COPE, Duch ha alertado del retroceso que conlleva el anteproyecto de ley de mutuas en las competencias de los médicos de familia y ha criticado al gobierno español por interponer la figura de estas entidades en el proceso de gestión de las bajas médicas . "Las mutuas están al servicio de las empresas y, por tanto, no son objetivas", ha recalcado. En el caso de que se aprobara definitivamente la nueva regulación, "el papel del médico quedaría muy tocado, porque se le quita una potestad que tenía hasta ahora y se le recorta la libertad de prescripción de la baja". 

Además, también ha rechazado la posibilidad de que las mutuas puedan acceder al historial clínico de los trabajadores por romper la confianza médico-paciente. "Los datos clínicos solo pueden ser interpretadas por el facultativo y, como mucho, por un juez, pero nunca por un tercero que podría averiguar antecedentes y utilizarlos en contra del enfermo". 

En cuanto a la defensa que hacen las mutuas del proyecto de ley, ya que entienden que beneficiará la sanidad pública al acelerar las pruebas diagnósticas de los trabajadores de baja, Duch cree que hay otros mecanismos para priorizar las evaluaciones de una enfermedad, sin la necesidad de que un agente externo interfiera en la asistencia médica. 

El pasado mes de diciembre, la ministra de Empleo y Seguridad Social, Fátima Bañez, presentó en el Consejo de Ministros el informe de este anteproyecto que modifica la Ley General de la Seguridad Social, en relación con el régimen jurídico de las mutuas de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales, que actualmente está en fase de consultas. 

Mientras tanto, el gobierno prepara un real decreto sobre incapacidad temporal que incorpora tablas con la duración media de las bajas por enfermedad en función del diagnóstico, el puesto de trabajo y la edad del trabajador, con el objetivo de luchar contra el absentismo laboral injustificado y ahorrar dinero al sistema. Todo ello, pese a que la incidencia de las bajas por cada mil trabajadores ha caído un 41% y su duración media se ha desplomado un 17% en la última década, según datos del propio Ministerio de Empleo y Seguridad Social.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22953
'dt., 07/08/2014 - 11:25'
dt., 10/24/2017 - 13:27

Fuentelsaz rebate a Boi Ruiz y asegura que el conflicto en el Hospital de Bellvitge es una lucha por el "derecho a la salud"

La vicepresidenta y delegada de Metges de Catalunya (MC) en el Hospital de Bellvitge, Teresa Fuentelsaz, ha rebatido las acusaciones del conseller de Salut, Boi Ruiz, que ha acusado a la Junta de Personal del centro de hacer "negocio político" y de no estar a la altura de representar los intereses sanitarios, después de que los trabajadores denunciaran la semana pasada el desmantelamiento de las instalaciones sanitarias como consecuencia del cierre definitivo de 185 camas y de la derivación de asistencia pública a la sanidad privada. 

"Lo que pasa en el Hospital de Bellvitge no es un conflicto laboral, es un conflicto por el derecho a la salud de los ciudadanos", ha subrayado Fuentelsaz en declaraciones a 8TV, que ha advertido de que el centro no puede perder más camas, porque los profesionales están sobresaturados y no pueden aguantar más. "En estos momentos, se está rompiendo la equidad en el acceso a la salud. Exigimos al conseller que no recorte ni un euro más al hospital y que no derive recursos públicos a la sanidad privada para hacer negocio", ha reclamado. 

Según Fuentelsaz, resulta indignante que el conseller acuse a los profesionales de instrumentalizar políticamente la reducción de recursos asistenciales. "Nosotros defendemos el hospital", ha aseverado a Europa Press y ha recordado que son los trabajadores los que sostienen "un sistema infrafinanciado por culpa de la política sanitaria del Govern con recortes continuados". 

Verano
Respecto al cierre de camas durante los meses de verano, que El País cifra en 1.322 camas bloqueadas en los principales hospitales catalanes –los ocho centros públicos del Institut Català de la Salut (ICS), además del Clínic, Sant Pau y Parc de Salut Mar en Barcelona–, Fuentelsaz ha precisado que "no se cierran porque llega el verano y las vacaciones, sino porque no tenemos presupuesto y no las podemos mantener abiertas, pero el número de pacientes es el mismo". 

Por su parte, el secretario general de MC, Francesc Duch, ha asegurado que "se cierran más camas de lo que la prudencia aconseja y, además, siempre perdemos alguna prenda en el lavado", con referencia a que algunas de estas camas ya no se volverán a abrir nunca más.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22954
'dc., 07/09/2014 - 17:09'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC titlla de “represàlia” el cessament del cap d’Urgències de l’Hospital Vall d’Hebron que va denunciar el col·lapse del servei

Metges de Catalunya (MC) titlla de “represàlia” la decisió de la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona de cessar el fins ara responsable de la Unitat d’Urgències de l’Àrea General del centre, Xavier Jiménez, després de denunciar l’escassetat de recursos, l’empitjorament de la qualitat assistencial i el col·lapse que pateix el servei per la falta de llits d’hospitalització.

El sindicat lloa l’actitud “deontològicament irreprotxable” de Jiménez que, a finals de juny, va adreçar una carta a la direcció de l’Institut Català de la Salut (ICS), als responsables del Departament de Salut i al gerent del seu propi centre, que després va transcendir a la premsa, en què exposava la situació “límit” de les Urgències i dels seus professionals. 

Per contra, critica la gestió “deplorable” de l’ICS que “en comptes de destituir fulminantment el gerent de Vall d’Hebron, José Jerónimo Navas, per haver permès el col·lapse crònic del servei i, com a conseqüència, esperes de fins a cinc dies per ingressar els pacients a planta, ha cessat el metge que, en l’exercici de la seva responsabilitat, va denunciar la situació”.

Així mateix, el sindicat recrimina a la gerència de l’hospital el tancament estructural de 56 llits de l’Àrea General del centre “exclusivament per motius d’estalvi econòmic”, mentre els pacients s’acumulen als passadissos de les Urgències per la falta de disponibilitat de places d’hospitalització, i adverteix que aquest “desori” s’agreuja amb el bloqueig progressiu de llits durant els mesos d’estiu, que assolirà la seva xifra màxima a l’agost amb 90 llits tancats en aquesta àrea assistencial.

Davant d’aquesta situació, els delegats de MC han recollit, de moment, 700 signatures entre els facultatius de l’Hospital Vall d’Hebron en suport al doctor Jiménez i als equips mèdics d’Urgències que, en breu, entregaran a la gerència del centre i a l’ICS.

L'octubre de 2013, el sindicat ja va acusar el centre de "frivolitzar" el col·lapse de les urgències, culpant els professionals de magnificar el problema per haver denunciat que 81 pacients esperaven als passadissos del servei per ser ingressats a planta.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22955
'dv., 07/11/2014 - 10:18'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC exige la reincorporación del especialista despedido durante el conato de privatización del servicio de alergología de Girona

Metges de Catalunya (MC) exige la restitución al cargo del especialista de alergología del Hospital Josep Trueta despedido durante el proceso de externalización de parte del servicio de diagnóstico y tratamiento de las alergias de la provincia de Girona, iniciado el pasado mes de mayo, que ha quedado parado temporalmente gracias a las presiones de MC y de la Societat Catalana de d’Al·lergia i Immunología Clínica (SCAIC).

El sindicato pide la reincorporación inmediata del profesional a quien el Institut Català de la Salut (ICS) no ha renovado el contrato, ya que se trata de un especialista "valorado, calificado y necesario" para el servicio de alergias del Trueta que en estos momentos cuenta con un único alergólogo para atender a los pacientes.

Según informa El Punt Avui, fuentes del Departament de Salut han reconocido que el concurso público para adjudicar a una empresa privada la parte del servicio de diagnóstico y tratamiento de las alergias que da cobertura a los pacientes del Gironès, el Pla de l'Estany y la Selva interior, se ha parado y se está trabajando conjuntamente con esta sociedad para definir el futuro de este servicio.

MC rechazó a finales de junio la decisión del Servei Català de la Salut (CatSalut) de encargar al Institut d’Assistència Sanitària (IAS) la externalización de una parte del servicio de alergias de la provincia por un importe total de 480.000 euros (IVA excluido) a pagar en dos años. Ya entonces el sindicato advirtió que la medida conllevaría el despido de uno de los dos alergólogos del Hospital Josep Trueta, tal como finalmente se ha producido.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22956
'dl., 07/14/2014 - 13:58'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acusa CiU i ERC de "no ser transparents" en el pressupost sanitari

Metges de Catalunya (MC) acusa CiU i ERC de "no ser transparents i ocultar retallades" tot i el compromís manifestat per ambdós partits de mantenir els mateixos recursos sanitaris que l’exercici anterior. El sindicat retreu al partit de govern i especialment al seu soci en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat que divendres passat votessin en contra de la moció parlamentària que, entre altres punts, demanava garantir als centres de salut la mateixa disponibilitat econòmica que el 2013, sense la retallada addicional de 60 milions d’euros corresponents al dèficit que va generar el sistema l’any passat.

La desviació de la despesa sanitària és, a parer de l’organització, conseqüència de la "insuficiència amb què es financen els centres" que no permet cobrir les necessitats d’assistència reals. En aquest sentit, MC reclama que l’assignació pressupostària sigui "finalista" i tingui en compte els factors assistencials de cada centre. Així, els hospitals terciaris de l’Institut Català de la Salut (ICS) que realitzen la major part de l’activat quirúrgica complexa "han de rebre els recursos necessaris per garantir que podran assumir l’assistència dels pacients propis i dels que provenen d’altres centres públics o de la xarxa concertada".

El Ple de Parlament, al qual han assistit representants de la Junta de personal de l’Hospital de Bellvitge, inclosa la delegada i vicepresidenta de MC, Teresa Fuentelsaz, ha aprovat un únic punt de la moció presentada pel grup de C’s sobre la situació dels professionals sanitaris de Catalunya. Es tracta del punt que preveu la creació d’un registre de professionals de la salut abans que finalitzi el 2014 per tal d’identificar el nom, el perfil i la capacitació dels professionals amb l’objectiu de facilitar una planificació a curt i mig termini, en funció de les necessitats i els recursos que el sistema requereix. La proposta ha rebut el suport de tots els grups a excepció de CiU. La resta de punts, inclòs el que fa referència al manteniment del pressupost, han estat rebutjats per la majoria parlamentària formada per CiU i ERC.

Després de les votacions, Teresa Fuentelsaz, ha expressat la seva decepció perquè "s’ha obert la porta a una nova retallada que s’havia negat en el propi Parlament". La vicepresidenta del sindicat ha advertit que el 2014 "tornarà a haver dèficit" perquè "amb els recursos assignats no es pot atendre la demanda d’assistència de la població". A més, Fuentelsaz ha reiterat que els pacients en llista d’espera amb patologies poc complexes es deriven dels hospitals públics als centres privats amb ànim de lucre, el que resulta una "indecència" per part del Departament de Salut. "Retallen perquè diuen que no hi ha recursos, però sí que n’hi ha per donar negoci i beneficis a la sanitat privada", ha afirmat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22957
'dt., 07/15/2014 - 11:21'
dl., 05/15/2017 - 10:49

La paga extra del personal de la xarxa concertada, en mans del Tribunal Constitucional

El personal de la xarxa sanitària concertada s’afegeix als funcionaris i als treballadors públics de l’Estat que es troben a l’espera de la resolució del Tribunal Constitucional (TC) respecte a la devolució de la part proporcional de la paga extra de Nadal generada fins al 14 de juliol de 2012, data en què va ser aprovada la supressió per mitjà del Reial decret llei 20/2012.

Aquesta és la situació després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat que la retallada de la paga extra aplicada per les entitats públiques acollides al VII conveni de la XHUP i al primer conveni col·lectiu de treball dels centres sociosanitaris i/o de salut mental és ajustada a dret, ja que es tracta d’empreses que s’inclouen en l’àmbit d’aplicació que fixa el mateix RD.

D’aquesta manera, el TSJC sentència que les empreses i fundacions públiques, els consorcis públics de naturalesa local o autonòmica i les societats mercantils públiques es trobaven legitimades per reduir les retribucions dels seus treballadors en la quantitat proporcional a la paga extraordinària del mes de desembre, de la mateixa manera que la Generalitat va reduir les aportacions per aquest concepte a les entitats del sector públic, segons l’Acord de Govern de 27 de novembre de 2012.

Així doncs, la decisió que prengui el TC respecte a la devolució dels dies meritats pels treballadors públics abans de l’entrada en vigor del RD també afectarà el personal de la xarxa sanitària concertada. El Constitucional ha de respondre el recurs d’inconstitucionalitat plantejat pel Tribunal Suprem en considerar que la mesura del govern central ha pogut vulnerar la prohibició de retroactivitat de les lleis.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22958
'dt., 07/15/2014 - 17:07'
dt., 10/24/2017 - 13:25

MC lliura a l’ICS 800 signatures recollides pels facultatius de l’Hospital Vall d’Hebron en suport a Urgències

Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dimarts al registre de l’Institut Català de la Salut (ICS) 765 signatures recollides pels facultatius de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, en suport a la plantilla d’Urgències de l’Àrea General del centre que, a finals de juny, va denunciar l’escassetat de recursos, l’empitjorament de la qualitat assistencial i el col·lapse del servei. Les queixes van desencadenar la destitució del fins ara responsable de la Unitat d’Urgències, Xavier Jiménez, que s’havia sumat a les protestes dels professionals.

Les delegades del sindicat a Vall d’Hebron, Rosa Boyé i Rosa Maria Gràcia, han fet arribar les signatures, reunides en poc més d’una setmana, al gerent i al president del Consell d’Administració de l’ICS, Pere Soley i Carles Constante, respectivament, així com al director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, i al gerent de l’hospital, José Jerónimo Navas.

“La resposta dels metges ha estat excel·lent perquè el problema d’Urgències el viuen i el pateixen tots els serveis de l’hospital”, ha explicat Boyé, que ha alertat que el col·lapse “no se soluciona amb grans reformes, sinó obrint llits tancats per tal de drenar els pacients”. Actualment, l’Àrea General del centre té 56 llits tancats de manera estructural, als quals s’afegeixen 28 places bloquejades temporalment durant la segona quinzena de juliol; 90 a l’agost; 76 durant la primera quinzena de setembre i 28 durant les dues darreres setmanes de setembre.

En aquest sentit, Boyé ha retret a Navas la inversió de 500.000 euros que l’hospital va dur a terme l’any 2013 per duplicar el nombre de boxs d’observació i modificar el sistema de classificació i recepció de pacients a Urgències, “desatenent els consells dels experts que van recomanar augmentar la disponibilitat de llits d’hospitalització per solucionar la saturació del servei”. A més, ha lamentat la falta d’“autocrítica” del gerent, a qui ha acusat d’“intentar diluir els seus errors escampant la culpa entre el personal mèdic”.

D’altra banda, la delegada de MC ha desmentit que les Urgències de l’Àrea General de Vall d’Hebron disposin d’un TAC específic per accelerar els processos de diagnòstic, com ha afirmat la gerència del centre, i ha remarcat que el Servei de Radiologia “disposa del mateixos TAC de sempre, amb una programació de proves molt atapeïda”.

Cessament
En un altre ordre de coses, els metges de l’hospital, reunits aquest dimarts al migdia en assemblea, han decidit per unanimitat demanar el “cessament immediat” del gerent i del director assistencial del centre, José Jerónimo Navas i Jaume Roigé, respectivament, davant les mostres reiterades de “falta de capacitat per resoldre els problemes i confrontació directa amb els professionals”.

Per aquest motiu, els facultatius han posat en marxa una nova campanya de recollida de signatures per pressionar l’ICS per tal que destitueixi Navas i Roigé dels seus càrrecs, als quals fan responsables de la “situació límit” de l’hospital.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22959
'dc., 07/16/2014 - 09:46'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC rectifica: el Hospital Plató no es una empresa sanitaria con ánimo de lucro

Metges de Catalunya (MC) aclara que la información que el sindicato ha ofrecido durante los últimos 15 días respecto a la condición de empresa sanitaria privada con ánimo de lucro del Hospital Plató no se ajusta a la figura jurídica real del centro que, tal como recogen sus Estatutos (artículo 6), se define como una fundación sin ánimo de lucro cuyo objeto es la actividad sanitaria, la investigación científica y la docencia en el ámbito de la salud.

Así pues, las declaraciones de la vicepresidenta de MC, Teresa Fuentelsaz, que situaban el Hospital Plató como uno de los centros que se benefician económicamente de la recepción de pacientes de los hospitales del ICS, son inexactos ya que se trata de un centro concertado por el Servei Català de la Salut (CatSalut), integrado en el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), que atiende de forma habitual los pacientes con cobertura sanitaria pública.

MC lamenta la confusión y pide disculpas a la plantilla de trabajadores del Hospital Plató, que ha sufrido los mismos recortes que la gran mayoría de centros de la red sanitaria de utilización pública, por la incomodidad que hayan podido provocar estas afirmaciones. La organización ofrece todo su apoyo al personal facultativo del centro y especialmente a sus delegados sindicales en la defensa permanente de los derechos laborales, profesionales y sociales de los médicos.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22960
'dj., 07/17/2014 - 17:10'
dt., 10/24/2017 - 13:24

MC celebra el compromiso de Boi Ruiz de revisar los procedimientos quirúrgicos con tiempo de espera garantizado

Metges de Catalunya (MC) aplaude el anuncio que ha hecho este jueves el consejero de Salut, Boi Ruiz, de revisar la lista de los 14 procedimientos quirúrgicos con un tiempo máximo de espera garantizado de seis meses y modificar los criterios de priorización con una primacía de los aspectos médicos por encima de los administrativos, tal como ha reclamado reiteradamente el sindicato. 

En declaraciones a TV3, el conseller ha asegurado que una vez se estabilicen por completo las listas de espera de las intervenciones quirúrgicas garantizadas, la Conselleria de Salut pondrá en marcha un nuevo decreto legislativo de garantías que sustituya al acordado en el año 2002. Para hacerlo, según ha explicado Ruiz, su departamento contará con la participación de la Sociedad Catalana de Cirugía y de las especialidades quirúrgicas. 

MC confía en que el titular de Salut cumpla su palabra y deje en manos de los facultativos el criterio de priorización de la cirugía para canalizar de una manera más eficiente los flujos de la demanda quirúrgica, si bien lamenta que cualquier sistema de priorización, por más justo que sea, deja en la cuneta otras patologías debido a la falta de recursos. 

El conseller ha asumido el compromiso el mismo día que se ha sabido que 17.082 personas –un 23,2% de los pacientes pendientes de operarse de alguno de los 14 procedimientos garantizados– aún esperan por encima del límite legal de seis meses establecido por decreto. 

Según los datos presentados por el Servei Català de la Salut (CatSalut), actualmente hay en Catalunya 176.908 pacientes en lista de espera para someterse a una intervención quirúrgica garantizada o no, frente a los 196.049 que había hace un año. Sin embargo el número de pacientes queda lejos de las cifras anteriores a los recortes, cuando la lista de espera era de 153.916 pacientes a finales de 2010. 

El sindicato insiste en reclamar más recursos económicos para solucionar la crisis de las listas de espera y advierte que, con un gasto sanitario de 1.095 euros per cápita –muy por debajo de la media estatal– el sistema difícilmente recuperará las constantes vitales básicas.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22961
'dv., 07/18/2014 - 08:52'
dt., 10/24/2017 - 13:24

MC recrimina al Hospital Josep Trueta la "falta de diálogo" en el proceso de reorganización de la cirugía pediátrica

Metges de Catalunya (MC) critica la actitud de la dirección del Hospital Josep Trueta de Girona, a la que reprocha la "falta de diálogo" con los profesionales de la Unidad de Cirugía Pediátrica que han pasado a depender médica y funcionalmente del Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, a raíz de un convenio de colaboración firmado el pasado mes de mayo entre los dos centros. 

El sindicato considera que la reorganización del servicio se ha realizado a espaldas de la plantilla y lamenta que ya se haya cobrado la primera víctima. La jefe de sección de Cirugía Pediátrica del hospital desde el año 2001, la cirujana Montserrat Ros, ha visto como la dirección del Trueta ha amortizado su plaza de un día para otro, dos años antes de su jubilación. 

MC ve en esta decisión una "ofensa profesional y un descrédito moral" para la doctora, que lleva 25 años ejerciendo en el centro gerundense "con una hoja de servicios excelente". Por este motivo, solicita al hospital que reconsidere su posición y reincorpore a Ros en sus funciones como jefa de sección. 

Además, el sindicato insiste en que es un "error" desplazar la coordinación de los procedimientos quirúrgicos en edad pediátrica a Barcelona y sostiene que, para ofrecer una buena calidad asistencial, la toma de decisiones debe hacerse desde el lugar de ingreso del paciente. "No rechazamos el dispositivo asistencial conjunto entre los dos centros, pero sí pedimos que se consensúe con los profesionales implicados", aclara la delegada de MC en el Trueta, Nuria Estanyol. 

Asimismo, el sindicato constata que el centro todavía no ha reforzado la plantilla del servicio tal y como prometió la dirección a principios de junio, después de que MC pusiera al descubierto la reorganización de la cirugía pediátrica. Por este motivo, asegura que la situación ha empeorado ya que, por un lado, el servicio tendrá que afrontar buena parte del verano con solo un cirujano y, por otro, no podrá poner en marcha la guardia localizada de 24 horas prevista inicialmente por falta de efectivos. 

A propósito de este conflicto, MC expresa su preocupación por la nueva política de recursos humanos del Institut Català de la Salut (ICS) de "maltratar" a los facultativos que han dedicado muchos años de su vida profesional a la empresa, como en el caso de la cirujana pediátrica del Hospital Josep Trueta, del especialista de alergología del mismo centro al que no le renovaron el contrato durante el proceso de externalización de parte del servicio de diagnóstico y tratamiento de las alergias de la provincia de Girona o del responsable de Urgencias del Hospital Vall d'Hebron destituido por denunciar el colapso del servicio.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22962
'dt., 07/22/2014 - 16:43'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC demana al Parlament la paralització dels nous ens de gestió territorial de la sanitat pública

Metges de Catalunya (MC) ha sol·licitat a la Mesa del Parlament que s’aturi la creació del nou ens que ha de gestionar la sanitat pública a Lleida i també tots aquells projectes que s’estan posant en marxa a Girona i a Tarragona per integrar els serveis sanitaris públics, “fins que no s’estableixin per llei els requisits bàsics d’aquests desplegaments territorials”. 

El sindicat considera que aquests processos de reordenació sanitària “van més enllà de les polítiques conjunturals d’austeritat i sobrepassen l’acció de govern”, motiu pel qual demana que “s’obri un procés participatiu real” amb tots els agents sanitaris implicats per debatre i consensuar “el model sanitari que ha de permetre seguir prestant el servei públic i de qualitat que, per mandat estatutari i legal, ha de portar a terme el Govern de la Generalitat”.

MC sosté que la constitució d’aquestes noves entitats gestores “no neix d’una necessitat jurídica, ni assistencial, ni organitzativa, sinó d’una voluntat política” que està posant en qüestió el model sanitari actual. “No hi ha cap impediment legal per tal que l’Institut Català de la Salut –ICS– porti a terme el que pretén que faci el nou ens de Lleida”, exemplifica l’organització, que recorda que la nova llei de l’ICS de 2007 “permet agilitzar el seu funcionament i descentralitzar la seva presa de decisions, sense necessitat d’atomitzar i disgregar l’empresa”.

A més, insisteix que la proliferació de nous organismes de dret públic, consorciats o no, “en lloc d’agilitzar i simplificar el sistema públic de salut, encara empitjoraran la seva hipertròfia estructural” amb nous càrrecs i comandaments.

D’altra banda, el sindicat també critica la falta de planificació en la gestió dels recursos humans dels nous ens, on coexistiran treballadors estatutaris, laborals i funcionaris amb diferents regulacions laborals “que tenen una incidència directa en l’organització dels serveis”.

Amb tot plegat, MC conclou que la reordenació sanitària territorial que està endegant el Govern “no és oportuna a hores d’ara, i més tenint en compte que Catalunya està immersa en un procés per decidir el seu propi futur i també el de la sanitat”. En aquest sentit, veu una “incongruència” prendre mesures que “hipotequin” el futur d’una de les principals estructures d’Estat com l’ICS.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22963
'dc., 07/23/2014 - 10:09'
dl., 05/15/2017 - 10:49

El TSJC da la razón a MC y aplica un duro correctivo a la Fundación Salud Empordà por el despido "no acreditado" de tres médicos

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimado el recurso presentado por la Fundació Salut Empordà (FSE) y ha confirmado la sentencia del Juzgado Social que declara improcedentes los despidos de tres médicos del Hospital de Figueres y obliga a la empresa a readmitirlos o a indemnizarles, incluyendo los salarios no percibidos, por entender que no consta una "acreditación razonable" de los motivos de la baja. Los facultativos, defendidos por el gabinete jurídico de Metges de Catalunya (MC), fueron despedidos después de que la empresa se ​​comprometiera con el comité a no hacer ningún expediente de extinción de contratos durante los años 2013 y 2014. El TSJC califica la actuación empresarial de "inadmisible" y acusa la FSE de no actuar con "buena fe".

La sentencia del alto tribunal catalán recoge y comparte el dictamen previo del Juzgado Social de Figueres que detalla cómo la FSE, después de firmar con el comité de empresa el acuerdo de adhesión al I Convenio colectivo de los centros sociosanitarios de Catalunya con actividad concertada con el Servei Català de la Salut, más un pacto de empresa complementario que incluía más recortes a los previstos en el propio convenio, aplicó unilateralmente un plan de reestructuración del modelo de guardias del turno de noche que conllevó la amortización de tres puestos de trabajo. Este plan había sido rechazado por los sindicatos durante el proceso de negociación del pacto y había quedado excluido de las medidas de ahorro acordadas entre la empresa y los representantes de los trabajadores, que incorporaban una cláusula por la que la FSE se comprometía a no aplicar ningún ERE durante dos años.

Sin embargo, la FSE decidió llevar adelante el cambio del modelo de guardias que, a la postre, significó el despido de tres médicos de atención médica vehiculizada del servicio de urgencias. Para justificar la extinción de estos contratos, la empresa presentó unas cartas de despido a los trabajadores que hacían referencia a diversas causas económicas y organizativas, pero que, a juicio del TSJC, no acreditan los hechos en que se basan las extinciones contractuales. Así, el tribunal concluye que las cartas de despido "no explican con claridad en qué consiste la nueva organización (de las guardias) ni de qué manera afecta a los puestos de trabajo suprimidos".

De este modo, el órgano judicial desestima el recurso de la empresa y avala los argumentos de los abogados de MC contra el despido de los profesionales médicos. La sentencia crítica con dureza la actuación de la FSE vulnerando el pacto suscrito con el comité de empresa: "Es inadmisible que, una vez se ha cerrado un acuerdo sobre reestructuración de turnos y guardias que implica un sacrificio por parte de las personas afectadas, seguidamente se proponga una extinción de contratos que responde a la imposición de las modificaciones estructurales que no se pudieron pactar, lo cual es un exponente de que las decisiones empresariales no han sido definidas por el principio de buena fe que debe presidir cualquier proceso de negociación".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22964
'dj., 07/24/2014 - 12:28'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya interpel·la Mas perquè aturi la sagnia de retallades a la sanitat pública

“Demanem al president Mas que ens expliqui perquè el pressupost del Departament de Salut s’ha retallat un 16% des de l’any 2010 i el pressupost global de la Generalitat només un 2,6%”, ha reclamat aquest dimecres la vicepresidenta i delegada de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital de Bellvitge, Teresa Fuentelsaz, durant la roda de premsa convocada per la Junta de Personal del centre per denunciar la situació “inhumana” que pateixen els usuaris i els professionals a causa de les retallades.

Fuentelsaz ha assegurat que la plantilla de l’hospital no pot oferir una atenció adequada per la manca de recursos amb què està treballant i ha recordat que l’abril passat els caps de servei i la Junta Clínica ja van denunciar el risc de “degradació” de l’assistència per culpa de les contínues retallades pressupostàries a què està sotmès el centre, que ha vist com des de l’any 2010 ha perdut 50 milions d’euros, prop de 500 treballadors, 200 llits tancats definitivament, quatre quiròfans i una unitat de cures intensives (UCI).

Davant d’aquest escenari, la representant de MC ha interpel·lat directament el president de la Generalitat, Artur Mas, i el Parlament perquè dotin de més recursos la sanitat pública i ho ha fet a les màximes institucions catalanes “perquè el conseller de Salut, Boi Ruiz, ja no és un interlocutor vàlid per als metges, atès el seu menyspreu envers les advertències dels professionals” ha explicat.

“La petició està sobre la taula i ara esperarem una resposta per part del Govern per decidir quines mesures emprendre”, ha assenyalat Fuentelsaz, que ha descartat una vaga de metges per responsabilitat, “perquè tal com estan les coses no podem deixar la població més desatesa”.

A banda d’això, ha denunciat que “en el darrer mes han desaparegut de les llistes d’espera de Bellvitge 1.500 pacients, que s’han derivat a hospitals amb ànim de lucre com el Sagrat Cor o el General de Catalunya”, i ha demanat que els recursos que es destinen a aquests centres es quedin a Bellvitge.

Marea blanca
Els representants sindicals del personal de l’Hospital de Bellvitge i veïns de L’Hospitalet han fet una crida perquè els professionals i els usuaris de la resta d’hospitals de la xarxa pública reivindiquin plegats més recursos per a la sanitat pública i se sumin a les mobilitzacions per crear una “marea blanca catalana”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22965
'dv., 07/25/2014 - 11:14'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC dóna suport als directors d’equips d’atenció primària que reclamen que no s’apliquin retallades addicionals al pressupost

Metges de Catalunya (MC) fa costat als directors i adjunts a la direcció d’equips d’atenció primària de la gerència territorial Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS) que han adreçat un escrit al director gerent, Alfredo Garcia, manifestant la seva "estupefacció" per la retallada addicional de tres milions d’euros que es pretén aplicar sobre l’assignació pressupostària prevista per eixugar el dèficit generat l’any 2013. Els responsables dels dispositius de primària del Baix Llobregat han traslladat el seu desacord amb la tisorada que alerten que "afectarà l’assistència, generarà conflictes d’ètica professional i impactarà negativament en la salut de la població i la satisfacció dels pacients" i han reclamat que es respecti el pressupost inicial assignat pel Centre corporatiu de l’ICS que no contemplava cap ajust extra.

L’estupefacció dels directors d’equip s’explica per l’evolució del pressupost de la gerència territorial en els tres últims anys: "L’any 2012, la Direcció d’Atenció Primària de Costa ponent va tancar l’exercici amb un resultat econòmic positiu de 6 milions d’euros, dels quals 5 milions d’euros es van destinar a l’Hospital de Bellvitge per tal de “quadrar” el tancament global de la gerència territorial. L’any 2013, l’assignació pressupostària es va fer en relació a aquest tancament i després del consegüent “repartiment de l’esforç” per vostè decidit, va suposar que l’atenció primària rebés un pressupost inferior al que li corresponia. De nou, aquest any, tot i que les notícies de les conselleries de Salut i d’Economia han manifestat públicament que enguany no hi haurien retallades addicionals en els nostres pressupostos, ens ve imposada una nova reducció per assumir el dèficit generat durant el 2013, tot i que l’assignació inicial del Centre Corporatiu prevista per a l’Atenció Primària suposava un augment d’un milió d’euros".

En l’escrit, els signants recorden que el primer nivell assistencial "ha participat activament en la sostenibilitat del sistema sanitari". En aquest sentit, destaquen les mesures de contenció econòmica aplicades sobre els recursos humans (reduccions de plantilla, contractes a temps parcial per cobrir places estructurals i la manca de cobertura de les jubilacions, les baixes i els permisos del personal) que han comportat "estrès i esgotament" en els equips. L’esforç en la racionalització de la despesa farmacèutica "en base a criteris qualitatius i quantitatius" i la disminució de la despesa en proves complementàries "retornant a l’anamnesi i a l’exploració física", són altres de les mesures d’estalvi aplicades a primària que citen els directors d’equip.

El sindicat se suma a la reivindicació dels responsables assistencials i insta el gerent a seguir el mandat del Parlament perquè el 100% del pressupost sanitari de 2014 es destini a la prestació de serveis.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22966
'dl., 08/11/2014 - 11:03'
dt., 10/24/2017 - 13:20

MC creu que els plans funcionals de Salut a Tarragona beneficiaran els proveïdors sanitaris privats

Metges de Catalunya (MC) considera que els plans funcionals de col·laboració conjunta acordats entre els tres proveïdors sanitaris de la ciutat de Tarragona poden perjudicar “greument” els interessos de les empreses públiques Institut Català de la Salut (ICS) i Gestió i Prestació de Serveis Sanitaris (GiPSS) i beneficiar els de l’entitat de titularitat privada Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, “atès que el Departament de Salut ha actuat de manera poc transparent i no ajustada a dret en aquest procés, i sense comptar amb els professionals”.

El sindicat critica l’“obscurantisme informatiu” amb què Salut ha començat a endegar la reorganització sanitària de la capital tarragonina, amb l’aprovació recent dels plans funcionals d’Atenció Continuada i Urgent, i d’Atenció Domiciliària, així com dels plans de les unitats funcionals territorials de Cirurgia General; Obstetrícia i Ginecologia; Pediatria; Rehabilitació; Cirurgia General i Aparell Digestiu, i Ortopèdia i Traumatologia.

Per a l’organització, hi ha hagut una “falta de transparència total” per part dels responsables de Salut que han signat l’acord “a esquena dels metges –principals actors del procés– i només donant veu als caps de les unitats clíniques, la majoria dels quals tenen interessos personals o professionals en la reordenació sanitària de Tarragona”. 

Així mateix, MC adverteix que el “prestadorisme laboral” previst en els plans de col·laboració és “il·legal”, independentment de si la mobilitat dels facultatius entre les empreses és o no voluntària i, per aquest motiu, assegura que denunciarà aquesta pràctica davant dels tribunals, “ja que l’acord entre els proveïdors no té rang de llei”.

A banda d’això, el sindicat recrimina l’actitud “caciquil” de les tres empreses sanitaris de la ciutat de Tarragona per haver nomenat “a dit” les persones encarregades de desenvolupar aquests plans territorials de salut, “impedint la promoció professional dels treballadors dels centres implicats per mitjà d’una oferta pública d’ocupació i contravenint així els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat”.

Amb tot plegat, MC vaticina que el pes de les decisions sobre la gestió dels recursos sanitaris a la capital tarragonina recaurà en mans de l’únic proveïdor privat i, davant d’aquesta situació, insta la Generalitat a “prendre el control de l’òrgan de govern de la nova estructura de serveis integrats, i a adaptar-lo a la normativa vigent en matèria de consorcis participats per la Generalitat”, de tal manera que l’Administració mantingui la representativitat majoritària i la resta d’empreses hi participin en funció de la seva aportació econòmica i del seu nombre de treballadors.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22967
'dj., 08/14/2014 - 11:47'
dt., 10/24/2017 - 13:20

Duch replica a Mas que el peso del presupuesto sanitario en el conjunto de la Generalitat no es el más alto de la historia

El secretario general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, rebate en un artículo que publica este lunes el diario Ara el discurso triunfalista del presidente de la Generalitat, Artur Mas, que ha aseverado en su balance del curso político que el peso del presupuesto sanitario en el conjunto de las cuentas de la Generalitat "nunca" había sido tan alto como ahora, situándolo en "prácticamente" un 40% [ver este vídeo a partir del minuto 29:13].

Para Duch, esta afirmación es "radicalmente falsa" y lo demuestra con datos en la mano: "En el mejor presupuesto de la historia de la sanidad catalana, el del año 2010, la Generalitat destinó a Salut 9.876 millones de euros, el 30,3% de los presupuestos globales del Govern (32.518,73 millones de euros). Este año, el cuarto consecutivo de recortes, el presupuesto total de la Generalitat es de 31.682,07 millones de euros, de los cuales solo 8.290 millones se destinan a Salut, es decir, el 26,1%". 

Y para acabar de remachar el análisis, compara los recortes presupuestarios de los últimos cuatro años para certificar que la partida de Salut ha disminuido un 16% y, en cambio, el presupuesto global de la Generalitat lo ha hecho "tan solo" un 2,6 %. Pero la situación de " encarnizamiento" de la sanidad pública es aún más evidente, según Duch, si se confrontan los presupuestos de los dos últimos años. "Mientras que el presupuesto de la Generalitat llega incluso a mejorar un no menospreciable 7,1% (de los 29.727,3 millones de euros de 2012 a los 31.682 millones actuales), las cuentas de Salut sufren una bajada del 5,4%, ya que pasan de 8.756 millones a 8.290", explica. 

Para el secretario general de MC, la consecuencia de esta tijeretazo sanitario se visualiza en el cierre de camas y de servicios, la disminución de la actividad asistencial, el incremento de las listas de espera y la reducción de personal, así como en el alargamiento de la jornada laboral, el retraso de pagos a trabajadores y proveedores, y la obsolescencia de los equipamientos. "La infradotación presupuestaria y no el exceso de gasto es la única causa del déficit", concluye. 

Ante este escenario, Duch hace un llamamiento al Govern y al partido que le garantiza la gobernabilidad para que prioricen las políticas sanitarias "antes de que sea demasiado tarde" y no caigan en la autocomplacencia escenificada por el presidente Mas y el líder de ERC, Oriol Junqueras, durante el último plenario de este período de sesiones del Parlamento de Catalunya.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22968
'dv., 08/29/2014 - 08:04'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC pide más recursos sanitarios para evitar riesgos por saturación de servicios en el Aquelarre de Cervera y la FiraTàrrega

Metges de Catalunya (MC) ha solicitado a la dirección territorial del Departament de Salu en Lleida y el Alt Pirineu y Aran que la previsión de recursos asistenciales para ofrecer cobertura sanitaria durante la próxima celebración del Aquelarre de Cervera y de la FiraTàrrega sea la "adecuada y suficiente para evitar situaciones de saturación de los servicios".

El sindicato médico afirma que el déficit de personal sanitario durante la celebración de estos eventos "ha provocado el desbordamiento de los servicios en anteriores ediciones" porque "no se ha destinado ningún presupuesto específico ni recursos adicionales para que la capacidad de asistencia sea proporcional al incremento de la demanda".

En este sentido, la organización considera que ante celebraciones populares con una gran afluencia de público, la planificación de personal asistencial "no puede ser la misma que la de un día festivo cualquiera". Además, el sindicato recuerda que el recorte de la plantilla de profesionales sufrida por los dispositivos sanitarios de Lleida hace que los recursos habituales "ya sean escasos para cubrir las necesidades de asistencia del día a día".

MC alerta de que la potencial saturación de los servicios sanitarios en Cervera y Tàrrega puede provocar que los pacientes no reciban una asistencia adecuada y puede comportar un riesgo de desprotección para los profesionales.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22969
'dc., 09/03/2014 - 12:46'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC considera que el nuevo modelo de contratación de servicios del CatSalut perjudica la atención primaria y los hospitales comarcales

Metges de Catalunya (MC) critica que el decreto 118/2014, aprobado por el Govern de la Generalitat el pasado 5 de agosto, sobre la contratación y prestación de servicios sanitarios por parte del Servei Català de la Salut (CatSalut) con los centros y establecimientos del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), supone un perjuicio para la red de atención primaria y para los hospitales comarcales porque establece un sistema de redistribución de recursos que asigna los presupuestos según la base de población y el índice de morbilidad (proporción de personas que padecen una enfermedad en un lugar y tiempo determinado), además de otros factores moduladores que pueden resultar "completamente arbitrarios".

A juicio del sindicato, este modelo supone que los centros de referencia con mayor problema de financiación se vean "favorecidos" por el trasvase de recursos, ya que no se contempla un incremento del gasto sanitario por habitante ni del presupuesto global de Salut sino que “tan solo se desnuda un santo para vestir a otro". Además, "estimula la competencia entre centros y entre niveles asistenciales por el presupuesto asignado".

La organización recrimina que el decreto no modifica la llamada "autocompra de servicios" que aplica el CatSalut contratando actividad sanitaria a las entidades que él mismo gestiona, y deja la puerta abierta a la participación "excepcional y por una duración limitada" de empresas privadas con ánimo de lucro en el sistema sanitario público, aunque explicita la preferencia por entidades que tengan carácter no lucrativo.

Integración
El nuevo modelo de contratación de la gestión de los servicios sanitarios públicos se fundamenta en la integración de los dispositivos del Instituto Catalán de la Salud (ICS) y de la red concertada que prestan asistencia en un mismo ámbito territorial. Este planteamiento organizativo, que ya se está llevando a cabo en Girona y que prevé extenderse en Lleida y en Tarragona, no se aprovecha, según MC, para "reducir estructura gerencial y de mando y unificar las empresas públicas y los consorcios en un único organismo público", sino que crea nuevos cargos y nuevas entidades "a cuenta del ya raquítico presupuesto sanitario".

Para MC, el decreto supone también una reforma en profundidad de la atención primaria que pierde los servicios de urgencias y pediatría y se ve afectada financieramente por el mecanismo de remuneración establecido en base poblacional y modulado por factores no detallados que implican un "riesgo de arbitrariedad" en la asignación de recursos. El sindicato lamenta una vez más que Salut aplique una reforma estructural "sin el debate y el consenso de los agentes sanitarios" y constata la voluntad política de hace "involucionar" el modelo sanitario para ajustarlo al presupuesto en vez de lo contrario, adaptar el presupuesto a las necesidades del modelo.

Con todo, el sindicato reconoce que el nuevo sistema presenta mejoras en aspectos de simplificación, estandarización y transparencia respecto a sistemas de contratación anteriores.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22970
'dj., 09/04/2014 - 11:53'
dt., 10/24/2017 - 13:19

MC invita Boi Ruiz a visitar las salas de espera y los pasillos de urgencias para conocer la "auténtica realidad" de los servicios

Después de que el consejero de Salut, Boi Ruiz, negara ayer en el Parlamento el colapso de los servicios de urgencias durante el verano, admitiendo sólo "determinadas situaciones puntuales" de saturación, Metges de Catalunya (MC) invita al consejero y a los máximos responsables de su departamento presentes en la comparecencia de la Comisión de Salut a "visitar en persona las urgencias de los hospitales" para conocer la realidad de los servicios. "Las salas de espera y los pasillos de urgencias están llenos de usuarios que viven en primera persona una realidad que no es la que describe Salut", afirma el sindicato.

Según Salut, las visitas a urgencias se han reducido un 1,4% respecto a 2013 durante los meses de julio y agosto, aun así se ha incrementado el número de ingresos un 1,3%, 630 casos más que el año pasado, que han obligado a abrir 160 camas de los 2.091 cerradas este verano. Para MC, la explicación del aumento de ingresos se encuentra en el trasvase de pacientes de los centros de atención primaria hacia los hospitales provocado por la disminución de dispositivos de primer nivel disponibles durante el verano.

Boi Ruiz y el director asistencial del ICS, Antonio Juan, aseguraron que uno de los motivos de las saturaciones es la lentitud en los procesos de alta de los pacientes, especialmente los lunes. El sindicato médico considera "injusto" culpabilizar a los profesionales por ser lentos y recuerda que el alta "se concede de acuerdo con el criterio clínico y no en base a factores administrativos".

Una de las soluciones aportadas por el consejero para solucionar las esperas prolongadas en las urgencias ha sido la implantación de pantallas informativas en los 64 hospitales del Sistema Sanitario Integral de Utilización Pública de Cataluña (SISCAT). Estos terminales ofrecerán información a los pacientes sobre la categoría de prioridad de cada caso y el tiempo que falta para ser atendidos. Además, en una segunda fase, las pantallas informarán sobre las esperas que acumulan otros servicios de atención urgente cercanos para que los pacientes puedan valorar el posible desplazamiento. MC valora de forma positiva las iniciativas que refuerzan la información a los pacientes, pero pide a Salud el coste exacto del proyecto porque "los recursos se necesitan para la asistencia y no para mecanismos que no inciden de forma directa en la atención de los pacientes".

Durante su comparecencia, Boi Ruiz, ha pedido un frente común para reclamar al gobierno central más recursos para el sistema sanitario. El consejero ha cifrado en 1.500 euros per cápita la cantidad "razonable" que debería destinar el Govern en el presupuesto de salud en vez de los 1.095 euros actuales. Ante la petición del consejero, MC, manifiesta que la organización apoyará al ejecutivo catalán en esta exigencia, pero a la vez insta Ruiz buscar otras soluciones ya que el "escenario político de presente y de futuro de Cataluña se sitúa en otras coordenadas".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22971
'dc., 09/10/2014 - 08:43'
dl., 05/15/2017 - 10:49

El TSJC ho confirma: les condicions dels convenis decaiguts s’incorporen als contractes dels treballadors

El ple de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt en sentència que les condicions laborals d’un conveni col·lectiu decaigut després de superar el període d’ultraactivitat sense acord entre les parts negociadores, s’incorporen al contracte de treball signat entre l’empresa i el treballador. Així, el màxim òrgan judicial català coincideix amb la posició que defensava Metges de Catalunya (MC) en tot el procés de negociació obert amb les patronals sanitàries per a la renovació del conveni col·lectiu de la xarxa concertada (XHUP). Els tribunals confirmen per tant la validesa de la línia jurídica del sindicat: els drets laborals dels treballadors es mantenen després del decaïment del conveni perquè es consoliden de manera individual en el contracte.

Davant el cas d’un recurs presentat pel comitè d’una empresa que havia aplicat a la seva plantilla les condicions de l’Estatut dels Treballadors (ET) després de la pèrdua del conveni propi del sector, el TSJC conclou que no és una mesura admissible ja que és "impracticable social i jurídicament". Els magistrats argumenten que l’ET “està ple d’articles que remeten la seva regulació als convenis col·lectius” i que quedarien sense cap precepte vinculat, com per exemple la classificació i els grups professionals, els poders de vigilància i disciplinaris, faltes i sancions i fins i tot "el disbarat que suposaria l’aplicació del salari mínim interprofessional en un sector".

La sentència afegeix que la remissió a l’ET suposa un perjudici del dret de negociació col·lectiva recollit a la Constitució i que forma part del dret fonamental a la llibertat sindical. En aquest sentit, la Sala recorda que en el procés de negociació d’un conveni existeix "una part forta i una part dèbil" i que a aquesta última (la part social) no se li pot atribuir el risc del fracàs de les negociacions. A més, ha de veure compensada la seva debilitat perquè la negociació es desenvolupi en un "pla d’igualtat".

El TSJC assegura que la reforma laboral de 2012 disposa la pèrdua de vigència del conveni després de superar el període d’ultraactivitat, però no assenyala les seves conseqüències en els contractes laborals. Per als jutges, la pèrdua de les condicions equivaldria a la pèrdua de la causa del contracte de treball, "atès que els treballadors, en exercici de la seva autonomia individual i, fins hi tot, de la seva dignitat, vinculada a la carrera i promoció professional i al nivell de remuneració, van subscriure un contracte que, per causes alienes a la seva voluntat, ha perdut qualsevol semblança".

El dictamen de la Sala General del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna l’empresa demandada a reposar als treballadors les condicions laborals del conveni col·lectiu decaigut.

Conveni XHUP
MC celebra que el TSJC corrobori els arguments jurídics que el sindicat va presentar l’estiu de 2013 en el procés de negociació amb les patronals sanitàries per a la renovació del conveni col·lectiu de la XHUP que es trobava en període d’ultraactivitat. No obstant això, l’organització lamenta que CCOO i UGT "no s’afegissin al postulat del sindicat mèdic" i negociessin "contra la voluntat de la majoria dels treballadors" un pacte de retallades que ha desembocat en el I Conveni col·lectiu dels centres sociosanitaris de Catalunya. Segons el sindicat, "s’ha demostrat que no calia córrer".

Per a MC, la ‘contractualització’ de les condicions laborals és més favorable per als treballadors que l’establiment d’un pacte "no desitjat". Tot i que l’empresa manté la potestat de modificar aquestes condicions per mitjà de l’article 41 de l’ET, en el supòsit de concórrer les causes previstes legalment, es tracta d’un nou procés de negociació que requereix una motivació "acreditada i objectiva" per part de la pròpia empresa.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22972
'dj., 09/18/2014 - 11:06'
dt., 10/24/2017 - 13:18

Catalunya incrementa un 1,6% su oferta de plazas de formación MIR para el curso 2014/2015

Los centros sanitarios de Catalunya ofrecen este curso 2014/2015 un total de 1.023 plazas de formación sanitaria especializada (MIR) para médicos, farmacéuticos, psicólogos, químicos, biólogos y radiofísicos, lo que supone un 1,6% más respecto a las 1.007 plazas que se fijaron en la convocatoria anterior.

El Boletín Oficial del Estado (BOE) ha publicado este miércoles la oferta de plazas de formación sanitaria especializada y el calendario de las pruebas selectivas. El examen tendrá lugar el sábado 31 de enero de 2015 y el plazo de presentación de solicitudes para los aspirantes a participar en las pruebas selectivas se extenderá del 24 de septiembre al 3 de octubre de 2014. 

Catalunya es la segunda comunidad autónoma con un mayor número de plazas de formación sanitaria especializada por detrás de Madrid que ofrece 1.322, sin contabilizar las de enfermería. En todo el Estado español, la oferta se ha reducido en 48 plazas (-0,7%) hasta situarse en 6.401. 

La especialidad con más plazas formativas dentro de la sanidad catalana sigue siendo medicina familiar y comunitaria con 279, nueve plazas más que en la convocatoria del año pasado, seguida de pediatría (60) que gana dos, anestesiología y reanimación (54) que pierde dos y medicina interna (53) que pierde una. 

Porcentualmente, las especialidades que experimentan un mayor incremento son cirugía torácica (+100%), medicina nuclear (+50%) y cirugía pediátrica (+33,3%), mientras que las que pierden más plazas son bioquímica clínica (-14,3%), medicina preventiva y salud pública (-22,2%) y endocrinología y nutrición (-7,7%).

Calendario de las pruebas selectivas 2014-2015: 
 

  • Plazo de presentación de solicitudes: Del 24 de septiembre al 3 de octubre de 2014.
  • Exhibición de las relaciones provisionales de admitidos: A partir del 17 de noviembre de 2014.
  • Exhibición de las relaciones definitivas de admitidos: A partir del 9 de enero de 2015.
  • Fecha del examen: Sábado, 31 de enero de 2015.
  • Exhibición de las plantillas de respuestas correctas: A partir del 9 de febrero de 2015.
  • Plazo de reclamaciones a las plantillas de respuestas correctas: Días 10, 11 y 12 de febrero de 2015.
  • Reunión de las comisiones calificadoras para resolver las reclamaciones que se hayan presentado: 24 de febrero de 2015.
  • Exhibición de las relaciones provisionales de resultados: A partir del 27 de febrero de 2015.
  • Exhibición de las relaciones definitivas de resultados: A partir del 24 de marzo de 2015.
  • Actos de asignación de plazas: A partir del 9 de abril de 2015.
  • Plazo para la incorporación: Días 20 y 21 de mayo de 2015.

sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22973
'dv., 09/19/2014 - 08:37'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reprocha al Hospital San Rafael la subcontratación de actividad quirúrgica a una empresa ajena para reducir la lista de espera

Metges de Catalunya (MC) recrimina al Hospital San Rafael de Barcelona, ​​centro concertado del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), que subcontrate los servicios de una empresa privada para la realización de más de 500 operaciones de cataratas encargadas por el Servei Català de la Salut (CatSalut) con el objetivo de reducir la lista de espera de esta patología.

El sindicato considera "deplorable" que el hospital opte por ceder actividad quirúrgica a una empresa ajena (Institut Català de Retina) en vez de hacer frente con su propia plantilla médica al aumento de las intervenciones oftalmológicas contratadas por el CatSalut. Se trata, según MC, de una "desconsideración" hacia los profesionales, a los que el centro aplicó un expediente de regulación de empleo (ERE) en 2011 -aprobado por el comité de empresa a excepción del sindicato médico- que conllevó el despido definitivo de 22 trabajadores, el despido temporal de otros 70, además de la suspensión de la retribución variable por objetivos (DPO) durante los años 2011 y 2012.

"Después de sufrir un ERE y recortes salariales esperábamos que la empresa reconociera el esfuerzo realizado y compensara a sus profesionales", afirman los representantes de MC en el Hospital de San Rafael, que aseguran que el medio millar de operaciones extra de cataratas se puede asumir con el personal sanitario del centro "ampliando ligeramente las jornadas de algunos profesionales y contratando refuerzos de carácter temporal". Los trabajadores, además, critican que la empresa que efectuará las intervenciones hará uso del equipamiento del hospital que actualmente cuenta con 178 camas y 5 quirófanos.

MC alerta de que la subcontratación de servicios asistenciales es una práctica "casi inédita" en el ámbito de la sanidad pública y espera que este caso no sea el principio del establecimiento de "métodos mercenarios de contratación" para la resolución de los procedimientos quirúrgicos acumulados en la lista de espera.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22974
'dt., 09/23/2014 - 11:28'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC convoca els facultatius de la xarxa concertada a una assemblea simultània en tots els centres el dia 1 d’octubre

Després de l’èxit de participació de la primera assemblea simultània de facultatius de tots els centres de la xarxa sanitària concertada (XHUP) el maig de l’any passat, Metges de Catalunya (MC) repeteix l’experiència i crida els professionals mèdics a una nova trobada unificada als centres en què el sindicat té representació (més del 80% de la xarxa formada per 56 hospitals i 70 CAP concertats). Les assemblees tindran lloc el dia 1 d’octubre i analitzaran la situació general del sector i les perspectives de futur davant la reobertura de negociacions amb les patronals per intentar establir un nou conveni col·lectiu per al conjunt de centres sanitaris concertats.

A més de valorar els escenaris que es plantegen un cop finalitzats la majoria de pactes d’empresa signats arran del decaïment del VII Conveni col·lectiu de treball dels hospitals de la XHUP i dels centres d’atenció primària concertats i un cop acabat el període de vigència del I Conveni col·lectiu dels centres sociosanitaris de Catalunya amb activitat concertada amb el Servei Català de la Salut, els representants del sindicat explicaran als assistents l’estat del conflicte jurídic obert pel preu de les hores de guàrdia de presència física, així com de la resta de processos judicials en què es troba implicat MC.

L’organització espera que aquesta nova convocatòria torni a comptar amb la participació majoritària dels metges de la XHUP perquè "caldrà prendre decisions des del consens" davant la previsible voluntat de les patronals de prorrogar les retallades aplicades fins ara en les condicions laborals i retributives dels treballadors. En aquest sentit, MC assegura que la unió dels facultatius és "essencial" per poder negociar des d’una posició de força.

Els delegats de MC en cadascun dels centres en què es realitzaran les assemblees informaran als facultatius del lloc i l’hora exacta de cada reunió.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22975
'dv., 09/26/2014 - 11:14'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Novetats en la relació de vacances, permisos i llicències dels treballadors de l'Institut Català de la Salut

Els treballadors de l'Institut Català de la Salut (ICS) podran recuperar aquest mateix any el segon dia d'assumptes personals (moscoso) dels tres que el govern espanyol va suprimir en el decret de mesures per reduir el dèficit públic de l’any 2012. La Llei de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, publicada al Boletín Oficial del Estado (BOE) del dimecres 17 de setembre, inclou la recuperació d'aquest dia, de manera que el total de jornades d'assumptes propis passa de 4 a 5 anuals. La Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat fixada per al 13 d’octubre establirà el termini a partir del qual es podrà gaudir d'aquest dia addicional de permís.

D'altra banda, la Mesa Sectorial de juliol va aprovar la modificació del règim de vacances de la plantilla de l'ICS per fer-lo convergir amb el nou decret sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat. A partir d'ara, si el permís de maternitat, paternitat o d'atenció de fills prematurs coincideix amb el període de vacances, la persona afectada les podrà gaudir igualment un cop acabat el permís, fins i tot més enllà de l'any natural. La mesura també afecta els casos de baixa per incapacitat temporal que impedeixin el gaudiment de les vacances durant l'any natural. En aquests supòsits, es podran gaudir en el moment de la reincorporació de la baixa, sempre que no hagin transcorregut més de 18 mesos a partir del final de l'any sobre el que computen les vacances.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22976
'dc., 10/01/2014 - 15:10'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC insta Salut a retirar de la història clínica la pregunta que marca els pacients crònics amb esperança de vida reduïda

Metges de Catalunya (MC) reclama al Departament de Salut que suprimeixi del qüestionari NECPAL, inclòs en la història clínica, la pregunta “Et sorprendria que aquest pacient morís en els pròxims 12 mesos?” que identifica els pacients crònics complexos amb una esperança de vida reduïda, tributaris de tractaments pal·liatius.

El sindicat, que ja va criticar fa un any en el seu blog l’aplicació pràctica del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC), insisteix en demanar l’eliminació d’aquesta pregunta sorpresa, ja que considera que “estigmatitza els malalts”, fent-los susceptibles de possibles automatismes de limitació de l’esforç terapèutic, tal com subscriu l’organització en aquest document.

MC subratlla que la pregunta ha estat “molt mal acollida” pels metges –així ho corroboren les dades facilitades aquest dilluns per Salut que indiquen que només 10.000 pacients han estat identificats pel sistema sanitari com a pacients amb una malaltia crònica complexa, quan els experts calculen que, en realitat, n’hi ha 100.000– pel fet que es formula en termes “molt poc professionals” i, a més, marca el malalt “en un moment en què els costos assistencials pesen molt en la presa de decisions”.

Davant els arguments de Salut que defensa el marcatge dels pacients crònics complexos mitjançant la pregunta sorpresa, el sindicat recorda que ja existeix un codi internacional de malalties de l’Organització Mèdica de la Salut (OMS) que consigna atencions pal·liatives a aquests malalts (epígraf Z51.5) i que, per tant, no és necessària la pregunta.

De la mateixa opinió és el president de la Organización Médica Colegial (OMC), Juan José Rodríguez Sendín, que en declaracions a l’ABC titlla de “profund disbarat”, “intolerable”, “discriminatori” i “estigmatitzador” la iniciativa de Salut. “És una pregunta subjectiva que cap metge és capaç de respondre. No pot saber si morirà”, diu Sendín que afegeix que l’obligació del facultatiu “és fer el possible per millorar la condició d’un malalt encara que li quedin set dies de vida i fer-ho sense acarnissament terapèutic, perquè per a això ja hi ha el sentit comú de l’especialista”. Per aquest motiu, el president de l’OMC rebutja l’argument de Salut de marcar aquests pacients per no sobretractar-los. 

A banda d’això, MC considera encara més greu que professionals no mèdics puguin respondre la pregunta sorpresa, tal com preveu el “Manual de recomanacions pràctiques per a la identificació i atenció de persones amb malalties cròniques avançades i necessitats d’atenció pal·liativa en serveis de salut”, ja que el diagnòstic mèdic i el pronòstic són competències exclusives del metge, d’acord amb la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS).

Amb tot, el sindicat reitera que “comparteix els principis inspiradors del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat, inclòs en el Pla de Salut 2011-2015 de la Generalitat, i subscriu els fonaments i objectius del Model d’Atenció a la Malaltia Crònica Avançada (MACA)”, tot i que en “qüestiona” els mitjans per assolir-los.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22977
'dj., 10/02/2014 - 11:38'
dl., 05/15/2017 - 10:49

300 dentistes assisteixen a la jornada sobre contractació organitzada per l’Agrupació professional d’odontòlegs i estomatòlegs de MC

La sala d’actes del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va aplegar aquest dimarts prop de 300 dentistes que van assistir a la sessió informativa sobre contractació organitzada per l’Agrupació professional d’odontòlegs i estomatòlegs de Metges de Catalunya (MC).

Durant l’acte, l'advocada del Col·lectiu AiDE, Teresa Blasi, amb 35 anys d’experiència en dret del treball en l’àmbit sanitari, va presentar les diferents modalitats de contracte amb què es poden trobar els dentistes que treballen per compte d’altri i els aspectes contractuals a tenir en compte a l’hora de treballar com a dentista autònom en clíniques privades o companyies asseguradores.

Blasi va destacar la tendència actual del sector sanitari d’establir contractes temporals que es perllonguen en el temps. La lletrada va advertir els professionals que la pràctica habitual de signar contractes amb dates passades suposa incórrer en frau de llei i va instar els dentistes que acumulin més de 24 mesos seguits amb contractes temporals en una mateixa empresa a presentar denuncies per convertir-los en contractes fixos.

La jornada també va servir per donar a conèixer als col·legiats la nova Agrupació professional d’odontòlegs i estomatòlegs de MC coordinada pels delegats sindicals i membres de la junta directiva del COEC, Xavier Marco i Elias Casals. L’objectiu de l’agrupació és oferir als dentistes assalariats de les empreses sanitàries i de les companyies asseguradores un espai de representativitat propi que treballi en l’articulació de mecanismes que permetin millorar les seves condicions laborals. L’agrupació també es dirigeix als odontòlegs de la sanitat pública amb la finalitat que puguin canalitzar les seves demandes a través dels representants de MC.

El president del COEC, Antoni Gómez, va animar els col·legiats a afiliar-se a MC per comptar amb el suport d’un sindicat de referència que ofereix informació i assistència jurídica específica per a dentistes.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22978
'dv., 10/03/2014 - 08:10'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya adverteix els facultatius de la xarxa concertada sobre l’arribada de noves retallades

Metges de Catalunya (MC) ha reunit aquest dimecres més de 1.000 facultatius en una trentena d’assemblees celebrades a centres de salut de la xarxa sanitària concertada (XHUP). Els representants del sindicat han traslladat al col·lectiu mèdic les perspectives per al futur immediat del sector que abans que acabi l’any haurà de restablir el diàleg social un cop finalitzat el període de vigència dels pactes d’empresa i del primer conveni sociosanitari. L’organització ha advertit els facultatius que el nou procés de negociació col·lectiva serà "dur" perquè les patronals plantejaran més retallades retributives i un empitjorament de la resta de condicions laborals. En aquest sentit, els delegats han fet palès el temor del sindicat mèdic que altres agents socials estiguin disposats a acceptar aquestes mesures.

Les assemblees també han debatut sobre la polèmica oberta per l’acusació de privatització del sistema que recau sobre el Departament de Salut. Segons l’experiència viscuda pels propis metges de la xarxa concertada, la derivació de pacients a entitats privades amb ànim de lucre "és una realitat". Davant d’aquesta situació, MC ha reafirmat el seu rebuig al traspàs de recursos públics a "empreses sanitàries que es reserven un marge de benefici comercial".

La gestió sanitària basada en criteris assistencials i no econòmics ha estat una altra de les reivindicacions de la trobada de facultatius. El sindicat ha defensat la necessitat d’assolir un conveni mèdic com la millor fórmula perquè el metge "pugui decidir". El conveni franja no ha der ser només un recull de normes laborals i retributives, sinó que ha de posar al servei dels pacients els coneixements i les habilitats mèdiques, en un entorn de respecte i confiança mútua, "sense interferències administratives o polítiques". L’organització reclama la restitució del lideratge professional com a garantia de transparència i qualitat del sistema.

Per a MC, la reivindicació del conveni mèdic no ha de suposar el distanciament respecte a altres organitzacions sindicals i plataformes de defensa de la sanitat pública. Així, els delegats han transmès la voluntat del sindicat mèdic d’establir sinèrgies amb aquestes entitats per defensar el "bé comú" que representa una sanitat pública universal, equitativa i de qualitat.

Després de la celebració de les assemblees, el sindicat assegura que els facultatius de la xarxa concertada han mostrat "cohesió" i "voluntat d’acció". D’aquesta manera, han acordat endegar una campanya informativa per demanar el suport dels pacients en la reclamació del conveni mèdic com a "instrument útil" per a la recuperació d’una sanitat pública d’excel·lència.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22980
'dc., 10/08/2014 - 14:55'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reprova el Ministeri de Sanitat per la gestió dels pacients afectats d’Ebola

Metges de Catalunya (MC) censura el Ministeri Sanitat i la ministra, Ana Mato, per "manca de rigor" en el trasllat i el tractament dels cooperants espanyols afectats pel virus de l’Ebola que ha provocat que Espanya sigui el primer país del món extern al continent africà en què es produeix un contagi.

El sindicat qualifica d'"inútil” el trasllat dels cooperants infectats a Libèria, ja que no va servir per salvar les seves vides i ha acabat posant en risc la salut pública. Per a MC, la repatriació dels afectats va ser una "costosa operació propagandística" del govern espanyol que va suposar un malbaratament de recursos públics en un context de "doloroses retallades sanitàries".

MC denuncia que les mesures que s’estan aplicant des de la confirmació del contagi de la infermera que va assistir a un dels cooperants continuen patint una manca de rigor, com demostra la decisió de sacrificar el gos de l’afectada en comptes d’aïllar-lo per fer-ne un estudi científic, tal com reclama el major expert mundial en la interacció de l’Ebola amb animals.

Pel que fa al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el sindicat mèdic l’insta a revisar tots els protocols elaborats fins ara amb l’objectiu de disposar d’un únic document "d’alt nivell tècnic" que inclogui les recomanacions i els procediments a seguir per part del personal sanitari.

MC exigeix que els professionals en risc potencial de contacte amb pacients confirmats o sospitosos d’Ebola rebin una formació teòrica i pràctica que sigui "clara, completa i homologable internacionalment" perquè els protocols de seguretat se segueixin de forma "escrupolosa i sistemàtica".

Així mateix, l’organització demana que tots el centres de salut estiguin dotats de forma suficient amb equips de protecció individual (EPI) del nivell exigit per a aquesta patologia que, segons tots els organismes internacionals, és el nivell 4 de contenció.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22981
'dc., 10/08/2014 - 17:57'
dt., 10/24/2017 - 13:16

MC apressa les empreses sanitàries a blindar els diagnòstics contra les intromissions professionals no mèdiques

El Consell Executiu de Metges de Catalunya (MC) ha acordat aquest dimarts instar el Departament de Salut i les empreses proveïdores del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) a establir mecanismes per evitar que els diagnòstics mèdics de la història clínica d’atenció primària puguin ser consignats per un altre professional que no sigui el metge de capçalera del malalt, com succeeix actualment amb el marcatge dels pacients crònics complexos amb una esperança de vida reduïda.

El màxim òrgan de govern del sindicat també ha decidit reclamar formalment la retirada de l’anomenada pregunta sorpresa del qüestionari NECPAL, inclòs en els programes informàtics d’història clínica, que identifica les persones en situació de malaltia crònica avançada i necessitat d’atenció pal·liativa.

Ha reiterat que es tracta d’una pregunta que estigmatitza aquests tipus de malalts, ja que “simplifica i redueix a l’absurd una situació clínica complexa” i, a més, ha afegit que està formulada en “termes profans i poc dignes d’una història clínica fonamentada en la ciència mèdica”.

D’aquesta manera, el Consell Executiu ha refermat el document de posicionament respecte al programa d’atenció a la cronicitat i la seva aplicació pràctica que el sindicat va fer públic a finals de setembre, amb l’aval de l’assemblea de delegats d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) en la qual participen facultatius de tots els àmbits territorials.

Així mateix, ha reclamat respecte a l’objecció de consciència del metge davant de limitacions de l’esforç terapèutic en malalts amb expectativa de vida limitada, quan no s’hagin consensuat amb el mateix pacient i no comptin amb la seva explícita aprovació. 

En darrer lloc, el Consell Executiu ha volgut expressar el seu “suport incondicional” als delegats i comandaments de MC que “són víctimes de qualsevol forma de persecució per defensar els argumentaris o els posicionaments formals del sindicat” i, alhora, ha assumit el compromís de la seva defensa jurídica.

Comitè de Bioètica
Per la seva part, el Comitè de Bioètica de Catalunya adverteix en un informe dels “riscos potencials” del model d’atenció a la cronicitat avançada i assenyala que un dels seus perills es el d’“estigmatitzar” el malat i que això “afavoreixi que no sigui ben atès, sobretot en altres centres”.

El document “Reflexions sobre l’ètica en la identificació, el registre i la millora de l’atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada” també exposa la preocupació perquè el marcatge d’aquests pacients pugui generar “conductes no desitjables d’abandonament o de limitació prematura de possibilitats beneficioses”.

No obstant això, el Comitè de Bioètica considera que la inclusió del pacient crònic complex (PCC) o amb malaltia crònica avançada (MACA) en programes específics d’atenció és beneficiosa per identificar precoçment aquests pacients i obrir gradualment una perspectiva pal·liativa “orientada a millorar la seva qualitat de vida”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22982
'dj., 10/09/2014 - 17:15'
dt., 10/24/2017 - 13:15

MC recull signatures a l’Hospital de Bellvitge per demanar que es posi fi a la precarietat laboral de la plantilla mèdica

Els delegats de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital de Bellvitge (Barcelona) han iniciat una campanya de recollida de signatures per reclamar a la direcció del centre que adopti les mesures adients per posar fi a la precarietat laboral que afecta un 26% de la plantilla mèdica, en concret 153 facultatius eventuals i interins sense jornada completa.

El sindicat denuncia que aquest col·lectiu cobra al voltant de 1.500 euros al mes o menys i que la majoria (94 metges eventuals) té contractes laborals inestables que es renoven mensualment, contravenint la legalitat vigent. “Un hospital referent com aquest, especialitzat en assistència mèdica d’alta complexitat, no pot maltractar d’aquesta manera els seus metges que, a més, estan fent mans i mànigues per mantenir la qualitat malgrat els quatre anys consecutius de retallades”, afirma Teresa Fuentelsaz, delegada a Bellvitge i vicepresidenta del sindicat.

Precisament aquest dimecres, els treballadors del centre, convocats pels sindicats presents a la Junta de Personal de Bellvitge –inclòs MC–, s’han concentrat davant l’hospital per protestar contra la precarietat laboral i exigir explicacions a la direcció.

Els professionals sanitaris, que han omplert l’entrada del centre de bosses d’escombraries en al·lusió a la qualitat dels contractes laborals, han denunciat que durant el primer quadrimestre de 2014 el 84% de tota la contractació que es va fer a l’hospital era igual o inferior a un mes.

Estabilitat
El maig passat, MC va presentar un escrit al director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Pere Soley, instant-lo a estabilitzar la plantilla de metges dels hospitals públics per mitjà de la convocatòria de les places que estan cobertes per personal interí i eventual, d’acord amb la normativa vigent i amb l’objectiu de “garantir un servei públic de salut adequat”.

Segons dades del sindicat, un 20,3% dels facultatius dels hospitals de l’ICS està actualment en situació de precarietat laboral.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22983
'dt., 10/14/2014 - 09:25'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC recoge peticiones para que todos los facultativos puedan prescribir tratamientos con una duración máxima de 365 días

Metges de Catalunya (MC) pone en marcha una campaña digital de recogida de peticiones para que el Servei Català de la Salut (CatSalut) permita a los especialistas prescribir tratamientos farmacológicos con una duración máxima de 365 días, ampliando el tope de 60 días que impone actualmente el sistema de la receta electrónica a todos los facultativos, a excepción de los médicos de familia que sí pueden hacerlo durante un año.

Por medio de un sencillo formulario, los especialistas del Institut Català de la Salut (ICS) y de otras empresas de la red concertada pueden dirigir sus peticiones de ampliación de la duración de las recetas al colegio de médicos que les corresponda (Barcelona, ​​Tarragona, Lleida o Girona) para que estas instituciones, responsables de expedir el certificado que permite a los facultativos prescribir electrónicamente, emprendan las gestiones oportunas con el CatSalut para modificar los límites temporales de los tratamientos y anular así la discriminación que sufren un número importante de facultativos.

De esta manera, el sindicato facilita a los profesionales médicos un sistema para canalizar el malestar generado por un procedimiento que fuerza la prescripción inducida y abre la puerta al conflicto entre colegas en caso de modificación del plan de medicación indicado por el especialista, además de comportar una sobrecarga asistencial innecesaria para los médicos de atención primaria.

El pasado mes de abril, MC dirigió una carta al director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, manifestando el malestar del colectivo médico por esta cuestión y pidiendo la ampliación de la prescripción especialista.

 

>> ACCESO A LA WEB DE RECOGIDA DE PETICIONES


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22984
'dt., 10/14/2014 - 17:44'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC pide al Departament de Salut que elabore un único protocolo de actuación frente al virus del Ébola

Metges de Catalunya (MC) reclama al Departament de Salut que revise todos los documentos sobre el virus del Ébola que han circulado estos últimos días por los centros sanitarios catalanes y elabore un único protocolo de actuación de "alto nivel técnico" adaptado a los diferentes ámbitos asistenciales, para evitar que se extienda la confusión generada entre algunos profesionales. 

En este sentido, el sindicato espera que la decisión tomada este lunes por la Agencia de Salud Pública de Catalunya de crear un Comité de Análisis y Seguimiento del Ébola sirva para redactar un protocolo propio y al margen del aprobado la semana pasada por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, a quien critica por subestimar el riesgo de la atención del enfermo sospechoso fuera de los hospitales de referencia en esta enfermedad. 

Para MC, un paciente con fiebre, síntomas compatibles de Ébola y antecedentes epidemiológicos de riesgo constituye "sin lugar a dudas" un caso sospechoso de contagio que debería ser tratado con las mismas prevenciones que las de un enfermo ya diagnosticado hasta que no se demuestre lo contrario, ya sea en las consultas de atención primaria, en los servicios de urgencia hospitalarios o en el transporte sanitario. 

Por este motivo, la organización sindical rechaza el contenido del protocolo elaborado por la Interterritorial que fija como elementos de barrera para un caso sospechoso de Ébola el gorro y la bata de quirófano con apertura posterior de un solo uso, "ya que no asegura una cobertura total de la piel" y exige como "equipo indispensable" el traje integral (mono) de protección y la capucha impermeables, además de las calzas también impermeables, protección ocular, el doble juego de guantes y la mascarilla tipo FFP2. 

Por otra parte, MC pide a Salut una “formación adecuada" para todo el personal sanitario susceptible de tener que atender a un posible enfermo infectado por el virus de Ébola, con un entrenamiento teórico-práctico apropiado y simulacros de actuación, con el fin de alcanzar el nivel máximo de protección y evitar la transmisión de la enfermedad. 

El secretario general del sindicato, Francesc Duch, ha advertido en declaraciones a La Xarxa que la sanidad catalana "no está preparada en estos momentos" para atender correctamente un caso de Ébola que se pueda presentar en cualquier punto de la red asistencial y ha hablado de falta de formación y de equipamiento necesario para la autoprotección del médico. 

Por su parte, la delegada sindical de atención primaria en Lleida, Isabel Tarruella, ha reclamado a SER Radio Lleida un protocolo de actuación "claro, igual para todos, unificado y que sea reconocido".


>>> Actualización 16.10.14 - Instrucción CatSalut 11/2014 relativa al virus del Ébola


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22985
'dc., 10/15/2014 - 09:39'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Los sindicatos y las asociaciones de médicos pedirán a la UE un único convenio médico europeo

A propuesta del presidente de Metges de Catalunya (MC) y de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), Albert Tomás, la Federación Europea de Médicos Asalariados (FEMS) ha aprobado en su última reunión en París elevar una petición a las instituciones europeas para que todos los facultativos que ejercen en el ámbito de la UE dispongan de un marco laboral único y compartido que permita igualar las condiciones profesionales, laborales y retributivas de los médicos europeos.

Según el planteamiento formulado por Albert Tomás en el encuentro de los sindicatos profesionales, el convenio médico europeo debe resolver la desigualdad existente en la regulación de la jornada y los descansos, las guardias (presenciales y localizables) y los complementos salariales por motivo de carrera profesional.

La demanda que la FEMS tiene previsto presentar a las instituciones de Bruselas a partir de abril de 2015 incluirá una propuesta de armonización de las especialidades médicas para que los títulos sean reconocidos en cualquier país de la UE y los médicos puedan ejercer y moverse libremente por el continente.

Hasta entonces, un grupo de trabajo coordinado por la CEMS se encargará de recopilar las regulaciones estatales existentes para cruzarlas y extraer el texto base de consenso que se entregará a los órganos europeos.

La petición de la FEMS coincide en el tiempo con la iniciativa de MC para alcanzar un convenio para los médicos del sector concertado de la sanidad catalana.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22987
'dj., 10/23/2014 - 17:05'
dt., 10/24/2017 - 13:11

MC crea la Fundació Metges d’ajuda professional, social i familiar al personal mèdic

Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dimecres la Fundació Metges, sense ànim de lucre, amb l’objectiu fonamental de complementar l’oferta formativa dels facultatius i d’oferir-los suport social i familiar, especialment en moments crucials de la seva vida com la jubilació o la malaltia.

La fundació, presidida pel president del sindicat, Albert Tomàs, neix amb la intenció d’“acompanyar” els facultatius durant tota la seva trajectòria laboral i posar a la seva disposició instruments per a la consolidació i millora del seu benestar, mitjançant tres eixos: assessorar i oferir solucions als metges en les condicions d’exercici de la seva professió, ja sigui si treballen per compte d’altri o pel seu compte; millorar la seva activitat professional amb una formació continuada i teoricopràctica adequada, perquè reverteixi en la millora de l’assistència sanitària i vetllar per les seves condicions de vida en l’àmbit professional, social i familiar.

Per a la consecució d’aquests propòsits, la fundació té previst desenvolupar un conjunt d’actuacions que promourà independentment o en col·laboració amb altres entitats, institucions i persones, com donar suport organitzatiu i econòmic a activitats encaminades a assolir els mateixos objectius o similars que els de l’organització fundacional, així com endegar campanyes publicitàries, cursos, seminaris i conferències.

Durant l’acte de presentació que ha tingut lloc a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) amb l’assistència del conseller de Salut, Boi Ruiz, Tomàs ha subratllat el paper de la fundació i els seus propòsits “nobles i ambiciosos” en l’ajuda als facultatius al llarg de la seva trajectòria laboral “i més enllà”. “Donarem suport de tot tipus, inclòs l’emocional”, ha dit.

Premi anual
La Fundació Metges també atorgarà anualment un premi a professionals i entitats que destaquin per la seva dedicació al món de la medicina, l’assistència mèdica i sanitària, i el benestar de les persones. 

La primera edició del “Premi Fundació Metges”, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en la Fundació Banc dels Aliments “per la seva lluita contra la pobresa i la fam al nostre país i per la seva labor pedagògica sobre el malbaratament d’aliments”, ha arguït el secretari de la fundació mèdica, Francesc Duch. 

El seu president, Eduard Arruga, ha recollit el guardó i ha estès la mà als metges per col·laborar conjuntament en noves iniciatives. “Tenim un cor semblant i ens hem d’ajudar mútuament perquè hi ha gent que ens necessita”, ha manifestat en el seu discurs d’agraïment. 
Per la seva part, el conseller Ruiz ha remarcat l’esperit de socors mutus de la fundació mèdica i la importància dels valors que promou.  

La creació de la Fundació Metges va ser aprovada l’abril de 2010 durant l’Assemblea de compromissaris del sindicat.

>>> Galeria d'imatges


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22988
'dv., 10/24/2014 - 12:47'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Boi Ruiz reconeix converses amb MC per posar fi als contractes precaris a l’ICS

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha reconegut aquest divendres a Catalunya Ràdio que està mantenint converses amb Metges de Catalunya (MC) per solucionar l’increment de la precarietat laboral en la plantilla mèdica de l’Institut Català de la Salut (ICS), com a conseqüència de la proliferació en els darrers anys de contractes eventuals concatenats de curta durada, una situació denunciada reiteradament pel sindicat.

“No té sentit que un professional es passi deu anys treballant d’interí o eventual en un hospital”, ha admès Ruiz, que ha atribuït aquesta anomalia no tant a la crisi econòmica, sinó a un “problema de regulació laboral”. “Volem revisar aquesta situació i ja hem parlat amb el sindicat de metges. Si hem de fer algun sacrifici, abans el fem de no millorar molt més els salaris, però sí estabilitzar llocs de treball”, ha manifestat. 

D’altra banda, el conseller ha assenyalat que una possible pròrroga dels pressupostos de Salut per a l’any vinent no seria un drama, però que si al final se n’elaboren uns de nou amb un augment de la dotació econòmica, aquest recursos es destinarien a “millorar les llistes d’espera i el poder adquisitiu dels professionals”.  

Signatures
MC va denunciar el maig passat que un 20% de la plantilla mèdica dels hospitals de l’ICS estava en precarietat laboral “amb sous nets de 1.500 euros o menys i contractes laborals inestables”. A l’Hospital de Bellvitge, un dels centres més afectats per la precarietat juntament amb Vall d’Hebron, el sindicat ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures entre els facultatius, que s’ha estès a la resta d’hospitals públics de l’ICS, per reclamar una solució immediata per al col·lectiu.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22989
'dl., 10/27/2014 - 17:58'
dl., 05/15/2017 - 10:49

El Tribunal Suprem avala la reclamació de MC i sentència que les hores de guàrdia s’han de pagar al mateix preu que les ordinàries a la xarxa concertada

El Tribunal Suprem ha dictat el criteri definitiu en el conflicte obert des de fa més de 15 anys a la xarxa sanitària concertada (XHUP) pel preu de les hores de guàrdia mèdica. L’alt tribunal ha donat la raó a Metges de Catalunya (MC) i conclou que les hores d’atenció continuada de presència física s’han d’abonar, com a mínim, al mateix preu de l’hora ordinària.

El màxim òrgan judicial ha estimat dos recursos de cassació per unificació de doctrina presentats pel sindicat mèdic davant dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van rectificar els primers dictàmens dels jutjats socials de Barcelona i Figueres favorables a retribuir de forma idèntica les hores de guàrdia i les ordinàries.

La resposta als recursos interposats per MC, referits als hospitals de Mataró i Figueres, no té en consideració els arguments presentats per les empreses demandades (Consorci Sanitari del Maresme i Fundació Salut Empordà). Les entitats, amb l’empara de les patronals de la sanitat concertada, apel·laven en primer lloc a l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut per negar que les jornades de guàrdia fossin valorades com a hores extraordinàries. El Suprem declara l’Estatut Marc com inaplicable i determina que el temps de treball que supera la jornada màxima legal de 1.826 hores i 27 minuts ha de ser considerat com a jornada extraordinària.

La segona tesi empresarial es referia a la possibilitat de descomptar de la retribució el complement d’atenció continuada recollit al conveni de la XHUP. Respecte a aquesta qüestió, el tribunal assenyala que imputar les hores de guàrdia i restar el seu pagament d’un complement específic suposaria buidar de contingut i suprimir el dret pactat en el conveni col·lectiu.

Així doncs, el Tribunal Suprem refusa els raonaments de les patronals i estableix com a criteri que en cap cas es poden abonar les hores de guàrdia que excedeixen la jornada anual màxima per un preu inferior al de l’hora ordinària.

MC es mostra molt satisfet per la resolució definitiva d’un conflicte històric que finalment ha corroborat els plantejaments primigenis de l’organització, que ha comptat durant tot el procés amb el suport del seu gabinet jurídic, Col·lectiu AiDE. El sindicat espera que després d’aquestes sentències es puguin resoldre en el mateix sentit la resta de recursos presentats per idèntic concepte a diferents centres sanitaris concertats de Catalunya.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22990
'dc., 10/29/2014 - 17:11'
dt., 10/24/2017 - 13:10

MC reclama un convenio médico ante el inicio de las negociaciones para un nuevo acuerdo laboral en la XHUP

Metges de Catalunya (MC) ha pedido formalmente este miércoles al conseller de Salut, Boi Ruiz, que constituya una mesa de negociación única para los facultativos que desemboque en el primer "convenio médico", ante el inicio de la negociación colectiva con las patronales de la red sanitaria concertada (XHUP) –Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) y Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES)– para buscar un nuevo acuerdo laboral que afectará a 50.000 trabajadores entre facultativos, enfermeros y personal no sanitario de los 56 hospitales y 70 centros de atención primaria (CAP) concertados.

La petición formal la han registrado en el Departament de Salut el presidente, el secretario general y el vicesecretario general de MC, Albert Tomàs, Francesc Duch y Xavier Lleonart, respectivamente, que han sido recibidos por el secretario de Participación Social y Local en Salud, Francesc Sancho, y por el director de Servicios de la Secretaría General de Salut, Xavier Rodríguez. Simultáneamente, cerca de un centenar de delegados del sindicato se han concentrado a las puertas del departamento exhibiendo las palabras "Convenio médico" con letras gigantes.   

La apuesta del sindicato es que se establezca un convenio médico que "no solo recoja normas laborales y retributivas específicas para el colectivo, sino que sea un mecanismo mediante el cual los médicos puedan recuperar su protagonismo en la planificación y el gobierno del sistema sanitario, y hacer frente así a la racionalización economicista de los recursos asistenciales de los últimos años".

"Creemos más necesario que nunca constituir un convenio médico que regule nuestras condiciones laborales y profesionales de forma independiente a las del resto de trabajadores sanitarios", señala MC en el documento dirigido al conseller Boi Ruiz. A su juicio, aunque el colectivo médico se encuentra integrado en el conjunto del personal sanitario, hay "unas características de rol y de actividad que hacen necesario un tratamiento diferenciado".

Además, la organización considera que el convenio médico, "un objetivo ineludible e inaplazable", permitirá poner al servicio del paciente "los conocimientos y las habilidades médicas, en un entorno de respeto y confianza mutua, sin interferencias administrativas o políticas, restituyendo el profesionalismo como eje central de la atención sanitaria y consiguiendo que el 100% de los recursos públicos destinados a la sanidad reviertan en la atención sanitaria".

La petición de MC, ratificada en los dos últimos congresos sindicales de 2008 y 2012, se produce el mismo día que se abren las negociaciones para establecer un nuevo convenio para el sector sanitario concertado, teniendo presente que el próximo 31 de diciembre finalizan los pactos laborales firmados en los centros de la XHUP, a raíz del decaimiento en julio de 2013 del último convenio colectivo vigente, y también concluye el periodo de vigencia del I Convenio colectivo de los centros socio sanitarios, al que se adhirieron algunos hospitales concertados.

>>>Galería de imágenes


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22991
'dj., 10/30/2014 - 15:49'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC insta les patronals sanitàries a concretar l’àmbit de negociació del nou conveni col·lectiu de la xarxa concertada

Metges de Catalunya (MC) reclama a les patronals de la xarxa sanitària concertada,  Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES) que concretin l’àmbit de negociació que s’inclouria en un eventual nou conveni col·lectiu de treball dels centres sanitaris concertats.

En la primera reunió de la mesa negociadora que ha d’explorar la possibilitat de recuperar un conveni sectorial, celebrada ahir a la Inspecció Territorial de Treball de Barcelona amb la presència de les patronals, MC, CCOO, UGT i SATSE, el sindicat mèdic ha demanat que els representants empresarials aclareixin si centres amb conveni propi com l’Hospital de Sant Pau o l’Hospital del Mar també s’incorporaran al pacte o bé mantindran un marc propi de relacions laborals. L’organització argumenta que concretar l’àmbit d’aplicació del nou conveni és "fonamental" per valorar les seves implicacions jurídiques i per determinar la proporció justa de representants de cada organització a la mesa de negociació.

En aquest sentit, MC ha incorporat a la mesa representants de CGT, CATAC-CTS-IAC i FAPIC, en qualitat d’assessors, perquè estiguin presents a la negociació. El sindicat afirma que la transparència i la pluralitat són "imprescindibles" i que la participació d’aquestes organitzacions "enriquirà" les propostes de MC des del punt de vista de la defensa dels interessos dels treballadors sanitaris no facultatius.

Durant la reunió, les patronals, CCOO, UGT i SATSE han aprovat la composició de la mesa negociadora que comptarà amb 7 representants de cadascuna de les patronals, 6 de CCOO, 5 d’UGT, 2 de MC i 2 de SATSE. Per la seva part, els representants del sindicat mèdic han rebutjat aquesta composició, ja que consideren que hi ha un “defecte de forma” perquè no es coneix la relació de centres integrats en el futur conveni.

Proposta patronal
Un cop constituïda la mesa, la part empresarial ha lliurat la seva proposta de plataforma que reincideix en el manteniment de les retallades definides al conveni sociosanitari i a la major part dels pactes d’empresa subscrits arran de la pèrdua de la ultraactivitat del VII Conveni col·lectiu de treball dels hospitals de la XHUP i dels centres d’atenció primària concertats el juliol de l’any passat. Entre altres mesures, les empreses pretenen consolidar la disminució del 5% a les taules salarials, condicionar la percepció del complement per objectius (DPO) a l’equilibri pressupostari i suspendre els efectes econòmics de la carrera professional (SIPDP) en l’assoliment de nous nivells.

Davant d’aquesta proposta, MC descarta qualsevol possibilitat d’acord i critica les pressions empresarials per limitar temporalment les negociacions. A parer del sindicat es tracta d’un "xantatge", ja que les patronals podrien haver convocat "molt abans" les organitzacions.

La propera reunió de la comissió negociadora tindrà lloc el dimecres dia 5 de novembre.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22992
'dl., 11/03/2014 - 17:07'
dl., 05/15/2017 - 10:49

L’ICS convoca un concurs de trasllat per a la provisió de places de medicina de família, pediatria i odontoestomatologia

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha publicat aquest dilluns, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), la resolució per la qual es convoca un concurs de trasllat per a la provisió de 2.650 places bàsiques de personal estatutari, 495 de les quals corresponen a medicina familiar i comunitària, 106 a pediatria i 27 a odontoestomatologia.

En aquesta convocatòria de mobilitat voluntària, s’incorporen totes les places –incloses les d’Atenció Continuada d’Urgències Territorial (ACUT)– de comissions de serveis, els reingressos provisionals i la meitat dels llocs interins vacants. La sol·licitud d’inscripció s’ha de fer de forma telemàtica al lloc web de l’ICS a partir d’aquest dimarts i fins al proper 3 de desembre. L’ICS preveu que la incorporació a les noves destinacions es faci al maig de 2015.

Metges de Catalunya (MC) va ser l’únic sindicat que no va signar el pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de l’ICS sobre aquest concurs de mobilitat, ja que considerava que “vulnerava els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat”. Per al sindicat, el fet que el criteri preponderant a l’hora d’assignar una plaça vacant fos el contínuum assistencial i no la proximitat a la localitat de preferència o la puntuació obtinguda en la valoració de mèrits de cada candidat suposava una “ruptura del principi d’igualtat i una pèrdua d’objectivitat” en el procés d’avaluació.  

Un altre dels motius pel qual MC es va negar a subscriure el pacte va ser el canvi acordat respecte a l’assignació de places que ara s’ofereixen per territori en lloc de per centre, com s’havia fet habitualment.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22993
'dt., 11/04/2014 - 09:53'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Un millar de médicos firman la petición de MC para que todos los especialistas puedan prescribir tratamientos de duración anual

Casi un millar de facultativos (916) han firmado la campaña digital de recogida de peticiones formulada por Metges de Catalunya (MC) para que el Servei Català de la Salut (CatSalut) permita a los especialistas prescribir tratamientos farmacológicos por medio de la receta electrónica con una duración máxima de 365 días, tal como hacen los médicos de familia.

Los firmantes de la campaña, médicos del Institut Català de la Salut (ICS) y de otros proveedores de la red sanitaria concertada (XHUP), han dirigido peticiones individuales a los cuatro colegios de médicos catalanes para que, en tanto que instituciones responsables de proporcionar la certificación electrónica necesaria para la prescripción, emprendan las gestiones oportunas con el CatSalut para ampliar el tope de 60 días que actualmente impone el sistema a las recetas de los especialistas, a excepción de los médicos de cabecera a los que se les permite indicar planes de medicación de hasta un año de duración.

Así, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha recibido 645 peticiones de colegiados, el de Girona (COMG) 110, el de Tarragona (COMT) 82 y el de Lleida (COMLL) 79. Por especialidades, destacan los médicos de familia (477) por delante del resto de especialistas (389) y pediatras (50). A juicio del sindicato, que haya más peticiones de médicos de atención primaria demuestra que el tope temporal de los tratamientos de los especialistas supone una "sobrecarga asistencial y burocrática totalmente innecesaria" para el primer nivel asistencial.

Paralelamente, el sindicato ha presentado dos instancias, una al gerente del ICS, Pere Soley, y otra al director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, solicitando la retirada de la limitación temporal a la prescripción de los especialistas.

Para MC, la restricción que se impone a los tratamientos de un determinado grupo de facultativos supone una coartación de la libertad de prescripción y una forma de discriminación profesional. Además, considera que se trata de una medida que contradice los compromisos adoptados por el ICS, el CatSalut, los colegios profesionales y el sindicato médico en el documento 'Relaciones entre médicos de Primaria y de Hospitales' elaborado por la Comissió de l’Ordenació de la Professió Mèdica del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya que establece que los especialistas han de emitir las recetas evitando que el médico y el pediatra de cabecera tengan que hacer prescripciones inducidas.

Según la organización, la limitación también es contraria a la normativa vigente sobre la receta médica y órdenes de dispensación que niega a los proveedores la posibilidad de regular o establecer límites a la prestación farmacéutica, ya que esta atribución sólo recae sobre el CatSalut.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22994
'dt., 11/04/2014 - 16:08'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya celebra la paralització del projecte 'VISC+' d’explotació comercial de les dades sanitàries

Metges de Catalunya (MC) celebra que el Parlament hagi aturat temporalment el projecte 'VISC+' impulsat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que preveu l’establiment d’un nou model de gestió i explotació de les dades sanitàries que genera el sistema de salut per part d’entitats privades amb finalitats científiques com els centres de recerca, les empreses farmacèutiques o les asseguradores.

En una reunió celebrada a l’octubre amb el director d’AQuAS, Josep Maria Argimon, representants del sindicat mèdic van traslladar el seus dubtes sobre el projecte 'VISC+' i van instar l’agència a no cedir dades a empreses de forma "indiscriminada i massiva" sinó a limitar el traspàs d’informació de tipus epidemiològic a projectes d’investigació "concrets i determinats" que comptin amb l’aval del Departament de Salut pel seu interès mèdic o social, garantint en tot moment l’accés encriptat a les dades.

El sindicat mostra la seva satisfacció per la paralització d’un projecte que s’ha planificat amb "opacitat", sense el coneixement i l’opinió del consell de participació professional d’AQuAS que, tot i el mandat dels seus estatuts, ni tan sols s’ha constituït. En aquest sentit, l’organització reivindica la seva presència al consell com un dels sindicats més representatius de l’àmbit sanitari català.

Per a MC, no n’hi ha prou amb adoptar totes les garanties de confidencialitat i de protecció de l’anonimat abans de transferir les dades sanitàries a empreses privades, sinó que és necessari conèixer amb anterioritat l’ús que se’n vol fer d’aquesta informació i avaluar l’adequació ètica de cada demanda.

Integració de les TIC en salut
El projecte 'VISC+' forma part del Pla estratègic SITIC, un document marc per al desplegament de les noves tecnologies en l’àmbit de la salut. La Fundació TicSalut i l’AQuAS són els principals organismes encarregats de la implantació de les TIC en el sistema sanitari català en els aspectes relacionats amb la telemedicina, la teleassistència i els programes de salut 2.0.

MC ha demanat de manera reiterada la participació de l'organització en els projectes que duen a terme aquestes institucions per aportar les seves recomanacions des de l'enfocament professional, ètic i científic.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22995
'dc., 11/05/2014 - 17:16'
dt., 10/24/2017 - 13:10

MC insiste en que la reordenación sanitaria territorial se haga bajo el paraguas de entes ya existentes

El secretario general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha lamentado este lunes al diario ARA que la creación del nuevo consorcio sanitario de Lleida, que aglutinará los recursos sanitarios públicos de Ponent, aportará más burocracia y más complejidad a un sistema catalán que ya dispone de numerosas figuras administrativas diferentes –doce consorcios y ocho empresas públicas–, y, por este motivo, ha pedido que las eventuales unificaciones de servicios sanitarios territoriales se produzcan bajo el paraguas de entes ya existentes. 

MC ha expresado en varias ocasiones que el incremento de nuevos organismos sanitarios de derecho público, en lugar de agilizar y simplificar la estructura sanitaria pública, agravará su hipertrofia con nuevos cargos y mandos. En este sentido, el sindicato ya instó a la comisión de expertos para la reforma de la Administración pública catalana a diseñar estrategias viables de racionalización y desburocratización del sistema, con el objetivo de no generar costes innecesarios y aliviar el endeudamiento sanitario. 

Por su parte, la delegada de atención primaria de MC en Lleida, Isabel Tarruella, ha criticado en Lleida Televisió la falta de concreción y de transparencia del Govern en el proceso de consolidación de un único ente gestor de la sanidad pública en Ponent. "Siempre he oído decir que el ICS se hizo empresa porque eso agilizaría muchos más su gestión. Resulta que hacemos la empresa, pero no desarrollamos toda la normativa y todas las leyes que permitirían esta agilización y ahora nos embarcamos en una película que es el final de un recorrido, pero éste aún no está diseñado", ha afirmado. 

Asimismo, Tarruella se ha mostrado preocupada porque los controles a los que está sometido el ICS, en tanto que Administración de la Generalitat, queden diluidos en el nuevo consorcio y ha advertido del peligro que este nuevo ente deje de estar sujeto a la normativa de contratación pública de personal y al régimen administrativo en materia de incompatibilidad de altos cargos.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22996
'dj., 11/06/2014 - 10:26'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Col·loquis informatius sobre els canvis normatius que afecten la jubilació i la prestació per baixa laboral

Metges de Catalunya (MC), en col·laboració amb Previsión Sanitaria Nacional (PSN), organitza vuit col·loquis informatius durant aquest mes de novembre sobre les afectacions en matèria de jubilació i prestació per incapacitat laboral que han fixat les normes jurídiques més recents. En aquestes xerrades, un expert de PSN explicarà les condicions que regulen actualment la jubilació ordinària, la jubilació voluntària anticipada, el càlcul de la base reguladora i l’impacte del l’índex de revalorització anual i del factor de sostenibilitat en el nou model de la pensió de retir.

Les conseqüències dels canvis legislatius sobre les retribucions per baixa laboral també seran analitzades en aquests col·loquis d’accés gratuït i oberts a tots els facultatius.


Calendari de col·loquis informatius

  • Hospital Germans Trias i Pujol
    18 de novembre
    15 hores
    Inscripció

  • Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC; Travessera de Gràcia, 93-95, Bcn)
    18 de novembre
    20.30 hores
    Inscripció

  • Hospital de Bellvitge
    19 de novembre
    15 hores
    Inscripció

  • Acadèmia de les Ciències Mèdiques del Vallès Occidental (C/Josep Renom, 19, Sabadell)
    19 de novembre
    19 hores
    Inscripció

  • Hospital Vall d’Hebron
    20 de novembre
    14 hores
    Inscripció

  • Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG; Carrer Albereda, 3-5, Girona)
    20 de novembre
    19 hores
    Inscripció

  • Hospital del Mar
    24 de novembre
    15 hores
    Inscripció

  • Col·legi de Oficial de Metges de Tarragona (COMT; Via de l'Imperi Romà, 11 bis, Tarragona)
    24 de novembre
    18 hores
    Inscripció

sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22997
'dv., 11/07/2014 - 09:03'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reprocha a las patronales sanitarias que fuercen la firma de un convenio colectivo "exprés"

Metges de Catalunya (MC) recrimina a las patronales de la red sanitaria concertada que fuercen a las organizaciones sindicales a firmar un convenio colectivo "exprés", que afectará a 50.000 empleados, en "sólo tres reuniones". El sindicato médico critica que los representantes empresariales hayan fijado el día 12 de noviembre como fecha límite para alcanzar un acuerdo, utilizando el pretexto de la desregularización de las actuales condiciones laborales el día 31 de diciembre, fecha en que finalizará el I Convenio sociosanitario y los pactos de empresa suscritos después del decaimiento del VII Convenio XHUP.

La organización niega que haya ninguna urgencia de negociación, ya que las condiciones de los acuerdos vigentes quedan contratualizadas una vez superado el periodo de vigencia, según ha sentenciado el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), y porque la mayor parte de centros no dispondrán de sus presupuestos hasta el segundo trimestre de 2015. "Si en el anterior convenio las negociaciones se alargaron cinco años, no entendemos por qué ahora se tiene que firmar un convenio en 15 días", afirma uno de los representantes de MC.

En la última reunión de la mesa de negociación celebrada este miércoles, los sindicatos han presentado sus respectivas propuestas de convenio. CCOO propone que el nuevo marco de relaciones laborales del sector concertado se iguale al convenio sociosanitario que firmaron el año pasado una parte de los centros. Según esta organización, hay que aceptar una pérdida de hasta un 10% de poder adquisitivo porque "tarde o temprano se recuperará". Por su parte, las plataformas de convenio de los sindicatos UGT y SATSE incorporan algunas medidas de mejora tomando como punto de partida el anterior convenio XHUP.

MC ha presentado una plataforma de convenio colectivo que prevé unas condiciones laborales "asumibles" en el actual contexto económico y que defiende los intereses de "todos los trabajadores sanitarios". Los puntos más destacados de la propuesta del sindicato médico son:

  • Adecuación de las condiciones salariales actuales a las sentencias judiciales favorables a las recuperaciones retributivas y actualización de los sueldos con el IPC.
  • Regulación de la jornada y descansos de todo el personal.
  • Mantenimiento de la carrera profesional.
  • Equiparación de las retribuciones de los profesionales de primaria y hospitales.
  • Regulación de las guardias localizables.
  • Reconocimiento de la formación continuada, docencia e investigación con las especificidades propias de los profesionales sanitarios.
  • Participación de los profesionales en las decisiones de impacto asistencial y autogestión de las agendas.


Paralelamente, la organización ha reiterado a los representantes empresariales su petición de constitución de una mesa de negociación única para los facultativos que desemboque en el primer convenio médico. En este sentido, MC defiende que no hay ningún impedimento jurídico para integrar un convenio propio en el marco de un convenio de sector.

Por otra parte, el sindicato lamenta que los representantes de CATAC-IAC-FTS y CGT, que habían sido invitados por MC como observadores de las negociaciones, se vieran obligados a abandonar la reunión como consecuencia de la limitación a dos asesores por organización que establecieron las patronales con la aquiescencia del resto de fuerzas sindicales de la mesa.

El lunes 10 de noviembre, la mesa negociadora volverá a reunirse para debatir la propuesta completa de convenio que presentarán las patronales una vez analizadas las plataformas aportadas por sindicatos.

Documentos relacionados:

>> Plataforma MC

>> Plataforma CCOO

>> Plataforma UGT

>> Plataforma SATSE


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22998
'dt., 11/11/2014 - 16:59'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya, contrari a un conveni que no regula la jornada i els descansos del 85% dels treballadors

Metges de Catalunya (MC) rebutja la darrera proposta de conveni col·lectiu presentada a la mesa de negociació per part de les patronals de la xarxa sanitària concertada que deixa sense regular el règim de jornada i descansos de tot el personal sanitari del sector, aproximadament un 85% dels 50.000 treballadors que es troben sota el paraigües d’aquest marc laboral.

El sindicat considera que remetre la jornada i els descansos dels treballadors sanitaris a allò que estipula l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, tal com proposen els representants empresarials, comporta l’empitjorament de les condicions laborals, amb jornades de treball "més llargues" i amb la possibilitat de compactar i acumular els descansos a criteri empresarial.

Per a l’organització, la flexibilitat laboral no pot ser entesa com una “carta blanca” a les empreses. En aquest sentit, mostra la seva oposició a deixar fora de la negociació un dels aspectes "nuclears" de qualsevol conveni col·lectiu com és la jornada de treball i els descansos.

Tots els sindicats presents a la mesa de negociació (Metges de Catalunya, CCOO, UGT i SATSE) han coincidit a valorar de forma negativa la proposta empresarial que, en termes generals, transposa el contingut del I Conveni sociosanitari afegint modificacions que els representants socials qualifiquen de "menors".

Les organitzacions esperen ara que les patronals refacin la seva proposta davant de la qual intentaran oferir una resposta conjunta.

La propera reunió de la mesa negociadora del conveni sanitari concertat està prevista per demà dimecres dia 12 novembre.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/22999
'dj., 11/13/2014 - 08:49'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC gana una nueva sentencia en el Supremo y acusa a las patronales de actuar de forma "pésima" en el conflicto abierto por el precio de la hora de guardia

Una nueva sentencia del Tribunal Supremo sobre el precio de la hora de guardia médica en la red sanitaria concertada (XHUP) vuelve a dar la razón a Metges de Catalunya (MC) y confirma que las horas de atención continuada de presencia física se deben abonar, como mínimo, al mismo precio de la hora ordinaria, sin descontar ningún otro concepto.

En una sentencia anterior, el alto tribunal concluyó que, a diferencia de lo que reclamaban las empresas, las jornadas de guardia deben ser valoradas como horas extraordinarias y de su retribución no se puede restar el importe percibido por el complemento de atención continuada recogido en el convenio de la XHUP.

En esta ocasión, el dictamen del Tribunal Supremo, que resuelve un recurso de casación para unificación de doctrina presentado por el gabinete jurídico del sindicato médico (Col·lectiu AiDE) contra el Consorci Sanitari Parc Taulí de Sabadell, añade que las horas de libranza retribuidas, posteriores a la guardia de presencia física y conocidas como 'day off', tampoco se pueden excluir del cálculo del precio de la hora ordinaria, ni entenderse como parte ya abonada del total a percibir por la realización de jornadas de atención continuada.

Así las cosas, por segunda vez, el máximo órgano judicial establece que las horas de guardia que exceden la jornada anual máxima no se pueden abonar a un precio inferior al de la hora ordinaria. Con esta nueva sentencia, el Supremo desmonta todos los argumentos esgrimidos por las patronales en un conflicto abierto desde hace más de 15 años, tiempo durante el cual las empresas sanitarias concertadas con el Servei Català de la Salut (CatSalut) han ido abonando las guardias médicas a un precio un 30% inferior al que fija la ley.

Bypass legal
MC se felicita por la resolución definitiva de un conflicto generado por la actuación "pésima" de las patronales sanitarias, obviando "una y otra vez" los dictámenes judiciales que a lo largo de estos años han dado la razón al sindicato médico, defendido por los abogados del Col·lectiu AiDE.

La organización considera que los representantes de las empresas han querido hacer un "bypass" de la ley, fijando en los pactos y convenios firmados en los últimos años precios de hora de guardia por debajo del mínimo legal. Esa fue la actuación en la firma del convenio de la XHUP del año 2006 y vuelve a ser un objetivo empresarial en la negociación actualmente abierta para el establecimiento de un nuevo convenio colectivo de trabajo de los centros sanitarios concertados.

En este sentido, el sindicato asevera que "nunca" aceptará una cláusula en el convenio que contradiga lo sentenciado por los tribunales de justicia respecto a los derechos retributivos de los facultativos.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23000
'dj., 11/13/2014 - 11:51'
dt., 10/24/2017 - 13:08

MC pide a Salut que consolide el servicio de cirugía cardiaca del Trueta amenazado de cierre

Metges de Catalunya (MC) ha reclamado este miércoles al Departament de Salut que refuerce el programa de cirugía cardiaca del Hospital Josep Trueta de Girona incrementando su actividad quirúrgica, ante los planes del conseller de Salut, Boi Ruiz, de suprimir este servicio y derivar a los pacientes al Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona que, a partir de 2015, pasará a ser el centro de referencia para la demarcación gerundense en lugar de Vall d'Hebron.

La delegada de MC en el Trueta, Núria Estanyol, ha afirmado en una rueda de prensa celebrada en el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) que la intención del conseller es una "pésima noticia" para la sanidad pública de las comarcas gerundenses y ha advertido que si se lleva a cabo convertirá el centro en un "hospital de tres al cuarto". "El posible cierre del servicio de cirugía cardíaca sería un grave error y amenazaría parte de la excelencia del Trueta como centro de referencia de la sanidad catalana", ha dicho.

A pesar de que Salut se ha apresurado este martes por la noche a rectificar las declaraciones que hizo la semana pasada el conseller Ruiz en El Punt Avui Televisió (minuto 27:40), en las que dejaba entrever la posibilidad de cerrar el programa de cirugía cardiaca del Trueta, Estanyol ha expresado su temor de que este servicio termine desapareciendo a corto plazo.

De momento, Salut garantiza la continuidad de la cirugía cardíaca en Girona pero con un cambio: si hasta ahora eran los cirujanos del Hospital Vall d'Hebron de Barcelona que se desplazaban una vez por semana al Trueta para operar, a partir del año que viene lo harán los especialistas del Hospital Germans Trias i Pujol.

"No hay ningún motivo médico ni económico que justifique el cierre de la cirugía cardiaca del Trueta", ha explicado la delegada de MC, que ha destacado los buenos resultados del servicio y su proximidad con los pacientes de la demarcación. "La inversión que se hizo en 2006 cuando se puso en marcha el programa de cirugía cardíaca en Girona ya se ha amortizado y ahora no tendría ningún sentido desmantelar esta unidad para vestir a otra a 100 kilómetros de nuestros pacientes. No podemos aceptar el centralismo que propone el conseller", ha recalcado.

Por este motivo, Estanyol ha insistido en pedir que se potencie la actividad de la cirugía cardiaca del Trueta para poder atender a los más de 200 pacientes anuales que actualmente se derivan a Barcelona –solo 80 enfermos de corazón son intervenidos en Girona.

COMG
Por otra parte, el presidente del COMG, Josep Vilaplana, y el coordinador del programa de cirugía cardiaca del Hospital Josep Trueta, Albert Igual, que también han comparecido ante los medios de comunicación junto con Estanyol, han pedido que se mantenga el equipo actual de cirujanos "ya que el cambio no responde a motivos médicos".

Ambos se han quejado de la falta de información que han recibido los profesionales del Trueta y han advertido que "las alarmas siguen encendidas", a pesar de la promesa de Salut de mantener el servicio.

 

 


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23002
'dj., 11/13/2014 - 16:02'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya apela a la unidad sindical en la recta final de la negociación del convenio de la red concertada

Después de cuatro reuniones de la mesa de negociación del convenio colectivo de trabajo de la red sanitaria concertada, Metges de Catalunya (MC) hace un llamamiento a la unidad de las fuerzas sindicales para mantener un "bloque social homogéneo" ante las tres patronales del sector, una vez que las negociaciones han entrado en su fase final.

En la reunión celebrada este miércoles, las organizaciones que representan a los trabajadores han ofrecido una respuesta conjunta a la plataforma de convenio propuesta por las patronales que han tachado de "insuficiente". Entre otros puntos, los sindicatos piden que en el nuevo pacto se recupere el 5% de rebaja salarial, se desligue la percepción del complemento variable por objetivos (DPO) del equilibrio presupuestario y se regule la jornada y los descansos del personal sanitario.

Por su parte, las patronales afirman que algunas de las peticiones formuladas por la parte social ya están contempladas en su propuesta, mientras que las medidas referidas a los aspectos retributivos "no se pueden tener en consideración".

Ante las dificultades de entendimiento, el presidente de la mesa de negociación ha apelado a la responsabilidad de todas las partes y ha instado a que cada sindicato se reúna de manera bilateral con las patronales. Una vez finalizadas las reuniones, ha asegurado que hay posibilidades de acuerdo y que las patronales, conociendo las líneas rojas de cada organización, presentarán una propuesta que pueda recabar el máximo número de apoyos.

MC se muestra convencido de que los representantes empresariales utilizarán la estrategia del 'divide y vencerás' para alcanzar la mayoría que permita lograr un preacuerdo de convenio. Por este motivo, pide al resto de organizaciones presentes en la mesa (CCOO, UGT y SATSE) que actúen con "transparencia" y se comprometan a compartir con el resto de sindicatos la información, las propuestas y los documentos que durante los próximos días puedan hacer llegar las patronales de forma individual.

El sindicato médico asegura que la unidad es actualmente un "baluarte" contra los recortes y que en la próxima reunión, prevista para el miércoles 19 de noviembre, las fuerzas sociales deben volver a ofrecer una respuesta unitaria.

Ratificación por referéndum
Sea cual sea el preacuerdo, con o sin el apoyo de todas las organizaciones sindicales, MC reclama que el pacto sea ratificado en referéndum por todos los trabajadores del sector. Para la organización, el derecho a participar y a decidir de los trabajadores afectados por el convenio es "incuestionable".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23003
'dj., 11/13/2014 - 16:54'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Abierto el plazo para reclamar el pago de la guardia como hora ordinaria en el año 2013

El servicio jurídico de Metges de Catalunya (MC) ha abierto el plazo para que los facultativos de la red sanitaria concertada puedan reclamar que las jornadas de atención continuada realizadas en el año 2013 sean abonadas al mismo precio que la hora ordinaria.

Recientemente, dos sentencias del Tribunal Supremo han establecido de forma definitiva que las horas de guardia médica no se pueden abonar a un precio inferior al de la hora ordinaria.

Hasta el día 28 de noviembre, los interesados en interponer la reclamación se pueden poner en contacto con el sindicato por medio del correo electrónico lex@metgesdecatalunya.cat para recibir la información sobre la documentación necesaria para iniciar el procedimiento judicial.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23004
'dt., 11/18/2014 - 17:46'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC insta a los diputados del Congreso a aprobar la proposición no de ley para el reconocimiento del título de especialista a los mesto

Metges de Catalunya (MC) pide a los diputados del Congreso que forman parte de la Comisión de Sanidad y Servicios Sociales que aprueben la proposición no ley que se debatirá y votará este miércoles para buscar una salida legal a los 2.000 facultativos españoles sin título especialista oficial (mesto). El sindicato reclama que la cámara legislativa se ponga manos a la obra para solucionar un conflicto que se arrastra como consecuencia del desfase entre el número de licenciados en Medicina y la oferta de plazas de formación especializada (MIR) que entre los años 1980 y 2005 dejó más de 55.000 médicos sin plaza de residente.

Para encontrar una salida posible, el Grupo Parlamentario Catalán (CiU) del Congreso de los Diputados ha presentado a la Comisión de Sanidad y Servicios Sociales una proposición no de ley para instar al Gobierno a adoptar las medidas necesarias que permitan acceder al título de especialista en diversas disciplinas médicas a los mesto. La proposición toma como referencia la nueva directiva de cualificaciones profesionales de la Unión Europea, que España debe aplicar obligatoriamente antes de enero de 2016. Esta directiva (2013/55) insta a todos los Estados de la UE a reconocer los títulos de especialistas otorgados en Italia, con el único requisito de que la petición de reconocimiento vaya acompañada de un certificado del Gobierno italiano que acredite que el médico en cuestión ha ejercido fehacientemente la especialidad durante al menos 10 años consecutivos.

Como MC, el Grupo Parlamentario Catalán entiende que el caso italiano abre una vía legal para que el Gobierno inicie un proceso extraordinario de titulación de los mesto españoles. En caso contrario, se produciría la paradoja de que los mesto italianos podrían ejercer en la sanidad española, mientras que los del propio país, con experiencia y formación reconocida, se encontrarían en situación de desigualdad.

El sindicato médico espera que la mayoría de los diputados apoyen esta proposición no de ley para resolver la situación de "desamparo" en que se encuentran estos facultativos, a la que se puede añadir la discriminación profesional a que se verían expuestos en caso que el Estado no reconozca sus títulos y sí lo haga a sus homólogos italianos. La organización recuerda que, tal como concluyen los juristas, la determinación de las condiciones para el reconocimiento de títulos a los mesto es una competencia exclusiva del Gobierno, que no se ve obstaculizada por ninguna normativa comunitaria ni vulnera el derecho fundamental a la igualdad respecto a los médicos especialistas que han seguido el sistema de residencia.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23005
'dj., 11/20/2014 - 11:38'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acusa les patronals d’actuar mogudes per la "mala fe i les fòbies" i demana un canvi d’interlocutors en la negociació del conveni concertat

Metges de Catalunya (MC) recrimina a las patronales sanitarias que actúen desde la "mala fe" y las "fobias particulares" en la mesa de negociación del convenio colectivo de trabajo de la red concertada. El sindicato considera "indigna" la última propuesta de pacto presentada por las empresas, "mucho peor que todas las anteriores", y denuncia un "ensañamiento intolerable" hacia el colectivo médico. Para encontrar una solución al callejón sin salida en que se encuentran las condiciones laborales de los 50.000 trabajadores de la sanidad concertada, la organización reclama un cambio de interlocutores y apunta al Servei Català de la Salut (CatSalut) como único actor válido de negociación.

El último texto de convenio, rechazado de plano por todos los sindicatos con representación en la mesa (MC, CCOO, UGT, y SATSE), introduce más recortes respecto a la propuesta anterior y mantiene las medidas de ajuste incluidas en el convenio sociosanitario. Así, el documento de las patronales prevé la supresión del complemento de atención continuada que perciben los facultativos, una medida inédita hasta ahora, vincula la percepción del 90% del complemento variable por objetivos (DPO) al equilibrio presupuestario y mantiene la rebaja salarial del 5% y la desregulación del régimen de jornada y los descansos de todo el personal sanitario, vinculándolo al Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud que no regula aspectos claves como la jornada parcial, las fiestas y los permisos.

Para MC, la negociación no se ha producido en "términos profesionales", ya que el inmovilismo de las patronales respecto al mantenimiento de los recortes -añadiendo nuevos- ha hecho imposible el acuerdo. El sindicato médico alerta de que la actitud "miope" de los representantes empresariales ha exasperado al conjunto de los trabajadores del sector y avisa de que el nuevo escenario de negociación centro a centro abre la puerta al conflicto jurídico-sindical. Por este motivo, pide la sustitución de las patronales por el CatSalut como interlocutor de negociación de las condiciones laborales de los trabajadores de la sanidad concertada.

Con todo, la organización celebra que los sindicatos, tanto los que se encuentran representados en la mesa de negociación del convenio como los que no, hayan mantenido la unidad y hayan mostrado su rechazo a la propuesta patronal, confirmando, además, que se trata de un planteamiento especialmente pernicioso para el colectivo médico.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23006
'dt., 11/25/2014 - 11:07'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya denuncia a las patronales sanitarias y a CiU por hacer "juego sucio" contra los facultativos

Metges de Catalunya (MC) acusa a las patronales de la red sanitaria concertada y a Convergència i Unió (CiU) de hacer "juego sucio" para solucionar políticamente lo que los tribunales de justicia les deniega. El sindicato recrimina que el Grupo Parlamentario Catalán (CiU), a instancias de las patronales, haya presentado una enmienda (núm. 3.609) al Proyecto de ley de presupuestos del Estado para 2015 para que al personal de los centros concertados se le aplique el régimen de jornada y descansos del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud y, de este modo, evitar, como ha establecido la justicia, que las empresas sanitarias tengan que pagar las horas de guardia médica al mismo precio que las horas ordinarias.

En este sentido, la organización considera "indigna" la justificación de la enmienda que hace el mismo grupo parlamentario: "La reforma legislativa que se propone de modificación de la disposición adicional segunda de la Ley 55/2003 (Estatuto Marco), tiene por objetivo la aplicación del régimen jurídico de jornadas y descansos previsto en ésta para el sector sanitario concertado -y, por tanto, el abono de las horas de guardia de exceso en la jornada máxima legal, al precio fijado para las horas de jornada complementaria, y no como horas extraordinarias-, de la misma manera como se aplica este régimen al personal estatutario que presta servicios en los centros y establecimientos de la red propia de los Servicios de Salud".

Para MC, hacer uso de una maniobra política para desoír y corregir en un sentido favorable a los propios intereses los dictámenes de los tribunales es una práctica de "república bananera" que no respeta la separación de poderes. Lo peor de este intento de legislación ad hoc es, según el sindicato, la "vergonzosa connivencia" entre las patronales sanitarias y determinados partidos políticos en cuanto a la regulación de las condiciones laborales de los trabajadores de la sanidad concertada.

Prueba de esta alineación de intereses es que durante la reciente negociación del convenio colectivo concertado, todas las propuestas presentadas por las patronales incluían la vinculación de la jornada y los descansos del personal al Estatuto Marco, la misma medida que, en paralelo, el grupo parlamentario de CiU intentaba introducir como enmienda a la ley de presupuestos generales.

Puerta giratoria
"No debemos olvidar que el anterior cargo del actual consejero de Salut, Boi Ruiz, era el de presidente de una de las tres patronales del sector", recuerda el sindicato médico, que a la vez censura que buena parte de los consorcios sanitarios vinculados a los ayuntamientos, las diputaciones y otras instituciones de la administración pública sean "agencias de colocación" para los partidos en que se materializa el fenómeno de la 'puerta giratoria': el trayecto de ida y vuelta de algunos políticos o altos funcionarios desde la empresa privada hacia organismos públicos y viceversa.

La enmienda del Grupo Parlamentario Catalán no ha sido aprobada por la comisión de Presupuestos del Congreso, al igual que todos los sindicatos presentes en la mesa de negociación del convenio concertado han rechazado la propuesta de jornada y descansos planteada por las patronales.

Así, a pesar de los intentos empresariales y políticos, las jornadas de atención continuada de los médicos de la red sanitaria concertada, por defecto, se continuarán considerando horas extraordinarias retribuibles al mismo precio que las horas ordinarias, tal como han reafirmado las sentencias del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) y del Tribunal Supremo.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23007
'dt., 11/25/2014 - 17:15'
dt., 10/24/2017 - 13:07

Metges de Catalunya demana a l’ICS convertir les places eventuals estructurals en interines

Metges de Catalunya (MC) ha reclamat aquest dimarts a l’Institut Català de la Salut (ICS) que la contractació del personal mèdic s’ajusti a la normativa d’aplicació vigent i nomeni com a interins els 417 facultatius d’hospitals (un 13% del total de la plantilla) amb contractes eventuals concatenats, fins que no es convoqui una oferta pública d’ocupació per cobrir aquestes places vacants.

La vicepresidenta de MC i la presidenta del Sector Hospitals ICS, Teresa Fuentelsaz i Rosa Boyé, respectivament, acompanyades per delegats del sindicat, han presentat a l’ICS un escrit que posa de manifest la pràctica fraudulenta de l’empresa a l’hora d’abusar de la contractació temporal no justificada, “petrificant la precarització dels professionals que han de garantir el dret fonamental a la salut de la ciutadania”. Per al sindicat, aquesta actuació és “especialment greu” ja que és l’Administració pública qui la protagonitza, “quan hauria de ser exemple de respecte escrupolós a la normativa que ella mateixa dicta”.

En aquest sentit, l’organització recorda que la Llei de l’ICS relega la temporalitat a “situacions molt concretes i transitòries” i reserva al personal eventual funcions exclusivament de “confiança o d’assessorament especial, amb caràcter no permanent”. Per aquest motiu, MC acusa l’Administració d’incórrer en “frau de llei”, pel fet que la concatenació de contractes eventuals de llarga durada –anomenats també eventuals estructurals– “és contrària a la legalitat i converteix l’excepcionalitat en regla general”.

A banda d’això, el sindicat denuncia que la perpetuació del personal eventual, que a la pràctica assumeix les funcions pròpies d’una plaça estructural, dóna lloc a una “doble escala salarial totalment contrària al principi d’igualtat”, tenint en compte que aquest col·lectiu no percep el complement de jornada completa, tot i fer la mateixa tasca i el mateix horari que el personal fix d’hospitals.

La reivindicació de MC, però, no quedarà circumscrita a l’àmbit hospitalari. En els propers dies, el sindicat sol·licitarà a la direcció de Recursos Humans de l’ICS el nombre de facultatius eventuals que exerceixen en el primer nivell assistencial, per interposar una reclamació similar a la d’hospitals.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23008
'dj., 11/27/2014 - 16:57'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC celebra la dimisión de Ana Mato y repudia su herencia al frente del Ministerio de Sanidad

Metges de Catalunya (MC) celebra la dimisión de la ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, después de que el juez de la Audiencia Nacional Pablo Ruz haya considerado que se benefició de los negocios de su exmarido, imputado en la trama Gürtel de corrupción política, y rechaza su gestión por "haber roto el principio de universalidad del sistema sanitario público español".

El sindicato califica de "detestable" la herencia que deja la ministra al frente de Sanidad, caracterizada por la polémica reforma sanitaria aprobada a golpe de decreto que excluye del sistema a los inmigrantes sin papeles, la retirada de la financiación pública de más de 400 fármacos de uso común y la nefasta gestión de la crisis del Ébola, a raíz del contagio de la auxiliar de enfermería Teresa Romero.

En el ámbito profesional, MC censura también su "incapacidad y torpeza" para desbloquear el acuerdo firmado en La Moncloa el año pasado con el Foro de la Profesión Médica –plataforma integrada por los sindicatos médicos, colegios profesionales, sociedades científicas y decanos y estudiantes de Medicina–, para alcanzar un Pacto por la Sanidad que garantice la sostenibilidad del sistema sanitario público, así como la implicación de los profesionales en el proceso de reformas que requiere el modelo.

El sindicato espera que la persona que sustituya Mato, además de desplegar este acuerdo, "tenga un mayor conocimiento del Sistema Nacional de Salud (SNS), más sensibilización hacia los problemas de la profesión médica y más rigor en la toma de decisiones políticas".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23009
'dv., 11/28/2014 - 11:17'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC ofrece a los interinos de larga duración del ICS la reclamación del complemento de carrera profesional

Metges de Catalunya (MC) ofrece a los facultativos interinos del Institut Català de la Salud (ICS) que lleven al menos cinco años de prestación continuada de servicios la posibilidad de reclamar el complemento retributivo de carrera profesional. El sindicato pone su asesoría jurídica a disposición de los médicos que se encuentren en esta situación laboral para que soliciten la percepción de este complemento, un derecho que ha sido reconocido en sentencia por el Tribunal Supremo.

El primer paso que deben hacer los interinos que deseen reclamar la carrera profesional es presentar la petición formal de nivel entre los días 1 y 31 de diciembre de 2014, siguiendo el trámite estándar del ICS. Se trata de un procedimiento imprescindible para poder interponer posteriormente la reclamación.

Una vez el ICS notifique los resultados provisionales de admitidos y excluidos, el personal interino recibirá una notificación en la que se especificará como causa de exclusión no disfrutar de la condición de trabajador estatutario fijo. A partir de entonces, los facultativos, con el apoyo del gabinete jurídico de MC, podrán presentar las alegaciones y los recursos adecuados para que la empresa se avenga a reconocer un derecho establecido por el máximo órgano judicial del Estado.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23010
'dc., 12/03/2014 - 15:36'
dt., 10/24/2017 - 13:03

MC amplia la reclamació de convertir el personal eventual estructural en interí a l’àmbit de l’atenció primària ICS

Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dimecres una sol·licitud a l’Institut Català de la Salut (ICS) per reclamar que els facultatius d’atenció primària amb contractes eventuals concatenats (eventuals estructurals) siguin nomenats interins, per tal d’estabilitzar les plantilles i eradicar la precarietat laboral progressiva del col·lectiu. D’aquesta manera, el sindicat estén al primer nivell assistencial la petició que va fer la setmana passada perquè 417 metges d’hospitals amb contractes eventuals de llarga durada es converteixin en personal interí.

MC argumenta que una part important dels facultatius que presten els seus serveis en l’àmbit de l’atenció primària tenen nomenaments eventuals “no justificats” contraris a la normativa vigent, gràcies als quals l’ICS evita la convocatòria de places establerta per llei i ratificada en els acords signats amb els representants sindicals. 

L’organització reitera que la temporalitat concatenada agreuja la precarització dels professionals i, en conseqüència, posa en perill les condicions mínimes per garantir el dret a la salut dels ciutadans, circumstància “especialment greu”, segons MC, ja que és la mateixa Administració qui fomenta que els empleats prestin els seus serveis en situacions de precarietat laboral.

Amb aquestes dues reclamacions adreçades al director gerent de l’ICS, Pere Soley, el sindicat espera frenar la utilització abusiva dels contractes eventuals estructurals a la sanitat pública i augmentar l’estabilitat laboral de les plantilles.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23011
'dc., 12/03/2014 - 16:16'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC clama contra la "indecorosa" insistència de CiU al Senat per complaure les patronals en el conflicte de les guàrdies mèdiques

Metges de Catalunya (MC) titlla d’“indecorosa” l’actuació del Grup Parlamentari Català (CiU) que insisteix a demanar una disposició addicional al Projecte de llei de pressupostos de l’Estat per al 2015 perquè el personal dels centres sanitaris concertats se li apliqui el règim de jornada i descansos de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut. Tot i el rebuig de partida de la comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats, el grup de CiU ha tornat a presentar la mateixa esmena al Senat amb l’objectiu que les empreses no hagin de pagar les hores de guàrdia mèdica al mateix preu que les hores ordinàries, tal com ha establert el Tribunal Suprem.

Tampoc en aquesta ocasió les patronals sanitàries, en aliança amb el Grup Parlamentari Català, s’han pogut sortir amb la seva, ja que la Presidència del Senat ni tan sols ha admès a tràmit l'esmena per "afectar matèries alienes a la Llei de pressupostos generals de l'Estat, en regular el règim de jornades i descansos del personal estatutari que presta els seus serveis en els centres del Sistema Nacional de salut, constituint aquesta una matèria pròpia d'organització de la funció pública, matèria aliena al contingut de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional".

El sindicat mèdic lamenta un cop més que les empreses de la xarxa sanitària concertada i les patronals que les agrupen mantinguin la voluntat d’eludir el compliment de les seves obligacions legals respecte el pagament de les guàrdies mèdiques, mitjançant "estratagemes" que compten amb la "ignominiosa complicitat" del partit polític que constitueix el Govern de la Generalitat.

Per a MC, l’intent de burlar per la via política les sentències judicials contràries als interessos particulars d’unes empreses, però favorables als seus treballadors, és una maniobra "mesquina" en la qual no s’hi hauria d’implicar un grup parlamentari amb responsabilitats de govern.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23012
'dj., 12/04/2014 - 15:29'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya insta la gerència de BSA a retornar íntegrament als treballadors el salari retallat de forma improcedent

Metges de Catalunya (MC) reclama a la gerència de Badalona Serveis Assistencials (BSA) que doni compliment a la sentència judicial que declara no ajustada a dret l’aplicació de la rebaixa del 5% del sou dels empleats públics a la plantilla de l’empresa i retorni íntegrament els imports retinguts entre juny de 2010 i juliol de 2013.

Encara que BSA ha retornat una part d’aquest deute -tres milions d’euros d’un total de set-, segons informa el Diari de Badalona, la gerent, Pilar Saura, ha transmès que la recuperació del sou pendent (quatre milions) no es produirà per falta de liquiditat, tal com va denunciar MC.

La insinuació ha indignat els tres comitès d’empresa (atenció primària, hospitalària i sociosanitària) que conformen la representació dels treballadors de BSA, que com a resposta han convocat de manera unitària accions de protesta. La propera mobilització tindrà lloc demà divendres 5 de desembre, a les 11 hores, encerclant amb una cadena humana l’Hospital Municipal de Badalona per demanar que la devolució de la part no abonada del salari retallat es faci efectiva a partir de gener de 2015.

El sindicat mèdic, que ostenta la presidència del comitè d’empresa d’atenció primària i la secretaria del comitè d’atenció hospitalària, s’afegeix a la protesta i rebutja mesures alternatives a la recuperació monetària, ja que la plantilla ha fet un esforç "majúscul" ajudant a l’empresa amb l’acceptació de mesures d’ajust retributiu, en un pacte subscrit l’estiu de l’any passat.

En cas que BSA no aboni l’import íntegre del deute salarial, l’organització estudiarà la interposició de mesures judicials contra la gerència.

Article 41
En paral·lel a aquest conflicte, la direcció de BSA ha convocat els tres comitès per comunicar-los la voluntat d’aplicar una modificació substancial de les condicions de treball per via de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors (ET).

Els delegats de MC, amb l’assessorament del gabinet jurídic del sindicat, no acceptaran cap plantejament que impliqui una nova pèrdua drets o un perjudici per als facultatius de BSA.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23013
'dj., 12/04/2014 - 17:49'
dt., 10/24/2017 - 13:02

MC adverteix que l’aprovació dels pressupostos de 2015 acabarà amb la paciència dels metges

Metges de Catalunya (MC) creu que la possible aprovació del projecte de pressupostos del Govern per a l’any 2015 esgotarà la paciència del personal mèdic, perquè concentra les retallades salarials addicionals en els professionals del sistema públic de salut, als quals se’ls manté la reducció de la meitat de la productivitat variable, mentre que, per primera vegada en cinc anys, s’exonera la resta d’empleats públics de les mesures complementàries d’austeritat salarial.

No obstant, el sindicat veu difícil que els comptes s’acabin aplicant ja que, d’una banda, estan supeditats a la negociació política amb l’Estat, a qui el Govern reclama 2.183 milions d’euros de deutes acumulats durant els darrers anys, i, de l’altra, no tenen de moment el suport parlamentari suficient. És per això que MC considera que els pressupostos dissenyats pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, són d’“attrezzo” i es mouen en un “marc teòric irreal” que posa en perill, fins i tot, la recuperació de la paga extraordinària als empleats públics.

Pel que fa a la partida destinada a Salut, que ascendeix a 8.399 milions (un 1,3% més que l’any 2014), l’organització opina que és “del tot insuficient per reflotar la sanitat pública del tsunami de retallades” i més quan, a partir del pròxim 1 de gener, el sistema haurà d’assumir l’increment del 10% al 21% de l’IVA sanitari, arran d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Davant aquest escenari, MC qualifica de “vergonyós” que el Govern aprofiti la llei d’acompanyament dels pressupostos per modificar el reglament de l’Institut Català de la Salut (ICS), per tal que els càrrecs directius que presten serveis conjunts en dos o més centres, en el marc de les aliances estratègiques o projectes de gestió compartida, puguin percebre un 30% més del seu sou, mentre que la mobilitat laboral dels professionals implicats en aquests nous models de gestió “no es veu compensada de cap manera”.

A més, censura la desaparició del topall salarial per als directius públics, inclòs en la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2014, que establia que les retribucions íntegres anuals d’aquest personal no podien superar les fixades per a un conseller, “de manera que mentre es consoliden les retallades salarials als metges, actualment hi ha nou gerents de consorcis i empreses públiques sanitàries que cobren més que un conseller i, fins i tot un d’ells, més que el president Artur Mas”, segons el portal de Transparència de la Generalitat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23014
'dv., 12/05/2014 - 12:43'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC espera poc del nou ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, a un any vista de les eleccions generals

Metges de Catalunya (MC) ha rebut amb fredor i sense massa expectatives el nomenament del fins ara portaveu del Partit Popular (PP) al Congrés, Alfonso Alonso, com a nou ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en substitució de la dimitida Ana Mato. La seva inexperiència en l’àmbit sanitari i el seu escàs marge de maniobra, davant la propera convocatòria d’eleccions generals a finals de 2015, fa que el sindicat esperi poc del seu mandat.

Amb tot, MC demana a Alonso que desenvolupi l’acord signat l’any passat amb el Foro de la Profesión Médica –plataforma integrada per sindicats mèdics, col·legis professionals, societats científiques i degans i estudiants de Medicina– que inclou, entre altres aspectes, l’assoliment d’un Pacte per la Sanitat per garantir la sostenibilitat i la qualitat del sistema sanitari públic, la implicació dels professionals en la gestió i la governança del Sistema Nacional de Salut (SNS) i l’aprovació d’un nou model de finançament estable i suficient.

Així mateix, reclama al nou ministre la restitució del principi d’universalitat de la sanitat pública, suprimit amb la reforma sanitària aprovada pel govern central l’any 2012 que exclou del sistema els immigrants en situació irregular; la posada en marxa definitiva del registre estatal de professionals de la salut, com a eina fonamental per a la planificació dels recursos humans, i l’establiment de mecanismes d’absorció del deute acumulat i de la càrrega financera consegüent que consumeixen recursos necessaris per a l’assistència. 

Alfonso Alonso (Vitòria, 1967) és llicenciat en Filologia Romànica i en Dret. Ha estat alcalde de l’Ajuntament de Vitòria (1999-2007) i portaveu del Grup Popular al Congrés durant aquesta legislatura. Des de l’any 2008, ostenta la presidència del PP d’Àlaba. Està casat i amb quatre fills, i se’l considera una persona de total confiança de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Dimissió
El nomenament d’Alonso al capdavant de Sanitat s’ha cobrat la primera víctima dins del ministeri. Aquest dijous, la secretària general de Sanitat i Consum i mà dreta de l’exministra Ana Mato, Pilar Farjas, ha presentat la dimissió del seu càrrec per retornar a la seva activitat professional de metgessa, després dels canvis produïts en el ministeri.

MC celebra aquesta renúncia, ja que considera Farjas la ideòloga del decret de reforma sanitària de 2012 que ha causat desconcert i indignació entre la professió mèdica.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23016
'dc., 12/10/2014 - 15:24'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC lamenta la falta de rigor del portal de Transparencia y pide que los datos públicos sean "incuestionables"

Metges de Catalunya (MC) lamenta la falta de rigor del portal de Transparencia de la Generalitat de Catalunya y considera grave que los salarios de directivos y gerentes de empresas públicas se expongan como definitivos, sin advertir que se trata de retribuciones que serán sometidas a reducciones. Esta es la explicación que ha dado el Departament de Salut a la información publicada ayer por el diario ARA que destapaba el supuesto incremento salarial de siete altos cargos de la sanidad pública entre los años 2013 y 2014.

Según la consejería, las retribuciones del personal directivo que recoge la web de Transparencia son las "previstas inicialmente" para el año en curso, pero no son las definitivas porque los sueldos se verán reducidos en la proporción fijada para cada entidad. Salut asegura que los datos salariales de los años 2013 y 2014 no son comparables porque son "técnicamente diferentes" y anuncia la actualización de la información durante el primer trimestre de 2015 en el que se harán públicas las retribuciones realmente asignadas.

El sindicato médico opina que es un "disparate" aportar datos que no son más que estimaciones y reclama que la información que ofrezca la Administración sea siempre veraz e "incuestionable". En este sentido, la organización afirma que es preferible que los datos se comuniquen una vez cerrado el ejercicio y no cuando todavía no se pueden dar por seguros.

Para MC, esta mancha en el portal de Transparencia torpedea la línea de flotación de la política de rendición de cuentas emprendida por la Generalitat y debe ser corregida de manera inmediata. Información sensible que afecta a personas identificadas con nombres y apellidos "no se puede ofrecer si no es del todo fidedigna".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23017
'dj., 12/11/2014 - 12:35'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC inicia una campanya perquè el CatSalut garanteixi que totes les radiografies es lliuren informades

Metges de Catalunya (MC) endega una nova campanya digital de recollida de peticions perquè el Servei Català de la Salut (CatSalut) garanteixi que totes les exploracions radiològiques es lliuren amb l’informe valoratiu de l’especialista, tal com estableix la normativa vigent (reials decrets 1976/1999 i 815/2001) i assenyala la Societat Europea de Radiologia. A més, el sindicat reclama que l’equipament informàtic que s’utilitza per a l'enviament, la recepció i la visualització de les radiografies a les consultes sigui l’adequat per a la correcta determinació del diagnòstic.

10 mesos enrere, MC va denunciar l’estat de deteriorament del servei de radiologia que ofereixen els centres del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) i va demanar solucions al director del CatSalut. El sindicat va comprovar que la meitat de les exploracions efectuades només incorporaven l’informe radiològic si es demanava explícitament i, tot i així, un 25% de les radiografies es presentaven sense l’informe encara que es sol·licités.

Transcorregut aquest temps, l’organització constata que la situació no només es manté sinó que ha empitjorat, augmentant significativament la proporció d'exploracions que es lliuren sense l'informe radiològic. Alhora, el sindicat recull les protestes dels facultatius d’atenció primària que denuncien que els monitors de què disposen a les consultes no estan adaptats per a la visualització d'imatges en alta resolució i que els equips informàtics són lents i obsolets.

Per mitjà del mateix instrument que va reunir un miler de peticions per a l’ampliació de la durada de les receptes dels especialistes, MC obre una campanya per fer arribar al CatSalut la necessitat que totes les exploracions incorporin el preceptiu informe de valoració amb l’objectiu que la visió experta del radiòleg minimitzi les possibilitats de cometre errors en els diagnòstics.

De la mateixa manera, l’insta a que efectuï una auditoria de l’equipament informàtic de les consultes d'atenció primària per avaluar-ne l’estat i procedir a la renovació dels equips no adients.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23018
'dc., 12/17/2014 - 18:57'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC anima l’ICS a incrementar les interinitats per reduir a la “mínima expressió” els contractes eventuals

Metges de Catalunya (MC) encoratja l’Institut Català de la Salut (ICS) a intensificar la política d’estabilització del personal mèdic per reduir a la “mínima expressió” els contractes eventuals, després que l’empresa hagi fet públic aquest dimarts que un 88,4% de la seva plantilla està en situació “estable”, és a dir, que disposa d’una plaça fixa o bé l’ocupa de manera interina.  

Segons aquesta informació, l’ICS ha signat contractes d’interinitat amb 1.638 treballadors entre gener i octubre d’aquest any, dels quals 412 corresponen a facultatius. A més d’aquestes interinitats, està previst que fins a finals d’any i durant el primer trimestre de 2015 s’ampliïn aquests contractes d’interinitat per aplantillar el personal. 

Aquestes dades positives responen en gran manera a la campanya de denúncia endegada pel sindicat el maig passat contra la precarietat laboral als centres públics de salut, que va tenir continuïtat a finals de novembre amb la presentació de dues reclamacions per convertir les places eventuals estructurals en interines, tant d'hospital com d’atenció primària.

MC sosté que l’abús de la contractació temporal no justificada és contrària a la legalitat vigent i agreuja la precarització dels professionals, posant en perill les condicions mínimes per garantir el dret a la salut dels ciutadans. Per contra, assegura que l’estabilitat en el lloc de treball permet als professionals dedicar-se també a la docència i a la recerca que són primordials per al manteniment de l’excel·lència sanitària.

A banda d’això, però, el sindicat recorda a l’ICS que encara no ha posat fil a l’agulla per resoldre la situació “indigne” de més de 600 facultatius eventuals i interins d’hospital que no perceben el complement de jornada completa i cobren un sou mensual net de 1.500 euros o menys, una quantitat equivalent al salari mitjà d’una persona amb estudis de secundària, segons l’Institut Nacional d'Estadística (INE).

MC exigeix a l’empresa una solució immediata que posi fi a aquest “menyspreu laboral” i reclama al Govern que ho tingui en consideració durant el tràmit parlamentari dels pressupostos de 2015.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23019
'dt., 12/16/2014 - 11:44'
dt., 10/31/2017 - 17:41

MC insta els col·legis a valorar l’adequació deontològica de les noves unitats del SEM liderades per infermeres

Metges de Catalunya (MC) ha adreçat una petició a les comissions deontològiques dels quatre col·legis professionals catalans perquè avaluïn si el desplegament de les Unitats de Suport Vital Intermedi (USVI), formades per una infermera i un tècnic de transport sanitari, que està duent a terme el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) s’ajusta al codi deontològic i respecta el dret dels pacients a rebre una assistència mèdica adequada.

L’organització ha formulat una triple demanda a les comissions de deontologia dels col·legis perquè jutgin, en primer lloc, si l’assistència que reben els pacients en situació d’urgència per part de professionals d’infermeria és adequada i compta amb garanties suficients de seguretat clínica. En segon terme, demana que les institucions col·legials donin instruccions als facultatius del SEM sobre com han d’actuar davant d’aquest model assistencial que transfereix competències mèdiques de manera no consensuada. Per últim, sol·licita una valoració deontològica global del pla d’assistència urgent dissenyat per la direcció empresarial.

El sindicat mèdic considera que l’empresa pública que gestiona el transport i l’assistència d'urgència i emergència sanitària fomenta l’intrusisme professional, ja que en les noves ambulàncies USVI és el personal d’infermeria el que diagnostica, prescriu i administra el tractament a pacients potencialment crítics.

En aquest sentit, avisa que la formació de les infermeres no les capacita per fer diagnòstics i tractaments mèdics, encara que l’empresa els hi proporcioni protocols i guies d’actuació. A parer de l’organització, l’assumpció de responsabilitats mèdiques per part de professionals sense preparació pot desembocar en situacions no desitjables de mala praxi.

Per justificar seva petició, el sindicat ha posat en coneixement dels col·legis casos clínics reals viscuts per professionals del SEM que fan visibles els riscos d’un model d’assistència urgent i emergent sense la participació del metge.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23020
'dt., 12/23/2014 - 15:39'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reivindica una única categoria laboral per a tots els facultatius de la xarxa concertada

Metges de Catalunya (MC) reclama que tots els professionals sanitaris amb grau universitari de Ciències de la Salut formin part d’una única categoria laboral què només distingeixi els facultatius en formació de plantilla. El sindicat expressa d’aquesta manera el seu suport als especialistes i residents de Psicologia Clínica que han manifestat el seu desconcert per l’intent no reeixit de separar els metges i farmacèutics de la resta de facultatius en la proposta de conveni col·lectiu concertat presentada per les patronals sanitàries a la mesa de negociació.

A parer de MC, l’objectiu de la separació dels grups professionals facultatius és reduir les retribucions en les noves contractacions de psicòlegs clínics i residents, deslligant-los de les taules salarials fixades per als metges i farmacèutics.

Tot i que la paralització indefinida de la negociació del conveni de la xarxa concertada no ha fet prosperar la divisió de categories facultatives, l’organització afirma que s’oposarà a aquesta mesura en les propostes que ho incorporin, tal com va fer en el document de conveni redactat pels representants empresarials.

El sindicat coincideix amb la valoració de la Societat Catalana d’Especialistes en Psicologia Clínica, l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya que recorden que la Llei d'ordenació de les professions sanitàries (LOPS) inclou l'especialitat de Psicologia Clínica com a professió sanitària i que aquests professionals accedeixen a la titulació després de superar un examen d'accés a la formació especialitzada i de completar un període de residència de quatre anys.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23021
'dv., 01/09/2015 - 12:24'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC demana revisar el Codi Infart per ampliar a 24 hores l’horari de totes les unitats d’hemodinàmica

Metges de Catalunya (MC) reclama al Departament de Salut que revisi el Codi Infart dissenyat l’any 2007, per estendre a tot el territori l’angioplàstia primària com a procediment terapèutic principal que cal practicar dins dels primers 90 minuts des del diagnòstic d’un infart agut de miocardi, circumstància que requereix d’unitats hospitalàries d’hemodinàmica obertes les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

El sindicat considera imprescindible reordenar l’oferta horària dels deu hospitals de referència del Codi Infart per poder obrir permanentment els seus serveis d’hemodinàmica, ja que actualment només ho fan sis centres, tots ubicats a l’àrea metropolitana de Barcelona: Clínic, Bellvitge, Vall d’Hebron, Sant Pau, Germans Trias i Pujol i Hospital del Mar. La resta, Joan XXIII de Tarragona, Arnau de Vilanova de Lleida i Josep Trueta de Girona, solament tenen capacitat per realitzar l’angioplàstia primària de dilluns a diumenge, des de les 8.00 fins a les 20.00 hores, mentre que la Unitat d’Hemodinàmica de la Mútua de Terrassa està oberta 12 hores, de dilluns a divendres.

MC creu que les dimensions territorials de Catalunya i el seu potencial econòmic fan viable el poder disposar d’unitats d’hemodinàmica obertes les 24 hores del dia durant tot l’any, per tal d’ampliar a tota la població l’angioplàstia primària i evitar les zones fosques definides en el Codi Infart com a “àrees d’angioplàstia de rescat”, on s’aplica el tractament de fibrinolisi extrahospitalària al domicili o a l’ambulància. Per al sindicat, l’alternativa terapèutica de fibrinolisi i angioplàstia de rescat només s’hauria de justificar per motius clínics del pacient infartat i no pas per qüestions territorials o d’horaris. 

Amb tot, l’organització reclama al Servei Català de la Salut (CatSalut) que elabori un pressupost global i finalista per mantenir la xarxa d’unitats d’hemodinàmica activa permanentment, de manera que el seu cost no repercuteixi en els comptes dels centres hospitalaris de referència, ja que es tracta d’un servei d’interès nacional.

Tarragona
Un home de 76 anys va morir el passat dia de Nadal quatre hores després d’ingressar amb un atac de cor a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on no el van poder atendre perquè la Unitat d’Hemodinàmica estava tancada, fet que va obligar a traslladar-lo a l’Hospital de Bellvitge de Barcelona. Durant el trajecte en ambulància, el pacient va perdre la vida. 

MC ja va advertir a principis de l’any 2012 de les conseqüències negatives de no ampliar a 24 hores els serveis d’hemodinàmica dels hospitals. Ho va fer a les portes del Parlament després de presentar 70.000 signatures de facultatius i pacients contra les retallades sanitàries. El llavors vicepresident i actual secretari general de MC, Francesc Duch, va subratllar que convertir un sistema d’alta qualitat en low cost repercutiria “sens dubte” en la qualitat assistencial a mig termini i va posar com a exemple la infradotació sanitària en l’atenció de l’infart que pateix la província de Tarragona amb més de 800.000 habitants.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23022
'dl., 01/12/2015 - 14:33'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya examina el futur de l’atenció primària en una jornada oberta a la professió

La Fundació Metges, del sindicat Metges de Catalunya (MC), organitza el proper 12 de febrer, a Barcelona, una jornada d’atenció primària oberta a la professió per radiografiar la salut del primer nivell assistencial i examinar les perspectives de futur, tres dècades després de la reforma aprovada pel Govern l’any 1985 que va comportar la integració de l’atenció preventiva, curativa, rehabilitadora, psicosocial i la promoció de la salut comunitària en un nou sistema de treball en equip format per professionals sanitaris i no sanitaris.

L’acte, que portarà per títol “Simpòsium d’Atenció Primària a 30 anys de la reforma”, tindrà lloc al Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), on es presentaran 13 ponències dividides en quatre blocs: reforma de l’atenció primària, futur del metge de capçalera i de la resta de l’equip assistencial, problemàtica deontològica quotidiana i propostes de millora. El simpòsium plantejarà als assistents una reflexió crítica sobre l’evolució del sistema d’atenció primària i la seva interacció amb els professionals, “per tal de promoure un canvi substancial en la identificació dels problemes que redundi en benefici de l’exercici mèdic”.

La convenció s’obrirà amb un anàlisi del passat, present i futur del primer nivell assistencial, i posteriorment, es debatran els efectes de la delegació de competències mèdiques a altres professionals que poden arribar a posar en dubte el lideratge clínic del facultatiu. A continuació, es determinaran els pros i els contres de la reforma de l’assistència pediàtrica i es valorarà la cartera de serveis d’odontologia en l’atenció primària.

La segona part del simpòsium se centrarà en els problemes deontològics que planteja la identificació i les rutes assistencials dels malalts crònics d’alta complexitat. A més, s’abordarà la qüestió del secret professional i la protecció de dades en les consultes d’atenció primària, així com la limitació de la incentivació professional per objectius des del punt de vista de l’ètica mèdica. 

Per últim, s’estudiaran les noves eines de la informació i la comunicació en l’atenció als pacients i en les consultes entre professionals, com l’e-CAP o la telemedicina.

La trobada comptarà entre els ponents amb Amando Martín Zurro, professor associat del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor del llibre Atención Primaria, obra de referència en llengua espanyola de l’atenció primària i la medicina de família; Joan Gené, professor associat del Departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona (UB) i exdirector de la Divisió d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS); Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC); Manel Enrubia, president de la Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria; Elies Casals, secretari del COEC; Mercedes Abizanda, presidenta de la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN) a Catalunya i Francesc Duch, secretari general de MC.

L’assistència a les conferències és gratuïta i els professionals interessats en participar-hi s’han d’inscriure prèviament des del web del sindicat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23023
'dj., 01/15/2015 - 15:41'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC insta els treballadors de la xarxa concertada a rebutjar pactes que incloguin retallades addicionals

Metges de Catalunya (MC) ha participat aquest dijous en la concentració de rebuig a les retallades organitzada pel comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). El sindicat, que ostenta la presidència del comitè, s’oposa al nou pla de retallades que ha presentat la direcció empresarial que comporta ajustos per valor de 3 milions d’euros per al 2015. En cas d’aplicar-se aquesta reducció, el personal patiria una minva salarial equivalent a un 2% que, afegida a la dels tres anys anteriors, suposaria un 10,5% de pèrdua retributiva directa en quatre anys. A més, les mesures d’ajust inclourien acomiadaments, tancament de recursos i un augment de la pressió assistencial. Segons el comitè del CST, la situació és "insostenible" i  tindrà "conseqüències directes sobre la qualitat de la prestació sanitària".

La protesta, que ha reunit prop de 300 treballadors del centre vallesà, es repetirà en forma de concentració diària fins que la gerència renunciï a aplicar el nou pla d’ajustos. El president del comitè d’empresa i vicesecretari general de MC, Xavier Lleonart, ha assegurat que l’empresa "no es continuarà finançant amb els sous dels treballadors" i ha exhortat la direcció a "dedicar els esforços a buscar una millora del finançament i no a negociar retallades amb la plantilla". Davant el personal concentrat, Lleonart ha explicat que a la reivindicació s’han adherit entitats socials, partits polítics i sindicats i ha recordat que la situació del CST "no és excepcional" sinó que es repeteix "amb els mateixos paràmetres" a la major part d’empreses sanitàries.

En aquest sentit, MC insta els treballadors de la xarxa sanitària concertada a seguir l’exemple del personal del CST i no acceptar les propostes empresarials de pacte que incloguin retallades addicionals en les condicions laborals i retributives. L’organització espera que la campanya de protestes que ha engegat el centre terrassenc provoqui un "efecte contagi" al sector per generar una gran mobilització que "aturi l’onada de retallades" que es perfila novament per a aquest any.

Per al sindicat mèdic, en una situació de pròrroga pressupostària en què fins i tot es preveu una lleugera millora si s’acaba aprovant la partida prevista per a Salut en 2015 (un 1,3% més que l’any passat), és "indigne" que es continuïn situant les tisores sobre els salaris i avisa que la demanda d’esforços als professionals "ja ha superat el límit".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23024
'dt., 01/20/2015 - 13:24'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Francesc Duch: "Ahora dirigiremos las protestas contra los titulares de las empresas sanitarias"

El secretario general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha concedido una entrevista al semanario Gaceta Médica en el que repasa algunos de los principales temas de la actualidad sanitaria y reflexiona en torno a las perspectivas para este 2015. Como no puede ser de otra manera, Duch señala los recortes como uno de los problemas a los que nuevamente este año tiene que hacer frente el sector sanitario. Unos ajustes que recaen especialmente sobre la red concertada y que desde el sindicato médico no se entienden "porque, en el peor de los casos, estamos en situación de prórroga presupuestaria y se debería mantener el contexto actual". Después de cinco años consecutivos de recortes la situación es "conflictiva", asegura.

Esta nueva ola de recortes tendrá respuesta por parte de MC, pero dirigida hacia unos actores que hasta ahora habían quedado en un lugar secundario en las protestas que esencialmente apuntaban hacia el Departament de Salut. Así, Duch anuncia que las acciones del sindicato incidirán sobre los titulares de las empresas sanitarias, muchos de los cuales son los ayuntamientos, y se llevarán "a los puntos más sensibles" de las ciudades. En este sentido, el secretario general de MC pone como ejemplo la campaña de movilizaciones que ha iniciado el comité de empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), con el apoyo de la organización, contra las medidas que pretende aplicar la dirección que incluyen rebajas salariales y despidos.

En cuanto al Institut Català de la Salut (ICS), Francesc Duch afirma que el conflicto se da en la situación de precariedad laboral en la que se encuentra un alto porcentaje de trabajadores, concatenando contratos eventuales y de jornada no completa. "Se puede llegar a reducir el salario un 25%. Con ello convierten en mileuristas a médicos que quizás tienen la responsabilidad de hacerte una intervención en la válvula del corazón. Es una situación surrealista".

El presupuesto de Salut para 2015, que se encuentra en fase de tramitación parlamentaria y que prevé un aumento del 1,3% respecto al año anterior, es "insuficiente" a juicio del dirigente sindical, ya que este incremento quedará absorbido por la entrada del nuevo IVA sanitario y por la recuperación de la paga extra de los trabajadores públicos.

Por último, respecto a la reclamación de una solución para el tratamiento de los enfermos de hepatitis C, Duch pide al Ministerio de Sanidad una partida presupuestaria finalista que permita ofrecer la medicación a los pacientes, al tiempo que se negocia una rebaja del coste del tratamiento con el laboratorio que tiene la patente.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23025
'dc., 01/21/2015 - 17:35'
dt., 10/24/2017 - 13:01

MC comparte el 'luto' de los alergólogos catalanes por la futura privatización del servicio en el Hospital Josep Trueta

Metges de Catalunya (MC) apoya las protestas de los alergólogos catalanes que este sábado asistieron vestidos de negro a una jornada de la Sociedad Catalana de Alergia e Inmunología Clínica en el Hospital Josep Trueta de Girona para mostrar, ante su gerente Vicenç Martínez Ibáñez, el rechazo al proyecto de privatización del servicio de diagnóstico y tratamiento de alergias del centro.

Los profesionales abandonaron la Sala de Actos del hospital donde se celebraba el “Matí Al·lergològic 2015” –sesión anual de casos clínicos–, cuando Martínez Ibáñez comenzó su discurso de bienvenida en señal de desaprobación.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) encargó el año pasado al Institut d’Assistència Sanitària (IAS) la externalización de parte del servicio de diagnóstico y tratamiento de alergias de la provincia de Girona por un importe de 480.000 euros, en concreto el que da servicio a los pacientes del Gironès, el Pla de l'Estany y la Selva interior.

En ese momento, tanto MC como los alergólogos criticaron con dureza el proceso de privatización abierto por el CatSalut que conllevó el despido de un especialista de alergología del centro, al que no se le renovó el contrato que tenía para cubrir una baja indefinida del servicio. Semanas más tarde, el concurso público para adjudicar parte de la alergología de Girona se paralizó, pero ahora parece que la Administración tiene la intención de retomarlo.

El sindicato teme que este proceso sea solo la punta de lanza de una estrategia del CatSalut para externalizar progresivamente todos los servicios de alergología de Catalunya, "con la consiguiente pérdida del control sobre el dinero público y el aumento de la ganancia privada".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23026
'dj., 01/22/2015 - 16:57'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC recomana no interposar reclamacions individuals a l'ICS per al retorn de la part meritada de la paga extra de 2012

Metges de Catalunya (MC) recomana als facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS) que no interposin cap reclamació individual davant l’empresa exigint el retorn de la part corresponent als 44 dies meritats entre l’1 de juny i el 14 de juliol de 2012, abans de l’entrada en vigor del reial decret que va suprimir la paga extra de desembre d’aquell any als treballadors públics. El sindicat recorda que la demanda interposada per MC a les quatre províncies catalanes es troba en tràmits judicials i es preveu sol·licitar l’extensió d’efectes en cas que les sentències siguin estimatòries.

Si un metge presenta un recurs individual i és desestimat per l’ICS, l’interessat té dos mesos per interposar un recurs de tipus contenciós administratiu. Si no es presenta en aquest període de temps el demandant perdrà l’opció de reclamar. A més, tant si es presenta la denúncia com si no, la via individual invàlida l’opció del treballador a acollir-se a una possible extensió d’efectes sol·licitada per MC un cop els tribunals donin la raó a l’organització.

De moment, el sindicat disposa d’una sentència parcialment estimatòria a la província de Girona sobre la qual ja ha formulat una petició d’extensió d’efectes que condemna l’ICS a abonar els 44 dies meritats. Altres jutjats continuen estudiant la demanda i en altres casos els procediments han quedat suspesos a l’espera que es resolgui la qüestió d'inconstitucionalitat presentada contra la mesura decretada pel govern espanyol.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23027
'dv., 01/23/2015 - 10:27'
dt., 10/24/2017 - 13:00

MC no confía en que la sanidad mejore con el incremento del 2% del presupuesto de Salut para 2015

El secretario general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, ha afirmado este miércoles en una extensa entrevista en La Xarxa que no confía que el incremento de un 2,1% de la partida de Salut para 2015 –8466 millones de euros consolidados respecto a los 8.290 millones del año pasado– mejore la situación del sistema sanitario catalán, dado que este "pequeño" aumento tan solo servirá para recuperar la paga doble del personal público recortada hace dos años y para absorber el incremento del IVA sanitario que ha pasado del 10% al 21%.

"No creo que recuperemos servicios cerrados, pero espero que no se añadan nuevos cierres. Sin embargo, en el ámbito concertado se están anunciando recortes muy drásticos que ya han generado protestas en los hospitales de Terrassa y Valls", ha dicho. "Esto repercutirá en la asistencia, sobre todo si se reduce el número de profesionales que ahora se hará con despidos".

Duch ha explicado que los trabajadores de estos centros concertados sufrirán un agravio salarial comparativo en relación con el personal del Institut Català de la Salut (ICS) que este año recuperará una paga y, por este motivo, ha reclamado al Govern una partida adicional para que la mejora sea "proporcional y homogénea" en toda la red sanitaria.

Asimismo, ha recriminado al ejecutivo por "confinar" los recortes adicionales del sector público al ámbito sanitario, circunstancia "especialmente dolorosa para los profesionales que los soportamos". "Siempre nos piden que hagamos un esfuerzo en contención salarial y en sobrecarga asistencial, pero la paciencia tiene un límite", ha señalado.

Las cuentas de Salut para 2015 suponen un aumento de 25 euros en el gasto sanitario per cápita que se sitúa en 1.120 euros, al nivel del año 2006. Unas cifras “deficitarias” que están por debajo de las necesidades reales del país, según el sindicato. "La situación comienza a ser muy crítica" ha subrayado Duch, que ha alertado de que habrá que asumir las consecuencias de esta infradotación sanitaria, "porque no se pueden hacer milagros".

Respecto al compromiso anunciado este martes por el conseller de Salut, Boi Ruiz, que, a partir de 2015, ningún paciente tendrá que esperar más de un año para ser operado de cualquier intervención quirúrgica, ni más de 48 horas para poder ser atendido en la atención primaria o tres meses para una primera visita al especialista o una prueba diagnóstica, Duch se ha mostrado incrédulo: "Si no hay más dotación económica, lo veo difícil".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23028
'dv., 01/30/2015 - 09:19'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC considera "mezquina y desleal" la medida de BSA de aplicar un artículo 41 a sus trabajadores

Metges de Catalunya (MC) califica de "mezquina y desleal" la decisión de la dirección de Badalona Serveis Assistencials (BSA) de aplicar de manera unilateral a su plantilla una modificación sustancial de las condiciones de trabajo por vía del artículo 41 del Estatuto de los Trabajadores (ET). Para el sindicato, la medida es una "agresión" al personal, ya que conlleva para 2015 una rebaja salarial directa del 5%, la desaparición total del complemento variable por objetivos (DPO) y la supresión de una paga extra, además del aumento de la flexibilidad de la jornada hasta el 10%. Estos recortes se suman a la reducción salarial aplicada ilegalmente por la empresa entre junio de 2010 y julio de 2013 que se encuentra pendiente de retorno en virtud de una sentencia judicial, y al pacto que desde agosto de 2013 y hasta el pasado diciembre ha supuesto la aceptación por parte de los trabajadores de recortar un 5% de su sueldo y un 7% de las retribuciones por objetivos.

Ante la imposición de nuevos ajustes, los tres comités de empresa de BSA (atención primaria, hospitalaria y sociosanitaria) han presentado una denuncia ante el Tribunal Laboral de Cataluña y han puesto en marcha movilizaciones en forma de concentraciones diarias, a las 9 horas ya las 17 horas, en la puerta de todos los centros que gestiona BSA.

La decisión además puede provocar la desbandada del personal que no quiere aceptar el cambio de sus condiciones laborales. En este sentido, un centenar de trabajadores (el 50% del total) de los centros de atención primaria y 30 de hospitalarios se han dirigido a la gerencia para solicitar información sobre la compensación económica que les corresponde en caso de que decidan abandonar la empresa en disconformidad con la aplicación del artículo 41.

Retirada de pancartas
Los representantes de los trabajadores afirman que las protestas se han visto coartadas por la dirección, a la que acusan de "censurar la libertad de expresión y manifestación" por ordenar la retirada de las pancartas reivindicativas colgadas en los centros. La notificación, publicada en la intranet de la empresa, informa a los trabajadores que la dirección "ha dado las indicaciones para retirar los materiales gráficos reivindicativos de las instalaciones de la organización que pueden generar inseguridad en la ciudadanía y poner en duda la objetivo último de BSA: ayudar a los ciudadanos de Badalona y su entorno a cuidar de su salud y bienestar garantizando el acceso a servicios e información de calidad". En el mismo comunicado, la entidad anuncia que "a partir de ahora, se irá retirando este material que deteriora la imagen de los centros y dificulta el acceso a la información por parte de los usuarios".

El sindicato médico, que ostenta la presidencia del comité de empresa de atención primaria y la secretaría del comité de atención hospitalaria, considera "intolerable" la actitud empresarial que responde a las reclamaciones con "formas antidemocráticas".

La organización ha dado instrucciones a su gabinete jurídico para que emprenda las medidas necesarias contra la aplicación "injusta" de nuevos recortes a los empleados de BSA.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23029
'dv., 01/30/2015 - 12:07'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC avisa de que la exclusión de los APD del censo electoral del ICS será un "ataque" contra el sindicato médico

Metges de Catalunya (MC) alerta de que la posible exclusión de los facultativos de Asistencia Pública Domiciliaria (APD) del censo que determinará los trabajadores con derecho a voto en las próximas elecciones sindicales del Institut Català de la Salut (ICS) será considerado como un "ataque" contra el sindicato por parte de la empresa pública.

El ICS y la Dirección General de Función Pública han consensuado que los médicos de APD no consten en el censo electoral de la empresa sanitaria, ya que se les considera personal ajeno. Según estas instituciones, los APD son funcionarios de la Generalitat y el censo de las elecciones sindicales del ICS que se celebrarán el próximo mes de marzo estará constituido exclusivamente por personal estatutario. La decisión se fundamenta en una sentencia del Tribunal Supremo de 1994.

MC recuerda que desde el restablecimiento de la democracia y desde que se empezaron a celebrar elecciones sindicales, los médicos de APD siempre han tenido la posibilidad de votar y elegir a sus representantes tanto en las elecciones de la Función Pública como en las de la ICS, debido a su doble vinculación con la salud pública.

La organización entiende que, en caso de que los APD sólo puedan votar en un ámbito, este debería ser el del ICS. En este sentido, MC manifiesta que no se opondrá a la exclusión de estos facultativos en los comicios sindicales de la Función Pública, pero no aceptará que se les condene a ser "personal de segunda" del ICS, sin representantes directos en las Juntas de Personal.

Estrategia para debilitar a MC
El sindicato médico considera que si se confirma la medida el ICS barra el acceso a los ámbitos de negociación en que se deciden la mayoría de las condiciones de trabajo y salariales de los facultativos de APD y los dirige a Mesa General de la Función Pública, donde la temática y los intereses que se dilucidan "resultan del todo lejanos al médico".

Paralelamente, el impedimento de participar en las elecciones del ICS a los médicos de APD se convierte en un obstáculo para que MC pueda optar a revalidar su posición como primera fuerza sindical de la empresa, ya que dificulta la elaboración de candidaturas en el territorio y resta opciones de lograr votos.

MC ha hecho gestiones políticas para intentar reconducir la situación que, de momento, han resultado infructuosas. Si el próximo día 2 de febrero, fecha en que se publica el censo electoral, se confirma la exclusión de este colectivo, la organización lo interpretará como una "estrategia deliberada del equipo directivo del ICS para debilitar MC", lo que supondrá un" punto de inflexión en las relaciones del sindicato con la empresa pública".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23030
'dt., 02/03/2015 - 17:56'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC responde al ICS que la exclusión de los APD del censo es un "golpe bajo" hecho para debilitar la fuerza del sindicato en la sanidad pública

Una vez publicado el censo de las elecciones sindicales del Institut Català de la Salut (ICS) que confirma la exclusión de los facultativos de Asistencia Pública Domiciliaria (APD), Metges de Catalunya (MC) se reafirma y valora la medida como un "golpe bajo" de la empresa contra el derecho a la representación de estos profesionales médicos y un "movimiento estratégico" para que la organización tenga más difícil repetir como fuerza con mayor número de representantes en la sanidad pública.

En un comunicado emitido por el ICS en respuesta a MC, la entidad justifica la exclusión asegurando que como los APD "no son profesionales estatutarios, no pueden participar en las elecciones a los órganos de representación de personal estatutario". Y explica que "tienen la consideración legal de personal funcionario y, por tanto, tienen derecho a votar -y ser votados- en las elecciones para elegir la composición de la Mesa Sectorial de personal funcionario de administración y técnico de la Generalitat".

El sindicato médico replica que los facultativos de APD "siempre han podido votar en las elecciones del ICS" y nunca se ha cuestionado su pertenencia a la empresa "aunque ahora se quieran amparar en una sentencia del Tribunal Supremo de 1994". Así, el único motivo posible para el cambio de criterio es, en opinión de MC, la voluntad de "castigar" a los profesionales que no han querido integrarse en el ICS y, de rebote, dificultar que una fuerza sindical profesional e independiente sea la más importante de la empresa en número de delegados.

Además, la derivación de la representación hacia la mesa general de la Función Pública diluye la capacidad de los médicos de APD de negociar sus condiciones de trabajo y salariales que "tienen particularidades muy diferentes a las del resto de funcionarios".

La organización señala que la medida supone un agravio comparativo respecto a otros profesionales médicos que también tienen un vínculo legal con administraciones ajenas al ICS, pero a los que se permite votar en las elecciones a los órganos de representación del personal estatutario, como es el caso los médicos catedráticos universitarios.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23031
'dc., 02/04/2015 - 18:31'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya insta al ICS a promover las primeras elecciones sindicales MIR

Metges de Catalunya (MC) ha presentado una petición al Departament d’Empresa i Ocupació para promover la convocatoria de las primeras elecciones sindicales para elegir a los representantes de los 2.625 empleados laborales del Institut Català de la Salut (ICS), de los que 2.217 son médicos internos residentes (MIR).

Si no hay ningún impedimento de última hora, el próximo 9 de febrero está previsto que se inicie el proceso electoral que permitirá escoger a los miembros de 17 comités de empresa –uno para cada hospital y servicio de atención primaria–, con la constitución de las mesas electorales correspondientes a los nueve ámbitos territoriales de atención primaria del ICS (Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Metropolitana Sud, Metropolitana Nord, Catalunya Central y Alt Pirineu i Aran) y a los ocho centros hospitalarios de referencia que gestiona este ente (Bellvitge, Vall d'Hebron, Arnau de Vilanova, Doctor Josep Trueta, Germans Trias i Pujol, Joan XXIII, Viladecans y Verge de la Cinta).

Con esta iniciativa del sindicato, los jóvenes profesionales tendrán la oportunidad de negociar, por primera vez de forma directa, sus condiciones laborales y retributivas con las gerencias, y reivindicar mejoras, justo en un momento en que el futuro laboral de los MIR ha empeorado notablemente, debido a la crisis económica y de los recortes sanitarios.

Así lo revela un estudio elaborado por la Sección MIR del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) y publicado en la revista Medicina Clínica, que constata la disminución de la ocupación inmediata entre los jóvenes especialistas que finalizan su residencia: si en el año 2006, un 88,8% encontraba trabajo, siete años después lo hacía el 69,1%. Dicho de otro modo, el porcentaje de facultativos que buscaba un trabajo pasó del 5,9% al 20%.

Asimismo, el informe pone de manifiesto el aumento de la precariedad laboral entre este colectivo, con el hundimiento de la contratación laboral indefinida, la disminución de la duración de los contratos temporales y la caída en picado de las retribuciones económicas entre los años 2006 (el 43,8% de los médicos jóvenes afirmaba tener ingresos superiores a 2.000 euros) y 2013 (la cifra se redujo al 19,5%).

En declaraciones al diario ARA, el secretario general de MC, Francesc Duch, lamenta que las plazas MIR se hayan fijado siempre en función de los datos históricos y las cuentas sanitarias, pero sin una planificación previa de la necesidad de médicos a 10 años vista, de acuerdo con la demografía médica, la pirámide poblacional y la evolución de la medicina. "Sabemos que en los próximos 15 años se jubilarán 15.000 médicos, pero no hay una previsión adecuada", se queja Duch que, a la vez, critica el desajuste existente entre la demanda de plazas de formación, el número de residentes MIR que se ofrecen y los estudiantes de medicina.

Precisamente, este fin de semana se ha celebrado en todo el Estado las pruebas selectivas para acceder a una de las 6.102 plazas MIR que este año ha ofrecido el Ministerio de Sanidad, a las que se han presentado un total de 12.199 titulados en Medicina, 503 más que el año pasado a pesar de que se han ofrecido 47 plazas menos.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23032
'dv., 02/06/2015 - 10:56'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC critica la "incapacidad" de los equipos directivos del ICS para gestionar los servicios de urgencias hospitalarios

La saturación de los servicios de urgencias hospitalarios, con casos paradigmáticos como el del Hospital Universitari Vall d'Hebron que esta semana ha llegado a acumular 93 pacientes pendientes de ingreso, algunos de los cuales con esperas de hasta 5 días, demuestra, según Metges de Catalunya (MC), la "incapacidad" de las gerencias para planificar los recursos y para exigir públicamente al Servei Català de la Salut (CatSalut) "la mejora de la dotación económica y humana de los hospitales públicos".

Para el sindicato, el argumento del incremento de la demanda asistencial a consecuencia del brote de gripe que utiliza el Institut Català de la Salut (ICS) para justificar el colapso de los servicios de urgencias "no tiene razón de ser ", ya que se trata de ciclos "perfectamente conocidos y con una periodicidad estable" que permite prever una programación de asistencia adaptada a las necesidades.

Las situaciones "totalmente indignas" que viven los pacientes en cuanto a su derecho a la intimidad y por la falta de confort mínimo durante la estancia en el servicio son una "causa directa de la decisión de cerrar camas y plantas" que son necesarias para el correcto drenaje de los pacientes que requieren ingreso. Además, otro cierre, el de puntos de atención continuada de centros de atención primaria (CAP) ha provocado que las urgencias se llenen de enfermos que con estos dispositivos disponibles no se habrían desplazado a los hospitales.

En este sentido, la organización recuerda que, según los propios datos del CatSalut, el 65% de las urgencias hospitalarias corresponden a patologías sin riesgo vital o a problemas de salud no urgentes que pueden ser atendidos en otros dispositivos (CUAP, PAC, etc.). El cierre en horario nocturno y en días no laborables de estos dispositivos ha supuesto que la frecuentación de las urgencias hospitalarias sea mayor que la de los centros de atención continuada de asistencia primaria (0,44 vistas a urgencias hospitalarias por habitante y año frente 0,28 visitas a urgencias de atención primaria en 2014) "cuando las proporciones deberían ser inversas".

Más profesionales y más camas
El actual escenario de saturación de los servicios de urgencias hospitalarios de la sanidad pública no es un problema menor, tal como concluye un estudio elaborado por todos los Defensores del Pueblo del Estado, incluido el Síndic de Greuges de Catalunya, que alerta de que esta situación "incrementa el riesgo para la seguridad de los pacientes y es causa de un mayor número de efectos adversos" al tiempo que reclama cambios en la organización y en la gestión, "contando con la experiencia de los profesionales". El estudio también critica la gestión de los recursos humanos en los servicios de urgencias, ya que "la presencia suficiente de profesionales especializados y con experiencia en la atención urgente no está garantizada en todas las franjas horarias y todos los días de la semana", circunstancia que hace que "en muchos centros los médicos internos residentes asuman un grado excesivo de responsabilidad en la actividad asistencial".

Para solucionar los problemas de saturación y de falta de recursos que provocan el desbordamiento de los servicios de urgencias, el sindicato médico pide al ICS la reapertura de camas hospitalarias no operativas para aproximarse a los niveles europeos. Actualmente, Cataluña dispone de 1,73 camas públicas por cada 1.000 habitantes, mientras que la media europea se sitúa en 4,8 camas y la española en 3,1.

Además, insta a aumentar la dotación de profesionales en los servicios de urgencias hospitalarios, mejorar los planes de asistencia para los períodos del año más conflictivos, poner en funcionamiento los puntos de atención continuada cerrados desde 2010 y a desarrollar un plan de educación sanitaria para instruir a la población en el buen uso de los servicios asistenciales.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23033
'dc., 02/11/2015 - 09:26'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC es desmarca de l’assemblea de delegats de la xarxa concertada perquè exclou sindicats amb representació

Metges de Catalunya (MC) no participarà en l’assemblea de delegats sindicals de la xarxa sanitària concertada convocada per CCOO, UGT i SATSE el proper dijous 19 de febrer. El sindicat mèdic, que va assistir a la reunió preparatòria de l’acte, no comparteix amb aquestes organitzacions l’exclusió de la resta de sindicats amb representació en els comitès de les empreses sanitàries, als quals se’ls hi ofereix l’adhesió a la convocatòria, però sense la possibilitat de participar en la deliberació i presa decisions sobre les accions de protesta contra les retallades i en defensa de la qualitat de la sanitat pública.

La decisió de MC, ratificada per l’assemblea de delegats del sector, es fonamenta en la necessitat que les actuacions dels representants dels treballadors contra els plans de retallades i els articles 41 que s’estan aplicant en les empreses, consorcis i fundacions de salut siguin “realment unitàries” i no excloguin a cap organització amb representació en l’àmbit de la sanitat concertada per motius d’"interès electoralista i protagonisme mediàtic".

En aquest sentit, el sindicat mèdic discrepa amb la decisió que els promotors d’aquest acte només siguin les quatre organitzacions presents a la mesa de negociació del conveni col·lectiu concertat (MC, CCOO, UGT i SATSE) i que cadascuna tingui el seu propi portaveu, en comptes de designar un representant únic del conjunt d’organitzacions. En aquesta mesura MC hi veu un desig de "capitalitzar la protesta" perquè esdevingui un acte de precampanya electoral per part d’algunes de les forces convocants.

Per a MC, en els moments actuals, les mobilitzacions dels treballadors de la sanitat pública, especialment dels de la xarxa concertada, són "més necessàries que mai", però també és indispensable que siguin "transversals i unitàries" perquè de la confluència de forces en surti un moviment "potent i majoritari" que tingui la capacitat d’assolir objectius.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23034
'dj., 02/12/2015 - 18:49'
dl., 05/15/2017 - 10:49

David Arribas: “L’atenció primària està agonitzant per les retallades pressupostàries i de plantilla”

El president del “Simpòsium d’Atenció Primària, a 30 anys de la reforma”, David Arribas, ha assegurat aquest dijous durant la celebració de la jornada a Barcelona, que l’atenció primària “està agonitzant” i que els seus professionals “estan cremats”, com a conseqüència de les retallades pressupostàries i de plantilla. “Correm el risc de convertir l’atenció primària en secundària, si no redrecem aquesta situació”, ha advertit.

En una atenció als mitjans de comunicació, Arribas ha revelat que la sanitat pública catalana ha perdut un total de 1.077 facultatius d’atenció primària des de 2010, el que representa una caiguda del 15,7%, i ha concretat que un 91,8% dels metges que ha deixat de treballar en aquest període als centres de l’Institut Català de la Salut (ICS), ho feia a l’atenció primària. “Augmentar els pressupostos per al primer nivell assistencial i reincorporar aquests professionals a les consultes seria la millor forma de combatre la fatiga i l’estrès que patim”, ha dit.

En aquest sentit, ha recordat que la sanitat catalana destina actualment un 17,5% del pressupost global de Salut, una xifra inferior al 25% recomanat per les principals organitzacions mèdiques i científiques de l’Estat. Arribas ha llançat un SOS en assegurar que els professionals “ja no donen més de sí”, perquè cada vegada atenen més consultes i més patologies complexes, “però amb menys recursos”.

Ha lamentat que, molt sovint, els gestors sanitaris prioritzen l’atenció hospitalària per damunt de la primària “sense entendre quin és el nostre rol dins del sistema”. “Els hem de fer veure, encara que no s’ho creguin, que la bona reputació de l’atenció sanitària del país és gràcies, sobretot, a la labor de l’atenció primària, que és més propera, més eficient i més eficaç”, ha explicat.

Per últim, ha reclamat a l’Administració un major reconeixement al sobreesforç que fan els facultatius d’atenció primària per mantenir la qualitat assistencial, malgrat les retallades impulsades des del Departament de Salut, i formar-se fora de la jornada de treball, “a costa del seu temps personal i familiar”. 

Debat professional
Més de 150 facultatius han participat en el simpòsium, organitzat per la Fundació Metges del sindicat Metges de Catalunya (MC), per analitzar els principals reptes de futur de l’actual model d’atenció primària i plantejar propostes de millora. 

Durant la jornada, s’han presentat 13 ponències dividides en quatre blocs: reforma de l’atenció primària, futur del metge de capçalera i de la resta de l’equip assistencial, problemàtica deontològica quotidiana i millores.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23035
'dj., 02/12/2015 - 19:56'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC analiza los problemas de la asistencia primaria y sienta las bases para una nueva reforma

Más de 150 médicos de atención primaria se han reunido este jueves en el Col·legi Oficial de Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), en una jornada organizada por la Fundació Metges de Metges de Catalunya (MC) con el objetivo de analizar el estado del primer nivel asistencial y sus principales retos de futuro transcurridas tres décadas desde la reforma aprobada por el Govern de la Generalitat en 1985.

Bajo el título "Simposio de Facultativos de Atención Primaria a 30 años de la reforma", el acto ha contado con 13 ponencias, impartidas por expertos y profesionales de prestigio, que se han dividido en cuatro bloques: reforma de la atención primaria, futuro del médico de cabecera y del resto del equipo asistencial, problemática deontológica cotidiana y propuestas de mejora.

La reforma de la atención primaria 30 años después
Los orígenes del modelo de atención primaria (AP) de Catalunya se remontan a principios de los años 80. Un grupo de médicos de familia se fijaron en los modelos de asistencia escandinavos, basados en la doctrina de la OMS, para desarrollar la red catalana de primer nivel. Un modelo que se ha implantado con éxito pero que los profesionales creen que ha caído en el "gerencialismo". La recuperación del liderazgo médico y la focalización en los resultados útiles para la mejora de la salud de los pacientes y no únicamente para el ahorro económico son la base para la recuperación de las riendas del sistema.

La infrafinanciación, la insatisfacción de los facultativos y la falta de previsión respecto a los cambios en el sector (relevo generacional, feminización, migración de profesionales y falta de vocación en la elección de la especialidad) determinan el futuro del primer nivel asistencial. Un futuro que no es suficientemente atractivo para los médicos jóvenes que optan por irse a otros países y que la Administración ayuda a enturbiar con drásticas reducciones de la plantilla médica y la desaparición de sustitutos que generan sobrecarga asistencial, insatisfacción laboral y deficiencias asistenciales.

El futuro papel del médico y del resto del equipo
La transferencia de competencias médicas a otros profesionales del equipo es una de las inquietudes principales de los facultativos de atención primaria. Los ponentes han recordado que la línea roja es la Ley de ordenación de las profesiones sanitarias (LOPS) que el Instituto Catalán de la Salud (ICS) y otros proveedores sanitarios incumplen sistemáticamente promoviendo la delegación de competencias de manera generalizada. En este sentido, la recomendación es no delegar ninguna función que no esté prevista, en contenido y forma, en esta norma y no hacerlo nunca por sistema.

Pediatras y odontólogos también han tenido su espacio en el Simposio. Los primeros han destacado las experiencias positivas obtenidas en los planes de pediatría territorial que han contado con la participación de los profesionales, como son los equipos del Alt Penedès, el Alto Pirineo y Centri de Atención Pediátrica Integral (CAPI) de Barcelona. El plan se ha demostrado satisfactorio para los pacientes y eficiente a nivel asistencial y es una referencia que se podría hacer extensiva por todo el Principado si se dota de una normativa que lo regule.

Por su parte, el ámbito odontológico de atención primaria presenta una clara insuficiencia de profesionales, ya que no se han incorporado "ni la mitad de dentistas que se habían proyectado en 1985" (1 por cada 11.000 habitantes). Además, la cobertura odontológica en la sanidad pública es muy reducida, tanto que sólo representa un 5% de la atención total que prestan los dentistas. Es decir, el 95% se ofrece en el ámbito privado.

Problemática deontológica cotidiana del médico de AP
Nuestra sociedad vive un "invierno demográfico". Los pacientes son cada vez más mayores y en su mayoría se encuentran atendidos por "cuidadores informales". La respuesta ante este nuevo escenario poblacional ha sido la definición de un modelo teórico de atención a la cronicidad, muy consistente sobre el papel, pero que no se adapta a la diversidad de casuísticas y necesidades que presentan los pacientes.
A nivel deontológico, los facultativos deben ser muy conscientes de que los datos sanitarios de los pacientes son "extremadamente sensibles" y por este motivo se encuentran especialmente protegidos por la ley. Los médicos están sujetos al secreto profesional con algunas excepciones, como la resolución de urgencias, el intercambio de datos entre centros de salud o la información que se facilita a las personas vinculadas familiar o socialmente con los enfermos. El tratamiento de estos datos requiere siempre el consentimiento expreso o la habilitación legal por parte de los pacientes.

Los incentivos económicos que se ofrecen a los profesionales también pueden plantear problemas deontológicos. La carrera profesional y el complemento variable por objetivos (DPO) son los principales instrumentos de incentivos que se encuentran en manos de los gestores. Este modelo de retribución "ha venido para quedarse", pero hay que tener en cuenta que "cuanto mayor es la exigencia hacia la consecución de objetivos, mayor influencia de la empresa sobre la conducta del médico". Los incentivos "lícitos" son los intrínsecos al valor de la salud y no sólo los orientados a satisfacer los valores instrumentales y económicos de las gerencias y direcciones.

Propuestas de mejora de las herramientas del médico de AP
El e-CAP es la herramienta informática de gestión integral de la historia clínica. Conceptualmente se trata de un buen instrumento, pero su desarrollo no se enfoca en la mejora del acto médico sino como una plataforma de registro de datos que quita tiempo asistencial a los médicos de cabecera. "El deber de las empresas es formar a los profesionales y ofrecerles tiempo suficiente para hacer un uso adecuado de estas herramientas".

Respecto a las soluciones de asistencia a distancia que posibilitan las nuevas tecnologías (telemedicina y visitas no presenciales), la reivindicación principal es que sean tratadas como un acto médico con tiempo específico asignado en la agenda y con todas las garantías de cumplimiento de la Ley de protección de datos.

>>> Galería de imágenes


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23036
'dt., 02/17/2015 - 10:53'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Alerta Primaria

El próximo mes de marzo se conmemorará el 30 aniversario de la aprobación de la reforma de atención primaria de salud en Catalunya. El 21 de marzo de 1985, el Govern de la Generalitat articuló la norma que reformó el primer nivel asistencial catalán. Poco a poco, se ha ido desplegando territorialmente un sistema de atención integral, biopsicosocial, de proximidad, para hacer frente a todas las necesidades básicas de la población asignada, desde la prevención y la promoción de la salud hasta la rehabilitación, integrando y coordinando todo el personal de atención primaria, incluyendo cuidados de enfermería, asistencia médica y odontológica.

Transcurridas estas tres décadas, en las que cambios de todo orden (socioeconómicos, tecnológicos, demográficos, etc.) han transformado la sociedad catalana y sus necesidades asistenciales, la Fundació Metges de Metges de Catalunya (MC) ha propuesto a la comunidad médica y facultativa una 'parada técnica' para analizar, desde la perspectiva profesional, la situación de la atención primera y proponer las mejoras que deben permitir resolver los déficits y afrontar los retos de futuro del núcleo de nuestro sistema sanitario.

Con este objetivo analítico, el "Simposio de Facultativos de Atención Primaria a 30 años de la reforma", celebrado el pasado 12 de febrero en el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), ha reunido por primera vez a los principales especialistas médicos de los equipos de atención primaria. Más de 150 facultativos, entre los cuales médicos de familia, pediatras y odontólogos, han participado en una jornada de primer nivel, que ha contado con ponentes de reconocido prestigio como Amando Martín Zurro, profesor asociado del Departamento de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y autor de la obra 'Atención Primaria', auténtica referencia en lengua española de la atención primaria y la medicina de familia; personalidades destacadas del sector como Joan Gené, profesor asociado del Departamento de Salud Pública de la Universitat de Barcelona (UB) y ex director de la División de Atención Primaria del Institut Català de la Salut (ICS), así como los máximos representantes de las sociedades científicas vinculadas a la atención primaria catalana. Y por la vertiente política, el secretario de Participación Social y Local en Salud del Departament de Salut, Francesc Sancho, que cerró el acto destacando el rigor de la radiografía y la calidad del diagnóstico efectuado por las 13 ponencias que se presentaron durante el acto.

Desgraciadamente, los problemas no son nuevos ni desconocidos por la mayoría de profesionales médicos de AP. La crisis económica y su respuesta política – el adelgazamiento de los servicios públicos y del gasto social- los han agravado hasta el extremo de dejar el primer nivel asistencial en estado de agonía.

El primero de estos problemas es la infrafinanciación crónica que sufre la AP catalana. Paradójicamente, se invierte menos ahora que en 1985, antes de la reforma. Entonces, la atención primaria era la segunda partida de la sanidad pública, justo después de la atención hospitalaria. Ahora es la tercera partida en gasto, tras el presupuesto destinado a la farmacia ambulatoria. En las mejores cuentas de Salut de la historia (2010), la AP reportó un máximo del 18,4% de gasto, mientras que en 2015 el presupuesto para el primer nivel representa el 17,5% del gasto.

Durante el discurso inaugural del Simposio, Martín Zurro, de manera muy acertada, pidió que la AP pase de ser una prioridad declarativa a una prioridad operativa, introduciendo cambios tangibles en organización y recursos. Es decir, avanzar hacia la mejora presupuestaria real.

El prefijo infra- vuelve a aparecer en el segundo problema orgánico de la AP, la infradotación humana. En cuatro años de recortes, según datos del Plan de ordenación de recursos humanos del ICS, Primaria ha perdido más de 1.000 facultativos y los sustitutos (eventuales e interinos) casi han desaparecido de los CAP.

Como consecuencia, más presión asistencial y más sobrecarga laboral que, indefectiblemente, afecta al rendimiento profesional y provoca una notable insatisfacción que se traduce en una sensación generalizada de maltrato por parte de la Administración y las empresas de salud. En este sentido, la mayor parte de las encuestas de satisfacción laboral presentan unos resultados negativos y los índices de burnout entre los facultativos de AP son preocupantes en todos los estudios publicados. Una encuesta elaborada por el Diario Médico el año pasado concluye que el 94,42% de los médicos encuestados (500 de todo el Estado) considera que la AP está maltratada, ya que la Administración aplica una visión hospitalocentrista del sistema sanitario en el reparto de recursos asistenciales.

El pesimismo y la desmotivación llegan también a las nuevas generaciones de médicos. Las plazas de la especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria (MFyC) son, desde hace años, las menos solicitadas y las últimas que quedan por elegir. En el MIR 2014, la primera plaza de MFyC en ocuparse fue la número 80. Y los residentes que eligen la especialidad, una vez la terminan, son los que más emigran a otros países, seguidos de los pediatras y los anestesistas.

La situación es preocupante pero no irreversible. El primer paso es, como en cualquier patología, reconocer el problema y aplicar soluciones. En este caso la solución pasa por incrementar los presupuestos destinados al primer nivel asistencial, tanto el gasto per cápita en salud pública como en el porcentaje del presupuesto sanitario dedicado a la AP.

El siguiente paso es restaurar la plantilla de médicos de cabecera, pediatras y odontólogos (sólo se ha cubierto la mitad de las plazas de dentista proyectadas en 1985) y volver a las ratios óptimas de 1.500 pacientes por médico de familia y 1.200 por pediatra.

Detener la sensación de maltrato laboral y profesional que perciben los facultativos y establecer fórmulas de participación directa de los profesionales en la gestión de la AP para recuperar la motivación y la ilusión también se encuentran en la agenda de deberes de la Administración de cara a una nueva reforma que sitúe definitivamente la atención primaria en el epicentro del sistema.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23037
'dt., 02/17/2015 - 18:44'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC advoca per una gestió de les llistes d’espera on prevalgui el criteri clínic en “tots” els procediments

Metges de Catalunya (MC) considera que el nou sistema d’accés a les llistes d’espera, aprovat la setmana passada pel consell de direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut), suposa un “petit avenç” respecte al model anterior, tot i que advoca perquè els facultatius puguin decidir sobre “tots” els procediments quirúrgics, és a dir, que el criteri clínic prevalgui a l’hora de prioritzar els pacients pendents de ser intervinguts. 

El sindicat considera que només el metge té suficients elements per valorar la prioritat d’una operació quirúrgica, tenint en compte aspectes sanitaris i socials del malalt, i, per aquest motiu, aplaudeix que el nou model de gestió de les llistes d’espera hagi eliminat 11 de les 14 patologies que tenien un temps màxim garantit per llei, ja que deixava el criteri clínic en un segon terme.

No obstant això, dubta que finalment la prioritat estigui del tot en mans dels professionals i no dels caps de servei, considerant que cap de les dues ordres aprovades pel CatSalut explica quin serà el procediment a seguir. 

Amb tot, MC assegura que un augment de la dotació econòmica aportaria millores “molt més grans” que el sistema de prioritzacions, “que no fa altra cosa que intervenir unes patologies i deixar-ne de fer d’altres”, atès que permetria incrementar el nombre d’intervencions quirúrgiques anuals. 

Llistes d’espera
El nou model de gestió de les llistes d’espera suprimeix el temps màxim garantit de sis mesos per a 11 processos quirúrgics monitorats pel CatSalut i només manté dins d’aquest termini els procediments de cataractes, pròtesi de genoll i de maluc. Aquestes 11 operacions, juntament amb la resta d’intervencions programades (no urgents), no tindran una demora garantida per llei, sinó un temps de referència en funció del criteri clínic, amb una recomanació que no se superin els 12 mesos d’espera.

En canvi, sí que tindran un termini màxim d’accés les cirurgies oncològiques (45 dies) i les intervencions cardíaques valvulars i coronàries (tres mesos), així com també les visites d’atenció primària (no més de 48 hores) i les proves diagnòstiques i consultes d’atenció especialitzada (màxim de tres mesos).

Segons les darreres dades del CatSalut, el nombre de pacients en espera d’una intervenció quirúrgica no urgent s’ha reduït al llarg de l’any 2014 en un 12% respecte a l’any anterior, gràcies a  la contractació de més de 16.000 intervencions a centres de titularitat privada, però que formen part de la xarxa sanitària pública, com l’Hospital Sagrat Cor, l’Hospital Sant Rafael, la Clínica del Vallès, l’Hospital de l’Esperit Sant i l’Hospital Plató, entre d’altres.

Per al sindicat, aquesta derivació de pacients a centres privats és un “contrasentit”, ja que s’ha fet a costa de reduir els recursos dels hospitals públics, que des de fa quatre anys vénen patint retallades pressupostàries significatives.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23038
'dj., 02/19/2015 - 15:47'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC insta a Salut a impedir que las empresas con ánimo de lucro opten a gestionar centros de atención primaria

Metges de Catalunya (MC) reclama al Departament de Salut que las bases de los concursos que se abrirán en 2015 para la gestión de 20 áreas básicas de salud (ABS) excluyan "de forma explícita" la participación de empresas privadas con ánimo de lucro. El sindicato considera que en las condiciones de las licitaciones de estos centros (29 CAP y más de 40 consultorios locales) no basta con que las empresas licitadoras demuestren solvencia técnica en la prestación de servicios de atención primaria -obstáculo fácilmente salvable mediante la creación de una Unión Temporal de Empresas (UTE) - sino que se debe exigir que de la asignación de recursos públicos "no se desvíe ninguna parte para el beneficio comercial de las entidades gestoras".

El pasado 29 de diciembre, en respuesta a una interpelación parlamentaria, el consejero de Salut, Boi Ruiz, anunció que su departamento sacará a concurso este año una veintena de ABS hasta ahora gestionadas por consorcios públicos, fundaciones privadas y entidades de base asociativa (EBA), ya que finalizan sus respectivos contratos de gestión. Según Ruiz, el pliego de condiciones de estos concursos limitarán la participación a las empresas con experiencia reconocida en la gestión de la atención primaria, siguiendo una de las peticiones de la moción 159/X aprobada por el Parlament el 27 de noviembre, pero no excluirá a las empresas privadas con ánimo de lucro que, como ocurrió con la multinacional de servicios generales EULEN en el proceso de adjudicación del ABS de l’Escala, podrán optar a gestionar dispositivos públicos de atención primaria.

MC recuerda a Boi Ruiz que la moción también pide que Salut evite la convocatoria de concursos para la gestión de las ABS que vence su período de concesión. En su lugar, el Parlament insta al Gobierno a elaborar un informe para estudiar las alternativas a la licitación, aplicando los conceptos de "medio propio", "asimilado" o entidades de base municipalista para centros de titularidad pública e impulsando los cambios legislativos y normativos que sean necesarios.

El sindicato médico insta al consejero a respetar y cumplir todos los puntos de la moción parlamentaria sobre la atención primaria de salud y a garantizar que, en caso de que se inicie un proceso de adjudicación, las empresas con ánimo de lucro "no tendrán cabida".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23039
'dj., 02/19/2015 - 16:28'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Nota aclaratoria: MC no se esconde de criticar la pésima gestión de los servicios de urgencias hospitalarios

Ante las afirmaciones inciertas hechas este miércoles en el programa Versió RAC1, en el sentido que Metges de Catalunya (MC) no quiere dar su opinión sobre el colapso que están sufriendo estos días los servicios de urgencias de la mayoría de hospitales de la sanidad catalana, el sindicato hace la siguiente aclaración:

  • MC ha criticado, critica y criticará la pésima gestión de los equipos directivos de los centros hospitalarios para resolver el colapso crónico de las urgencias, que cíclicamente se desbordan con la llegada de la gripe. Lo ha hecho siempre que se le ha requerido en prensa, radio y televisión, así como en la propia web del sindicato que recoge múltiples pronunciamientos sobre esta problemática, el último de los cuales fechado el pasado 6 de febrero.

  • MC recibió este miércoles, a las 13:45 horas, una llamada del equipo de producción del Versió RAC1, solicitando datos sobre el colapso de las urgencias en los hospitales y el contacto de un médico de urgencias del Hospital Vall d’Hebron de Barcelona para entrar en directo en el programa esa misma tarde, a las 16.05 horas, y explicar la situación del servicio.

  • Un delegado de MC del Hospital Vall d'Hebron contactó con médicos adjuntos del servicio de Urgencias del centro para pedirles si querían intervenir en el programa Versió RAC1. Estos facultativos, que no son delegados ni portavoces del sindicato, rechazaron la petición y remitieron a la producción del programa a la cuenta de twitter @adjuntosdeurgen, donde diariamente estos profesionales informan de los pacientes que se acumulan en su servicio. Ante la negativa, MC contactó con un delegado del Hospital de Bellvitge para buscar una alternativa, pero el resultado fue el mismo: los médicos de Urgencias de este centro, que tampoco son delegados ni portavoces del sindicato, no quisieron hablar.

  • MC facilitó al programa Versió RAC1 datos del colapso de las urgencias de los hospitales Vall d'Hebron, Bellvitge, Arnau de Vilanova, Germans Trias i Pujol y Viladecans que fueron difundidos en el mismo espacio.

  • MC expresa públicamente su disposición y su ofrecimiento –lo hizo al equipo de producción del Versió RAC1 tras escuchar las afirmaciones que se realizaron– a participar en el programa y dar su opinión respecto a la situación de las urgencias hospitalarias, tal como hizo este mismo miércoles con otros medios de comunicación que recogen las declaraciones del secretario general de MC, Francesc Duch.


Por otra parte, MC lamenta la desafortunada intervención en el mismo programa de la presidenta de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS), Carme Sabater, en la que insinuó que el supuesto silencio del sindicato estaba motivado por unas presuntas mejoras salariales aplicadas este año al colectivo médico.

MC recuerda a Sabater que este año los recortes salariales adicionales en el sector público de la Generalitat quedan circunscritos al ámbito sanitario (-50% de la productividad variable por objetivos) y, en el caso de los médicos, el Govern ha añadido otros (nuevos tramos de la carrera profesional y trienios antiguos).


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23040
'dv., 02/20/2015 - 13:04'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC exigeix a l’ICS transparència en el procés d’estabilització de la plantilla de facultatius eventuals

Metges de Catalunya (MC) ha sol·licitat a l’Institut Català de la Salut (ICS) el calendari del procediment que va iniciar l’octubre de l’any passat per aplantillar els més de 400 facultatius d’hospital (un 13% del total de la plantilla) amb contractes eventuals concatenats, ja que, ara per ara, ni les juntes de personal ni els representants de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat han rebut les dades definitives desglossades per centres del personal afectat, tal com va assumir per escrit la directora de Recursos Humans de l’ens públic, Sara Manjón, a principis de desembre.

El sindicat ha detectat que el procediment per estabilitzar la plantilla de metges eventuals ha patit una desacceleració des de principis d’any i, per aquest motiu, ha reclamat a l’ICS que compleixi el seu compromís de transparència per tal de verificar el nomenament com a interins d’aquests professionals. Segons les previsions de l’Administració, el procés s’ha de completar a finals d’aquest mes de març.

MC va posar en marxa al maig de 2014 una campanya de denúncia per aflorar la precarietat laboral de la plantilla mèdica als centres de salut públics, que va tenir continuïtat a finals de novembre amb la presentació de dues reclamacions per convertir les places eventuals estructurals en interines, tant de l’àmbit hospitalari com d’atenció primària.

Per al sindicat, l’abús de la contractació temporal no justificada és una “pràctica fraudulenta” contrària a la legalitat vigent que “petrifica la precarietat dels professionals encarregats de garantir el dret fonamental a la salut de la ciutadania”. Aquesta actuació és “especialment greu”, segons MC, ja que és la mateixa Administració qui la protagonitza, “quan hauria de ser exemple de respecte escrupolós a la normativa que ella mateixa dicta”.

A més, l’organització assenyala que la perpetuació del personal eventual, que a la pràctica assumeix les funcions pròpies d’una plaça estructural, dóna lloc a una “doble escala salarial totalment contrària al principi d’igualtat”, tenint en compte que aquest col•lectiu no percep el complement de jornada completa, tot i fer la mateixa tasca i el mateix horari que el personal fix d’hospitals.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23041
'dv., 02/20/2015 - 14:05'
dl., 05/15/2017 - 10:49

L’ICS publica la puntuació definitiva i l’adjudicació provisional de les destinacions del concurs de trasllat per a les places de medicina de família, pediatria i odontoestomatologia

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha publicat aquesta setmana la llista definitiva de les puntuacions i l'adjudicació provisional de destinacions del concurs de trasllat obert el 20 d’octubre de 2014 per a la provisió de 2.650 places bàsiques de personal estatutari, 495 de les quals corresponen a medicina familiar i comunitària, 106 a pediatria i 27 a odontoestomatologia.

La valoració final dels mèrits presentats pels candidats i l’adjudicació provisional de les destinacions en el Servei d’Atenció Primària (SAP) corresponent es poden consultar per a cadascuna de les tres especialitats al web de l’ICS. Contra les puntuacions definitives, els aspirants poden interposar un recurs d’alçada davant del director gerent de l’ICS fins al dia 20 de març. Les reclamacions contra la llista provisional de destinacions adjudicades s’hauran de presentar entre el dia 20 de febrer i el 6 de març, ambdós inclosos, davant la Comissió Tècnica del concurs. L’ICS preveu que la incorporació a les noves destinacions es faci al maig.


Puntuació definitiva i adjudicació provisional de destinacions:

- Medicina Familiar i Comunitària

- Pediatria

- Odontoestomatologia


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23042
'dj., 02/26/2015 - 16:52'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acusa l’ICS de menysprear la Marea Blanca de Lleida contrària al nou consorci sanitari

Metges de Catalunya (MC) retreu al director d’Atenció Primària Lleida de l’Institut Català de la Salut (ICS), Eugeni Joan Paredes, que hagi menyspreat la Marea Blanca contrària a la creació del nou consorci sanitari de Ponent i Pirineus, acusant els seus integrants de tenir “interessos personals i polítics” i de fer servir “arguments plens a vessar de la demagògia més destructiva”. 

En una carta oberta adreçada a Paredes, l’Assemblea Territorial de MC a Lleida critica aquest directiu per haver “maltractat” els professionals de la salut, en un correu electrònic que va enviar als comandaments sanitaris de la província el passat 20 de gener i al qual ha tingut accés el sindicat. En aquest escrit, Paredes menysprea els arguments “socials” que fan servir els opositors al Consorci Sistema Integral de Salut Lleida-Pirineu (SIS), enfront dels raonaments “assistencials” que plantegen els defensors de la reordenació sanitària impulsada pel Departament de Salut, alguns dels quals són, segons afirma, “responsables en gran mesura de la projecció científica de les nostres terres”.

Paredes aprofita aquesta desqualificació del moviment contrari al SIS per arengar els seus comandaments i encoratjar-los a assistir en bloc a la taula rodona sobre el nou consorci que es va celebrar el passat 21 de gener a la Sala d’actes de l’Hospital Arnau de Vilanova i evitar, així, una “mascarada”. 

Hipertròfia
MC ha expressat en diverses ocasions que la creació del nou ens aportarà més burocràcia i més complexitat a l’estructura sanitària, i agreujarà la hipertròfia de càrrecs i de comandaments del sistema. Per aquest motiu, ha demanat que les eventuals unificacions de serveis sanitaris territorials es facin sota l’aixopluc d’ens ja existents.

A més, ha alertat del perill que aquest nou consorci, que fusionarà els dispositius assistencials públics de l’ICS i de l’empresa Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), comporti una retallada de llocs de treball i de serveis imprescindibles per una atenció sanitària de qualitat, així com una pèrdua de transparència en els processos de contractació.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23043
'dv., 02/27/2015 - 10:50'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC atribueix el col·lapse de les urgències a l’escassetat de recursos i a la falta de previsió

Metges de Catalunya (MC) retreu al Departament de Salut que s’escudi en el pic estacional de la grip per justificar la saturació dels serveis d’Urgències dels hospitals i assenyala com a causes reals del col·lapse l’escassetat de recursos humans i assistencials, la falta de previsió dels centres davant d’una situació cíclica que es repeteix cada any amb una cadència predictible i la nul·la capacitat de reacció de les gerències. 

El sindicat considera que el problema s’alleujaria obrint part dels 1.000 llits d’aguts tancats per les retallades entre els anys 2010 i 2013 –el Servei Català de la Salut (CatSalut) encara no ha publicat les dades de 2014–, recuperant els punts d’atenció continuada (PAC) que s’han suprimit en l’àmbit de l’atenció primària i contractant facultatius per reforçar uns serveis d’urgències ja per si mateixos deficitaris.

Per al secretari general de MC, Francesc Duch, les escenes indignes que s’estan veient aquests darrers dies als hospitals catalans “no es corresponen a un país com Catalunya”. En declaracions a Ràdio 4 i a La Gaceta, el dirigent sindical afirma que és un greu error donar per normal el caos viscut aquest hivern, en referència a les manifestacions del secretari de Participació Social i Local en Salut, Francesc Sancho, i demana invertir més recursos per no “perpetuar” el col·lapse de les Urgències.

A banda d’això, MC lamenta la sobrecàrrega assistencial que suporten els professionals sanitaris i la pèrdua d’intimitat i de confortabilitat que pateixen els pacients i familiars acumulats als passadissos d’Urgències. 

En aquest sentit, l’organització recorda l’estudi elaborat recentment per tots els defensors del Poble, inclòs el Síndic de Greuges de Catalunya, en què es constata que la saturació d’aquests serveis hospitalaris “incrementa el risc per a la seguretat dels pacients i es causa d’un major nombre d’efectes adversos”.  L’informe afegeix que les contínues situacions de col·lapse van en detriment de la dignitat dels pacients i poden vulnerar el dret a la intimitat i la confidencialitat de les seves dades de salut.

A més, critica la gestió dels recursos humans a les Urgències, ja que “la presència suficient de professionals especialitzats i amb experiència en l’atenció urgent no està garantida en totes les franges horàries i tots els dies de la setmana”, circumstància que fa que “en molts centres els metges interns residents assumeixin un grau excessiu de responsabilitat en l’activitat assistencial”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23044
'dj., 03/05/2015 - 17:16'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acusa el Govern de "confinar" les retallades addicionals de 2015 en els professionals sanitaris

Metges de Catalunya (MC) retreu al Govern i als partits que hi donen suport que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, aprovats aquest dimecres pel Parlament, "confinin" les retallades salarials en els professionals del sistema públic de salut, als quals se’ls manté la reducció del 50% de la productivitat variable per objectius (DPO), i que els ajustos s’acarnissin, un cop més, amb el col·lectiu mèdic, al qual se li afegeixen noves reduccions en els conceptes de carrera professional i triennis.

El sindicat denuncia la "discriminació" que pateixen els professionals sanitaris de l’Institut Català de la Salut (ICS) davant la resta d’empleats públics que queden exempts de mesures d’ajust addicionals i que, per primera vegada en cinc anys, notaran una millora "real" en els seus ingressos arran de la recuperació de la paga extra i del 15% de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí.

La nova tisorada que afecta exclusivament els metges consisteix en fixar un import màxim per a la partida destinada a abonar el complement de carrera professional, de manera que la quantia que percebran els professionals que pugin de nivell quedarà condicionada a la disponibilitat de recursos. És a dir, si l’import total dels nivells de carrera assignats supera la quantitat màxima fixada per al complement, la retribució individual es reduirà fins a adaptar-se al topall establert. Amb aquesta mesura es poden produir desigualtats en els imports percebuts per un mateix nivell de carrera.

D’altra banda, els facultatius que cobraven triennis antics –anteriors al desenvolupament de la reforma d’atenció primària instaurada en el decret 84/1985- han deixa’t de percebre’ls i en el seu lloc reben un complement personal transitori que absorbirà tots els possibles augments salarials que es puguin aplicar a la resta de personal. Així es consagra una congelació salarial indefinida per a aquests professionals.

Pressupost insuficient
L’increment del 2,1% del pressupost de Salut d’enguany (8.466 milions d’euros) és "insuficient", a parer de MC, ja que "tot just servirà per abonar la paga doble retallada i per absorbir l’increment de l’IVA dels productes sanitaris" que ha passat del 10% al 21%.

El lleuger augment dels comptes i la reducció de  població es tradueix en 25 euros més en la despesa en salut per habitant que se situa en 1.120 euros, al nivell de l’any 2006. Aquest pressupost per càpita "continua lluny de la mitjana estatal i no permet cobrir les necessitats assistencials del país". En aquest sentit, l’organització augura "un altre any de tancament de recursos i derivacions d’activitat per poder quadrar els números".

MC recorda, a més, que els treballadors de la xarxa sanitària concertada queden exclosos de les "minúscules millores" que tindran els empleats del sector públic i tornen a veure’s afectats per pactes empresarials de retallades que reben un alt grau de contestació.

Per tot plegat, el sindicat mèdic recrimina al conseller de Salut, Boi Ruiz, que es mostri "cofoi"  amb la situació del sistema afirmant que s’ha tornat als nivells de 2010 després de quatre anys ininterromputs de retallades.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23045
'dt., 03/10/2015 - 16:09'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Un jutge obliga el Trueta a readmetre l’excap de secció de Cirurgia Pediàtrica, com reclamava MC

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona ha deixat sense efecte l’amortització de la plaça de cap de secció de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Doctor Josep Trueta, tal com reclamava Metges de Catalunya (MC), i ha obligat el centre a readmetre en aquest càrrec la metgessa que havia ocupat la plaça fins a l’estiu passat, moment en què el servei va a passar a dependre mèdicament i funcional de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona arran d’un conveni de col·laboració. 

La sentència assenyala que l’hospital no ha informat adequadament la facultativa de les raons concretes que han originat la supressió de la seva plaça –el que es coneix en termes jurídics com a absència de motivació o motivació defectuosa–, fet que “resultava essencial perquè la recurrent pogués fer una adequada defensa dels seus interessos”, sobretot tenint en compte que tampoc va tenir accés a l’expedient d’amortització i ni tan sols el centre va intentar notificar-li la resolució que declarava amortitzat el seu lloc de treball com a cap de secció.

Igualment, la resolució considera que l'amortització ha de ser objecte de la “preceptiva negociació sindical”, ja que comporta una “modificació substantiva amb incidència en l’ordenació de les condicions de treball del personal afectat i en l’estructura interna del servei”. “No pot obviar-se –subratlla la sentencia– que l’amortització d’aquesta plaça suposa la desaparició d’un grau intermedi organitzatiu amb evident incidència en el desenvolupament normal de la prestació del servei” i que, per tant, exigeix una negociació amb els representants sindicals.

Els serveis jurídics de MC que han portat el cas celebren la decisió del jutge i recorden que l’hospital haurà d’abonar a la metgessa les diferències retributives patides des de juliol de 2014 fins al moment en què sigui reintegrada al seu lloc de treball.

El sindicat va criticar des d’un principi l’actuació de la direcció del Trueta, a qui va retreure la “falta de diàleg” amb els professionals de la Unitat de Cirurgia Pediàtrica, i va veure en la decisió d’amortitzar la plaça de la seva cap de secció una “ofensa professional i un descrèdit moral” per a la doctora que portava 25 anys exercint al centre hospitalari gironí “amb una fulla de serveis excel·lents”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23046
'dc., 03/11/2015 - 16:55'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC fa seves les conclusions del simpòsium d’atenció primària organitzat per la Fundació Metges

El Consell Executiu de Metges de Catalunya (MC) ha subscrit aquest dimarts les conclusions del “Simpòsium d’Atenció Primària a 30 anys de la reforma”, organitzat el passat 12 de febrer per la Fundació Metges del sindicat, que plantegen un increment de la dotació pressupostària per al primer nivell assistencial, una participació directa dels professionals en la gestió, una major capacitat resolutiva dels equips assistencials i un bloqueig a l’entrada de l’ànim de lucre en la gestió de l’atenció primària, entre altres aspectes.

Durant el simpòsium, en el qual van participar més de 150 facultatius i es van presentar 13 ponències, també es va posar de manifest la necessitat d’aturar el “maltractament laboral i professional” que pateixen els facultatius d’atenció primària amb retallades salarials persistents i un increment de la contractació en precari, així com la conveniència de restituir la plantilla mèdica malmesa per les polítiques d’austeritat –només a l’Institut Català de la Salut (ICS) s’han perdut més d’un miler de facultatius des de l’any 2010.

Així mateix, el decàleg de millora de l’atenció primària que recull les conclusions del simpòsium proposa reconduir projectes com el model d’atenció a la cronicitat, la delegació de competències mèdiques a altres professionals, la telemedicina i les visites no presencials, abordant prèviament la problemàtica legal i deontològica que puguin suscitar aquestes iniciatives.

Finalment, es demana aturar les noves organitzacions sanitàries integrals de Lleida (Consorci Sistema Integral de Salut Lleida-Pirineu) i de Girona (projecte CIMS), “fins que no demostrin una orientació real a la millora de l’assistència i comptin amb el suport dels professionals”, i evitar que el desmembrament territorial de l’ICS subordini l’atenció primària als interessos d’altres nivells assistencials.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23047
'dj., 03/12/2015 - 16:47'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC pide la destitución del jefe de RRHH del ICS que ha expedientado a nueve médicos en 18 meses

Metges de Catalunya (MC) solicita a la gerencia territorial del Institut Català de la Salut (ICS) en Catalunya Central la destitución de su jefe de recursos humanos, Ferran Fanlo, por promover una "caza de brujas" contra facultativos de atención primaria de la comarca del Bages que ha supuesto la incoación de nueve expedientes disciplinarios en un período de 18 meses.

El sindicato médico considera que la desproporción en el número de expedientes interpuestos, algunos de los cuales se han podido resolver de manera positiva para los afectados gracias a la intervención de la organización, "esconde la voluntad de emprender represalias contra los médicos que han mostrado resistencias a la hora de aplicar medidas de ajuste económico y han priorizado la atención a los pacientes por encima de las directrices economicistas de la empresa (DPO)".

En cuanto a los expedientes abiertos a tres facultativos por prestar asistencia sanitaria en centros de la red pública a funcionarios adscritos a mutualidades ajenas al ICS, MC defiende la actuación de estos profesionales "porque desconocían que no podían atender con normalidad a estos pacientes" y asegura que el motivo por el que ofrecen la asistencia es por una "relación de confianza y cercanía con los pacientes y, en ningún en caso, para obtener un beneficio económico particular".

MC reprocha a la gerencia del ICS en Catalunya Central que no fuera diligente en la notificación a los facultativos de la normativa que regula la asistencia a los funcionarios mutualistas y le insta a aclarar y difundir entre los profesionales el "criterio exacto" que han seguir para atender a estos pacientes. La organización hará extensiva la petición al resto de gerencias territoriales del ICS para que den instrucciones precisas sobre las condiciones de asistencia en los centros de atención primaria y en los consultorios locales a los funcionarios del Estado con mutualidades de MUFACE, ISFAS y MUGEJU, en visitas ordinarias y urgentes, en las propias consultas o en los domicilios.

El sindicato, además, reclama que se archiven los expedientes abiertos por esta causa a los tres médicos de la comarca del Bages teniendo en cuenta que se trata de "facultativos de reconocido prestigio, con una dilatada trayectoria profesional y con un notable afecto por parte de la población, como demuestran las manifestaciones de apoyo recibidas".

Irregularidades en la mesa electoral
Además de la acusación de persecución de los profesionales médicos, MC reclama la destitución del jefe de recursos humanos, Ferran Fanlo, por las irregularidades en el nombramiento de los integrantes de la mesa de las elecciones sindicales del ICS en la circunscripción de Catalunya Central, en la que ha seguido un "criterio arbitrario de designación de miembros en vez de aplicar la ley que determina que la composición de la mesa atiende exclusivamente a criterios de edad y antigüedad".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23048
'dt., 03/17/2015 - 17:06'
dt., 10/24/2017 - 12:58

MC requiere al ICS información "clara y concisa" sobre la normativa reguladora de la asistencia a los funcionarios mutualistas

Metges de Catalunya (MC) ha solicitado al director asistencial del Institut Català de la Salut (ICS), Antoni Juan Pastor, y a cada una de las gerencias territoriales del ente que faciliten, a todos sus trabajadores y al sindicato, información "clara y concisa" sobre el modelo de atención y el circuito a seguir en la asistencia a los funcionarios mutualistas, a raíz de la alarma suscitada entre la profesión y también entre la ciudadanía afectada por el expediente disciplinario abierto a tres facultativos de la comarca del Bages por presuntas irregularidades en el ejercicio de su actividad.

El sindicato ha podido constatar que, a día de hoy, el ICS no ha notificado las directrices exactas referentes a "cómo, dónde y en qué condiciones" se debe atender a los funcionarios del Estado con mutualidades de MUFACE (Administración Civil), MUGEJU (Administración de Justicia) y ISFAS (Fuerzas Armadas y Guardia Civil), ya sea en los centros de atención primaria (CAP), en los consultorios locales, en las atenciones a domicilio o en las consultas virtuales o telefónicas, tanto de visitas programadas como urgentes.

Por ello, ha pedido información sobre el convenio establecido entre el ICS y estas mutuas, así como sobre el procedimiento que debe regir la elaboración y la entrega de las recetas, el seguimiento informático de la historia clínica de estos pacientes y su derivación a especialistas.

Por otra parte, MC ha expresado su sorpresa por el "displicente" comunicado del ICS en el que insinúa que los nueve expedientes disciplinarios abiertos durante el último año y medio en la Catalunya Central constituyen un volumen proporcionado al número de médicos (400) de la demarcación. Según el sindicato, esta cifra –un expediente cada dos meses– es discordante respecto al resto del territorio catalán y ha pronosticado que, de mantenerse esta tónica, la mitad de los facultativos de la zona serán expedientados durante su vida profesional.

La organización médica sindical alertó la semana pasada de una "caza de brujas" por parte del ICS contra médicos de atención primaria de la Catalunya Central y pidió la destitución del jefe de recursos humanos del ICS en la demarcación, Ferran Fanlo, al que acusó de castigar a los profesionales que "priorizan la asistencia por encima de las directrices economicistas de la gerencia territorial".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23049
'dc., 03/18/2015 - 16:40'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Informació sobre el retorn dels dies meritats de la paga de desembre de 2012

El Govern ha acordat que el personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya recuperi l’import equivalent a la part proporcional dels dies meritats de la paga extraordinària de desembre de 2012 que va ser suprimida pel Reial decret llei 20/2012 de 13 de juliol.

La Generalitat descomptarà un 5% de la retribució a percebre per cada empleat en aplicació de la mesura d’ajust aprovada pel propi executiu català el febrer de 2012, abans de l’entrada en vigor del decret estatal.

Personal ICS
El personal de l’Institut Català de la Salut (ICS) que continuï en actiu rebrà l’abonament en la nòmina de març. Les persones que hagin deixat de treballar per a l’Administració hauran de presentar una sol·licitud en el termini de tres mesos posteriors a la data de publicació de l’acord al DOGC (12-3-2015). La sol·licitud d’abonament s’ha d’adreçar al Centre Corporatiu de l’ICS situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 587 de Barcelona, o a qualsevol de les seus territorials de l’entitat. Les quantitats abonades tributaran a efectes fiscals en l’any 2015.

Personal xarxa concertada
El personal que continuï en actiu i en la mateixa empresa sanitària que l’any 2012 rebrà l’abonament previsiblement en la nòmina de març. Les persones que ja no treballin en l’empresa en què van meritar el dies de la paga extra retallada hauran de presentar una sol·licitud en el termini de tres mesos posteriors a la data de publicació de l’acord al DOGC (12-3-2015), encara que continuïn prestant serveis en alguna altra empresa del sector. La persona interessada haurà d’adreçar la sol·licitud d’abonament a l’entitat on treballava l’any 2012. Les quantitats abonades tributaran a efectes fiscals en l’any 2015.

MIR i contractes temporals
Els serveis jurídics de Metges de Catalunya (MC) recomanen als residents i facultatius amb contractes temporals que continuïn en actiu en la mateixa entitat de l’any 2012 però que finalitzaran la seva relació laboral el 2015 que es posin en contacte amb el gabinet del sindicat abans de signar la quitança.

Atenció a dubtes
lex@metgesdecatalunya.cat
93 265 11 77

Documents adjunts


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23050
'dj., 03/19/2015 - 15:49'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC presenta un miler de candidats a les eleccions de l’ICS amb l’objectiu de consolidar-se com la primera força

Metges de Catalunya (MC) presenta un total de 961 candidats distribuïts en 17 llistes, una per a cadascun dels vuit hospitals i els nou àmbits territorials d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), en les eleccions als òrgans de representació del personal d’aquest ens que se celebren els propers dies 24 i 25 de març. L’objectiu del sindicat és consolidar-se com l’organització majoritària de la sanitat pública, per tal que la veu del metge “sigui escoltada i representada” en la defensa dels legítims interessos laborals i professionals dels facultatius.

Sota el lema “Som Metges, Som la Teva Veu”, MC presenta una trentena de propostes electorals centrades al voltant de sis punts clau: assolir un increment de la dotació pressupostària per a la sanitat pública, lluitar per la millora de les condicions de treball dels professionals, recuperar la qualitat assistencial, defensar el rol professional del metge, aconseguir la participació del coneixement mèdic en els òrgans de gestió i fiscalitzar les noves fórmules d’organització territorial i de gestió.

Les eleccions sindicals a l’ICS arriben després de quatre anys de retallades sanitàries que han malmès les condicions laborals del col·lecti mèdic i la qualitat assistencial. Per al sindicat, la sensació de “maltractament i acarnissament” de l’Administració vers els facultatius és “palmària i inqüestionable”, ja que es tracta del “grup professional amb un major increment de la precarietat laboral i el més castigat per les polítiques d’austeritat”.

Davant d’aquest escenari, l’organització sindical mèdica demana “unitat professional” com el millor recurs per fer front a les adversitats. “Per defensar els legítims interessos laborals i professionals dels facultatius, hem de comptar amb el màxim nombre de suports en aquests comicis”, reclama i, alhora, es compromet a seguir exigint la participació dels metges en els òrgans de gestió, a reclamar el seu paper decisiu en la gestió clínica i a lluitar per recuperar “tot allò que ens és propi”.

Un total de 37.571 treballadors de l’ICS, dels quals uns 9.300 són facultatius, estan cridats a les urnes per elegir els 392 delegats que els representaran durant els propers quatre anys a les juntes de personal dels vuit hospitals (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Doctor Josep Trueta, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) i nou àmbits d’atenció primària (Barcelona Ciutat, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Girona, Catalunya Central, Tarragona, Lleida, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran) de l’empresa.

Eleccions MIR
Qui també escull els seus representants, però en aquest cas de 13 comitès d’empresa, són els 2.625 empleats laborals de l’ICS, entre els quals hi ha 2.217 metges interns resident (MIR). Serà la primera vegada a la història que els facultatius en formació elegiran els seus delegats per negociar, de forma directa amb les gerències, les condicions laborals i retributives del col·lectiu.

Les candidatures MIR del sindicat defensen la paralització dels ajustos pressupostaris per preservar la qualitat de la formació mèdica impartida als hospitals i centres d’atenció primària (CAP), atès que el tancament de llits d’hospitalització, la reducció de l’activitat quirúrgica i l’absència presencial de metges adjunts de guàrdia per les retallades està afectant la tasca assistencial formativa del futurs especialistes.

Aquests comicis sindicals del personal laboral, que es duen a terme al llarg dels mesos de febrer, març i abril, estan convocats a tots els hospitals i àmbits d’atenció primària de l’ICS, excepte a Vall d’Hebron, Arnau de Vilanova i primària de Lleida, on els sindicats de classe han impugnat les convocatòries electorals proposades per MC. Tampoc no podran exercir el dret a vot els professionals laborals de l’Alt Pirineu i Aran, perquè no hi ha el nombre mínim de treballadors necessaris per elegir delegats de comitè d’empresa (50 o més treballadors) o delegats de personal (entre 6 i 49 treballadors). 

De moment, ja s’han celebrat les eleccions als hospitals de Germans Trias i Pujol, Viladecans i Verge de la Cinta, així com també als àmbits d’atenció primària de Terres de l’Ebre i Metropolitana Nord amb els resultats següents:

  • Hospital Germans Trias i Pujol (delegats de comitè d’empresa):

- Metges de Catalunya: 9

  • Hospital Viladecans (delegats de personal):

- Metges de Catalunya: 1

  • Hospital Verge de la Cinta (delegats de personal):

No s’han presentat candidatures

  • AP Metropolitana Nord (delegats de comitè d’empresa):

- Metges de Catalunya: 7
- CATAC: 2

  • AP Terres de l’Ebre (delegats de personal):

- Metges de Catalunya: 1


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23051
'dj., 03/19/2015 - 17:08'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Els jutjats confirmen que els metges d’APD de la província de Tarragona poden participar en les eleccions de l’ICS

Revés judicial per a l’Institut Català de la Salut (ICS). El Jutjat Social de Tortosa ha desestimat la demanda presentada per l’empresa pública contra el laude arbitral que, a petició de Metges de Catalunya (MC), va dictaminar que els facultatius d’Assistència Pública Domiciliària (APD) de la província de Tarragona (gerències territorials de Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre) havien de formar part del cens de les eleccions als òrgans de representació del personal estatutari de l’ICS.

El jutge ha donat la raó als advocats del sindicat mèdic que argumenten que els APD que han optat per no acollir-se al procés d’integració voluntària a l’ICS -regulat pel Reial decret llei 16/2012- continuen prestant serveis a l’empresa i, per tant, tenen dret a participar en els comicis en què s’han d’escollir els representants dels treballadors.

En aquest sentit, el dictamen del magistrat aclareix que un cop finalitzat el termini per integrar-se voluntàriament a l’ICS i esdevenir personal estatutari, els APD que no han fet aquest pas es mantenen "en la mateixa situació d’adscripció orgànica i funcional en tant que no s’articulin els mecanismes necessaris per a integrar-los com a funcionaris a l’agència, organisme o departament de salut pública que correspongui". Així, mentre s’estableix la seva destinació definitiva, els metges d’APD conserven la condició de personal de l’ICS i "hauran de ser electors i elegibles a la junta de personal d’assistència primària".

La sentència, contra la qual no s’hi pot interposar cap recurs, específica a més que el col·lectiu d’APD només pot participar en el procés electoral de la institució sanitària i no en els comicis de la Mesa General de la Funció Pública com pretenia l’ICS.

Pendents de judici
MC també ha impugnat els censos electorals de la resta de províncies catalanes.  A Lleida i Girona els judicis s’han fixat amb posterioritat a la data de les eleccions (25 de març) i això provocarà que els APD d’aquestes demarcacions no puguin participar en el procés electoral, sense detriment que aquests comicis es declarin nuls i s’hagin de tornar a convocar en cas que els tribunals provincials estimin la demanda de l’organització i dictaminin que aquest col·lectiu professional té dret a formar part del cens, com ha succeït a Tarragona.

Pel que fa a Barcelona, el procediment encara es troba obert ja que l’àrbitre no s’ha posicionat respecte a la petició d’impugnació del cens electoral presentada pel sindicat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23052
'dt., 03/24/2015 - 12:05'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya es manté com la segona força més votada al Parc de Salut Mar

Metges de Catalunya (MC) ha aconseguit sis delegats al comitè d’empresa del Parc de Salut Mar de Barcelona –antic Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS)–després de les eleccions celebrades el 18 de març passat i segueix sent la segona força sindical més votada en aquest consorci sanitari que engloba l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança, els centres assistencials Peracamps, Fòrum i Dr. Emili Mira, i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM).

El president del Sector Laboral de MC i secretari de l’Associació Professional de Metges de l’IMAS-Metges de Catalunya (APMI-MC), Miquel Félez, considera que els resultats obtinguts són “notables” i demostren “la innegable intenció que tenen els facultatius d’opinar, col·laborar i participar en la gestió de la sanitat pública, especialment en els moments incerts que vivim”. 

Félez assegura que el col·lectiu mèdic no vol tenir com a interlocutors amb l’empresa els sindicats de classe, davant de la contínua aplicació de retallades pressupostàries que estan posant en perill la qualitat assistencial, el poder adquisitiu i els llocs de treball de molts professionals sanitaris. “Ens volen posar al capdavant per liderar una altra manera de treballar”, sentencia.

Així, els sis delegats d’APMI-MC, juntament amb la representació assolida per les altres organitzacions sindicals professionals SATSE i API-IMAS (quatre i dos delegats respectivament), obre noves possibles majories dins del comitè d’empresa de Parc de Salut Mar que seran analitzades pròximament pel sindicat mèdic, amb l’objectiu de trobar la fórmula més adequada per defensar i representar de la millor manera els interessos dels facultatius.  

D’altra banda, Félez destaca la “renovació i el rejoveniment” de la candidatura que ha presentat APMI-MC (un 50% de les cares són noves), amb un programa electoral que fixa com a objectius dotar de caràcter vinculant la mesa de negociació pròpia dels metges, recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers anys, modificar el sistema retributiu amb la incorporació de la direcció per resultats (DPR), millorar les condicions de treball, aconseguir que la programació del treball sigui respectuosa amb la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, incorporar el coneixement mèdic en la presa decisions i assolir el cobrament del prorrateig de les guàrdies en cas de baixa laboral per qualsevol motiu. 

En aquestes eleccions sindicals han votat 1.755 professionals sobre un cens de 2.995 electors, el que representa un índex de participació del 58,6%.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23053
'dc., 03/25/2015 - 10:38'
dt., 10/24/2017 - 12:57

La fidelitat del vot mèdic permet a MC mantenir la representativitat al Parc Taulí

Metges de Catalunya (MC) manté la seva representativitat a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell després d’aconseguir 5 delegats, els mateixos de l’any 2011, en les eleccions sindicals celebrades aquest dilluns. El sindicat mèdic continua com a tercera força del comitè d’empresa del centre vallesà en uns comicis marcats per la davallada de les organitzacions tradicionalment majoritàries en el òrgans de participació i representació.

El delegat de MC al comitè, Manuel Monteagudo, valora de manera positiva els resultats i agraeix el “suport fidel” del col·lectiu mèdic que ha refermat la seva confiança en el sindicat "després de quatre anys convulsos en què, tot i les dificultats, s’han intentat preservar els drets i les condicions laborals dels facultatius".

Monteagudo assegura que els representants de MC lluitaran per recuperar els drets perduts i s’oposaran a les mesures empresarials que "continuïn incidint en la traumàtica via de les retallades".

Els resultats de les eleccions han capgirat la representació de forces al comitè d’empresa del Parc Taulí on només MC es manté en la mateixa posició i amb idèntic nombre de delegats que en els anteriors comicis. USOC i CATAC-CTS-IAC, amb 7 i 6 delegats respectivament, són ara la primera i segona força, mentre que UGT (2) i CCOO (1) són les organitzacions amb menor nombre de representants després de perdre 6 i 2 delegats respecte a l’any 2011. El comitè el completen USAE i FAPIC amb tres representants per a cada sindicat, un menys que fa quatre anys.

MC felicita els guanyadors i alerta que si la tendència de vot en els centres sanitaris concertats que celebraran properament les seves eleccions sindicals replica els resultats i les majories del comitè d’empresa del Parc Taulí, "és possible que s’hagi de replantejar la composició de les organitzacions que formen part de la mesa de negociació del conveni col·lectiu de treball de la xarxa concertada".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23054
'dc., 03/25/2015 - 15:16'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Eleccions ICS 2015: MC esdevé segona força a Terres de l’Ebre i manté la representació a l’Hospital Verge de la Cinta

Metges de Catalunya (MC) ha obtingut un delegat més en l’àmbit d’atenció primària de Terres de l’Ebre i se situa com a segona força sindical en les eleccions als òrgans de representació del personal de l’Institut Català de la Salut (ICS) que es van celebrar ahir de forma avançada en aquest territori perquè avui, dia oficial de les eleccions de l’empresa pública, és festiu. A l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on també es van celebrar els comicis, el sindicat mèdic es manté en segona posició i repeteix el nombre de representants obtinguts en les anteriors eleccions.

Així, respecte a l’any 2011, MC passa de 2 a 3 delegats en l’àmbit de primària de Terres de l’Ebre i conserva els 4 delegats de l’Hospital Verge de la Cinta. L’organització mostra la seva satisfacció pels resultats obtinguts i agraeix el suport majoritari del col·lectiu mèdic que "incrementa la seva confiança i reconeix la tasca feta pel sindicat tant en la defensa dels drets i les condicions laborals dels facultatius com de la sanitat pública i la qualitat assistencial".

L’organització destaca la importància que té cada vot, ja que "un de sol pot determinar el nombre de representants obtinguts", tal com ha passat a Terres de l’Ebre on el sindicat no ha pogut obtenir un quart delegat perquè li ha faltat un únic vot.

A mesura que es vagin coneixent els respectius escrutinis, MC publicarà els resultats electorals de la resta d’àmbits territorials d’atenció primària i dels centres hospitalaris de l’ICS que avui criden els seus treballadors a les urnes.

Incidències
A primera hora del matí, algunes meses electorals de l’àmbit de primària del Camp de Tarragona han impedit el vot als facultatius d’Assistència Pública Domiciliària (APD), ja que estaven utilitzant el cens electoral provisional que no incloïa a aquest col·lectiu. MC, que va impugnar el cens i va aconseguir que els APD poguessin votar, ha fet les gestions oportunes perquè totes les meses d’aquell territori disposin del cens definitiu i els metges d’APD puguin exercir amb normalitat el seu dret a vot.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23055
'dc., 03/25/2015 - 23:31'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Cop de força de Metges de Catalunya que guanya les eleccions a l’ICS per segona vegada consecutiva

Metges de Catalunya (MC) ha donat un cop d’autoritat aquest dimecres en guanyar per segona vegada consecutiva les eleccions sindicals als òrgans de representació dels treballadors estatutaris de l’Institut Català de la Salut (ICS), després d’aconseguir 80 delegats a les juntes de personal dels hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Viladecans (Barcelona), Joan XXIII, Verge de la Cinta (Tarragona), Arnau de Vilanova (Lleida) i Doctor Josep Trueta (Girona), així com dels nou àmbits d’atenció primària –Barcelona Ciutat, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Catalunya Central, Girona, Tarragona, Lleida, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran– de l’ens.

El sindicat ha obtingut dos delegats més que CCOO, la segona força més votada, tot i que la plantilla mèdica només representa el 25% del total del cens. Per al secretari general de MC, Francesc Duch, aquests resultats “avalen l’actuació de l’organització contra la política d’austeritat impulsada pel Govern i donen més força al col·lectiu per exigir la recuperació de les pèrdues retributives acumulades des de l’inici de les retallades”. 

La victòria contundent de l’organització mèdica també és una “resposta clara al maltractament i acarnissament de l’ICS vers els facultatius” afegeix Duch, que considera que l’empresa “ja no té excuses per constituir una mesa de negociació mèdica, on els facultatius puguin acordar les seves condicions laborals i professionals”.

El sindicat agraeix el suport majoritari del col·lectiu mèdic que ha fet seves la trentena de propostes electorals presentades per MC, al voltant de sis punts clau: assolir un increment de la dotació pressupostària per a la sanitat pública, lluitar per la millora de les condicions de treball dels professionals, recuperar la qualitat assistencial, defensar el rol professional del metge, aconseguir la participació del coneixement mèdic en els òrgans de gestió i fiscalitzar les noves fórmules d’organització territorial i de gestió.

Eleccions MIR
Paral·lelament, MC també s’està imposant en les eleccions sindicals del personal laboral de l’ICS que se celebren per primera vegada a la història. Entre els mesos de febrer i abril, un total de 2.625 empleats –2.217 són metges interns resident (MIR)– elegeixen els seus delegats de comitè d’empresa per als propers quatre anys.

De moment, el sindicat ha obtingut 45 representants dels 47 que s’han escollit en les circumscripcions on ja s’han fet els comicis (hospitals de Bellvitge, Doctor Josep Trueta, Germans Trias i Pujol i Viladecans, i àmbits d’atenció primària de Terres de l’Ebre, Girona i Metropolitana Nord).

>>> Galeria d'imatges


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23056
'dj., 03/26/2015 - 16:55'
dl., 05/15/2017 - 10:49

El sindicat amb més força de la sanitat pública

La jornada electoral celebrada els dies 24 i 25 de març de 2015, en què el personal estatutari i, per primer vegada a la història, el personal laboral de l’Institut Català de la Salut (ICS) han escollit els seus representants a l’empresa pública, s’ha saldat amb 125 delegats per a Metges de Catalunya (MC), que poden esdevenir alguns més quan finalitzin les eleccions pendents del personal laboral que alguns centres o territoris han fixat per al proper mes d’abril.

El sindicat mèdic obté el millor resultat electoral de la seva història i aconsegueix el major nombre de representants que una organització ha tingut mai en la sanitat pública catalana. Dels 125 delegats, 80 corresponen a les juntes de personal estatutari i 45 als comitès d’empresa del personal laboral.

Malgrat que des de l’any 2011 les retallades han reduït la plantilla de l’ICS en més de 1.000 metges, malgrat la inexplicable hostilitat de l’empresa vers el col·lectiu mèdic –fins a l’extrem de negar el dret a escollir els seus representants als facultatius d’APD-, malgrat el reincident obstruccionisme d’alguns comandaments que s’han negat a adaptar les agendes assistencials per facilitat l’exercici del vot... malgrat tots els obstacles, MC ha tornat a guanyar les eleccions als òrgans de representació del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Aquests excel·lents resultats tornen a situar a MC com a primera força sindical de la sanitat pública, un mèrit inqüestionable tenint en compte que la plantilla mèdica només representa el 25% del total del cens electoral.

Un cop més s’ha tornat a demostrar la confiança dels facultatius en la seva organització de referència. Així, el vot mèdic es manté en nivells gairebé idèntics en les dues darreres eleccions. El 2015, MC ha obtingut 80 delegats de 393 possibles (20,35%), mentre que el 2011 el sindicat va obtenir 82 delegats de 397 possibles (20,65%).

Pel que fa als comicis del personal laboral de l’ICS, constituït principalment per facultatius en formació (MIR, FIR, BIR, PIR, etc.), la victòria de MC encara ha estat més inapel·lable. De moment, el sindicat ha obtingut 45 representants dels 47 que s’han escollit en les circumscripcions on ja s’han fet els comicis (hospitals de Bellvitge, Doctor Josep Trueta, Germans Trias i Pujol i Viladecans, i àmbits d’atenció primària de Terres de l’Ebre, Girona i Metropolitana Nord), només dos delegats han anat a parar a una altra força sindical.

Es tracta d’una gran victòria per a MC però sobretot per al col·lectiu de residents que per primera vegada podran negociar les seves condicions laborals amb l’empresa per mitjà dels seus propis representants.

MC es felicita per aquests magnífics resultats i agraeix el suport majoritari dels metges en aquestes eleccions. El sindicat també vol agrair l’esforç efectuat pels càrrecs electes, els delegats, els interventors, els afiliats i el personal de l’organització que ha fet possible la victòria.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23057
'dv., 03/27/2015 - 09:37'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC avisa que la divisió dels facultatius de la xarxa concertada en dos grups professionals trencaria el principi d'igualtat

Metges de Catalunya (MC) avisa que la divisió dels llicenciats sanitaris en dos grups professionals en una potencial proposta de conveni col·lectiu de la xarxa concertada vulneraria el principi d’igualtat, ja que establiria una doble escala salarial per a un mateix lloc de treball.

La modificació de les categories professionals en el conveni concertat, insinuada per la representació patronal en la mesa de negociació, comportaria la separació del personal sanitari superior en dos grups. El primer grup estaria format per metges i farmacèutics, i el segon per psicòlegs, odontòlegs, biòlegs, químics i bioquímics, entre altres. A cadascun d’aquests grups li correspondria una taula salarial que situaria en una escala retributiva inferior el segon grup.

Les diferències salarials s’aplicarien en les noves incorporacions, mentre que els treballadors que ja formin part de la plantilla mantindrien les seves retribucions amb independència del grup al que pertanyin en la nova classificació de categories professionals.

Conseqüències jurídiques
L’Agrupació Professional d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Metges de Catalunya ha demanat una avaluació jurídica al gabinet del sindicat sobre les conseqüències d’una eventual divisió dels facultatius en dos grups professionals en el futur conveni col·lectiu de treball de xarxa concertada.

Els advocats conclouen que la disminució de les retribucions dels professionals del segon grup (psicòlegs, odontòlegs, biòlegs, químics i bioquímics...) comportaria una doble escala salarial, ja que s’estarien fixant per conveni diferents sous per a un mateix lloc de treball amb l’únic criteri de la data d’incorporació del treballador o treballadora a l’empresa.

En aquest sentit, a parer del serveis jurídics de MC, la data d’ingrés no pot ser un factor que justifiqui la diferència de tracte perquè comporta el trencament del principi d’igualtat dels treballadors que exerceixen un mateix treball.

D’altra banda, els lletrats recorden que ni la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, ni el VII Conveni Col·lectiu de la XHUP, no fan cap tipus de diferenciació entre facultatius pel que fa a grup professional.

MC manifesta que s’oposarà “amb tota rotunditat” a la diferenciació de categories en cas que formi part de la proposta de conveni col·lectiu de les patronals sanitàries. El sindicat reclama que tots els professionals sanitaris amb grau universitari de Ciències de la Salut formin part d’una única categoria laboral què només distingeixi els facultatius en formació dels de plantilla.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23058
'dv., 03/27/2015 - 11:17'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC adverteix les patronals que l’assignació addicional del CatSalut de 165 milions ha de revertir en les plantilles

Metges de Catalunya (MC) avisa les patronals sanitàries que no acceptarà que part de l’augment addicional de 165 milions d’euros, aprovat aquest dilluns pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i destinat als centres del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), es dediqui a sanejar els comptes de les empreses, tal com ha deixat entreveure el director general de l’Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), Lluís Monset, a El País. El sindicat exigeix que aquesta partida s’utilitzi “exclusivament” per començar a rescabalar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors en els darrers cinc anys, que se situa al voltant del 30%. 

“El plantejament d’ACES és indignant, després dels sacrificis que ha hagut de fer el personal sanitari perquè el sistema no fes fallida. Si les patronals decideixen seguir aquesta línia, ens hi trobaran al davant”, adverteix el secretari general de MC, Francesc Duch, que recorda que els pressupostos per al 2015 han confinat les retallades salarials del sector públic en els professionals de la salut, “fins i tot amb nous ajustos en els conceptes de carrera professional i triennis”.

Així mateix, Duch veu “insuficient” l’increment de les tarifes que percebran aquest any els centres sanitaris, ja que creu que “només” servirà per recuperar la paga extra que els professionals van deixar de percebre l’any 2012 per garantir la viabilitat de la sanitat pública. “En cap cas –postil·la– aquesta injecció econòmica pal·liarà la precarietat laboral dels metges”.

L’assignació addicional aprovada pel Consell de Direcció del CatSalut fixa un increment de 75 milions d’euros en el contracte programa amb els centres de l’Institut Català de la Salut (ICS), “amb la finalitat de recuperar les condicions laborals dels professionals sanitaris”, segons afirma el Departament de Salut. Els altres 90 milions es destinen a incrementar els recursos dels centres concertats. Aquestes quantitats representen un augment de les tarifes del 3,6% que es començaran a aplicar a partir del proper mes de maig.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23059
'dt., 03/31/2015 - 15:28'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya reitera que la prescripción de medicamentos forma parte intrínseca del acto médico

Metges de Catalunya (MC) insiste en que la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos son atribuciones intrínsecas al acto médico y reafirma su rechazo al proyecto de Real Decreto sobre la prescripción enfermera que la semana pasada recibió el visto bueno del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud (SNS). Según el Ministerio de Sanidad, la norma no solo habilitará a los profesionales de enfermería para indicar medicamentos o productos sanitarios que no necesiten receta, sino que también lo hará para fármacos de prescripción médica "bajo supuestos determinados".

El sindicato ya se ha mostrado muy crítico con la forma en que se está extendiendo actualmente la prescripción enfermera por delegación, dado que las responsabilidades de cada estamento profesional se han desdibujado y no se pueden delimitar con claridad las cargas jurídicas de médicos y enfermeros en caso de efectos adversos de la medicación prescrita o de interacciones farmacológicas nocivas.

Sin embargo, MC ha matizado en varias ocasiones que no se trata de cuestionar el trabajo de los enfermeros: "Estamos convencidos de que las competencias de la enfermería tienen recorrido sin que estas supongan una invasión del acto médico".

En este sentido, la organización ve necesario que el gobierno desarrolle normativamente la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos del año  2006 para dotar de mayores responsabilidades a enfermería, "sin recurrir a la delegación de competencias médicas".

El sindicato pidió hace dos años a los colegios médicos que promovieran un acuerdo para establecer las directrices necesarias para una adecuada coordinación con las actuaciones enfermeras en la llamada gestión de la demanda, con el objetivo de "garantizar y salvaguardar" el correcto ejercicio del acto médico.

Además, reclamó una mayor representatividad de los médicos en la comisión redactora que debe aprobar los fármacos de prescripción compartida con otros profesionales, ya que, según el último borrador de Real Decreto, estos medicamentos se podrían aprobar incluso con el voto en contra del colectivo médico.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23060
'dt., 04/07/2015 - 18:02'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC cree que Salut se equivoca sacando adelante el proyecto VISC+ de cesión de datos sanitarios

Metges de Catalunya (MC) considera que el Departament de Salut se ha equivocado aprobando el proyecto VISC+ de cesión de datos sanitarios de los pacientes catalanes, "sin haber hecho previamente un debate técnico y social para garantizar el anonimato de los datos y el uso que puedan hacer de ellos terceras empresas o entidades".

Si bien el sindicato entiende que se trata de una iniciativa de "importante trascendencia estratégica" para el país, la organización critica las prisas de Salut para poner en marcha este nuevo modelo de gestión y explotación de los datos sanitarios y censura la posibilidad que, en un futuro, empresas privadas acaben comercializando esta información, tal como ha insinuado a Catalunya Ràdio el director de la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Josep Maria Argimon.

MC recuerda que este es un proyecto que ha levantado muchos recelos entre la profesión, expertos en bioética y protección de datos, entidades sociales, partidos políticos e instituciones públicas como el Síndic de Greuges o, incluso, el Parlament de Catalunya que aprobó por unanimidad una moción que pedía al Govern paralizar el tratamiento de la big data sanitaria y abrir un proceso de deliberación.

Por todos estos motivos, el sindicato cree que hay que depurar el proyecto VISC+, con el fin de asegurar el anonimato de los datos generados por el sistema sanitario, con suficientes garantías de irreversibilidad, impidiendo así que cualquier empresa acabe reidentificando a sus propietarios y pueda hacer un uso de esta información en su contra, como en el caso de las primas de seguros.

El pasado mes de octubre, MC ya trasladó a Argimon sus reticencias al proyecto VISC+ e instó a AQuAS a no ceder datos a empresas de forma "indiscriminada y masiva", sino a restringir esta cesión a proyectos de investigación avalados por Salut, que redunden en beneficio del propio sistema sanitario y de sus usuarios.

 


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23061
'dj., 04/09/2015 - 12:00'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Convergencias y discrepancias de MC con el documento del COMB sobre las propuestas para mejorar el ICS

Metges de Catalunya (MC) destaca la coincidencia con el documento del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) sobre propuestas para mejorar la organización y el funcionamiento del Institut Català de la Salut (ICS) en aquellos aspectos relacionados con el incremento de la participación de los facultativos en los órganos de gestión y de gobierno de este ente público, pero rechaza con contundencia la defensa que hace la institución colegial del proceso de desmembración periférico del ICS y el establecimiento de alianzas estratégicas que, según el sindicato, podrían suponer, incluso, la subordinación de la empresa a otros proveedores sanitarios.

MC coincide con el COMB en el compromiso de potenciar la participación médica en los órganos de decisión del sistema sanitario y de dotar de autonomía de gestión a los centros, a las unidades asistenciales y a los propios facultativos en la organización de su trabajo. También apoya la propuesta de fomentar el liderazgo clínico y revitalizar la figura del director médico, así como de aumentar las competencias de las juntas facultativas y fortalecer la vinculación de las juntas clínicas con sus electores.

Sin embargo, echa en falta un posicionamiento más enérgico por parte del colegio en la demanda de incrementar la transparencia en la asignación de medios, como también de mejorar la financiación de los centros sanitarios y de corregir la gestión de los recursos humanos, para estabilizar laboralmente las plantillas y retribuirlas de manera más justa –actualmente un médico joven recién incorporado al ICS cobra el salario más bajo de todos los servicios de salud públicos del Estado.

En este último aspecto, el sindicato recuerda la imperiosa necesidad de erradicar los contratos en precario, modificar la carrera profesional y conseguir que el ICS deje de ser el último baluarte de los recortes salariales en la Función Pública. Además, considera imprescindible emprender políticas para mejorar las condiciones laborales de los médicos, ante la sobrecarga asistencial creciente, el elevadísimo índice de burnout, la infradotación de personal, la excesiva burocratización de las consultas y la implantación de equipamiento informático inadecuado para dar una respuesta satisfactoria a las necesidades del clínico.

Fragmentación
En otro orden de cosas, MC critica los postulados favorables del COMB al proceso de fragmentación del ICS e insiste en proponer la fusión de todas las empresas públicas en una sola para ahorrar mandos y gasto estructural, y, a la vez, homogeneizar y simplificar su funcionamiento. Para el sindicato, este planteamiento no compromete de ninguna manera la deseada descentralización de la empresa y autonomía de gestión de los centros, propugnada tanto por el colegio como por la organización sindical.

Por otra parte, MC converge con el COMB en la urgencia de reajustar el sistema retributivo para recuperar los sueldos de 2010, pero sin vincular este proceso a las retribuciones complementarias, sobre todo si estas son tan arbitrarias como las actuales direcciones por objetivos (DPO). En este sentido, insta al colegio a valorar deontológicamente la conveniencia de relacionar, de forma inversamente proporcional, salario a gasto generado en la asistencia.

Por el contrario, el sindicato no entiende cómo, en un documento de propuestas de mejora del ICS, se fomenta la creación de nuevas entidades de base asociativa (EBA) y, en cambio, no se sugiere el blindaje de las EBA ya existentes y de las áreas básicas de salud (ABS), ante la licitación a empresas con ánimo de lucro.

Finalmente, MC lamenta que la reflexión del COMB se olvide de la controvertida delegación de competencias médicas a otros profesionales y no explicite el requisito de que las unidades asistenciales y los equipos multidisciplinares estén liderados por facultativos, como sucede en otras comunidades autónomas.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23062
'dv., 04/10/2015 - 09:07'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reclama que l’augment de tarifes del CatSalut repercuteixi sobre les retribucions del personal en el nou conveni concertat

Metges de Catalunya (MC) demana que l’augment del 3,6% de les tarifes de contractació aprovat pel Servei Català de la Salut (CatSalut) es tradueixi en una millora "tangible" de les retribucions dels treballadors de la xarxa sanitària concertada en la mesa negació que s’ha obert aquest dimecres amb la presència de les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), i dels sindicats CCOO, UGT, SATSE i MC.

El sindicat mèdic adverteix que la recuperació de les condicions retributives i dels drets laborals del VII Conveni Col·lectiu de la XHUP (2005-2008) és el “requisit mínim” perquè hi hagi alguna possibilitat de restablir un pacte sectorial. L’augment de tarifes s’ha de destinar a aquesta recuperació, ja que el personal sanitari "ha carregat sobre les seves esquenes les retallades i ha fet possible que els centres hagin mantingut l’activitat sense que la qualitat assistencial s'hagi vist ressentida".

No obstant això, durant la primera reunió de la mesa negociadora del conveni després del darrer intent d’acord del passat mes de novembre, els representants patronals han manifestat la intenció de les empreses de dedicar part de l’increment de les tarifes a sanejar els seus propis comptes (augment de l’IVA sanitari, deutes a la Seguretat Social, etc.). D’aquesta manera, després de restar aquests pagaments, l’assignació addicional del CatSalut, segons la part empresarial, no representaria un 3,6% sinó un 2,4%.

MC rebutja aquest plantejament perquè deixaria en "fum" la millora real per als treballadors de la sanitat concertada. Per aquest motiu considera que el CatSalut ha de designar un representant que participi en les negociacions "per garantir que s’acompliran els pactes i avalar-los".

Els integrants de la mesa s’han emplaçat al proper dimecres 22 d’abril per continuar amb les negociacions.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23063
'dt., 04/14/2015 - 11:47'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC pide al Govern que retire el proyecto de constitución del nuevo consorcio sanitario de Lleida

Metges de Catalunya (MC) ha presentado alegaciones contra la propuesta de acuerdo de Govern para la constitución del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida (SIS Lleida), aprovechando el trámite de información pública del proyecto promovido por el Departament de Salut, para pedir la paralización y la retirada del plan, ya que considera que "solo contribuye a la hipertrofia organizativa, con el consiguiente incremento de cargos, mandos y, por tanto, de gastos".

El sindicato recuerda en el escrito de alegaciones que el actual modelo organizativo sanitario "ya dispone de mecanismos suficientes para lograr una gestión más racional y eficiente, mediante actuaciones de reestructuración, simplificación y descentralización de sus órganos", sin necesidad de crear nuevas entidades que alteren el sistema.

Además, advierte de que el nuevo ente jurídico implicará la coexistencia de varios regímenes de personal (laboral, funcionario y estatutario), con diferentes regulaciones normativas y condiciones de prestación del servicio, "circunstancia que obviamente será fuente de distorsiones, salvo que se establezca un convenio único para los facultativos que homologue las condiciones retributivas y laborales del personal médico implicado".

Por otra parte, MC cree que el proceso de laboralización de la plantilla que se quiere imponer "conllevará una pérdida de transparencia e imparcialidad en los procesos de contratación, con la introducción de criterios  subjetivos alejados de los principios de publicidad, igualdad, mérito y capacidad". Paralelamente, reitera su preocupación por el hecho de que el objetivo de la Administración de reducir el gasto "se pueda acabar traduciendo en un recorte de puestos de trabajo, de derechos adquiridos por los profesionales y de servicios para los usuarios".

Finalmente, el sindicato alega que, como consecuencia de la propia naturaleza jurídica del nuevo ente, el control público del consorcio "será más dificultoso y con menos garantías de transparencia".

MC iniciará en breve, a través de su web, una recogida de adhesiones a las alegaciones que ha presentado, para que los facultativos que lo deseen puedan expresar y remitir a Salut su disconformidad con el proyecto de creación del consorcio sanitario de Lleida.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23064
'dc., 04/15/2015 - 17:15'
dt., 10/24/2017 - 12:55

Albert Tomàs: "Quizá no hemos conseguido grandes victorias, pero estamos parando muchas derrotas"

Cinco años de recortes, que han pasado por encima del sistema sanitario como una apisonadora, no es el mejor ciclo para alcanzar grandes metas sindicales en defensa de los derechos laborales y profesionales del colectivo médico. Sin embargo, la firmeza de Metges de Catalunya (MC) y el rechazo contundente a las políticas de austeridad del Govern, y en concreto del Departament de Salut, han atenuado la magnitud de la tragedia. "Quizá no hemos conseguido grandes victorias, pero estamos parando muchas derrotas", ha asegurado el presidente del sindicato, Albert Tomàs, durante la Asamblea General de Compromisarios que la organización ha celebrado este martes, en Barcelona.

Así, ha recordado, entre otros logros, el éxito judicial de MC sobre la retribución de las horas de guardia como horas ordinarias en la red sanitaria concertada (XHUP), la neutralización del conato de despido de tres facultativos del Hospital Puigcerdà o la desactivación, gracias a las gestiones del sindicato, de una enmienda al Proyecto de ley de presupuestos del Estado para el 2015, para que se aplicara el régimen de jornada y descansos del Estatuto Marco al personal de los centros concertados, en vez del Estatuto de los Trabajadores vigente.

En el horizonte, nuevos frentes abiertos: la negociación del nuevo convenio XHUP, los polémicos proyectos de constitución del consorcio sanitario de Lleida y de cesión de datos sanitarios VISC+, la posible aplicación en el ámbito concertado de la Ley de incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas que impide compatibilizar un segundo puesto de trabajo, cargo o actividad en el sector público, y la delegación de competencias médicas a otros profesionales de la salud.

Ante este escenario, el secretario general de MC, Francesc Duch, ha reclamado a los compromisarios "unidad médica" para hacer frente, con garantías, a los retos de futuro. "Los resultados sin precedentes en las elecciones del ICS nos da un poder extraordinario que nos enorgullece, pero hay que hacer llegar mejor nuestro mensaje al mayor número de facultativos, afiliados o no, para que sean más conocedores de la actividad y los posicionamientos del sindicato", ha dicho.

La Asamblea General de Compromisarios ha aprobado por mayoría el informe de gestión de 2014 y los presupuestos para 2015 presentados por el secretario de Finanzas, Josep Maria Puig.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23065
'dj., 04/16/2015 - 15:28'
dt., 10/24/2017 - 12:54

Metges de Catalunya cree que el nuevo consorcio sanitario de Lleida "está condenado al fracaso"

El presidente de Metges de Catalunya (MC), Albert Tomàs, ha afirmado que el futuro consorcio sanitario de Lleida, que debe gestionar los recursos asistenciales de titularidad pública de Ponent, "está condenado al fracaso", ya que la coexistencia de profesionales con diferentes relaciones contractuales en el seno del nuevo ente generará agravios comparativos. "A nivel profesional, el consorcio será un alioli que se cortará, porque se quiere compatibilizar en el mismo puesto de trabajo a grupos profesionales con convenios, contratos y regímenes jurídicos diferentes, y eso a la larga o a la corta acarreará problemas", ha dicho en el programa "El Debat de La 1" de TVE-Catalunya emitido el pasado 9 de abril.

Tomàs ha añadido que la finalidad última que se esconde detrás de este tipo de proyectos es el ahorro económico, "lo que implicará pérdidas de puestos de trabajo". En cualquier caso, ha remarcado que el conseller de Salut, Boi Ruiz, "ya debería haber cambiado de opinión", ante las muestras mayoritarias de rechazo al proyecto de constitución del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida (SIS Lleida) expresadas por ciudadanos, profesionales sanitarios y el propio Parlament de Catalunya que aprobó el pasado marzo una moción instando al Govern a paralizar la creación del nuevo organismo.

Respecto al estado de la sanidad catalana tras cinco años de recortes, Tomàs se ha mostrado categórico: "Teníamos un buen sistema de salud, pero ahora ya no. Salut ha perdido 1.500 millones de euros que equivalen a la suma de los presupuestos anuales de los hospitales Vall d'Hebron, Clínic, Sant Pau y Josep Trueta, buques insignia de la flota hospitalaria de Catalunya". El problema radica, según el presidente de MC, que el sistema se está acomodando al nuevo presupuesto y ya no espera que le devuelvan los millones recortados.

Uno de los efectos palmarios de esta política de austeridad es el incremento de las listas de espera. Para Tomàs, hay una relación directa entre presupuesto y tiempo de demora quirúrgica. "Si tuviéramos más dinero, habría menos listas de espera, pero el Govern intenta corregir esta situación de manera perversa, maquillando los datos", ha asegurado.

Entre las medidas para mejorar el sistema sanitario público de Catalunya, Tomàs ha apuntado la siguiente: "Hasta ahora, los recortes han afectado a los profesionales de la salud y a los pacientes. Ahora les toca a los gestores. Hay que simplificar la hipertrofia de cargos que ha ido acumulando el sistema, porque no puede ser que de cada euro que sale del Departament de Salut solo 60 céntimos se destinen a atender al paciente. Los 40 céntimos restantes se quedan por el camino".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23066
'dl., 04/20/2015 - 15:50'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC abre una campaña de recogida de alegaciones al consorcio sanitario de Lleida

Después de presentar alegaciones institucionales a la propuesta de acuerdo de Govern para la constitución del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida (SIS Lleida), Metges de Catalunya (MC) abre una campaña en línea de recogida de adhesiones a las razones del sindicato para pedir al Departament de Salut que detenga inmediatamente la creación del consorcio sanitario, tal como le exige la ciudadanía leridana y la amplia mayoría del Parlament de Catalunya.

En su escrito de alegaciones, presentado el pasado 9 de abril, MC critica que la constitución de la nueva entidad que ha de agrupar los centros de salud públicos y concertados de la provincia de Lleida conllevará un "incremento de cargos y mandos" que generará más gasto. Además, la organización denuncia que habrá una "pérdida de transparencia e imparcialidad" en los procesos de contratación de personal y de servicios. En este sentido, teme un recorte de puestos de trabajo y de derechos adquiridos por los profesionales que también se puede traducir en una alteración de las prestaciones que reciben los usuarios.

Uno de los aspectos más negativos, sin embargo, será la regulación del consorcio en base al derecho privado que, a juicio del sindicato, supondrá que su control por parte de las instituciones y organismos públicos sea "más dificultoso y con menos garantías de transparencia".

Las adhesiones recogidas a través de la plataforma digital de MC se dirigirán a la Secretaría General de Salut como instrumento de presión y muestra del rechazo popular al proyecto.


>> Adhesión a las alegaciones de Metges de Catalunya a la constitución del consorcio sanitario de Lleida


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23067
'dj., 04/23/2015 - 14:42'
dt., 10/24/2017 - 12:53

Els col·legis de metges se sumen a la reclamació de MC d’ampliar la durada de les receptes dels especialistes

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCM), la corporació que agrupa els quatre col·legis professionals catalans, ha aprovat un document de consens en què fa seva la reclamació de Metges de Catalunya (MC) de revisar la limitació temporal que impedeix els metges especialistes d’hospital i de consultes externes de l’Institut Català de la Salut (ICS) i d’alguns centres de la xarxa sanitària concertada prescriure medicaments mitjançat la recepta electrònica per un període superior a 60 dies.

Fa justament un any, el sindicat formulava aquesta petició al Servei Català de la Salut (CatSalut) recollint el malestar dels facultatius afectats per la limitació temporal dels tractaments farmacològics que indiquen, ja que consideren que promou la prescripció induïda dels metges de família i dels pediatres, i estableix un tracte discriminatori i poc respectuós vers el seu diagnòstic i criteri clínic.

Després que MC recollís un miler de signatures de metges demanant la modificació dels criteris temporals dels plans de medicació que es prescriuen per mitjà de la recepta electrònica, el passat mes de desembre el CatSalut es va comprometre a analitzar la situació. Però gairebé cinc mesos més tard l’ens públic no ha ofert cap resposta a la petició del sindicat i dels professionals mèdics.

En aquest mateix període, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) també ha valorat com un problema la limitació temporal de les receptes dels especialistes. En l’informe “La coordinación entre niveles asistenciales mediante la receta electrónica”, elaborat en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat i presentat el passat 30 de març, l’AQuAS subratlla que l’únic límit desitjable és el que s’ha d’aplicar en la prescripció vinculada a l’alta hospitalària, amb l’objectiu que el pacient informi del seu ingrés al seu metge de capçalera. Per a la resta de tractaments farmacològics, l’estudi considera que no hauria d’existir cap mena limitació temporal en la prescripció del metge responsable de l’assistència, ja sigui l’especialista d’hospital o d’atenció primària.

Per tot això, MC torna a reclamar al CatSalut que insti l’ICS i la resta d’entitats proveïdores del sistema sanitari públic a que adoptin les mesures necessàries per ampliar la durada de les receptes electròniques dels metges especialistes d’hospital i de consultes externes.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23068
'dt., 04/28/2015 - 16:20'
dt., 10/24/2017 - 12:51

MC demana al Síndic de Greuges que intercedeixi per eradicar la precarietat laboral als hospitals de l’ICS

Metges de Catalunya (MC) ha redoblat els seus esforços perquè l’Institut Català de la Salut (ICS) aplantilli els més de 400 facultatius especialistes d’hospitals amb contractes temporals concatenats i ha demanat aquest dimarts al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que intercedeixi perquè l’empresa resolgui l’augment de la precarietat laboral en la plantilla mèdica, com a conseqüència de la proliferació de contractes no justificats de curta durada.

La vicepresidenta de MC i la presidenta del Sector Hospitals ICS del sindicat, Teresa Fuentelsaz i Rosa Boyé, respectivament, acompanyades per delegats sindicals, han presentat aquest migdia una petició al Síndic, en què sol·liciten la seva intervenció, “en la salvaguarda dels drets dels treballadors públics de l’ICS”, per instar l’ens sanitari a aturar la contractació temporal concatenada i nomenar com a interins aquests més de 400 facultatius, fins que no es convoqui una oferta pública d’ocupació per cobrir les places vacants, d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.

MC denuncia que l’ICS no ha procedit a aplantillar la totalitat del personal mèdic que es troba en aquesta situació, tal com es va comprometre per escrit amb el sindicat el desembre passat. En aquell moment, la directora de Recursos Humans de l’empresa, Sara Manjón, va comunicar que l’ens estava duent a terme un procés d’aplantillament de 404 llocs de personal facultatiu especialista, “entre l’1 d’octubre de 2014 i el primer trimestre de 2015”.

Transcorregut aquest període, MC ha pogut constatar que encara hi ha professionals que estan prestant els seus serveis en situació de precarietat laboral, amb contractes inferiors a sis mesos que no els donen dret a percebre el complement de productivitat variable per compliment d’objectius (DPO). D’altres, tenen contractes a temps parcial, però l’empresa els obliga a fer atenció continuada (guàrdies), provocant un decalatge entre el temps efectiu de treball –moltes vegades supera, fins i tot, la jornada ordinària completa– i les hores cotitzades a la Seguretat Social, amb la consegüent reducció dels dies de cotització i de la base reguladora.  

La precarietat s’acarnissa, segons el sindicat, en els casos de les metgesses embarassades, a les quals sovint l’ICS no renova els seus contractes eventuals i les deixa a l’atur, “en una clara discriminació per causa de gènere”. 

A més, MC recorda que molts d’aquests facultatius d’hospital amb contractes eventuals i també una bona part dels metges interins no cobren el complement de jornada completa, malgrat fer el mateix horari i la mateixa tasca que el personal fix de plantilla, ja que a la pràctica assumeixen funcions pròpies d’una plaça estructural. “Aquest greuge comporta salaris un 25% més baixos que la resta de facultatius del sistema públic de salut i situa aquests metges pràcticament al mateix nivell retributiu que algunes categories professionals inferiors amb molta menys responsabilitat dins d’un hospital d’alt nivell”, remarca el sindicat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23069
'dj., 04/30/2015 - 11:59'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acusa al ICS de actuar con "arbitrariedad y falta de transparencia" en el concurso de movilidad voluntaria

Metges de Catalunya (MC) exige al Institut Català de la Salut (ICS) que resuelva de manera inmediata el desbarajuste producido en el concurso de movilidad voluntaria del personal estatutario, que se ha de resolver este mes de mayo, por culpa de la "actuación arbitraria" de las diferentes direcciones de Servicio de Atención Primaria (SAP) del territorio a la hora de determinar las plazas afectadas por el proceso y de la "falta de transparencia e información" por parte de la empresa.

El sindicato, única organización que no ha suscrito el pacto de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad de 2013 por el que se fijan las bases de este concurso, critica la disparidad de criterios "subjetivos e interesados" que están utilizando las SAP para cesar a los interinos afectados por los traslados y reclama las listas definitivas del personal despedido, que han confeccionado "a su medida" las gerencias territoriales, para contrastarlas con la última bolsa de trabajo publicada en febrero.

Además, MC reprocha al ICS que, a pocos días de hacerse efectivas las incorporaciones a los nuevos destinos, muchos concursantes desconocen aún las características (centro, actividad asistencial, horario) de la plaza asignada. Esta anomalía se debe, en gran parte, al cambio acordado entre la empresa y los sindicatos firmantes del pacto, según el cual a partir de esta convocatoria las plazas se ofrecen por territorio en lugar de por centro, como se había hecho habitualmente.

Este fue uno de los motivos principales por los que MC rechazó el pacto del concurso de movilidad, junto con la decisión tomada por la mesa sectorial de hacer prevalecer el criterio de continuidad asistencial por encima de la proximidad a la localidad de preferencia indicada por el aspirante al traslado o de la puntuación obtenida en la valoración de méritos, en el momento de asignar las plazas.

Ante esta adulteración, el sindicato pide al ICS que, en próximas convocatorias de movilidad voluntaria, recupere la identificación de las plazas vacantes por centro, facilite una relación completa de los puestos de trabajo afectados por el concurso y aplique de manera homogénea los criterios pactados de cese de interinos.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23070
'dt., 05/05/2015 - 16:15'
dt., 10/24/2017 - 12:50

Arribas: "Estaremos atentos para evitar que el ICS recorte la plantilla aprovechando el concurso de movilidad voluntaria"

El presidente del Sector Primaria ICS de Metges de Catalunya (MC), David Arribas, ha advertido a los máximos responsables del Institut Català de la Salut (ICS) que el sindicato vigilará de cerca los pasos de la empresa para evitar que perpetre un recorte encubierto de la plantilla médica, aprovechando la resolución del concurso de movilidad voluntaria, y exigirá el mantenimiento del mismo número de profesionales en plantilla que había antes de iniciarse el proceso.

"Cuando hay un movimiento de muchas personas, puede ser un momento ideal [para la Administración] para hacer cambios de cargas de trabajo y rediseñar el número de médicos que trabajan en los equipos asistenciales", ha afirmado Arribas a SER Catalunya.

Por este motivo, MC examinará meticulosamente el escenario resultante del concurso de movilidad voluntaria, al que han participado 402 facultativos –entre médicos de familia, pediatras y odontólogos– y atenderá de forma específica a aquellos profesionales que se hayan visto perjudicados por alguna anomalía durante el procedimiento.

El sindicato, única organización que no ha firmado el pacto de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad de 2013 por el que se fijaron las bases de este concurso, ha acusado al ICS de actuar con "arbitrariedad" a la hora de determinar las plazas convocadas y de utilizar criterios "subjetivos e interesados" en el cese de los interinos afectados por los traslados a los nuevos destinos de los profesionales con nombramiento fijo que así lo han solicitado.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23071
'dc., 05/06/2015 - 11:16'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Vint-i-cinc anys de la LOSC

El proper mes de juliol es commemora el 25è aniversari de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) aprovada el 9 de juliol de 1990. Per mitjà d’aquesta norma s’ha configurat el model sanitari català, amb un disseny propi i diferent del de la resta de l’Estat espanyol. Per ara, ni l’administració catalana ni les institucions sanitàries s’estan fent ressò d’aquest quart de segle de desenvolupament del sistema català de salut.

La LOSC va permetre incorporar a la gestió del sistema sanitari públic els recursos propis de l’Administració -el 1983 s’havia creat l’Institut Català de la Salut (ICS) per transferència del Instituto Nacional de la Salud (INSALUD)- i tota una xarxa d’institucions sanitàries de titularitat municipal i d’entitats, la majoria de les quals sense ànim de lucre, que eren un reflex de la inquietud associativa de la societat catalana i de l’activitat altruista de diferents organitzacions religioses arrelades al país.

Aprofitar aquesta xarxa preexistent per teixir un servei públic de salut va possibilitar que el sistema fos immediatament operatiu. La insuficient xarxa hospitalària transferida per l’Estat hauria fet necessari construir infraestructures sanitàries, però gràcies a la integració d’aquesta xarxa es va poder atendre la creixent demanda assistencial sense fer grans inversions per part de la Generalitat.

Amb el temps, la xarxa d’entitats sanitàries d’ús públic ha anat creixent i ha incorporat ens de nova creació. La pròpia Generalitat ha creat noves empreses públiques, mentre l’ICS s’ha mantingut estancat. Fins i tot quan la llei de 2007 (Llei 8/2007 de l'Institut Català de la Salut) facultava la Generalitat a reconvertir l’ICS en una empresa pública, es va seguir potenciant la creació de noves entitats i consorcis de forma dispersa, sense unitat de comandament.

Paral·lelament, consistoris i institucions d’àmbit local, han creat, amb finançament públic, nous centres sanitaris. El creixement de la xarxa s’ha fet, però, sense una planificació rigorosa. La construcció d’infraestructures sovint ha respost més als interessos polítics locals que a les necessitats assistencials. Així ens trobem que mentre la necessitat de llits ha baixat des de 1992 (20.000 llits d’aguts front els 13.000 actuals) el nombre d’hospitals no ha parat de créixer.

Societats municipals
En aquests 25 anys també han proliferat les societats instrumentals municipals creades per gestionar serveis que, en principi, correspondrien als ajuntaments però que s’externalitzen, i també serveis que són responsabilitat d’altres administracions com l’assistència sanitària. En alguns municipis les societats s’han unit donant lloc a entitats que a la pràctica acaben gestionant la major part del pressupost municipal.

Aquesta manera de proveir serveis municipals, inclosos els de salut, consistent en deixar-los en mans d’empreses a canvi de col·locar regidors en els seus consells d’administració, continua creixent més enllà dels municipis, de la comarca i fins i tot de la pròpia comunitat autònoma.

En l’àmbit sanitari, moltes d’aquestes empreses públiques s’han associat per crear patronals. Actuen com a mitjanceres entre els treballadors i els titulars de l’empresa (en la major part dels casos la pròpia Generalitat) i no només això, les patronals també creen les seves empreses nascudes per oferir serveis a les pròpies associades que acaben com a concessionàries de serveis d’assistència i gestió sanitària.

La complexitat organitzativa i d’interrelació d’aquesta xarxa d’empreses i les dificultats per controlar-les han estat motiu d’anàlisi de la Sindicatura de Comptes que ha emès un informe en què es conclou que el model de gestió sanitària de l’ICS és menys vulnerable a les corrupteles i a les irregularitats que la Sindicatura defineix com a habituals en les empreses públiques i els consorcis.

Els escàndols de corrupció vinculats a les empreses concertades sorgides a l’empara de la LOSC recomanen la revisió en profunditat del model sanitari català. El cas Innova, separat en sis peces judicials, amb prop de 50 imputats, entre ells dos exdirectors del Servei Català de la Salut (CatSalut), obliga el poder legislatiu a elaborar noves reglamentacions que evitin les actuacions delictives i dificultin les irregularitats denunciades per la Sindicatura de Comptes.

Mentre això no passi, sembla poc prudent tirar endavant iniciatives que reforcin aquestes estructures, o que en creïn de noves, com el consorci sanitari de Lleida, en detriment de l’Administració pública i tots els seus sistemes de supervisió, inspecció i intervenció. La gestió pública potser és més feixuga, però també és incomparablement més transparent i molt més controlable.

Per altra banda, no hi ha cap evidència que demostri uns millors resultats assistencials amb la modalitat de concessió externa dels serveis. L’objectiu, per tant, hauria de ser que l’Administració pública sigui més àgil i menys burocràtica, en comptes de voler substituir-la per entitats de més fàcil gestió però de molt més difícil control.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23072
'dc., 05/06/2015 - 17:05'
dt., 10/24/2017 - 12:48

Duch: “L’hostilitat de la direcció de l’ICS cap a MC no té precedents històrics”

Indignació i molt malestar al si de Metges de Catalunya (MC), després de conèixer-se l’última decisió de l’Institut Català de la Salut (ICS) de denegar la condició de delegats de secció sindical de l’organització a afiliats facultatius d’Assistència Pública Domiciliària (APD) de Lleida, Girona i Barcelona, i obstaculitzar, així, la capacitat que té el sindicat –reconeguda en el Pacte sobre drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de l’any 2004– de nomenar els seus representants en el territori.

Per al secretari general de MC, Francesc Duch, aquesta maniobra és una mostra més de l’“hostilitat” de la direcció de l’ICS cap al sindicat que no té precedents històrics”. Assegura que la decisió “contravé” el pacte subscrit entre Administració i sindicats, que estableix que aquestes organitzacions tenen la potestat de designar els membres de les seves seccions sindicals, sempre que siguin afiliats seus i independentment de si són personal funcionari, estatutari o laboral.

Davant d’aquesta vulneració de l’acord, Duch anuncia que, si no hi ha una rectificació imminent per part de l’ICS, MC emprendrà accions legals per tal de defensar el dret d’acció sindical i protegir els seus delegats proscrits, alguns dels quals s’han pronunciat públicament contra la creació del nou consorci sanitari de Lleida i el projecte d’aliances estratègiques CIMS, de Girona. “Voldria pensar que aquesta circumstància no ha tingut res a veure en la decisió de l’ICS”, afirma.

Aquesta no és la primera vegada que el col·lectiu APD rep les garrotades de l’ens públic. Fa tres mesos, aquests facultatius van quedar exclosos del cens de treballadors amb dret a vot a les eleccions sindicals de l’ICS. MC va recórrer l’exclusió als tribunals i, de moment, els jutges li han donat la raó en el cas de la província de Tarragona. A les altres províncies (Girona, Lleida i Barcelona), el judici encara no s’ha celebrat.

D’altra banda, el procés d’estatutarització obligatori dels APD també va portar cua. Si bé la problemàtica la va desencadenar un decret llei del govern espanyol de l’any 2012, l’estira-i-arronsa amb l’ICS i amb el mateix Departament de Salut per desactivar l’obligatorietat de la integració a Catalunya va ser constant. Finalment, el sindicat va aconseguir el seu objectiu.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23073
'dj., 05/07/2015 - 15:43'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC recela davant un possible conveni concertat "sense garanties de compliment"

Metges de Catalunya (MC) mostra les seves reticències davant la possibilitat de signar en breu un conveni col·lectiu per al conjunt de sector sanitari concertat. Les diferències del sindicat mèdic respecte els plantejaments de les patronals fan difícil el punt de trobada, ja que els representants empresarials "no cedeixen en cap de les línies vermelles fixades per la part social". L’organització, a més, els hi retreu que, en cas que s’arribi a un acord, no hi ha "cap garantia de compliment" de les condicions laborals i retributives fixades, perquè els centres que no estiguin conformes podran despenjar-se del conveni en virtut de la reforma laboral de l’any 2012.

Pel que fa als aspectes de negociació que s’han posat sobre la taula en la reunió celebrada aquest dimecres, MC insisteix que l’augment del 3,6% de les tarifes de contractació aprovat pel Servei Català de la Salut (CatSalut) s’ha de destinar de manera íntegra a la millora dels salaris dels treballadors.

El sindicat mèdic no comprèn com poden quedar fora de la regulació del conveni la jornada i els descansos del personal sanitari, tal com pretén la part empresarial, que els remet a l’Estatut Marc del personal estatutari. Per a MC, això suposaria "donar màniga ampla" a les empreses perquè les jornades de treball siguin més llargues i perquè els descansos es fixin a criteri de les direccions.

Segons MC, el marc de referència per a l’establiment dels nous drets i condicions laborals del sector és el VII Conveni Col·lectiu de la XHUP (2005-2008) i no el conveni sociosanitari, en què el personal mèdic no hi té representació i que inclou unes condicions que van ser rebutjades pel 69% dels treballadors de la xarxa sanitària concertada quan fa dos anys les patronals, CCOO i UGT el van plantejar com a conveni sectorial.

Un altre punt bàsic per a l’organització és el respecte a les sentències judicials que han establert que les hores de guàrdia mèdica s’han d’abonar, com a mínim, al mateix preu de l’hora ordinària. Les patronals no volen acatar la resolució dels tribunals i es mostren intransigents amb l’adequació de la retribució de l’atenció continuada.

Com la resta de sindicats, MC té la voluntat d’arribar a una acord de conveni "però no a qualsevol preu". Un cop escoltat el posicionament de tots els representants socials i empresarials, el president de la mesa de negociació ha assumit el compromís de formular una proposta de consens i presentar-la a totes les parts perquè, en cas que s’albiri una possibilitat d’entesa, es convoqui novament la mesa i se signi l’acord de conveni.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23074
'dl., 05/11/2015 - 16:28'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC se añade a la petición de referéndum sobre la propuesta de convenio concertado presentada por la mediación

Tras recibir la propuesta del presidente de la mesa negociadora del convenio colectivo de la red sanitaria concertada, Metges de Catalunya (MC) se añade a la reivindicación que están planteando las secciones sindicales de diferentes centros concertados para que el eventual convenio sea votado en referéndum por los trabajadores. El sindicato considera que "la transparencia y la participación deben ser los principios rectores de la negociación" y ve impropio de los tiempos actuales acordar condiciones laborales y retributivas "de espaldas a los trabajadores".

MC reunirá este miércoles el consejo ejecutivo del ámbito concertado para valorar la propuesta y tomar una decisión respecto al posicionamiento del sindicato que posteriormente se trasladará a la asamblea de delegados para su ratificación. En cualquier caso, la organización aboga por dar voz a los empleados para que decidan en última instancia si aceptan las condiciones surgidas de la mesa de negociación.

La propuesta mediadora intenta recoger los aspectos que generan consenso entre las patronales y los representantes sindicales. Si bien incorpora alguna mejora, excluye reivindicaciones básicas de la parte social, especialmente las que afectan el colectivo médico.

El sindicato médico valora muy negativamente que el documento sea una versión modificada del convenio sociosanitario y que no se utilice como marco de referencia el VII Convenio Colectivo de la XHUP (2005-2008). En este sentido, recuerda que el establecimiento del convenio sociosanitario se produjo a consecuencia del amplio rechazo de los trabajadores de los hospitales y centros de atención primaria de la red concertada a las condiciones pactadas por las patronales, CCOO y UGT para dar continuidad al convenio de la XHUP el año 2013. A pesar del claro resultado del referéndum, los promotores del pacto arguyeron que la propuesta sí recibió la aprobación del personal de los centros sociosanitarios y firmaron un convenio exclusivo para estos centros que incluía los recortes que se querían aplicar al conjunto del sector.

Para que algunas organizaciones sindicales no se avengan a firmar el nuevo convenio concertado sin consultar previamente la opinión de los trabajadores afectados, MC insta al personal del conjunto de empresas de la red sanitaria a exigir la celebración de este referéndum de ratificación.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23075
'dc., 05/13/2015 - 11:51'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya rebutja la proposta de conveni concertat i se sent "expulsat" de la mesa de negociació

El Consell Executiu del sector concertat de Metges de Catalunya (MC) ha rebutjat la proposta de conveni col·lectiu per a la xarxa sanitària concertada presentada el divendres 8 de maig pel president de la mesa negociadora. L’òrgan considera que, a canvi d’un "tènue" increment retributiu que no arriba a igualar els salaris anteriors a les retallades, les patronals imposen unes condicions que "ultrapassen les línies vermelles fixades fins ara de manera unànime per la part social".

La proposta de marc laboral del sector concertat "menysté el col·lectiu mèdic", ja que no incorpora cap de les reclamacions mínimes plantejades pels representants de MC i manté condicions "altament lesives" per als facultatius. Per aquest motiu, l’organització se sent “expulsada” de la mesa i legitimada per reclamar àmbits de negociació alternatius en què es tinguin en compte les especificitats de la professió mèdica.

La valoració del Consell Executiu es traslladarà a l’assemblea de delegats fixada per al proper dimecres perquè ratifiqui la decisió de no signar la proposta de conveni. El sindicat, a més, no descarta "cap mena d’acció" per defensar els drets dels facultatius en cas que finalment la proposta mediadora rebi el vistiplau d’altres sindicats presents a la mesa de negociació i esdevingui el marc de relacions laborals vigent al conjunt del sector.

MC resumeix en els següents arguments la seva decisió de rebutjar la proposta de conveni:

- El text només incorpora el trasllat del 3’6% d’increment de tarifes als sous dels treballadors a la proposta patronal de novembre de 2014 que va ser qualificada d’“inacceptable” per tots els sindicats.

- L’augment retributiu no és cap concessió de les patronals sinó un acte d’obediència al conseller de Salut, Boi Ruiz, que va vincular l’increment de les tarifes del CatSalut al seu trasllat als sous dels treballadors.

- La proposta manté la jornada de 1.688 hores anuals per als facultatius establerta al l Conveni sociosanitari, rebutjat pel 69% dels treballadors.

- La proposta manté el complement variable per objectius (DPO) vinculat a l’equilibri pressupostari de les empreses.

- La proposta manté la congelació del nivell D de carrera professional.

- La proposta no regula la jornada i els descansos del personal sanitari i els remet a l’Estatut Marc del personal estatutari. Això suposa deixar a criteri empresarial l’establiment dels horaris de treball i els dies de descans.

- La proposta ignora les sentències judicials que estableixen que les hores de guàrdia mèdica s’han d’abonar, com a mínim, al mateix preu de l’hora ordinària.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23076
'dj., 05/14/2015 - 09:43'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Finalización de contrato y retorno de los días devengados de la paga extra 2012

Metges de Catalunya (MC) informa a los facultativos del sector público que tengan derecho a percibir la parte devengada de la paga extra de diciembre de 2012 y dejen de prestar servicios a su empresa con posterioridad al día 12 de marzo de 2015 que en el momento de firmar el finiquito hagan constar lo siguiente:

Formulo expresa reserva para reclamar la paga extra de diciembre de 2012 indebidamente descontada o, en su caso, la parte proporcional devengada de la misma.

En cualquier caso, tengan que firmar finiquito o no, el sindicato recomienda a los facultativos que aún no hayan percibido el pago de la parte devengada de la paga y finalicen o hayan finalizado su relación laboral después del día 12 de marzo que se pongan en contacto con los delegados de MC en los centros de salud.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23077
'dj., 05/14/2015 - 11:40'
dt., 10/24/2017 - 12:48

MC recibe a los nuevos delegados sindicales del sector ICS en la "casa" de la profesión médica

Metges de Catalunya (MC) ha dado la bienvenida a cerca de un centenar de delegados de centros de atención primaria y hospitales del Institut Català de la Salut (ICS) llegados de todo el territorio, en un acto celebrado este martes en la sede del sindicato, en Barcelona, tras la victoria incontestable de la organización –"la casa de todos los médicos", en palabras de su presidente Albert Tomàs– en los comicios del pasado mes de marzo.

Durante el encuentro, tanto el secretario general de MC, Francesc Duch, como las diferentes secretarías de Acción Sindical, Comunicación, Salud Laboral y los representantes de los sectores de Atención Primaria y de Hospitales ICS, así como de los médicos en formación (MIR), han destacado la importancia de fomentar el "trabajo en equipo" y han transmitido a los delegados la convicción de que son "actores fundamentales" para garantizar el respeto estricto de las condiciones laborales y promover mejoras en el sistema, desde la participación médica en la toma de decisiones y la capacidad de influir en la gestión sanitaria.

En este sentido, han valorado positivamente el nuevo perfil del delegado, más comprometido, con un alto nivel de implicación y un grado notable de formación e información, que permitirá a la organización afianzar su política de acción sindical en una doble vertiente: la resolución de las problemáticas particulares de los facultativos y la consecución de los grandes objetivos sindicales como la erradicación de la precariedad laboral en los centros sanitarios.

Asimismo, los representantes de MC han expresado su satisfacción por la incorporación de 79 nuevos delegados MIR de comités de empresa, de resultas de las elecciones a los órganos de representación del personal laboral del ICS que se celebran por primera vez en la historia. Esta cifra aún podría aumentar, dado que no se han cerrado los procesos electorales en todos los hospitales y ámbitos de atención primaria de la red sanitaria pública.

Para que todo este engranaje sindical funcione a la perfección, los dirigentes de MC han pedido a los delegados que utilicen todas las herramientas de comunicación que el sindicato pone a su alcance, para vehicular la información y la interacción entre la sede central y los centros de trabajo. Solo así, la organización seguirá siendo el referente profesional en el ámbito sanitario.

Independientes
El acto de bienvenida se ha cerrado con un coloquio entre los asistentes y una breve intervención del presidente de MC, Albert Tomàs, que ha animado a los delegados a hacer lo "imposible" para defender los intereses del colectivo médico "mande quien mande, porque nosotros no estamos vinculados ni a ninguna política ni a ningún partido, solo pensamos en los médicos".

Tomàs ha aludido también a la "involución" del sistema sanitario que, a día de hoy, "malvive" con 8.467 millones de euros, 1.400 millones menos que en 2010. "Este recorte ha conllevado una mayor precariedad laboral que podría haber llegado para quedarse, si no recuperamos los recursos perdidos en los últimos años", ha afirmado.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23078
'dv., 05/15/2015 - 08:43'
dl., 05/15/2017 - 10:49

El sector dental aplaude la creación de la ADC para luchar contra la saturación y la precariedad profesional

El sector dental ha recibido de forma positiva la creación de la Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC) que se ha presentado en el marco del Fòrum Dental Mediterrani 2015 celebrado entre los días 7 y 9 de mayo en Barcelona. En un contexto de saturación de profesionales (el doble de dentistas por habitante de los que recomienda la OMS) que ha elevado hasta el 20% la tasa de paro en el sector y ha provocado la precarización de las condiciones laborales y retributivas, los dentistas coinciden en señalar la necesidad de unirse en torno a una plataforma de defensa sindical que denuncie los abusos contractuales y reivindique la aplicación de medidas para mejorar la situación en que se encuentra la profesión.

La ADC, nacida al amparo de Metges de Catalunya (MC) y en colaboración con el Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha captado durante el Fòrum Dental el descontento que impera entre los dentistas, especialmente entre los que acaban de salir de las facultades. El secretario de la ADC y vocal del COEC, Xavier Marco, asegura que la falta de planificación y regulación por parte de la Administración ha provocado que haya un exceso de profesionales en el mercado laboral. "Cada año tenemos 1.500 dentistas nuevos que salen de las facultades en busca de un puesto de trabajo. Es imposible, no hay lugar para todos. La única solución es limitar el número de facultades de Odontología y el número de plazas ofertadas en cada una de ellas". El hecho de que sólo entre un 30% y un 40% de la población vaya de forma regular al dentista es, según Marco, otro argumento para adecuar la formación de profesionales a las necesidades de asistencia odontológica.

El 'boom' de las franquicias dentales que utilizan todo tipo de estrategias de marketing para captar pacientes es el otro gran problema del sector a juicio de los dentistas que han visitado el stand de la ADC en el Fòrum Dental. En este sentido, los colegios profesionales han lanzado campañas de denuncia y concienciación sobre los tratamientos de bajo coste que ofrecen estas grandes cadenas de clínicas dentales.

"Hay que denunciar y prohibir la publicidad engañosa y desleal que confunde a los pacientes y perjudica a todo el colectivo", afirma Marco, que, además, advierte de que las empresas que anuncian estas ofertas "son las que más contribuyen a precarizar la profesión ofreciendo sueldos bajos y peores condiciones laborales".

La ADC convocará próximamente su primera asamblea de afiliados para definir sus prioridades y la estrategia de actuación para cada una de ellas.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23079
'dl., 05/18/2015 - 16:03'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Permisos laborals per a les persones que treballin el proper diumenge 24 de maig

Les persones que treballin el proper diumenge 24 de maig, dia de les eleccions municipals i del Consell General d’Aran, tenen dret a gaudir d’un permís retribuït i no recuperable per poder exercir el seu dret a vot.

Com a caràcter general s’estableix el següent criteri d’assignació de permisos:

 

 

 

 

 

Hores de treball que coincideixen amb
l’horari d’obertura dels col·legis electorals (9.00 – 20.00 hores)

Permís retribuït i no recuperable

4 o més hores

4 hores

Entre 2 i <4 hores

2 hores

Màxim 2 hores

Sense permís


El moment d’utilització de les hores concedides per a la votació el podrà decidir l’empresa.

La resta d’instruccions i permisos per a les persones treballadores que el dia de les eleccions no gaudeixin del descans setmanal es poden consultar a l’Ordre EMO/119/2015, de 22 d’abril, del Departament d’Empresa i Ocupació.

> Veure Ordre

Metges de Catalunya (MC) demana als afiliats que es trobin amb dificultats o que se’ls hi negui el legítim permís per exercir el dret a vot que:

1- Reclamin la negació del permís per escrit.

2- Es posin en contacte amb el sindicat perquè exigeixi a l’empresa o entitat que compleixi la disposició del Govern i no vulneri un dret bàsic i fonamental d’una societat democràtica.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23080
'dc., 05/20/2015 - 16:35'
dl., 05/15/2017 - 10:49

El Síndic de Greuges admet a tràmit la queixa de MC per la precarietat laboral a l’ICS

El Síndic de Greuges ha admès a tràmit la queixa que va presentar Metges de Catalunya (MC) el passat 28 d’abril per l’increment de la precarietat laboral als hospitals públics i s’ha compromès a demanar informació a l’Institut Català de la Salut (ICS) sobre la proliferació de contractes mèdics no justificats de curta durada per analitzar la problemàtica i emetre un informe.

La decisió del Síndic de Greuges arriba després que una representació de delegats sindicals, encapçalada per la vicepresidenta de MC i la presidenta del Sector Hospitals ICS del sindicat, Teresa Fuentelsaz i Rosa Boyé, respectivament, sol·licitessin la mediació del síndic per instar l’ens sanitari a aplantillar els més de 400 facultatius especialistes que tenen contractes temporals concatenats, la majoria amb una durada inferior als sis mesos. 

Aquesta particularitat fa que aquests metges eventuals no puguin accedir al complement de productivitat variable per compliment d’objectius (DPO) i vegin minorades les seves retribucions, sobretot també perquè molts –a l’igual d’una bona part dels interins– no perceben el complement de jornada completa, malgrat fer el mateix horari i la mateixa activitat que el personal fix de plantilla.

L’acceptació a tràmit de la queixa de MC suposa un pas més en la campanya de pressió que està exercint el sindicat sobre l’ICS per eradicar la precarietat laboral als centres de salut públics. L’any passat l’organització va denunciar que un 20% de la plantilla mèdica del hospitals de l’ICS tenia contractes laborals inestables, amb sous nets de 1.500 euros o inferiors, i va presentar una reclamació davant l’empresa pel que considera una “pràctica fraudulenta” per abusar de la contractació temporal no justificada.

L’ICS va atendre, en part, les reclamacions del sindicat i va obrir un procés per aplantillar aquest col·lectiu que s’havia de tancar a finals de març. Transcorregut aquest espai de temps, MC ha comprovat que l’empresa no ha complert la seva paraula i, per aquest motiu, s’ha vist obligat a recórrer al Síndic de Greuges perquè mitjanci en el conflicte.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23081
'dj., 05/21/2015 - 16:17'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC denuncia l'ICS davant la Inspecció de Treball per posar traves al dret a vot dels metges de guàrdia

Metges de Catalunya (MC) ha interposat una denúncia contra l’Institut Català de la Salut (ICS) davant la Inspecció de Treball de Catalunya (ITC) per dificultar l’exercici del dret a vot dels facultatius que el proper diumenge 24 maig, dia de les eleccions municipals, treballaran en jornada d’atenció continuada. El sindicat ha presentat la denúncia després de rebre nombroses queixes per la negativa dels responsables de recursos humans de l’empresa pública a retribuir el temps d'absència dels metges de guàrdia que volen anar a votar, tal com fixa l'Ordre EMO / 119/2015, de 22 d'abril, del Departament d'Empresa i Ocupació que estableix les instruccions necessàries per a la participació dels treballadors en les eleccions locals.

L’organització considera "inaudit" que l’ICS faci la seva pròpia interpretació de la instrucció i fomenti l’abstencionisme entre el col·lectiu mèdic. "No ens sorprèn la gasiveria de l’equip directiu de l’ICS, obsessionat amb l’estalvi i les retallades en la política de RRHH, el que ens sorprèn és que el Govern de la Generalitat toleri que l’ICS sigui l’única empresa pública que incompleix la normativa electoral", afirma el secretari general de MC, Francesc Duch.

En la denúncia presentada a la ITC, MC recorda que la jornada d’atenció continuada es programa amb anterioritat i és d’obligat compliment pels professionals. A més, nega que, com assegura l’ICS, en el II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat s’estableixi que el permís per anar a votar no sigui retribuït en el cas de les guàrdies mèdiques. Per a l’organització, l’acord estableix que l’atenció continuada es cobrarà a raó de les hores efectivament treballades, "però això no suposa una desnaturalització del dret al permís retribuït i no recuperable per poder votar".

Tot i els obstacles, el sindicat mèdic apel·la a la responsabilitat cívica dels facultatius perquè exerceixin el seu dret a vot, notificant-ho prèviament a l’empresa. En cas que l’ICS mantingui la voluntat de no retribuir les hores concedides per a la votació -quatre o dues hores en funció del temps de coincidència de la jornada de treball amb l’horari d’obertura dels col·legis electorals- MC estudiarà la possibilitat de recórrer a la via judicial "per exigir que no es vulneri un dret bàsic i vertebrador del sistema democràtic".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23082
'dv., 05/22/2015 - 10:31'
dt., 10/24/2017 - 12:46

MC acusa el SEM de fomentar “descaradament” l’intrusisme amb la guia d’actuació infermera d’urgències

Metges de Catalunya (MC) critica amb duresa la nova “Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries”, elaborada per l’empresa Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), ja que considera que fomenta “de manera descarada” l’intrusisme professional, en atribuir procediments mèdics al col·lectiu infermer en el marc de la reordenació del seu model assistencial.

El sindicat retreu al SEM que doni instruccions als infermers per actuar en solitari a les Unitats de Suport Vital Intermedi (USVI) –ambulàncies integrades només per un infermer i un tècnic de transport sanitari– en el diagnòstic, prescripció i tractament a pacients en situacions crítiques o de risc potencial. “Una guia mai no pot suplir sis anys de carrera mèdica i quatre d’especialització”, afirma el secretari general de MC, Francesc Duch, que afegeix que el document està provocant una “profunda indignació i alarma” entre els facultatius.

Per a l’organització, l’assignació de responsabilitats mèdiques a altres professionals sanitaris pot repercutir en un descens progressiu del nombre de metges a les unitat mòbils assistencials i, alhora, pot desembocar en situacions no desitjables de mala praxi.

Per tot això, MC ha adreçat, per segona vegada, un escrit a les comissions deontològiques dels quatre col·legis mèdics catalans per reclamar-los un pronunciament urgent sobre l’adequació deontològica dels nous processos assistencials del SEM i si aquests respecten el dret del pacient a rebre una atenció mèdica i sanitària adequada. 

La guia d’actuació infermera d’urgències, que es va presentar el 12 de maig passat amb l’aval del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, és una compilació de procediments estàndards d’emergències i urgències prehospitalàries, enfocat a l’atenció infermera en aquest àmbit, que inclou, fins i tot, un vademècum farmacològic amb 52 medicaments.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23083
'dv., 05/22/2015 - 11:24'
dt., 10/24/2017 - 12:45

Els delegats de MC de la xarxa concertada ratifiquen el rebuig a la proposta de conveni de sector

Els delegats de Metges de Catalunya (MC) de la xarxa sanitària concertada reunits aquests dimecres han ratificat la decisió del sindicat de rebutjar la proposta de conveni col·lectiu presentada el passat divendres 8 de maig pel president de la mesa de negociació. Els representants de MC als centres de salut valoren l’articulat del text com "lesiu per als facultatius" i es neguen a validar "mesures indignes que fins i tot van en contra de decisions judicials".

Així mateix, l’assemblea de delegats del sector concertat ha donat el vistiplau a l’organització perquè reivindiqui "per totes les vies possibles" un àmbit de negociació diferent per als facultatius que tingui en compte les especificitats professionals i laborals del col·lectiu.

Un cop es conegui el redactat definitiu del nou marc de relacions laborals, en el qual les patronals i els sindicats que han acceptat la proposta (CCOO, UGT i SATSE) ja hi estan treballant, segons informa Diario Médico, MC l’analitzarà al detall per valorar la possibilitat d’emprendre actuacions legals contra les mesures que siguin "il·legals o discriminatòries per als professionals mèdics".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23084
'dv., 05/22/2015 - 17:52'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC protesta contra la política de represàlies de la nova gerència de l’Hospital Vall d’Hebron

Delegats de Metges de Catalunya (MC) s’han sumat aquest divendres als prop de 200 facultatius que s’han concentrat a les portes de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, per protestar contra la política de represàlies del nou gerent del centre, Vicenç Martínez Ibáñez, que ha vetat la contractació d’un metge a la Unitat d’Urgències de l’Àrea General, tot i tenir l’aprovació de la responsable del servei, Assumpta Ricart.

Casualment, aquest professional, que s’havia incorporat al seu lloc de treball aquest dimecres després d’haver acabat el seu període de formació, havia signat fa uns dies un manifest de suport al col·lectiu infermer de l’hospital que protesta per la decisió unilateral de la gerència de suprimir les rotacions d’auxiliars i d’infermeria a les quatre àrees d’urgències. Compromès amb la institució, valorat pels seus companys i atret per la ciència –era membre del grup d’investigació de malalties minoritàries del centre–, també s’havia significat en la vaga convocada l’any passat pels metges interns residents (MIR) contra la limitació de les guàrdies i les retallades sanitàries.  

El metge represaliat feia més de dos mesos que, durant la seva residència, reforçava l’equip mèdic d’Urgències per suplir una baixa laboral i, fins i tot, fa una setmana que havia rebut la planificació de treball del mes de maig, on constava el seu nom com a nou metge adjunt d’Urgències (MAU) des d’aquest dimecres. Però, unes hores després d’incorporar-se a la feina, el centre li va comunicar que, per decisió de la gerència, no comptaven amb els seus serveis, atès que “no complia el perfil requerit per treballar en la institució”.

MC censura l’actuació “dèspota” del gerent de Vall d’Hebron, a qui exigeix que reconsideri la seva decisió, si no vol provocar una “revolta” de la plantilla, només tres mesos després d’assumir el càrrec. “Hi ha comandaments de l’Institut Català de la Salut que confonen la gestió d’una empresa pública amb un feu medieval, on ningú mana més que ells i, a més, en fan ostentació pública”, ha afirmat el secretari general del sindicat, Francesc Duch, que ha afegit que antigament “el senyor feudal tenia el dret de pernada i ara el gerent té el ‘perfil’, un eufemisme amb què justifiquen l’arbitrarietat de contractar a qui volen, com volen i quan volen”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23085
'dt., 05/26/2015 - 17:36'
dt., 10/24/2017 - 12:45

MC demana a l’ICS recuperar el servei de vigilància als centres sanitaris amb problemes de seguretat

Metges de Catalunya (MC) sol·licita a l’Institut Català de la Salut (ICS) que reconsideri la seva decisió de suprimir el servei de vigilància en alguns centres sanitaris, com a conseqüència de les restriccions pressupostàries, i recuperi la figura del guàrdia de seguretat en aquells dispositius assistencials que registren més situacions conflictives per agressions físiques o verbals al personal sanitari.

Aquest és el cas del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Constantí, on fa uns dies una facultativa va rebre amenaces i intimidacions per part d’un pacient. Es tracta d’un problema recurrent en aquest CAP, ja que atén una població amb un elevat nombre de drogoaddictes i pacients amb trastorns de conducta, tal com denuncia la plantilla en un escrit adreçat al director d’Atenció Primària i al gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona, Daniel Ferrer-Vidal i Pere Montserrat, respectivament, al qual ha tingut accés el sindicat.

Es dóna la circumstància que l’ICS va reduir recentment els serveis de seguretat al CAP de Constantí, mantenint-los només els caps de setmana. “Des que no hi ha guàrdia de seguretat, es produeixen de manera recurrent episodis de violència, insults, intimidacions i amenaces a l’àrea d’atenció a l’usuari, a la sala d’espera i a les consultes”, expliquen els professionals que alerten que els protocols i les mesures de seguretat passiva que hi ha al centre són “clarament insuficients” per garantir la seguretat dels treballadors i la de la resta de pacients. 

MC considera que la problemàtica que es viu a Constantí no és diferent a la d’altres localitats i insta l’ICS a prendre’s seriosament les amenaces a metges i a altres professionals de la salut, així com a reposar els guàrdies de seguretat en els equipaments sanitaris amb conflictivitat manifesta.

Per al sindicat, les 49 agressions mèdiques denunciades a Catalunya l’any 2014, segons dades recollides en el darrer informe de la Organización Médica Colegial (OMC), conviden a elaborar un pla de prevenció per tal de minimitzar-ne els casos i a fer una major difusió dels protocols d’actuació existents davant de situacions de violència.  

Altrament, MC subratlla que algunes d’aquestes agressions –un 9% es produeixen per no receptar el medicament proposat pel pacient– es podrien evitar, si l’ICS aixequés la limitació temporal de la prescripció dels especialistes que obliga els malalts a renovar les receptes d’aquests professionals en la consulta del metge de família, provocant una prescripció induïda que, sovint, és font de conflictes.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23086
'dj., 05/28/2015 - 11:37'
dt., 10/24/2017 - 12:44

MC demana empara al Parlament per assolir un àmbit propi de negociació per als facultatius

Metges de Catalunya (MC) ha sol·licitat empara a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya perquè promogui la constitució d’un marc de negociació independent en què s’estableixin les condicions laborals, professionals i retributives del conjunt de facultatius del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). El sindicat recorre a la cambra catalana després de sentir-se "expulsat" de la mesa de negociació que ha acordat el nou conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada, el redactat del qual “no incorpora cap de les reivindicacions i mesures plantejades pels representats del col·lectiu mèdic”. El marc que regularà les relacions laborals dels 60.000 treballadors del sector tindrá les signatures de les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), i dels sindicats CCOO, UGT i SATSE, amb l’única oposició de MC al pacte.

En un escrit adreçat als membres de la Comissió de Salut, l’organització afirma que el conveni mèdic és una reclamació històrica i àmpliament anhelada pels facultatius que requereixen d’un àmbit propi per tractar les seves especificitats professionals, com són la formació, la docència i la recerca, el desenvolupament de la carrera professional, la participació dels metges en la gestió o la regulació de l’atenció continuada (guàrdies). Aquests mateixos aspectes són els que, segons MC, "no s’han acceptat" en els articles del nou conveni concertat que, entre altres qüestions "desfavorables per als metges", no regula la jornada i els descansos del personal sanitari i tampoc obeeix les sentències judicials que han establert que les hores de guàrdia mèdica s’han d’abonar, com a mínim, al mateix preu de l’hora laboral ordinària.

El sindicat mèdic assegura que els facultatius que treballen a la xarxa concertada se situen a la cua a nivell retributiu respecte a la mitjana de l’Estat, però "tenen les jornades més llargues". A més, xifra en un 30% la reducció dels ingressos des de l’any 2010 quan van començar les retallades salarials. En aquest sentit, per a l’organització la precarietat és la responsable de la "fugida de metges" que cada cop més demanen l’acreditació necessària per exercir a altres països que es beneficien de la seva bona preparació "quan la seva factura formativa s’ha pagat aquí".

L’assoliment d’un conveni propi que reforci la implicació dels metges en el sistema contribuiria a mantenir la qualitat assistencial que s’ha vist degradada per un model de gestió "que no sap distingir la gestió d’un hospital de la d’una cadena de muntatge". Aquest model està conduint la sanitat pública a una “situació crítica” que es pot agreujar quan en els propers anys es jubili un gruix significatiu dels facultatius actualment en actiu.

Per a MC, el moment actual és l’oportú perquè els facultatius vegin reconegudes les seves particularitats com a col·lectiu per continuar atenent els pacients amb criteris de qualitat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23087
'dj., 05/28/2015 - 16:50'
dt., 10/24/2017 - 12:43

MC reprèn la direcció del Trueta per no informar els delegats sobre una fuita d’aigua a quiròfans

Els delegats de prevenció i de la Junta de Personal de l’Hospital Josep Trueta de Girona, presidida per Metges de Catalunya (MC), han presentat una queixa formal a la direcció i a la gerència del centre, perquè se senten menystinguts, arran de l’incident causat pel trencament d’una canonada d’aigua que va obligar a tancar quatre quiròfans la setmana passada. Les organitzacions sindicals denuncien que, quan es va produir la fuita d’aigua que va estar a punt d’inundar una de les àrees quirúrgiques, l’hospital no els va informar del fets ocorreguts, incomplint la Llei de prevenció de riscos laborals.

L’article 18 d’aquesta norma estableix que, per tal de complir amb el deure de protecció, l’empresa ha d’adoptar les mesures adequades perquè els seus empleats rebin “totes les informacions necessàries” amb relació als riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, així com a les mesures i les activitats de protecció i prevenció que es poden aplicar. “Dins de les empreses que disposin de representants dels treballadors, la informació (...) ha de ser facilitada per l’empresari als treballadors mitjançant aquests representants”, especifica la llei.

Els sindicats es queixen que aquesta no és la primera vegada que l’hospital no informa davant d’un incident similar i acusen la direcció i la gerència d’“obstaculitzar” la funció dels delegats de prevenció i de Junta de Personal. D’altra banda, afegeixen que l’episodi viscut la setmana passada evidencia la “precarietat” en el manteniment de les instal·lacions del centre.

Fuita d’aigua
La matinada del 18 de maig, treballadors del Trueta van adonar-se que el fals sostre d’una de les àrees quirúrgiques de l’hospital estava a punt de rebentar, per l’acumulació d’aigua originada pel trencament d’una canonada. Els empleats van avisar els tècnics de manteniment que van fer cedir diverses plaques del sostre per poder reparar l’averia. 

L’incident va obligar el centre a suspendre les intervencions quirúrgiques programades per a aquell dia en els quatre quiròfans tancats, dos dels quals es van veure directament afectats per la fuita d’aigua i els altres dos es van clausurar per qüestions de seguretat medioambiental.

Quatre dies després, l’hospital va recuperar la normalitat i va reobrir les sales d’operacions tancades. La trentena d’intervencions previstes per a aquells dies es van derivar a altres àrees quirúrgiques del Trueta i a l’Hospital Santa Caterina de Salt.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23088
'dc., 06/03/2015 - 15:37'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC aplaudeix la ràpida reacció de l’ICS a Tarragona davant els problemes de seguretat del CAP de Constantí

Metges de Catalunya (MC) agraeix la resposta immediata dels responsables de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Tarragona que han reconsiderat la seva decisió de suprimir, de dilluns a divendres, el servei de vigilància del centre d’atenció primària (CAP) de Constantí, amb un alt índex de conflictivitat. Des del primer dia de juny, l’empresa ha reposat, com reclamava el sindicat, el guàrdia de seguretat que fins ara només estava contractat durant els cap de setmana.

No obstant això, MC demana a l’ICS que estengui aquesta mesura a la resta de CAP del territori amb un major nombre de situacions conflictives per agressions físiques o verbals al personal sanitari i, al mateix temps, reclama que es revisin els protocols de seguretat i es facin simulacres als centres, ja que l’organització ha detectat un mal funcionament d’aquests plans d’actuació i, en algunes ocasions, una resposta policial lenta davant la petició d’auxili.

Així mateix, el sindicat considera imprescindible actuar sobre les deficiències del sistema que són imputables a l’empresa, per tal de reduir els factors desencadenants de possibles agressions, com les demores i els col·lapses permanents als serveis d’urgències. En aquest sentit, MC recorda que un 12% de les agressions denunciades l’any 2014 a l’Estat espanyol es deuen a l’excessiu temps d’espera en l’atenció sanitària, segons el darrer informe de la Organización Médica Colegial (OMC).

L’estudi també apunta als problemes de prescripció: un 9% de les situacions conflictives als centres es produeixen perquè el facultatiu no recepta el medicament proposat pel pacient. Molts d’aquests casos es podrien evitar, segons el sindicat, si l’ICS aixequés la limitació temporal de la prescripció especialista que obliga els pacients a renovar aquestes receptes a les consultes dels metges de família, provocant una prescripció induïda que, sovint, és font de conflictes. 

Catalunya és la tercera comunitat amb més denúncies (49) per agressions al personal mèdic, per darrere d’Andalusia (90) i Madrid (60). L’any 2014 es van registrar a l’Estat espanyol un total de 344 agressions, 10 menys que l’any anterior i 149 menys que l’any 2011, en ple allau de retallades.

El 87% de les situacions d’agressivitat es van produir en centres sanitaris públics –la majoria a l’atenció primària– i només un 13% a la sanitat privada. Tot i que en un 82% dels casos el metge va resultar lesionat i en un 88% va haver d’agafar la baixa laboral, només un 66% dels facultatius agredits va presentar denúncia davant els tribunals.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23089
'dl., 06/08/2015 - 17:49'
dt., 10/24/2017 - 12:42

Salut y colegios marginan a MC del acuerdo sobre la participación médica en la gestión de los centros del ICS

Metges de Catalunya (MC) deplora la actuación del Departament de Salut y de los colegios médicos que han marginado al sindicato del acuerdo firmado la semana pasada para impulsar la participación de los facultativos en la gobernanza y la gestión de los centros de atención primaria (CAP) y hospitales del Institut Català de la Salut (ICS). El pacto se ha gestado después de que, a principios de abril, saliera a la luz un documento del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) sobre propuestas para mejorar la organización y el funcionamiento del ICS que, curiosamente, no recibió el apoyo total del resto de instituciones colegiales.

MC recuerda que la participación de los profesionales médicos en los órganos de decisión y en las estructuras de gestión del ICS es una materia "genuinamente sindical" y un objetivo "largamente” reivindicado por el sindicato, del que son conocedores tanto Salut, como el Consejo de Colegios de Médicos de Catalunya (CCMC) y el propio ICS. Además, para la organización sindical resulta incomprensible que el acuerdo se haya diseñado a espaldas del Consejo de Participación Profesional del ICS, ya que se trata del órgano de participación que asesora la empresa sobre asuntos relacionados con las condiciones y el ejercicio profesional del personal médico y de enfermería.

Por otra parte, MC manifiesta su sorpresa por la “rápida” injerencia de los colegios en un asunto tan sindical como la participación y la relación de los médicos con la empresa, mientras que para cuestiones que constituyen competencias plenamente colegiales, como la delegación de funciones médicas a otros profesionales, su respuesta es mucho más lenta, a pesar de los requerimientos del sindicato.

Objetivos
El acuerdo, suscrito por el conseller de Salut, Boi Ruiz; por el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep M. Padrosa; por el presidente del Consejo de Administración del ICS, Carles Constante, y por el presidente del CCMC, Jaume Padrós, prevé crear una comisión de trabajo que intentará responder, mediante propuestas articuladas, a los siguientes objetivos:

- Mejorar la autonomía de gestión para que su efectividad y sus ventajas sean ejercidas y percibidas por los profesionales.

- Avanzar en la participación efectiva de los profesionales médicos, tanto de primaria como de hospitales, con respecto a la gobernanza, gestión clínica y decisiones de sus organizaciones a través de los órganos participativos.

- Diseñar los procedimientos de participación para la elección del responsable de equipo en la atención primaria y del director médico en el ámbito hospitalario.

- Analizar el conjunto de las estructuras organizativas de gestión y clínicas, para mejorar la simplificación y racionalización de la organización.

El ámbito de aplicación de este acuerdo será, en una primera fase, los centros del ICS de las áreas metropolitanas Norte, Sur y Barcelona ciudad, con voluntad de extender, posteriormente, la aplicación de las propuestas al resto de centros.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23090
'dc., 06/17/2015 - 14:15'
dt., 10/24/2017 - 12:42

Los sindicatos de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad piden al Parlament el cese del gerente del ICS

Las organizaciones sindicales que integran la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad del Institut Català de la Salut (ICS), Metges de Catalunya (MC), CCOO, UGT, SATSE y CATAC-CTS, han pedido de forma conjunta a los grupos parlamentarios del Parlament de Catalunya que exijan al Govern de la Generalitat el cese del director gerente del ICS, Pere Soley, al que acusan de proceder con un "talante autoritario" y de aplicar a la empresa pública una política de dirección que "impone decisiones, ignora el diálogo y desprecia los órganos de representación".

En el marco del debate general sobre el sistema sanitario público de salud que tiene lugar esta semana en la cámara catalana, los representantes de los 36.000 trabajadores del ICS han dirigido un escrito a los diputados y diputadas con las razones que sustentan la petición de destitución del gerente de la entidad.

Los cinco sindicatos de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad denuncian las reformas y los planes de futuro que ha promovido el actual director gerente del ICS y que "favorecen la privatización". Entre estos proyectos se encuentra la creación de las Unidades de Gestión Asistencial de Atención Primaria (UGAP) y de los consorcios territoriales, como el Consorcio Sistema Integral de Salud Lleida (SIS Lleida), que "desdibujan la frontera entre la sanidad pública y privada".

Las organizaciones reprochan la falta de "sensibilidad social" de Soley aplicando un presupuesto "insuficiente" que "provoca la necesidad de recortar derechos laborales y retributivos a los profesionales y el empeoramiento de las prestaciones sanitarias que percibe la ciudadanía". En este sentido, le censuran la continuidad de la "política de reducción y precarización de la plantilla" que perjudica la calidad asistencial del ICS.

El "trato desconsiderado y la falta de respeto" del principal responsable de la empresa sanitaria pública hacia los representantes de los trabajadores en la Mesa Sectorial también se incluye entre los motivos que menciona la petición de cese dirigida a los grupos parlamentarios.

Según las fuerzas sindicales, con la gestión de Pere Soley "se mantiene y profundiza en la opacidad que rodea todos los planes estratégicos y operativos del ICS".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23091
'dt., 06/16/2015 - 16:44'
dt., 10/24/2017 - 12:41

Duch: “Ens alarma que les amenaces contra el sistema sanitari provinguin del mateix Govern”

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha afirmat aquest dilluns a 8tv que la professió mèdica està alarmada, atès que les amenaces contra el sistema sanitari català “provenen del mateix Govern de la Generalitat i dels seus assessors”, com ara el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST) que suggereix un model d’atenció primària low cost o la consultora privada PricewaterhouseCoopers (PwC) que proposa la privatització de les grans institucions sanitàries públiques.

Durant un debat sobre l’estat de salut de la sanitat catalana, Duch s’ha mostrat preocupat per la situació actual del sistema sanitari, a causa del seu infrafinançament –Catalunya destina en despesa sanitària pública un 4,7% del seu PIB, mentre que Espanya n’inverteix un 5,4%)–, però encara s’ha mostrat més intranquil pel futur, ja que, segons ha explicat, la política de la Conselleria de Salut sembla encaminada a superar l’estructura dual del model, amb Administració sanitària i serveis concertats, per donar un major pes a les empreses de salut privades amb ànim de lucre i minimitzar l’Institut Català de la Salut(ICS), com recomana la comissió d’experts per a la reforma de l’Administració pública.

En aquest sentit, ha expressat la seva por per la més que probable “invasió” de grups inversors de capital risc “que vénen a buscar negoci a la sanitat” i ha posat com a exemple el cas del procés d’adjudicació de l’àrea bàsica de salut (ABS) de l’Escala (Girona) que, en un principi, va recaure en la multinacional privada amb ànim de lucre EULEN, tot i que posteriorment el procediment es va declarar nul.

Per evitar la trencadissa de l’actual model sanitari, Duch ha proposat mesures d’ordre econòmic i professional per, d’una banda, dotar de més recursos el sistema, i de l’altra, donar entrada a la participació mèdica en la gestió. “Cal confiar més en els metges i aconseguir la seva implicació en la gestió, però no per obtenir un estalvi vinculat a millores salarials, sinó a millores assistencials amb criteris deontològicament irreprotxables”, ha demanat.

El debat “La salut és el que importa”, moderat per Josep Cuní, ha comptat també amb la participació del conseller de Salut, Boi Ruiz; els exconsellers de Salut, Marina Geli, Xavier Pomés i Ramon Espasa; els presidents de les patronals Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Manel Ferré i Manel Jovells, respectivament; la responsable d’Acció Sindical del Sindicat d’Infermeria (SATSE), Noemí Muñoz, i la presidenta de la plataforma Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23092
'dj., 06/18/2015 - 15:48'
dt., 10/24/2017 - 12:40

MC tacha de "esperpento" que el Parc Taulí cuestione la legalidad del nuevo convenio de la sanidad concertada del que es promotor

Metges de Catalunya califica de "esperpéntica" la situación vivida este jueves en la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell después de que la dirección, en una reunión celebrada a petición del comité de empresa, haya comunicado a los representantes de los trabajadores que la entidad no adoptará el nuevo convenio colectivo de la sanidad concertada, firmado el pasado 28 de mayo, porque tiene dudas sobre su aplicabilidad legal.

Según la dirección, la empresa más grande del sector sanitario concertado con 3.000 trabajadores ha formulado sus dudas a la Generalitat y, hasta que no estén resueltas, las condiciones laborales y retributivas de los empleados del Parc Taulí seguirán siendo las que había antes de la firma del convenio sectorial.

Por su parte, el comité de empresa ha emitido un comunicado en el que denuncia que la entidad ha actuado de manera "irresponsable" y lamenta la "falta de previsión y respeto hacia los trabajadores".

MC considera "inverosímil" que la Corporació Sanitària Parc Taulí, asociada a la patronal Unió Catalana d’Hospitals (UCH), tenga dudas sobre un marco de relaciones laborales que ha sido promovido y firmado por la propia patronal sanitaria de la que forma parte la corporación, y que ha sido redactado por personas directamente vinculadas a la empresa.

Para la organización, que la principal empresa del sector cuestione la autoridad y la legitimidad de lo que han negociado sus representantes confirma las advertencias de MC -único sindicato que no ha firmado el convenio colectivo- sobre la falta de garantías del acuerdo. En este sentido, el sindicato médico recuerda que durante el proceso de negociación reclamó la presencia en la mesa de un representante del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) para avalar los pactos, especialmente los vinculados a las aportaciones económicas del ente público.

MC teme que tras la entidad vallesana puedan venir otras que se quieran descolgar del convenio. Por este motivo insta al CatSalut a negociar de forma directa con los representantes de los trabajadores para alcanzar un convenio "mejor, de más consenso y garantías" que el que se acaba de firmar.

La dirección del Parc Taulí y el comité de empresa se volverán a encontrar el próximo jueves cuando previsiblemente la corporación habrá obtenido respuesta por parte de la Administración.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23093
'dv., 06/19/2015 - 12:44'
dt., 10/24/2017 - 12:39

MC qualifica de “decebedor” el ple monogràfic sobre política sanitària celebrat al Parlament

Metges de Catalunya (MC) considera “decebedores” les més de vuit hores de debat sobre el model i la gestió de la sanitat catalana, que s’han viscut aquest dimecres al Parlament, atesa la falta de propostes de fons per millorar el sistema, tant per part del Govern com dels grups de l’oposició, i dels discursos recurrents i coneguts d’uns i altres que han fet servir la sanitat com arma llancívola.

El sindicat, que valora positivament el model i defensa la seva dualitat de servei públic, a través de l’Administració sanitària i de les empreses concertades de salut, ha alertat en diverses ocasions que la sanitat està amenaçada pels propis òrgans assessors del Govern i ha reclamat una reforma en profunditat de l’actual sistema, “perquè no continuï fomentant la seva sostenibilitat en els salaris mèdics més baixos de l’Estat espanyol i dels més raquítics d’Europa”.

Per a l’organització, cal corregir de manera “urgent” la hipertròfia estructural sanitària (consells d’administració, òrgans rectors, patronats, fundacions) i reduir dràsticament l’entramat politicogerencial que detreu recursos a l’assistència. Tot amb un únic objectiu: superar el model gerencial vigent.

Igualment, exigeix que el futur model sanitari català sigui planificat amb la participació del coneixement mèdic i d’acord amb les necessitats sanitàries del país, “ja que l’actual ha crescut segons els interessos polítics locals, fet que ha deixat evidències manifestes de sobredimensionament i deute per excés d’inversió a tot el territori”. Aquest escenari, segons el sindicat, ha generat una despesa i una càrrega financera que, actualment, suposen un “llast colossal” per al sistema.

LOPS
D’altra banda, MC es mostra preocupat per la proposta anunciada pel conseller de Salut, Boi Ruiz, d’elaborar una futura llei catalana de professions sanitàries, pel fet que podria “apuntalar” un nou model assistencial amb menys metges i un traspàs de competències mèdiques a altres professionals de la salut.

El sindicat recorda que l’actual Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS), vigent des de 2003, fixa amb claredat les responsabilitats de cada grup professional –en el cas dels metges, diagnòstic, tractament i prescripció– i suposa un “obstacle” per a les intencions de la conselleria de virar cap a una “sanitat de mínims”, tot i que a la pràctica Salut ha posat en marxa iniciatives que contravenen la normativa, com el pla d’infermeria familiar i comunitària en la gestió de la demanada de l’Institut Català de la Salut (ICS) o la guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Aquestes mesures han estat criticades i rebutjades per MC, que ha instat reiteradament els col·legis mèdics perquè actuïn amb contundència en defensa de les competències mèdiques. El sindicat adverteix que un canvi legislatiu en l’ordenació de les professions sanitàries podria legalitzar els plans de Salut.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23094
'dt., 06/23/2015 - 11:09'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Tomàs: "La gestión del dinero público debe ser transparente, exquisita y con la intervención de la Generalitat"

El presidente de Metges de Catalunya (MC), Albert Tomás, ha criticado este sábado en el canal 24 horas de TVE que el Govern tripartito gastara "más de lo que le tocaba", con construcciones de nuevos hospitales y ampliaciones innecesarias de centros, y, a la vez, ha reprochado al actual ejecutivo un recorte sanitaria desmedido –casi 1.500 millones de euros en los últimos cinco años–. "Ahora pagamos los platos rotos todos, profesionales y pacientes", ha lamentado. Para evitar esta montaña rusa de los despropósitos, ha reclamado una gestión del dinero público "transparente, exquisita y con la intervención de la Generalitat" en todos los centros, dado que hoy el control administrativo no llega a toda la red sanitaria.

Durante el programa de actualidad parlamentaria "Aquí parlem", y junto al secretario de Participación Social y Local en Salud de la Generalitat, Francisco Sancho, Tomàs ha asegurado que el sistema sanitario catalán, "singular y modélico", ha entrado en fase de deterioro, tanto por la precarización de las condiciones laborales y profesionales de sus trabajadores –"los médicos catalanes son los peor pagados de España y también de la Europa de los Quince", ha espetado ante la aprobación de Sancho– como por la obsolescencia de los equipamientos. "El utillaje no se está renovando porque no llega dinero a los centros y, en dos o tres años, nos encontraremos con un material obsoleto que no se habrá repuesto en tiempo y forma conveniente. Esto perjudicará la calidad asistencial", ha explicado.

El recorte del presupuesto sanitario, que ha pasado de los 9.875 millones en 2010 a los 8.467 actuales, ha afectado "muchísimo" al sistema, según Tomàs, que avisa de que este es un camino de no retorno. "Estamos acomodando la sanidad a los 8.500 millones sin ningún ánimo de volver al presupuesto previo al tijeretazo". Ante este escenario, el dirigente sindical ha requerido sacar la salud de la batalla partidista y planificar a largo plazo para poder decidir las necesidades del modelo de aquí al 2030. "Tenemos que marcar una foto final y confluir todos en una única dirección, aparte de las decisiones políticas", ha defendido.

No obstante, Tomàs ha aseverado que la buena asistencia está garantizada gracias al sobreesfuerzo que están haciendo los profesionales y a pesar de la precariedad laboral que sufren, con una pérdida de poder adquisitivo de entre un 25% y un 30% desde 2010.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23095
'dj., 06/25/2015 - 15:42'
dt., 10/24/2017 - 12:38

MC convida les patronals de la sanitat concertada a reflexionar sobre la seva existència

“És evident que a les patronals els agrada el joc de trilers, perquè en definitiva amb aquest conveni [el signat a la sanitat concertada el passat 28 de maig amb l’única oposició de Metges de Catalunya (MC)] han fet el paperot amb només una finalitat: reafirmar-se com a ens ‘útils’ en el sistema sanitari públic català, perquè, si no signen convenis, per què serveixen?”, es pregunta el president del sindicat, Albert Tomàs, en un article que publica aquest dijous Diario Médico, responent a una tribuna dels responsables de les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH) i Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), Helena Ris i Manel del Castillo, respectivament. 

Tomàs afirma que el conveni subscrit entre les patronals i els sindicats UGT, CCOO i SATSE és una “nyap escandalós” que comportarà “més problemes que solucions”, ja que posa en risc econòmic la majoria de centres concertats. “S’ha gestat de manera exprés (...), amb una perspectiva d’eleccions autonòmiques i generals per a aquest any i amb l’advertència, per part del Govern, que la Generalitat està en fallida econòmica i que, probablement, aquest juny no podrà complir amb els pagaments previstos a proveïdors”, explica.

Malgrat aquesta advertència, però, “les patronals han promogut la signatura de l’acord, en un moment en què tots els centres tenien pactes d’empresa i, per tant, ja tenien fetes les seves previsions econòmiques anuals”. De fet, Tomàs apunta que la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa –dues organitzacions associades a la UCH i al CSSC– ja han manifestat la impossibilitat d’aplicar el nou conveni per “raons econòmiques”.

“Sincerament crec que avalar un conveni sanitari sense la presència dels metges és un error i està condemnat al fracàs”, assegura i, a l’hora de valorar els possibles resultats de l’acord, és molt clar: “No millorarà en res la situació dels centres ni dels treballadors i, tot i així, [les patronals] es permeten criticar qui no l’ha subscrit. A això, jo en dic incompetència i prepotència”.

La reprovació a les patronals UCH i CSSC va un pas més enllà, quan acusa aquestes organitzacions de “connivència” amb els diferents governs catalans. “Mai no han criticat, ni ha protestat les decisions polítiques sobre sanitat (...). Si alguna vegada s’han assignat més diners a sanitat (...) han preferit gastar-los en infraestructures que ara no es poden mantenir o posar en funcionament per falta de pressupostos. Però, quan han arribat les vaques magres, s’han apressat, amb molta barra, a fer repercutir les disminucions pressupostàries dels centres en les nòmines dels treballadors”, recalca. 

En suma, Tomàs titlla l’actitud de les patronals de “poc digna” amb el sistema sanitari concertat i adverteix que, si no canvien la seva conducta, “no els quedarà més remei que començar a reflexionar sobre la seva existència”. Amb tot, però, deixa una porta oberta al diàleg: “Saben on som i el que volem. I no tot són precisament diners. Estem predisposats a asseure’ns i a parlar. La pilota està a la seva teulada”, conclou.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23096
'dc., 07/01/2015 - 10:47'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reclama a l’ICS que s’alineï amb el Govern en el projecte d’implantació d’horaris europeus

Metges de Catalunya (MC) demana a l’Institut Català de la Salut (ICS) que no sigui una excepció en el projecte de reforma horària promogut pel Govern de la Generalitat que pretén adaptar els horaris laborals dels catalans als usos europeus per millorar el benestar físic i emocional gaudint de més temps lliure per dedicar a la vida familiar, personal i social.

El sindicat denuncia que, "contràriament a l’exemplaritat que en qüestions de conciliació hauria de donar l’empresa pública més gran de Catalunya", l’ICS avança en sentit contrari i potencia l’aplicació d’horaris i torns laborals que "provoquen insatisfacció, empitjoren el rendiment i la competitivitat i no contribueixen a la generació d’una vida social de qualitat".

Per a l’organització, l’establiment d’horaris lliscants als centres d’atenció primària (CAP), mesura incentivada per la pròpia entitat, es desmarca de l’objectiu d’assolir una jornada laboral més compacta que alliberi temps destinat a la feina per invertir-lo en usos personals, familiars i socials.

A més, a diferència de l’accessibilitat territorial, la major accessibilitat horària "no es correlaciona amb millores en salut de la població assistida", en canvi "incrementa la freqüentació i la despesa assistencial i disminueix l’eficiència dels equips i la seva resolubilitat".

Les afectacions de l’ampliació horària són més perceptibles, segons MC, en els equips més petits amb dinàmiques de treball grupal consolidades. La disgregació del personal sanitari en diferents torns horaris "perjudica l’eficàcia i la capacitat de resolució de l’equip i ocasiona majors distorsions assistencials davant de situacions imprevistes".

En aquest sentit, el sindicat apunta que, per contra, la compactació horària dels dispositius d’atenció primària "no té repercussions per a la salut de la població" i, en canvi, "té un efecte immediat d’estalvi en el cost del manteniment operatiu de les instal·lacions".

"Com assenyalen els experts, el temps que es dedica a la família, l’oci, l’esport, el lleure, la formació, el descans i el servei a la societat depèn en bona mesura dels horaris i calendaris laborals. Si l’ICS allarga els horaris d’obertura dels CAP, els seus treballadors no tindran capacitat de conciliació i augmentarà la insatisfacció i el malestar", afirma MC.

Iniciativa per a la Reforma Horària
La Iniciativa per a la Reforma Horària, promoguda per la plataforma 'Ara és l’hora', proposa implantar uns horaris més racionals i beneficiosos per als ciutadans, les empreses i les institucions. Fa un any, el Govern es va adherir al projecte i va adquirir el compromís de presentar durant el 2015 una proposta normativa que servís de base per fomentar acords sectorials i convenis que avancessin en l’establiment de nous hàbits horaris.

Per fonamentar la proposta, l’executiu català va encarregar al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) un estudi que entre les seves conclusions assenyala que "el sector públic té un paper exemplificador i pot tenir un rol tractor molt important en els canvis d’hàbits horaris del conjunt de la població, introduint canvis en els horaris dels serveis i els treballadors públics i en l’organització d’activitats i actes públics".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23097
'dc., 07/08/2015 - 17:32'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Nuevo compromiso del ICS para aplantillar a los médicos eventuales, gracias a las presiones de MC

La directora de Recursos Humanos del Institut Català de la Salut (ICS), Sara Manjón, ha comunicado este miércoles  Metges de Catalunya (MC) y al resto de sindicatos de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad la determinación de aplantillar este año a los 130 facultativos –según datos de la empresa– que todavía tienen contratos temporales concatenados y que llevan más de dos años ejerciendo de manera ininterrumpida en el mismo puesto de trabajo, aunque el gran grueso de estos profesionales verá estabilizada su situación laboral entre los meses de julio y septiembre.

Este nuevo compromiso llega después de que MC intensificara la presión sobre el ICS y denunciara ante el Síndic de Greuges el aumento de la precariedad laboral en los hospitales públicos, como consecuencia de la proliferación de contratos no justificados de corta duración. La petición al Síndic para que intercediera en defensa de los derechos de los facultativos e instara al ICS a detener la contratación temporal concatenada fue admitida a trámite el pasado mes de mayo.

El sindicato decidió llevar el caso ante el defensor de las personas cuando constató que el ICS no había cumplido su primera palabra de aplantillar a los médicos con contratos eventuales concatenados antes del 1 de abril de este año. Ahora, la organización médica volverá a estar atenta a los movimientos de la empresa para que cumpla el nuevo compromiso.

Campaña
La campaña de MC contra la precarización de las condiciones laborales de los médicos del ICS viene de lejos. En mayo de 2014 el sindicato denunció que un 20% de la plantilla médica de los hospitales públicos –636 médicos eventuales e interinos sin jornada completa– tenía contratos laborales inestables y sueldos mensuales netos de 1.500 euros o inferiores.

Seis meses más tarde, presentó un escrito en el ICS en el que ponía de manifiesto la práctica fraudulenta de la empresa de abusar de la contratación temporal no justificada, "petrificado la precarización de los profesionales que deben garantizar el derecho fundamental la salud de la ciudadanía". Por este motivo, reclamó al ente sanitario que se ajustara a la normativa vigente y nombrara como interinos a los facultativos con contratos eventuales concatenados, hasta que no se convocara una oferta pública de empleo para cubrir las plazas vacantes.

Además, la organización denunció que muchos de estos médicos de hospital con contratos eventuales y también una buena parte de los interinos no cobran el complemento de jornada completa, a pesar de hacer el mismo horario y el mismo trabajo que el personal fijo de plantilla, ya que a la práctica asumen funciones propias de una plaza estructural. Según MC, este agravio conlleva salarios un 25% más bajos que el resto de facultativos de la red sanitaria pública y sitúa a estos médicos casi al mismo nivel retributivo que algunas categorías profesionales inferiores y con menos responsabilidad dentro del hospital.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23098
'dv., 07/10/2015 - 10:19'
dt., 10/24/2017 - 12:37

MC considera “estrafolària” la decisió de Salut d’incrementar la cartera de serveis amb activitats d’oci

Metges de Catalunya (MC) titlla d’“estrafolari” el programa COMSalut, que ha presentat aquest dijous el conseller de Salut, Boi Ruiz, amb l’objectiu d’incloure en la cartera de serveis la prescripció social i terapèutica, segons la qual el metge d’atenció primària podrà prescriure activitats socials i d’oci –com el ball o el tai-txi– finançades pel sistema sanitari públic.
El sindicat considera que la posada en marxa d’aquest projecte, amb prestacions sanitàries de “dubtosa” eficiència i en un moment d’austeritat pressupostària, és una “autèntica astracanada”, sobretot quan a hores d’ara es desconeix com es finançaran alguns serveis d’eficàcia demostrada, com els nous tractaments contra l’hepatitis. 

El “disbarat” encara és més gran, segons MC, atès que COMSalut no té assignat cap dotació pressupostària extraordinària, sinó que cada Equip d’Atenció Primària (EAP) ha de reorganitzar els seus “escassos” recursos per oferir els nous serveis, sense poder incrementar la dotació de personal. 

D’altra banda, l’organització adverteix que la iniciativa pot resultar “ofensiva” per als metges, ja que mentre es manté la degradació salarial mèdica –actualment és l’únic professional del sector públic que continua patint retallades de sou addicionals–, el Departament de Salut ofereix noves prestacions de “poca rellevància sanitària” i arracona la promesa de restituir les condicions laborals dels professionals.  A tot això, recorda que els facultatius sempre han prescrit activitats que representen un increment de l’exercici físic, sense cap cost addicional per al sistema.

16 EAP
El programa COMSalut, emmarcat en el Pla de Salut 2011-2015, s’ha començat a desenvolupar aquest juliol en 16 EAP repartits pel territori català i la intenció és que en un termini de tres anys s’hagi estès progressivament per tot Catalunya.

Entre les accions que ja s’han programat, hi ha les sessions de tai-txi per a la gent gran a l’EAP Vallcarca-Sant Gervasi de Barcelona; les tertúlies grupals a l’EAP de La Roca del Vallès per atendre les necessitats emocionals de dones d’entre 45 i 70 anys que tenen cura de néts i avis i les activitats físiques setmanals a l’EAP de Cervera.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23099
'dv., 07/17/2015 - 08:45'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya critica los privilegios de los autodenominados "sindicatos más representativos"

A regañadientes y para no quedar excluido de las particularidades del acuerdo, Metges de Catalunya (MC) ha firmado el Pacto sobre Derechos Sindicales en el ámbito de la Administración de la Generalitat de Catalunya que define el número de liberaciones de carácter institucional y el crédito de horas mensuales a disposición de las organizaciones para el ejercicio del derecho de representación por parte de los delegados sindicales.

El acuerdo, que toma como base un pacto preexistente de derechos sindicales suscrito por los representantes de la Administración y los sindicatos CCOO y UGT en diciembre de 2004, modifica algunos artículos de este texto y asigna un máximo de 92 licencias institucionales a conceder, de las que 61 se las reparten entre CCOO y UGT en virtud de su condición de fuerza mayoritaria, y el tercio restante se distribuyen entre los demás sindicatos. En el caso de MC, organización mayoritaria de la sanidad catalana, el pacto le destina sólo dos liberaciones institucionales cuando hasta ahora, con idénticos resultados electorales, tenía cinco.

Según el sindicato médico, "las prebendas y los privilegios de que gozan las dos organizaciones estatales que se autodenominan mayoritarias forman parte de un sistema bisindicalista que, como en el caso del sistema político de partidos diseñado en la transición, se debe replantear". En este sentido, MC cuestiona que CCOO y UGT mantengan la consideración de sindicatos más representativos de la administración catalana, ya que en la mayoría de elecciones sindicales "se están viendo superados por otras centrales, como MC en el ámbito sanitario".

Estos privilegios conllevan que "por decreto" ambas organizaciones dispongan de más representantes de los que les corresponderían por los resultados electorales obtenidos. Es el caso de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad del Institut Català de la Salut (ICS), donde CCOO y UGT, a pesar de no ser los sindicatos mayoritarios, son agraciados por asignación directa con un representante más que las otras organizaciones. MC considera que es "muy poco democrático" que de los 15 componentes de la Mesa, los electores elijan 13 y se reserve uno para cada uno de estos sindicatos, "sean cuales sean los resultados que obtengan".

Para MC, el trato de favor se manifiesta también en forma de subvenciones públicas. Así, mientras CCOO y UGT en 2014 recibieron de la Generalitat 1,6 y 1,4 millones de euros respectivamente, el sindicato médico no obtuvo ninguna aportación por parte de la Administración.

A pesar de firmar el documento, MC valora la interposición de acciones legales contra el pacto sobre derechos sindicales que otorga a CCOO y UGT un número de liberados 14 veces superior al resto de organizaciones. La central del colectivo médico considera que se trata de una cantidad "desproporcionada" que supone una "discriminación" y que puede vulnerar sus derechos fundamentales.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23100
'dc., 07/22/2015 - 12:41'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC confirma que el supuesto aumento salarial del convenio de la sanidad concertada es un "engaño"

Sólo han tenido que pasar unas pocas semanas para que los augurios de Metges de Catalunya (MC) respecto a la legalidad del I Convenio Colectivo de la Sanidad Concertada se hayan visto confirmados. En un escrito dirigido al presidente de la mesa de negociación, la secretaria general del Departament de Salut, Roser Fernández, ha aclarado a los firmantes del pacto (patronales UCH, CSC y ACES, y sindicatos CCOO, UGT y SATSE) que la masa salarial prevista en el nuevo marco de relaciones laborales "debe tener como referente la autorizada por la normativa presupuestaria con el establecimiento de la deducción general del 5%". Además, ha indicado a las entidades que el descuento lo han de aplicar sobre la retribución variable de los trabajadores.

Para MC, la resolución de Salut al conflicto planteado por las propias empresas sanitarias a la hora de aplicar las medidas económicas del convenio, confirma que el supuesto aumento salarial del acuerdo no es otra cosa que un "engaño" de las patronales y los sindicatos, ya que "no hay ninguna recuperación de sueldo, sino un cambio del concepto en que se aplica el descuento".

Este cambio, según el sindicato médico, genera más incertidumbres porque el pacto no prevé de donde se extraerá la reducción del 5% en caso de que el complemento de retribución variable (DPO) a que tiene derecho el trabajador sea insuficiente para enjugar la totalidad del descuento, o bien porque el empleado manifiesta su voluntad de no optar a este complemento retributivo. La organización teme que en estos casos, las empresas "metan la mano" en las pagas extraordinarias o vuelvan a deducir el porcentaje de la nómina.

Asimismo, MC reprocha a los firmantes del acuerdo que hayan "abandonado" a los trabajadores que no perciben retribuciones por objetivos -residentes MIR, EIR y PIR, entre otros- a los que se continuará recortando el 5% de su salario. El texto del convenio tampoco aclara cómo se aplicará el descuento cuando alguna entidad no alcance el equilibrio presupuestario y, en consecuencia, sus trabajadores no tengan derecho a percibir el complemento de DPO.

Para todos estos casos, la notificación de la secretaría general de Salud recomienda "negociar la aplicación de las nuevas tablas salariales con la deducción del 5%".

Otras enmiendas
Aparte de las consideraciones de Salut sobre las retribuciones fijadas, la Dirección General de Relaciones Laborales y Calidad en Trabajo del Departament de Empresa i Ocupació ha solicitado la aplicación de diversas enmiendas al redactado del convenio colectivo para que se ajuste a la legalidad vigente.

Estas enmiendas, referidas a cuestiones como el tiempo de prueba en los nuevos contratos, el preaviso de la jornada irregular o los contratos en prácticas y formación, han sido incorporadas al texto después de que la mesa de negociación del convenio se haya vuelto a reunir este lunes para tratarlas.

El sindicato médico califica el encuentro de "berlanguiano" y en el acta de la reunión ha hecho constar su desacuerdo con las enmiendas y con la totalidad del convenio y ha anunciado su intención de impugnarlo.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23101
'dj., 07/23/2015 - 11:13'
dt., 10/24/2017 - 12:37

Metges del Trueta corroboren l’advertència de MC sobre el “desmantellament” del servei de cirurgia pediàtrica

Metges de Catalunya (MC) va denunciar fa més d’un any el “desmantellament” de la cirurgia pediàtrica de l’Hospital Josep Trueta de Girona, com a conseqüència de la posada en marxa d’un pla de reordenació assistencial i territorial (RAT), impulsat pel Departament de Salut, segons el qual aquest servei passava a dependre mèdicament i funcional de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Ara, un grup de 17 pediatres del centre gironí ha alertat públicament del deficient funcionament de la unitat de cirurgia pediàtrica per falta de mitjans.

“L’hospital no té capacitat per atendre les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any els nens que necessiten un cirurgià pediàtric. Els pacients operats durant el matí es queden sense atenció quirúrgica des de primera hora de la tarda, a partir del moment en què els cirurgians se’n van a casa seva”, expliquen. I és que el Trueta encara no disposa de guàrdia localitzada de cirurgia pediàtrica. A més, denuncien que “qualsevol nen de la província que pateix un accident greu o que necessita atenció quirúrgica urgent fora de l’horari laboral dels cirurgians és traslladat sistemàticament a Barcelona”.

Els pediatres coincideixen amb MC que l’hospital, com a centre de referència en cirurgia pediàtrica de tota la província de Girona, hauria d’oferir assistència als pacients pediàtrics quirúrgics les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, tal com va prometre Salut fa un any amb motiu de la reorganització del servei.

La gota que ha fet vessar el got i que ha provocat la reacció d’aquests professionals és l’anunci del Trueta de prescindir d’una cirurgiana pediatra que va ser contractada expressament per donar resposta al nou pla assistencial. Cal recordar que la intervenció dels serveis jurídics de MC ja va impedir, a principis d’any, l’amortització d’una altra plaça de cirurgia pediàtrica, que hauria agreujat encara més la falta de personal. 

El sindicat considera que tota retallada de plantilla fa més difícil l’objectiu de donar una “resposta digna” a les urgències pediàtriques del centre i, per aquest motiu, reclama una vegada més a Salut que doti el Trueta dels mitjans humans i materials suficients per poder atendre de manera adequada l’atenció pediàtrica urgent.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23102
'dt., 07/28/2015 - 10:47'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Los auténticos privilegiados

Como organización sindical profesional que defiende los derechos de los facultativos, a menudo hemos tenido que escuchar por parte de los sindicatos llamados 'de clase' que somos unos privilegiados. Unos privilegiados, dicen, por tener unos sueldos que son un poco más altos que los de otros colectivos sanitarios, aunque la realidad sea que, dentro de nuestra categoría profesional, a diferencia de las otras, las retribuciones son notablemente inferiores a la media española y europea. Unos sueldos que obtenemos por ejercer una de las profesiones con más alto grado de presión y responsabilidad. Una profesión a la que llegamos después de una década de estudios, tiempo durante el cual otras profesiones con menos requerimientos formativos se sitúan en el mercado laboral con titulaciones adicionales y plaza en propiedad.

Este supuesto privilegio también ha hecho que durante años las reivindicaciones laborales del colectivo médico, canalizadas a través de Metges de Catalunya (MC), fueran tratadas como menores o menos relevantes que las de otras organizaciones. Como si los médicos, por el solo hecho de serlo, tuvieran menos derecho a la defensa sindical. Afortunadamente, los tiempos están cambiando y también lo están haciendo los estereotipos y los prejuicios.

Gracias a la confianza creciente de los facultativos en su sindicato de referencia, MC ha podido repetir los resultados que le sitúan como la organización mayoritaria de la sanidad pública catalana. Una posición de liderazgo, sin embargo, que no encuentra su reflejo en la consideración de que desde la Administración se tiene del sindicato médico. Tanto la Generalitat como el gobierno central siguen considerando a CCOO y UGT como los dos sindicatos "más representativos" y, a raíz de esta consideración, que constituye casi un título nobiliario, los siguen favoreciendo con prebendas, subvenciones y, esta vez sí, privilegios que sitúan al resto de organizaciones en una posición de discriminación.

El último ejemplo de este trato de favor lo encontramos en el Pacto sobre Derechos Sindicales en el ámbito de la Administración de la Generalitat de Catalunya, firmado el 29 de junio de 2015. Este acuerdo define el número de liberaciones de carácter institucional y el crédito de horas mensuales a disposición de las organizaciones para el ejercicio del derecho de representación por parte de los delegados sindicales. En virtud de su condición de fuerzas mayoritarias, CCOO y UGT obtienen 61 de un total de 92 licencias institucionales. El resto (31) se reparten entre cinco sindicatos, entre los cuales MC, al que corresponden sólo dos liberados, aunque con idénticos resultados electorales antes tuviera derecho a cinco licencias.

Este favorecimiento es impropio y desproporcionado, ya que es más que cuestionable que la fuerza de CCOO y UGT en cualquier ámbito de la Administración sea tan mayoritaria. Sin ir más lejos, en el ámbito sanitario ambas se ven claramente superadas por MC y en determinados lugares ni siquiera ocupan la segunda y la tercera plaza en las elecciones sindicales.

Sin embargo, ambas organizaciones disponen de más representantes de los que les corresponderían por los resultados electorales obtenidos. Un caso escandaloso se da en la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad del Institut Català de la Salut (ICS), donde CCOO y UGT, a pesar de no ser los sindicatos mayoritarios, reciben "porque sí" un representante más que las otras organizaciones. Que de los 15 componentes de la Mesa, los electores escojan 13 y se reserve uno para cada uno de estos sindicatos, sean cuales sean los resultados que obtengan, no es otra cosa que un pucherazo.

Y las prebendas no llegan sólo en forma de liberados o en la cantidad de sillas en los órganos de negociación, CCOO y UGT son los sindicatos que reciben más aportaciones económicas de la Generalitat (1,6 y 1,4 millones de euros, respectivamente, en el año 2014), mientras que MC recibe 0 euros de subvención pública, una política de ayudas que se repite año tras año.

Es hora de empezar a romper los esquemas y las estructuras políticas, empresariales y sindicales definidas en la transición, que han sido válidas durante el período de consolidación democrática, pero que reclaman una reforma para adaptarse a los nuevos tiempos e introducir los valores del nuevo contrato social (transparencia, participación, igualdad...). Cualquier distribución de derechos, reparto de subvenciones, representatividad en las mesas de negociación y en los órganos de participación que no se haga estrictamente en función de los resultados electorales es, hoy en día, totalmente inadmisible por antidemocrática.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23103
'dj., 07/30/2015 - 14:27'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC tacha de "trampa saducea" la convocatoria de solo 52 plazas de facultativo del ICS

Metges de Catalunya (MC) considera que la convocatoria de 52 plazas de facultativo estatutario (44 de medicina familiar y 8 de pediatría) del Institut Català de la Salut (ICS), prevista para finales de año, es una "trampa saducea" para eludir el compromiso recogido en el II Acuerdo de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad, según el cual el personal interino con un mínimo de cinco años de prestación continuada que no haya tenido la opción de presentarse a ningún proceso selectivo definitivo puede optar al complemento retributivo de carrera profesional. Se da la circunstancia de que la última convocatoria de plazas de atención primaria fue en 2010, ahora hace cinco años.

Por otra parte, el sindicato señala que la cifra de plazas ofertadas es "totalmente insuficiente y ridícula", si se tiene en cuenta que el ICS tenía a finales del año pasado el equivalente a 2.995 médicos a jornada completa en situación de precariedad laboral, entre facultativos interinos y eventuales de hospitales y atención primaria.

Además de estas 52 plazas médicas, el ICS convocará 212 plazas más de personal sanitario (enfermeros y comadronas) y 76 de personal de gestión y servicios. Una vez finalice este concurso oposición, la empresa pública abrirá a lo largo de 2016 una convocatoria de plazas de facultativo especialista de hospital y un proceso de promoción interna para profesionales que tienen su plaza en propiedad.

La decisión del ICS de convocar las 340 nuevas plazas se enmarca en el acuerdo que el Govern tomó el pasado 21 de julio para aprobar una oferta de empleo público destinada a cubrir 1.230 plazas de todo el ámbito de la Administración de la Generalitat. Se trata de la primera oferta de empleo público acordada por el ejecutivo catalán desde el año 2011, cuando la provisión de puestos de trabajo en el sector público se detuvo como consecuencia de las medidas de contención presupuestaria.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23104
'dl., 08/10/2015 - 12:27'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC demana a l’ICS que prorrogui al 2015 els objectius de les DPO fixats l’any passat

Metges de Catalunya (MC) ha sol·licitat a l’Institut Català de la Salut (ICS) que prorrogui al 2015 els objectius fixats l’any passat per a la retribució variable per compliment d’objectius (DPO) dels equips d’atenció primària (EAP), ja que considera que l’empresa “no ha respectat” enguany la normativa vigent –II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre condicions de treball del personal estatutari i instrucció 1/2008 de l’ICS) que regula el procés d’establiment, fixació, quantificació i posterior avaluació d’aquests ítems.

En unes al·legacions remeses a l’ICS, el sindicat argumenta que els objectius assignats aquest any en l’atenció primària són inassequibles i inassolibles, i, a més, considera que s’han fixat fora de termini (el darrer trimestre de l’any natural anterior al seu assoliment) i estan mancats de la informació suficient perquè el professional conegui la seva evolució i pugui orientar la seva activitat per assolir-los.

Així, MC assenyala que molts objectius grupals, i també alguns d’individuals, sobrepassen les competències professionals del facultatiu, de manera que aquest no pot incidir-hi amb el seu treball. Aquest és el cas de la despesa de farmàcia generada per les àrees de gestió assistencial (AGA) que engloba la facturació farmacèutica dels EAP i també la dels hospitals de la zona d’influència (públics i concertats).

Tampoc és assolible, segons el sindicat, l’objectiu sobre l’acord de gestió que estableix que, abans del mes de juny, el 80% de les unitats i entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut) de l’àmbit corresponent han d’haver signat els pactes territorials de col·laboració amb els seus EAP, ja que els facultatius no tenen competències per promoure aquest tipus d’acords i, en canvi, sí els seus directors gerents.

Rescabalament
Posat que l’ICS no prorrogui els objectius estratègics de l’organització fixats l’any 2014, MC exigeix a l’empresa que iniciï el procés de rescabalament de danys i perjudicis “pel funcionament anormal de l’Administració en el procés de fixació i avaluació dels objectius de 2015”. 

En aquest sentit, demana que la quantitat a indemnitzar es fixi “a raó del 100% de l’import que en el seu dia es determini com a complement de productivitat variable en la Llei general de pressupostos” i que, alhora, es sol·liciti al sindicat una certificació dels afiliats afectats per aquest procés, per tal que se’ls pagui la indemnització requerida.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23105
'dc., 08/12/2015 - 11:29'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reclama als hospitals “capacitat de reacció” per obrir més llits i quiròfans a l’estiu si són necessaris

Metges de Catalunya (MC) sosté que, més enllà del dispositiu assistencial d’estiu programat pel Departament de Salut, el problema principal que han de resoldre els hospitals és la rapidesa amb què actuen les seves gerències davant d’un repunt de les llistes d’espera quirúrgiques urgents o d’un augment puntual de la demanda assistencial i, per això, reclama als centres “capacitat de reacció i molta flexibilitat” per obrir els llits i quiròfans que calguin, a fi d’evitar embussos sanitaris. 

El sindicat considera que s’estan donant “directrius contradictòries” des de Salut, ja que, d’una banda, s’assegura que els hospitals catalans tenen instruccions clares per reobrir tants recursos assistencials com siguin necessaris, però, de l’altra, continuen rebent ordres per estalviant mitjans i ajustar-se als pressupostos.

Davant d’aquesta situació, MC insta els facultatius a aprofitar el compromís polític del conseller de Salut, Boi Ruiz, d’obrir els recursos tancats per esquivar els col·lapses durant l’època estival. “Si els metges collen, s’obriran els llits que convinguin”, ha afirmat el secretari general del sindicat, Francesc Duch, en declaracions a RAC1.

Així ho està fent la plantilla mèdica de l’Hospital de Blanes, que reclama a la direcció del centre que faci marxa enrere en el tancament de 12 llits d’hospitalització de la planta de traumatologia durant l’agost, i també els caps de servei de l’Hospital de Bellvitge que han reclamat per carta l’increment de l’activitat dels quiròfans, per drenar la llista d’espera d’intervencions de càncer, segons publica el diari ARA.

Pla d’estiu
El pla d’estiu dissenyat per Salut preveu que el sistema sanitari disposi de gairebé el 86% dels 13.297 llits dels hospitals d’utilització pública de Catalunya, un 2% més que l’any passat. Tot i que el nombre de places hospitalàries disponibles varia al llarg de l’estiu, la punta de tancament més alta coincideix amb la segona quinzena d’agost, quan només hi haurà 10.550 llits utilitzables.

El tancament de llits és progressiu i va començar a principis de juliol. La planificació de Salut apunta que l’1 d’octubre els hospitals hauran recuperat la normalitat i tornaran a funcionar al complet.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23106
'dv., 08/21/2015 - 10:09'
dt., 10/24/2017 - 12:36

MC apuesta por la educación sanitaria y la formación médica continuada para neutralizar el movimiento antivacunas

Metges de Catalunya (MC) se muestra partidario de profundizar en la educación sanitaria de la población e intensificar la formación médica continuada antes que recurrir a la imposición de sanciones a los médicos que se posicionen contrarios a la vacunación, tal como ha sugerido el presidente del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós.

El sindicato reconoce que el movimiento antivacunas ha crecido y puede convertirse en un problema de salud pública si no se aplican medidas dirigidas a concienciar a la sociedad sobre la necesidad de la inmunización. En declaraciones a Onda Cero, el secretario general de MC, Francesc Duch ha asegurado que el cuestionamiento genérico de las vacunas es "totalmente reprobable", ya que no se fundamenta en la evidencia científica sino que se trata de una “cuestión dogmática de carácter sectario". La repercusión de este tipo de comportamiento, alerta, tiene una repercusión directa sobre la salud la población, especialmente sobre la de los niños.

Sin embargo, Duch considera que antes de tomar medidas extremas, como la imposición de la vacunación obligatoria o la persecución de los facultativos que se oponen a las inmunizaciones preventivas, conviene fomentar la función pedagógica para contrarrestar las campañas contra las vacunas que de un tiempo a esta parte han ido ganando adeptos.

En cuanto a los llamados 'médicos antivacunas' que la organización señala como "muy minoritarios", Duch pide diferenciar entre los que se oponen a las inmunizaciones de forma global, que actúan profesionalmente de forma "reprobable", y los que cuestionan aspectos concretos relacionados con la eficacia o la relación coste-beneficio de algunas vacunas.

En este sentido, encuentra razonables y justificadas algunas de las dudas que han suscitado determinadas vacunas, como la del papiloma humano, o respecto a la determinación del calendario vacunal a la hora de elegir el mejor momento para administrar las dosis que consigan una inmunidad adecuada frente a la infección que se quiere prevenir, como en el caso de la vacuna de la varicela. Duch también ve comprensibles las reticencias de muchos facultativos contra determinadas vacunas experimentales que no disponen de suficiente experiencia de uso, como ocurrió con la campaña de vacunación masiva durante la epidemia de gripe A (H1N1) de los años 2009 y 2010.

Con todo, el secretario general de MC insiste en que el cuestionamiento global de las vacunas "no es racional" y puede conllevar situaciones graves e irreparables como el caso de difteria que ha acabado con la vida de un niño de Olot.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23107
'dv., 08/28/2015 - 12:04'
dt., 10/24/2017 - 12:35

MC considera "obsceno" que el Hospital Parc Taulí derive pacientes a centros privados mientras mantiene 92 camas cerradas

Metges de Catalunya (MC) califica como "obscena" la actuación de la dirección de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell que, arguyendo la no disponibilidad de recursos, está derivando pacientes a la Clínica del Vallès y al Hospital General de Catalunya, ambos de titularidad privada y propiedad del grupo IDCsalud (antigua Capio), mientras mantiene 92 camas hospitalarias cerradas hasta el día 13 de septiembre con motivo de la supuesta disminución de la demanda y de la actividad quirúrgica durante el verano.

Según una información publicada este miércoles por el digital, Catalunya Plural, durante las últimas semanas la mayoría de pacientes que se encuentran a la espera de ingreso en el servicio de Urgencias del Parc Taulí reciben una carta firmada por la directora ejecutiva del centro vallesano, Cristina Carod, en la que se informa que "la disposición de recursos en el día de hoy obliga a hacer este ingreso en la Clínica del Vallès / Hospital General de Catalunya, situación prevista y de acuerdo con las directrices del Servei Català de la Salut, no habiendo otra alternativa". En el mismo documento, se indica a los pacientes que, una vez reciban el alta del centro al que hayan sido derivados, el seguimiento médico se realizará en los ambulatorios del Parc Taulí.

Para el sindicato médico, la derivación de pacientes del sistema público de salud a empresas sanitarias con ánimo de lucro es "inaceptable mientras haya recursos públicos infrautilizados". En este sentido, el delegado de MC en el Parc Taulí, Manuel Monteagudo, afirma que la asignación de pacientes de este hospital en los centros de IDCsalud "es constante durante todo el año", pero que por primera vez se está informando a los afectados que el traslado es consecuencia de la no disponibilidad de recursos. "Las urgencias se encuentran colapsadas, cada día hay entre 20 y 30 pacientes pendientes de ingreso cuando sólo en la octava planta tenemos 50 camas cerradas", asegura. Además, la acumulación de enfermos en los pasillos de urgencias a la espera de cama obliga a los médicos de planta a visitarlos en estas mismas zonas de paso, ya que "son pacientes que a efectos administrativos ya están ingresados", explica Monteagudo.

Transferencia de recursos
MC reprueba la actuación del centro sabadellense pero a la vez recuerda que la responsabilidad última es del Servei Català de la Salut (CatSalut) y de su "política de recortes en el sistema público y aumento de la contratación en los centros sanitarios privados".

Así, la organización destaca que mientras el presupuesto del Consorci Sanitari Parc Taulí (atención hospitalaria y especializada) ha pasado de 192,4 millones de euros en 2010 a 170,4 millones en 2013 (-12%), las contrataciones al grupo privado IDCsalut han aumentado de 71,1 millones en 2010 a 82 millones en 2013 (+ 15%), con un pico de facturación en 2012 cuando recibió 127 millones de euros del CatSalut, más que la mayoría de consorcios y fundaciones de titularidad pública, según datos oficiales del último Registro de convenios y contratos en el ámbito de la asistencia sanitaria pública del Servei Català de la Salut.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23108
'dj., 09/03/2015 - 10:47'
dt., 10/24/2017 - 12:34

MC acusa CiU d’actuar amb "desvergonyiment" perquè l’Estat legisli ‘ad hoc’ contra els metges en el conflicte pel preu de l’hora de guàrdia

Metges de Catalunya (MC) denuncia el "desvergonyiment" del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats per repetir la mateixa operació de l’any passat i presentar una esmena a l’articulat del Projecte de llei de pressupostos de l’Estat per al 2016 perquè al personal dels centres sanitaris concertats li sigui d’aplicació el règim de jornada i descansos de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut. El sindicat mèdic censura que un cop més el mateix grup polític "faci el joc a les patronals sanitàries i intenti aconseguir per via estatal una legislació 'ad hoc' que resolgui a favor seu allò que els tribunals de justícia neguen: que les hores de guàrdia mèdica s’abonin a un preu inferior a les hores ordinàries de treball".

Tot i que en el tràmit d’aprovació dels pressupostos de 2015 la mateixa esmena va ser rebutjada tant en el Congrés com en el Senat, el grup de CiU –virtualment trencat- insisteix a demanar al govern espanyol que apliqui una modificació legal perquè les  empreses concertades de la xarxa sanitària d’utilització pública (antiga XHUP) no hagin de pagar les hores de guàrdia mèdica al mateix preu que les hores ordinàries. Amb aquest moviment polític, CiU pretén satisfer les patronals del sector que han vist com una i altra vegada, tribunal rere tribunal, la justícia donava la raó a MC fins que el Tribunal Suprem ha establert el criteri definitiu: les hores d’atenció continuada de presència física s’han d’abonar, com a mínim, al mateix preu de l’hora de treball ordinària.

Per a MC, la voluntat reiterada de CiU i de les patronals de sortejar les resolucions judicials per la via de la reformulació de la legalitat vigent és un exemple de la "pitjor política" i demostra un "nul respecte per la justícia i per la separació de poders". A més, l’organització considera que en l’actual context polític és un "exercici d’hipocresia" que un grup polític que ambiciona un nou horitzó nacional per a Catalunya recorri a les corts espanyoles per aconseguir un marc legal favorable als seus interessos, alhora a que es tracta d’una actuació "poc intel·ligent" perquè suposa posar-se el col·lectiu mèdic en contra a les portes d’unes eleccions.

Tal com va fer l’any passat, el sindicat farà ús de tots els instruments i recursos a la seva disposició perquè l’esmena no passi el sedàs de la comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats, ni tampoc s’admeti a tràmit al Senat en cas que el grup parlamentari català torni a presentar-la per intentar que s’aprovi en la cambra de segona lectura.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23109
'dc., 09/09/2015 - 12:04'
dt., 10/24/2017 - 12:34

Duch: “No ens anirà mai bé fins que no fem un conveni mèdic”

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, considera imprescindible que la professió mèdica disposi d’una mesa de negociació pròpia que reguli les condicions laborals i professionals específiques del facultatiu, davant l’exhauriment de l’actual model de negociació col·lectiva, on els metges són minoria i veuen com altres professionals (no mèdics) decideixen sobre qüestions exclusives de la professió. “No ens anirà mai bé fins que no fem un conveni mèdic”, assegura Duch en una entrevista que publica aquesta setmana Gaceta Médica.

Per assolir aquesta vella reclamació sindical, Duch demana una reforma jurídica amb la creació d’una llei d’ordenació de la professió sanitària a Catalunya que deslligui els assumptes professionals dels laborals. “Em refereixo a aspectes com la carrera, la formació mèdica continuada, la jornada del metge, les guàrdies, etc. Aquestes condicions laborals, amb característiques tan específiques, només les té el col·lectiu mèdic”, assenyala.

Sobre els nous consorcis sanitaris de Lleida i de l’Hospital Clínic de Barcelona, Duch estableix diferències. “El de Lleida implica l’ICS i aquest fet suposa un fraccionament territorial (...). Som reticents perquè preveiem que, d’una banda, podria representar una retallada de llocs de treball i, de l’altra, vam veure que es perdria la transparència en la provisió d’aquests llocs. En canvi, no tenim cap objecció especial cap al consorci de l’Hospital Clínic perquè s’assembla molt a altres consorcis que ja existeixen a Barcelona. Per tant –afegeix– si els professionals d’aquest hospital hi estan d’acord, a nosaltres ens sembla bé”.

A banda d’això, Duch insisteix que la llei de l’ICS “permet donar tota l’autonomia necessària als àmbits territorials” sense que sigui obligatori fraccionar l’entitat i vincular-la a altres organitzacions, algunes de les quals pertanyen a la mateixa Generalitat. “Si totes aquestes empreses presten els mateixos serveis assistencials, tenen el mateix titular i el mateix propietari, la Generalitat, el més lògic es que formin part d’una única empresa”, afirma. En conseqüència, el sindicat proposa simplificar l’estructura sanitària i no incrementar la seva complexitat amb noves empreses sanitàries i consorcis.

Municipis
Amb relació a la futura planificació territorial dels recursos sanitaris, Duch alerta els ajuntaments perquè no repeteixin els errors del passat i projectin els seus equipaments sanitaris en funció de les necessitats del país i no dels “capricis” de cada municipi. “Els hem ofert assessorament i els hem invitat a reflexionar sobre el fet que molta culpa del desori que viu la sanitat catalana és de l’organització municipal, ja que cadascú ha volgut tirar cap a casa seva”, diu.

En aquest sentit, subratlla que hi ha una sobredotació d’estructures hospitalàries en el territori i posa com a exemples els hospitals de Reus, Olot i Berga, els quals tenen àrees que encara no s’han posat en funcionament. “Tot això representa una càrrega financera que s’ha de treure dels recursos assistencials”, lamenta Duch.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23110
'dt., 09/15/2015 - 17:22'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reclama a l’ICS que faciliti més informació als centres sobre la implantació de l’informe pediàtric als alumnes de P3

Metges de Catalunya (MC) ha demanat a l’Institut Català de la Salut (ICS) que informi de manera precisa als pediatres dels centres d’atenció primària (CAP) sobre la mesura que el Departament d’Ensenyament ha implantat aquest curs 2015-2016, segons la qual les escoles podran requerir a les famílies dels alumnes de P3 un informe mèdic, amb l’objectiu de facilitar la detecció i la intervenció dels docents en relació amb les necessitats educatives dels estudiants.

Els delegats del sindicat han constatat que la informació remesa als pediatres d’assistència primària és a hores d’ara “insuficient”, un fet que, segons MC, suposa una càrrega burocràtica afegida a l’activitat diària d’aquests professionals, “que no tenen les garanties suficients perquè, en cap cas, no es faci un mal ús de l’informe, ja sigui per part d’un progenitor sense la pàtria potestat del menor –en el supòsit de pares separats– o com a instrument que pot afavorir un tracte discriminatori a l’escola”.

Per aquest motiu, MC ha sol·licitat als serveis jurídics de l’ICS que informin i assessorin els pediatres respecte dels casos en què l’elaboració d’aquest informe mèdic pot suposar una vulneració de la Llei de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) o de la normativa europea sobre els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició (ARCO) reconeguts als titulars i propietaris d’aquestes dades. 

Societat Catalana de Pediatria
La iniciativa d’Ensenyament, que es duu a terme de manera coordinada amb el Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria (SCP), preveu que les escoles puguin demanar l’informe mèdic als alumnes de P3, tot i que els pares no tenen l’obligació de lliurar-lo.

Aquests nous informes, emesos per un pediatre, inclouen informació sobre factors biològics de risc, desenvolupament psicomotor i dèficits visuals o auditius, amb l’objectiu de detectar les diferències entre l’alumnat i prevenir, així, possibles desigualtats en l’aprenentatge.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23111
'dc., 09/16/2015 - 16:09'
dt., 10/24/2017 - 12:33

Lurdes Alonso, metgessa de família, nova secretària de Comunicació, Imatge i Protocol de MC

Lurdes Alonso, metgessa de família al centre d’atenció primària (CAP) Manso de Barcelona, és la nova secretària de Comunicació, Imatge i Protocol de Metges de Catalunya (MC), en substitució d’Ana Bellés que ha deixat el càrrec per jubilació a principis de setembre. El nomenament, designat pel secretari general del sindicat, Francesc Duch, ha estat ratificat aquest dimarts pel Consell Executiu de l'organització. 

Alonso, que compaginarà la direcció de la Secretaria de Comunicació amb la de Documentació i Recerca, ha manifestat la voluntat de continuar amb la línia encetada fins ara per la seva predecessora i potenciar la comunicació interna dels sectors professionals de MC amb els seus delegats en el territori.

Doctorada en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB), és especialista en medicina familiar i comunitària, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i responsable del projecte “Fulls per a pacients” de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23112
'dt., 09/22/2015 - 11:50'
dl., 05/15/2017 - 10:49

L’oferta de places de formació especialitzada a Catalunya és manté igual que l’any passat

El número de places de formació especialitzada pel sistema de residència que ofereixen els centres sanitaris de Catalunya aquest curs 2015-16 és pràcticament idèntic al de l’any passat. En total, la sanitat catalana disposa de 1.022 places formatives per a metges, farmacèutics, psicòlegs, químics, biòlegs i radiofísics, una plaça menys que en l’anterior convocatòria, segons l’ordre publicada al Boletín Oficial del Estado (BOE) per la qual s’aprova l’oferta de places i la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació sanitària especialitzada.

Catalunya continua sent la segona comunitat autònoma amb un major nombre de places de formació especialitzada per darrera de Madrid que n’ofereix 1.322, sense incloure-hi les d’infermeria. En el conjunt de tot l’Estat espanyol, l’oferta ha augmentat 132 places, fins a situar-se en 6.533 places formatives, el que representa un 2% més que el curs passat.

En xifres globals, medicina familiar i comunitària (281 places), pediatria (61 places) i anestesiologia i reanimació (54 places) són les especialitats que ofereixen més formació a Catalunya, com ja passava en l’anterior convocatòria. Fins i tot, en els dos primers casos guanyen places, dues i una, respectivament, mentre que anestesiologia és manté igual.

Les especialitats que registren un increment percentual més important a la sanitat catalana són angiologia i cirurgia vascular (+40%), cirurgia cardiovascular (+33,3%) i neurocirurgia (+33,3%). Per contra, les que perden més places són medicina nuclear (-33,3%), farmàcia hospitalària (-25%) i cirurgia plàstica i reparadora (-16,7%). Medicina del treball torna a tenir places de formació a Catalunya –en aquest cas una–, després de tres convocatòries consecutives sense oferir-ne cap.

Examen
Les proves selectives per accedir a les places de formació sanitària especialitzada es faran el dissabte 6 de febrer de 2016. El termini de presentació de sol·licituds per participar-hi s’ha obert aquest 21 de setembre i es tancarà el dia 30 del mateix mes.

Calendari complet de les proves selectives 2015-2016:

  • Termini de presentació de sol·licituds: Del 21 al 30 de setembre de 2015.
  • Exhibició de les relacions provisionals d'admesos: A partir del 16 de novembre de 2015.
  • Exhibició de les relacions definitives d'admesos: A partir del 5 de gener de 2016.
  • Data de l'examen: Dissabte, 6 de febrer de 2016.
  • Exhibició de les plantilles de respostes correctes: A partir del 15 de febrer de 2016.
  • Termini de reclamacions a les plantilles de respostes correctes: Dies 16, 17 i 18 de febrer de 2016.
  • Reunió de les comissions qualificadores per resoldre les reclamacions que s’hagin presentat: 1 de març de 2016.
  • Exhibició de les relacions provisionals de resultats: A partir del 8 de març de 2016.
  • Exhibició de les relacions definitives de resultats: A partir del 30 de març de 2016.
  • Actes d'assignació de places: A partir del 14 d'abril de 2016.
  • Termini per a la incorporació: Dies 26 i 27 de maig de 2016, ambdós inclosos.

sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23113
'dc., 09/23/2015 - 14:23'
dt., 10/24/2017 - 12:32

Resum de les propostes de salut dels programes electorals del 27S

El proper diumenge 27 de setembre, 5,5 milions de catalans estan cridats a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya 2015. Es tracta d’uns comicis diferents en què la clau nacional se superposa a la resta d’aspectes habituals del debat electoral i les propostes programàtiques. Tot i així, després de cinc anys consecutius d’ajustos i retallades; després de notòries polèmiques pel que, per a uns, és un procés de desmantellament i privatització i, per a altres, una instrumentalització política de la sanitat pública; després d’escàndols de presumpta corrupció en l’àmbit sanitari i de comissions parlamentàries d’investigació, el sistema públic de salut es fa un forat en els programes electorals dels set partits que concorren a aquestes eleccions.

Amb més o menys detall, amb propostes concretes o simples declaracions d’intencions, totes les formacions dediquen una part dels seus programes a la política sanitària que ha de reconduir el sistema als nivells de finançament, capacitat i qualitat anteriors a la crisi econòmica i a les retallades.

Metges de Catalunya (MC) presenta un resum de les propostes més destacades de cada partit en l’àmbit de la salut, segons s’extreuen dels seus respectius programes. No hi són totes, però sí que hi són les que el sindicat mèdic considera més rellevants per al futur immediat del sistema sanitari català i dels seus professionals.


Junts pel Sí Junts pel Sí (JxSí)
La candidatura que agrupa CDC, ERC i membres d’entitats sobiranistes i culturals de Catalunya, defineix un sistema de salut de cobertura pública universal, amb una cartera de serveis sostenible, equitativa i d’excel·lència basada en criteris de cost-eficiència.

JxSí afirma que aplicarà mesures que afavoreixin les professions sanitàries i crearà un marc normatiu (en l’ordenament jurídic del nou Estat Català) que aprofundeixi en la millora dels instruments de gestió i avaluació del sistema basats en la transparència i la independència.

Mentre es debaten els canvis i millores necessàries per quan s’assoleixi aquest nou Estat, JxSí aposta pel manteniment del model sanitari actual. El nou model s’ha de definir amb un pacte polític i de sector que s’orienti a establir un sistema de salut públic, universal, equitatiu i de qualitat, finançat pels impostos, que integri els serveis de salut i els sociosanitaris.

Pel que fa al finançament, JxSí, es compromet a millorar el pressupost de Salut per reduir el diferencial de despesa respecte a la UE-15 i a destinar més recursos per a l’atenció primària.

La candidatura sobiranista afirma que cercarà fórmules per a la recuperació de les condicions de treball dels professionals i per a la seva participació en la governança dels centres.

La paraula ‘salut’ apareix 55 vegades en el programa de JxSí.

La paraula ‘sanitat’ apareix 11 vegades en el programa de JxSí.

Programa complet de Junts pel Sí


CUP Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
La CUP planteja al seu programa un canvi total de model que passa perquè tot el sistema sanitari sigui de gestió pública directa. En aquest sentit, aposta per la derogació dels acords i convenis amb entitats privades perquè el sistema sigui 100% públic, de propietat i provisió. El model sanitari de la CUP és de control comunitari i sotmès a l’interès públic, per aquest motiu exclou la participació d’empreses amb ànim de lucre.

L’esquerra alternativa independentista presenta un programa de nacionalització dels serveis públics que comença per revertir el processos de privatització i desmantellament del sistema sanitari, i per aturar projectes com el consorci sanitari de Lleida, els plans funcionals de Tarragona i Terres de l’Ebre, el projecte CIMS de Girona, el pla VISC+ i la instrucció 5/2015 que permet l’activitat privada als centres del SISCAT.

Respecte a les llistes d’espera, la CUP preveu implantar un pla de xoc per reduir-les a la meitat obrint llits, serveis i quiròfans i ampliant la plantilla de professionals.

El model sanitari de la CUP es defineix en una nova Llei General de Salut de Catalunya que s’elabora amb la participació de tots els agents del sector i que situa l’atenció primària com a espai central de la planificació en salut, amb els CUAPs oberts 24 hores. Aquest nou model compte exclusivament amb treballadors públics i fa desaparèixer les patronals sanitàries.

La paraula ‘salut’ apareix 18 vegades en el programa de la CUP.

La paraula ‘sanitat’ apareix 10 vegades en el programa de la CUP.

Programa complet de la CUP


C's Ciutadans (C’s)
El sistema sanitari de C’s respecta la participació de les empreses  privades i els mutualistes, però amb els seus propis recursos i assumint  íntegrament els riscos. El partit defensa que la separació entre la sanitat  pública i privada sigui clara i per aquest motiu planteja integrar els  centres concertats com a públics a efectes del pressupost de Salut.

El programa de C’s preveu reformes per reforçar la sostenibilitat i l’eficiència en la gestió i per promoure l’estalvi i les economies d’escala. A més, vol revisar els criteris d’adjudicació de serveis als centres del SISCAT prioritzant els centres de l’ICS i els concertats sense ànim lucre, de manera que no es destini finançament públic per a la realització d’activitat privada quan hi hagi recursos públics infrautilitzats o quan suposi retardar l’activitat de l’assistència pública.

C’s proposa eliminar organismes del Departament de Salut sense valor assistencial afegit i amb aquest estalvi augmentar el pressupost (especialment el d’atenció primària) fins als nivells de despesa per càpita dels països del nostre entorn. A més, planteja reorganitzar els serveis i hospitals per concentrar l’activitat, obrir quiròfans a les tardes i establir un temps màxim d’espera als serveis d’urgències, tant per ser atès com per a l’estada màxima al box fins a ser ingressat a planta.

Pel que fa als professionals sanitaris, C’s promet millorar les condicions laborals i salarials, equiparant-les a la mitjana europea. La millora estaria associada a l’assoliment d’objectius de productivitat que comportarien incentius i fomentarien la dedicació exclusiva al servei públic. La contractació de nous treballadors descentralitzada i la participació d’aquests en la gestió i en la definició de la cartera de serveis també forment part de les propostes del partit.

El programa de salut de C’s abasta també l’àmbit estatal i proposa harmonitzar els sistemes sanitaris autonòmics perquè no hi hagi diferències de cobertura entre territoris, crear una targeta sanitària espanyola i dotar de més poder al Consell Interterritorial del SNS.

*No ha estat possible comptabilitzar el nombre de vegades que apareixen les paraules ‘salut’ i ‘sanitat’ en el programa de C’s a causa del format del document.

Programa complet de C’s
 

Catalunya Sí Que Es Pot Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP)
La candidatura de confluència de Podem, ICV, EUiA i Equo proposa  augmentar el percentatge del PIB dedicat a sanitat fins a nivells  europeus. Així, diuen, també es podrien recuperar les condicions laborals  i els sous anteriors a la crisi.

El model sanitari de CSQEP és públic, universal i equitatiu, per aquest  motiu no aplica el RD 16/2012, recupera els serveis externalitzats i  suprimeix els prepagaments farmacèutics. Aquest model quedaria definit en una nova Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC).

La candidatura d’esquerres planteja un pla de xoc contra les llistes d’espera que doni més control a l’AP, reobri llits, quiròfans i serveis i aturi les derivacions de recursos i pacients dels serveis públics als privats amb ànim de lucre que quedarien exclosos dels concerts i convenis subscrits amb el CatSalut.

CSQEP promet recuperar en tres anys les pèrdues generades per les retallades i incrementar el pressupost de primària fins al 17% del total de Salut el 2016 i fins al 25% a mig termini. També proposa la recuperació del personal i la seva participació en la gestió com a garantia de control i transparència.

La paraula ‘salut’ apareix 179 vegades al programa de CSQEP.

La paraula ‘sanitat’ apareix 27 vegades al programa de CSQEP.

Programa complet de CSQEP


PSC Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
El PSC vol una sanitat universal i equitativa amb una atenció primària  enfortida i amb més capacitat resolutiva. El partit proposa un pla de xoc  contra les llistes d’espera, l’establiment de la figura del Defensor del  Pacient a cada centre hospitalari i noves mesures per a la transparència i  el retiment de comptes.

El model sanitari socialista es basa en una nova Llei de Salut de  Catalunya que limiti les empreses privades no sanitàries a línies de serveis no sanitaris, que simplifiqui l’administració sanitària i que defineixi codis ètics per als gestors i els professionals i un nou marc normatiu sobre incompatibilitats d’alts càrrecs.

El PSC promet blindar l’ICS, no obrir més concursos per gestionar àrees bàsiques de salut i reclamar a l’Estat el traspàs del patrimoni de la Seguretat Social de tots els centres.

Respecte als professionals sanitaris, defensa la recuperació de les condicions laborals i salarials, l’establiment d’un sistema comú de carrera professional i d’un nou model retributiu fixant una proporció màxima d’1 a 10 entre el seu més baix i el més alt.

La paraula ‘salut’ apareix 27 vegades en el programa del PSC.

La paraula ‘sanitat’ apareix 1 vegada en el programa del PSC.

Programa complet del PSC


PP Partit Popular de Catalunya (PP)
El PP promet destinar més del 80% de la despesa no financera disponible  a Educació, Sanitat, Serveis Socials i dependència. Advoca pel dret del  pacient a la segona opinió mèdica i proposa que la contractació  d’assegurances sanitàries privades es pugui desgravar un 20% en la  declaració de la renda.

El partit del govern central planteja un reforç de la sanitat pública per  oferir terminis d’espera raonables i proposa un pla de reordenació de les urgències i una partida extraordinària per a la seva descongestió.

Pel que fa als treballadors del sistema, preveu un pla de carrera professional per a cada nivell amb criteris de promoció, trasllat i retribució, i una llei de racionalització de sous d’alts càrrecs que eviti el cobrament de dietes per reunions i limiti els salaris dels directius.

La paraula ‘salut’ apareix 1 vegada en el programa del PP.

La paraula ‘sanitat’ apareix 4 vegades en el programa del PP.

Programa complet del PP


UDCUnió Democràtica de Catalunya (UDC)
Després de 37 anys d'aliança amb CDC, UDC concorrerà per primer cop en solitari a les eleccions catalanes. El seu programa electoral de salut dóna continuïtat al model sanitari actual amb col·laboració publicoprivada i més protagonisme a les entitats d’assegurança privada, oferint una desgravació fiscal per la subscripció de pòlisses.

UDC vol reforçar el dret dels pacients a triar metge i infermera i el dels professionals a participar en la gestió. Per augmentar el finançament, planteja la reclamació d’aportacions econòmiques a l’Estat espanyol per poder desenvolupar plenament les competències.

La lluita contra la precarietat dels professionals, l’establiment d’un marc retributiu equiparable a la mitjana europea i la potenciació del Consell Assessor de la Professió Mèdica i d’Infermeria també formen part de les mesures de UDC.

La paraula ‘salut’ apareix 22 vegades en el programa d’UDC.

La paraula ‘sanitat’ apareix 4 vegades en el programa d’UDC.

Programa complet d’UDC

 

[QUADRE COMPARATIU DE MESURES DESTACADES]


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23114
'dj., 10/01/2015 - 14:24'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Suspenso sin paliativos de Boi Ruiz al frente de Salut

Los médicos suspenden con un 2 la gestión de Boi Ruiz al frente del Departament de Salut en la legislatura que acaba de finalizar y que comprende el periodo 2012-2015. Según los resultados de la encuesta web de Metges de Catalunya (MC), la nota media del total de votaciones se sitúa en un 2, aunque la valoración mayoritaria ha sido el 0, nota que se ha llevado el 45% de los votos, a gran distancia de la siguiente puntuación, el 1, que acumula el 12,5%.

La política sanitaria de Boi Ruiz en su segundo mandato como consejero de Salut no llega al aprobado según los médicos. El 79% de los facultativos valoran entre 0 y 4 su gestión durante los últimos tres años, mientras que sólo un 21% lo aprueba.

La gestión de Ruiz al frente de la consejería con más presupuesto de la Generalitat de Catalunya ha mantenido la misma tónica de su anterior mandato (2010-2012) y ha estado marcada por los recortes presupuestarios, el cierre de servicios y recursos, las acusaciones de privatización del sistema sanitario, el planteamiento de polémicos proyectos de reordenación territorial (consorcio sanitario de Lleida, proyecto CIMS de Girona y los planes funcionales de Tarragona y Tierras del Ebro) y la profundización judicial de los presuntos casos de corrupción ligados a la sanidad que llevaron a la creación en 2013 de una comisión parlamentaria de investigación sobre la gestión en el ámbito sanitario y las relaciones entre el sector público sanitario y las empresas.

En cuanto a sus relaciones con los profesionales médicos, Boi Ruiz no ha atendido las reivindicaciones del colectivo de participación en la gestión para contribuir a que los ajustes no afecten a la calidad asistencial, ni tampoco ha dado ningún paso para constituir una mesa de negociación única para los facultativos que desemboque en un convenio médico.

Los facultativos, además, se sienten engañados por el incumplimiento de la promesa de resolución de la precariedad laboral por la vía del aplantillamiento que afecta a los médicos eventuales, y continúan en un estado de enojo por la pérdida salarial acumulada en los últimos cinco años (30% de media y en algunos casos superior) y por el hecho de ser los únicos profesionales del sector público a los que se les mantienen los recortes.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23115
'dl., 10/05/2015 - 11:16'
dt., 10/24/2017 - 12:31

MC repulsa el bombardeig d’un hospital de Metges Sense Fronteres a l’Afganistan

Metges de Catalunya (MC) repulsa i condemna les forces armades de l’Afganistan i el Estats Units d’Amèrica (EUA) que aquest cap de setmana han estat responsables d’un bombardeig a un hospital propietat de Metges Sense Fronteres (MSF) a la ciutat de Kunduz, al nord de l’Afganistan, que ha acabat amb la vida de 12 cooperants i 10 pacients, a més de causar ferides de diversa consideració a 37 persones, 19 de les quals membres de l’organització.

El sindicat mèdic considera l’atac una "atrocitat injustificable" i se suma a l’exigència de MSF perquè es dugui a terme una investigació internacional, independent i transparent, que esclareixi totes les circumstàncies del bombardeig.

MC, que compta entre els seus membres amb cooperants i fundadors de MSF a l’Estat espanyol, transmet el seu condol i solidaritat als familiars de les víctimes i al conjunt de l’organització, "un exemple d’acció humanitària real, efectiva i valenta que és motiu d’orgull per a tots els professionals de la medicina".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23116
'dc., 10/07/2015 - 16:32'
dt., 10/24/2017 - 12:30

Duch insta el pròxim Govern a recuperar el pressupost previ a les retallades i a cedir la gestió clínica al metge

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha llançat un missatge diàfan al futur Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de reflotar la sanitat catalana després de cinc anys d’austeritat: “Sigui quin sigui el futur polític del país, el sistema necessita recuperar el pressupost previ a les retallades i cedir el pilotatge de la gestió al metge. Aquest ha de ser el desafiament per al pròxim executiu català”, afirma en un article publicat aquest dilluns a la revista mensual El Economista Catalunya (vegeu pàgina 30).

Per a Duch, l’arribada de Boi Ruiz al capdavant de la conselleria de Salut “ha sacsejat” l’estructura sanitària, fins al punt de fer “trontollar” el mateix sistema per culpa de les “dràstiques” retallades que s’han aplicat. No obstant això, assegura que “el compromís ètic, la vocació i el sobreesforç dels professionals han permès mantenir ferm els seus fonaments i, malgrat la reducció d’un total de 1.408 milions d’euros (...) s’han mantingut, o fins i tot millorat, els indicadors sanitaris i de satisfacció de l’usuari”.

De tota manera, explica que l’assistència se n’ha ressentit i, com a exemple, cita el tancament de 750 llits d’hospitalització i de 66 punts d’atenció continuada a l’atenció primària, l’increment de les llistes d’espera, la cronificació de la saturació de les consultes i dels serveis d’urgència, i també, encara que d’una manera desigual, l’obsolescència de l’utillatge sanitari i d’algunes instal·lacions.

A més, critica l’estratègia del Departament de Salut d’intentar preservar el servei “a expenses de la sobreexplotació dels seus professionals i de retallar sous i condicions laborals”, una decisió que, assevera, ha comportat un increment de la precarietat contractual i una reducció dels efectius humans. 

Boi Ruiz
Duch s’ha expressat en els mateixos termes al diari El Periódico, on ha qualificat de “negatiu” el balanç de l’últim mandat del conseller Boi Ruiz i ha coincidit amb altres veus del sector en reclamar més diners per a la sanitat pública. 

Una altra de les peticions que ha fet al futur Govern és potenciar el paper de l’atenció primària dins del sistema i, per assolir aquest objectiu, Duch ha reclamat, en declaracions a Diario Médico, invertir la tendència progressivament decreixent del pressupost assignat al primer nivell assistencial, que ha passat de representar un 16,1% del total de la despesa del Servei Català de la Salut (CatSalut) l’any 2010 a un 14,6 l’any 2014, al contrari del que passa amb altres partides funcionals de la sanitat pública que continuen creixent. 

Així mateix, ha exigit a l’executiu català que aturi el desenvolupament d’aquelles estructures integrades i d’assignació capitativa per territori que comportin una subordinació econòmica de l’atenció primària a l’hospital de referència.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23117
'dj., 10/08/2015 - 17:22'
dt., 10/24/2017 - 12:29

MC se une a la manifestación contra los recortes convocada por la CESM el 21O ante el Ministerio de Sanidad

Metges de Catalunya (MC) participará el próximo 21 de octubre en la manifestación que ha convocado la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) ante el Ministerio de Sanidad, en Madrid, para protestar contra la perpetuación de los recortes sanitarios y contra el incumplimiento "reiterado" del acuerdo profesional suscrito en 2013 con el gobierno español, según el cual el ejecutivo se comprometía, entre otros puntos, a impulsar un Pacto de Estado por la Sanidad, definir un nuevo modelo de financiación sanitaria estable y suficiente, recuperar las pérdidas salariales del médico provocadas por la crisis y fomentar la participación médica en la gestión clínica.

Delegados del sindicato se desplazarán a la capital española para sumarse a la protesta que comenzará a las 13.00 horas en la plaza de Cibeles y recorrerá el Paseo del Prado hasta llegar a la sede del ministerio, donde una representación médica entregará a Sanidad un documento reivindicativo centrado en tres puntos: la recuperación de las retribuciones básicas previas al inicio de los recortes, la lucha contra la precariedad laboral (supresión de los contratos a tiempo parcial, convocatoria de ofertas de empleo público al menos cada dos años y cobertura total de las plazas vacantes) y la retirada del actual borrador de Real Decreto sobre Unidades de Gestión Clínica, ya que no recoge el liderazgo de los profesionales médicos, ni prevé que sus direcciones sean elegidas por concurso público, en función de los méritos y las capacidades de los candidatos.

El presidente de la CESM, Albert Tomàs, que también ocupa la Presidencia de MC, ha manifestado este miércoles en rueda de prensa que, si Sanidad no responde a las demandas de los médicos, la organización confederal no descarta emprender nuevas acciones de protesta incluida la huelga, aunque ha matizado que a los facultativos no les gusta este tipo de medida "porque no son conflictivos". Con todo, ha asegurado que la profesión "luchará" con todas las herramientas que tiene a su alcance para restituir los derechos salariales y profesionales que ha perdido en los últimos años.

Tomàs ha explicado que el Sistema Nacional de Salud (SNS) siempre ha sido infrafinanciado, "pero las partidas sanitarias siempre iban creciendo". De hecho, entre los años 2007 y 2010, el presupuesto total de las comunidades autónomas en salud ha aumentado un 14%, pasando de los 52.300 millones de euros a 59.700 millones. Sin embargo, ha lamentado que la situación haya cambiado en los últimos cinco años, en los que la sanidad pública ha perdido un 10% del presupuesto y se ha situado por debajo de los niveles de 2008, con poco más de 54.000 millones de euros.

"Con la llegada de la crisis, [los políticos] han cometido un error al recortar donde no tenían que haber recortado, la sanidad", ha espetado Tomàs, que se ha mostrado muy crítico con la clase dirigente: "Todo esto pasa porque estamos gestionados por personas que no son médicos. Si los políticos gestores no son capaces, que dejen a los médicos gestionar, porque seguro que lo hacemos mejor".

Apoyos
Además de MC y del resto de sindicatos médicos del Estado, la CESM también ha recibido el apoyo del resto de organizaciones que integran el Foro de la Profesión Médica (Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos, Federación de Asociaciones Científico Médicas, Conferencia Nacional de Decanos de Facultades de Medicina y el Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina), que se han sumado a la manifestación para hacer visible su malestar con Sanidad ante el incumplimiento del pacto de 2013.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23118
'dv., 10/16/2015 - 11:35'
dt., 10/24/2017 - 12:28

Tomàs accedeix a la vicepresidència del sindicat mèdic europeu amb l’objectiu d’equiparar les condicions laborals dels metges

El president de Metges de Catalunya (MC) i de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), Albert Tomàs, ha estat elegit vicepresident primer de la Federació Europea de Metges Assalariats (FEMS, per les seves sigles en francès), després de la renovació de la junta directiva d’aquesta organització mèdica que ha tingut lloc en la seva reunió semestral celebrada el cap de setmana passat a Polònia.

Tomàs, que passa a formar part de l’equip executiu de la FEMS juntament amb el president Enrico Reginato (Itàlia) i el vicepresident segon Serdar Dalkilic (França), s’ha proposat com a objectiu de la legislatura presentar un document de bases a la Comissió Europea que serveixi per equiparar les condicions laborals dels metges europeus, mitjançant l’aplicació de directives d’obligat compliment a tots els països membres. “Es tracta –explica– de trobar un mínim comú denominador en matèries bàsiques com la jornada laboral, les guàrdies o la carrera professional i configurar una espècie de conveni europeu”.

Un tema a part són les retribucions mèdiques. Les primeres dades d’un sondeig que ha fet la FEMS entre els metges dels diferents sistemes sanitaris europeus revelen diferències molt significatives. Mentre el salari mitjà brut d’un facultatiu belga oscil·la entre els 8.000 i els 14.000 euros, el d’un romanès no arriba als 600 euros i el d’un espanyol se situa en la zona mitja-baixa de la taula, amb un sou de 2.700 euros. “És evident que no podem homogeneïtzar els sous dels metges europeus perquè depenen enormement del nivell de vida de cada país, però sí que podem trobar una fórmula comuna que serveixi de referència per establir un mínim salarial mèdic, d’acord amb la seva responsabilitat professional”, afirma Tomàs.

La FEMS, integrada per membres dels sindicats i de les entitats mèdiques més representatives de tots els països de la Unió Europea, té representació en el Comitè Permanent de Metges Europeus, l’organisme que agrupa les organitzacions mèdiques dels Estats membres i d’altres països associats. Aquest comitè té interlocució directa amb la Comissió Europea per debatre i aportar les seves opinions sobre aquells aspectes que afecten la professió mèdica.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23119
'dc., 10/21/2015 - 21:01'
dt., 10/24/2017 - 12:28

MC demana als governs català i espanyol un “pla de rescat sanitari” per reflotar el sistema

Metges de Catalunya (MC) reclama als pròxims governs català i espanyol un “pla de rescat sanitari” per intentar reflotar el sistema, després de cinc anys de “duríssimes” retallades que han comportat una reducció del pressupost de salut del 14% a Catalunya i del 10% en el conjunt de l’Estat. El sindicat defensa que aquesta iniciativa ha de pivotar sobre cinc eixos fonamentals: la recuperació de la despesa sanitària prèvia a les polítiques d’austeritat, la restitució de les plantilles sanitàries, l’eradicació de la precarietat laboral en el sector, el rescabalament de les pèrdues salarials dels professionals i el reconeixement del lideratge mèdic en la gestió clínica.

Per assolir aquests objectius, MC demana a les administracions que “prioritzin les partides sanitàries i incrementin el percentatge del producte interior brut (PIB) que destinen a la sanitat pública”, que en el cas de Catalunya és del 4,7% i en el d’Espanya, del 5,9%, segons les darreres dades del Ministeri de Sanitat corresponents a l’any 2013. “Aquestes xifres encara estan molt lluny del 7,5% de mitjana que destina l’Europa dels Quinze”, lamenta l’organització, en referència als barems recollits en la publicació Health Data 2014 de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).

El sindicat argumenta que aquestes restriccions pressupostàries, agreujades pels efectes de la crisi econòmica, han deixat la sanitat catalana “sota mínims”, amb una despesa sanitària per habitant per sota dels nivells de 2007 que “fa inviable recuperar les constants vitals bàsiques del sistema”.

Madrid
MC reivindica el “pla de rescat sanitari” el mateix dia en què una trentena de delegats del sindicat han participat en la concentració convocada aquest dimecres per la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) a les portes del Ministeri de Sanitat, a Madrid, per protestar contra la “perpetuació” de les retallades sanitàries i l’incompliment de l’acord professional subscrit l’any 2013 amb el govern espanyol, segons el qual l’executiu central es comprometia, entre altres punts, a impulsar un Pacte d’Estat per la Sanitat, definir un nou model de finançament sanitari estable i suficient, reconèixer el paper singular del metge en la gestió assistencial i recuperar les pèrdues salarials dels facultatius provocades per la crisi.

La representació del sindicat, encapçalada pel seu president i el seu secretari general, Albert Tomàs i Francesc Duch, respectivament, s’ha manifestat sota el lema “Pel lideratge i la dignitat dels metges de la sanitat pública”, fent onejar banderes de MC i senyeres catalanes, i fent sonar xiulets per expressar el seu desacord amb les polítiques sanitàries dels governs català i espanyol.


>>> Galeria d'imatges


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23120
'dl., 10/26/2015 - 18:54'
dt., 10/24/2017 - 12:27

MC, satisfet amb la decisió de Sanitat de deixar en mans del metge la prescripció de medicaments amb recepta

Metges de Catalunya (MC) celebra que el Ministeri de Sanitat hagi entrat en raó i hagi modificat in extremis, i gràcies a la mobilització dels facultatius, el contingut del decret que preveia la prescripció infermera de determinats medicaments subjectes a recepta. Finalment, el text aprovat divendres passat pel Consell de Ministres estableix que la responsabilitat del diagnòstic, el tractament i la prescripció és exclusiva del metge i, alhora, regula que l’infermer pugui indicar, usar i autoritzar la dispensació de fàrmacs de lliure dispensació –aquells que es poden adquirir a les oficines de farmàcia sense recepta– i de productes sanitaris per a cures. Fins ara, els infermers no estaven habilitats legalment per fer aquest tipus de dispensació.

Pel que fa als medicaments que requereixen recepta mèdica, el decret precisa que l’infermer només podrà suggerir canvis farmacològics adaptats al curs clínic del pacient, que hauran de ser prèviament avaluats i prescrits pel metge. Per al desenvolupament d’aquestes actuacions, els professionals d’infermeria hauran d’acreditar una formació específica i seguir els protocols o les guies de pràctica clínica i assistencial que determini el metge, que en farà el seguiment “als efectes de la seva adequació, així com de la seguretat del procés i de l’efectivitat aconseguida pel tractament”. 

Aquests protocols i guies seran consensuats en el si de la Comissió Permanent de Farmàcia del Consejo Interterritorial dels Sistema Nacional de Salud, amb la participació de les organitzacions col·legials de metges i d’infermers.

Crítiques
Després de sis anys de debats i de gestació, MC critica que el govern espanyol hagi regulat l’ús de fàrmacs per part d’infermeria amb un decret llei –un procés excepcional per a situacions d’urgència legislativa– i a les portes de la dissolució de les Corts prevista per a aquest dimarts, quan es publicarà el decret de convocatòria d’eleccions generals del  proper 20 de desembre.

A banda d’això, el sindicat lamenta que sectors vinculats a la comercialització dels cursos formatius d’infermeria i a les assegurances (el decret obliga els infermers que vulguin indicar fàrmacs a tenir una assegurança de responsabilitat professional per cobrir les possibles contingències derivades de la nova responsabilitat) hagin pressionat el Ministeri de Sanitat per accelerar l’aprovació de la normativa, “en uns moments de provisionalitat política”.

Aplicació
Una vegada el decret entri en vigor, MC demanarà al Departament de Salut que el desplegui amb celeritat, per posar fi a la situació irregular de prescripció per delegació que ara s’aplica a l’Institut Català de la Salut (ICS) i a altres proveïdors del sistema sanitari català, mitjançant el programa informàtic e-CAP que permet suplantar la identitat del metge i prescriure medicaments amb el seu nom i la seva signatura electrònica. 

Segons el sindicat, el nou decret vindrà a clarificar les responsabilitats judicials que fins ara quedaven desdibuixades entre el metge que delegava la funció i l’infermer que l’assumia.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23121
'dt., 10/27/2015 - 18:21'
dt., 10/24/2017 - 12:26

La Fundació Metges i SEMERGEN signen un conveni de col·laboració per promoure la formació del facultatiu d’atenció primària

La Fundació Metges, del sindicat Metges de Catalunya (MC), i la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN) han signat aquest dilluns, a Madrid, un conveni marc de col·laboració entre les dues entitats per promoure i organitzar cursos de formació continuada, tant en la modalitat presencial com a distància, adreçats als professionals de la medicina del primer nivell assistencial.

Gràcies a aquest acord, els afiliats de MC i els associats de SEMERGEN podran gaudir de condicions avantatjoses per cursar els programes formatius que organitzin conjuntament les dues institucions. Un dels primers cursos que es posarà en marxa aquest any sota aquest conveni serà el de “Radiologia bàsica per a metges no radiòlegs”, que es farà a Lleida, Girona i Tarragona. 

L’acord, signat pel secretari de la Fundació Metges i el president de SEMERGEN, Francesc Duch i José Luis Llisterri, respectivament, té una vigència d’un any, però les dues parts ja han expressat la seva voluntat d’allargar-lo en el temps.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23122
'dc., 10/28/2015 - 13:01'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Metges de Catalunya pide al TSJC la nulidad del I Convenio colectivo de la red sanitaria concertada

Metges de Catalunya (MC) ha presentado este miércoles ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) una demanda de impugnación del I Convenio Colectivo de trabajo de los hospitales de agudos, centros de atención primaria, centros sociosanitarios y centros de salud mental concertados con el Servei Català de la Salut (CatSalut), en vigor desde el día 1 de mayo de 2015. Delegados del sector han acompañado al sindicato a presentar la querella que se formula contra las entidades firmantes del pacto -patronales Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) y sindicatos CCOO, UGT y SATSE-, solicita al tribunal que declare su nulidad al haber excluido de su negociación y redacción final a MC, lo que ha supuesto la vulneración de su derecho a la libertad sindical y un grave perjuicio para las condiciones laborales y retributivas del colectivo médico. Asimismo, la organización sustenta la petición de nulidad en el incumplimiento de la ley, en concreto del Estatuto de los Trabajadores, la Constitución española y la Carta Social Europea, que, a su juicio, conlleva el articulado del convenio.

En el texto de la demanda, el sindicato médico hace un repaso histórico del proceso de negociación que ha conducido al establecimiento del nuevo convenio colectivo de trabajo de los centros sanitarios concertados desde la pérdida de la ultraactividad del anterior marco de relaciones laborales (VII Convenio Colectivo de la XHUP y de los centros de atención primaria concertados 2005-2008). MC concluye que, durante la fase decisiva de la negociación y en el momento de redactar las cláusulas del convenio, la organización fue excluida y este hecho ha supuesto una vulneración de su derecho a la libertad sindical en la vertiente de negociación colectiva.

La ausencia del único sindicato médico que formaba parte de la comisión negociadora ha deparado la presencia en el redactado definitivo de agravios y medidas contrarias a la ley que perjudican al conjunto de trabajadores de la red sanitaria concertada y muy especialmente a los facultativos. El acuerdo suscrito por las patronales, los sindicatos de clase y SATSE no regula el régimen de jornada de trabajo y descansos del personal sanitario (un 85% de los 50.000 trabajadores que se encuentran bajo el paraguas del convenio) y deja en manos de las empresas la posibilidad de fijar jornadas más largas y de compactar y acumular los descansos. Además, establece para los médicos 20 horas más de jornada anual que para el resto de trabajadores y los priva de dos días de libre disposición que sí gozan los otros grupos profesionales.

Por otra parte, contra las sentencias judiciales ganadas por MC, el convenio fija un precio de hora de guardia médica inferior al precio de hora ordinaria. Y este no es el único agravio retributivo que sufren los médicos, ya que son casi de manera exclusiva el único colectivo que no experimenta ningún aumento salarial real, según el sistema de aplicación del incremento retributivo previsto en el propio documento.

Para la organización, el marco de relaciones laborales impugnado también vulnera el principio de igualdad y no discriminación por razón de género garantizado por la Constitución. El convenio no establece ninguna medida dirigida a promover la igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres en el ámbito laboral y no prevé el deber legal de negociar planes de igualdad en las empresas de más de 250 trabajadores.

MC cuestiona la legalidad de todas estas medidas así como de la exclusión del sindicato de todas las comisiones de seguimiento y trabajo derivadas del convenio (comisión paritaria, comisión sectorial de la profesión médica, comisión sectorial de empleo e igualdad y comisión sectorial de clasificación profesional) que supone, nuevamente, la usurpación de su derecho a la libertad sindical.

Ámbito de aplicación
El convenio colectivo de trabajo de los centros sanitarios concertados se aplica en 49 hospitales de agudos, 80 centros de atención primaria (CAP), 96 centros sociosanitarios y 25 centros de salud mental del sistema sanitario integral de utilización pública de Cataluña (SISCAT) que agrupan alrededor de 50.000 trabajadores.


>>> Galería de imágenes


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23123
'dc., 10/28/2015 - 17:54'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC pide a Salut que abra una "investigación" para esclarecer las muertes en el Hospital Vall d'Hebron atribuidas a los recortes

Metges de Catalunya (MC) pide al Departament de Salut que abra una "investigación en profundidad" para esclarecer los hechos que ha denunciado este miércoles a La Vanguardia el jefe de servicio de cirugía cardiovascular del Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Manuel Galiñanes, que atribuye a los recortes sanitarios la muerte de dos pacientes durante el pasado mes de agosto.

Según este especialista cardíaco, en su servicio se hacían habitualmente 15 intervenciones quirúrgicas semanales, pero en julio y agosto las directrices cambiaron y solo se programaron dos o tres por semana y esta disminución comportó, a su juicio, consecuencias dramáticas.

Ante esta denuncia, que Galiñanes ha presentado ante el Síndic de Greuges y el Institut Català de la Salut (ICS), MC exige a Salut conocer el detalle de cuáles eran los recursos humanos y técnicos del hospital para atender la cirugía cardiaca este verano, y solicita a la dirección gerencia del centro que revise los criterios de contratación del personal facultativo destinado a reducir las listas de espera de esta patología.

Además, reclama a Salut que verifique si el actual modelo de gestión de acceso a las intervenciones quirúrgicas prioriza el criterio clínico por encima de cualquier contingencia económica u organizativa, tal como ha reclamado en más de una ocasión MC.

Listas de espera
El sindicato destapó en mayo de 2013 las largas listas de espera para intervenciones de corazón que registraban los hospitales de Bellvitge y Vall d'Hebron de Barcelona, que entonces era de 16 meses de media, cuando el tiempo de espera máximo garantizado era de tres meses.

En un principio, Salut negó los datos publicados por MC, pero nueve meses más tarde reconoció con hechos la denuncia realizada por el sindicato y confirmó que, durante el 2013, había reabierto diariamente por las tardes un quirófano del Hospital Vall de Hebrón, con el único objetivo de reducir las demoras de la cirugía cardiaca. Igualmente, anunció que se había incrementado la actividad quirúrgica del Hospital de Bellvitge y que se habían derivado pacientes de este centro al Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona para aliviar las esperas.

Posteriormente, el departamento aprobó un Plan director de cirugía cardiaca elaborado conjuntamente con la Sociedad Catalana de Cardiología y la Sociedad Catalana de Cirugía Cardíaca.

 


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23124
'dj., 10/29/2015 - 12:02'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC obre el termini per reclamar el pagament de les guàrdies de 2014 a preu d'hora ordinària

El servei jurídic de Metges de Catalunya (MC) ha obert el termini perquè els facultatius de la xarxa sanitària concertada puguin reclamar que les jornades d’atenció continuada (guàrdies de presència) realitzades l’any 2014 siguin abonades al mateix preu que l’hora ordinària.

Amb la signatura de diferents pactes en el si dels centres durant l’any 2013 i amb l’establiment del I Conveni Col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), les patronals sanitàries s’obstinen a menystenir la professió mèdica negant-li els drets que els tribunals li han reconegut respecte al preu de l’hora de guàrdia mèdica.

Atenent a aquests drets, les persones interessades en interposar la reclamació poden posar-se en contacte amb el sindicat per mitjà del correu electrònic lex@metgesdecatalunya.cat per rebre la informació sobre la documentació necessària per iniciar el procediment judicial. MC acceptarà sol·licituds fins al dia 20 de novembre.

El sindicat avisa que només podran presentar la reclamació els facultatius que en el seu centre de treball no s’hagi signat un acord o conveni específic sobre el preu de l’hora de guàrdia, o bé que l’acord subscrit no contempli els metges amb jornades parcials i guàrdies.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23125
'dl., 11/02/2015 - 18:10'
dt., 10/24/2017 - 12:25

MC es presenta com a acusació particular en la denúncia pel cas del CAP Muralles de Tarragona

Metges de Catalunya (MC) s’ha presentat com a acusació particular en la denúncia que ha fet la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a la Fiscalia Provincial de Tarragona per presumptes irregularitats en l’adjudicació de la gestió del Centre d’Atenció Primària (CAP) Muralles a la societat Muralles Salut SLP, ja que considera que els facultatius de l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), anterior gestora del centre, han resultat “directament perjudicats” per aquesta concessió.

El sindicat argumenta que, des de l’any 2013, el col·lectiu mèdic de GiPSS no percep el complement variable per objectius (DPO) que està supeditat a l’equilibri pressupostari de l’empresa i ho atribueix a la disminució notable dels ingressos que ha patit l’entitat –un 24% del seu pressupost–, en no presentar-se a la licitació del CAP Muralles i perdre’n la seva gestió. Per aquest motiu, MC reclama a GiPSS que rescabali econòmicament els seus treballadors, si finalment la Fiscalia decreta que l’adjudicació va ser irregular.

Els fets es remunten l’any 2012, quan el Servei Català de la Salut (CatSalut) va obrir un concurs per gestionar el CAP Muralles, el qual havia estat gestionat fins aleshores per GiPSS que va decidir no presentar-s’hi. En aquell moment, el gerent de l’empresa pública tarragonina era Xavier Bria, metge d’atenció primària que abans havia dirigit l’Equip d’Atenció Primària (EAP) del CAP Muralles durant gairebé set anys.

Finalment, Muralles Salut SLP –societat limitada professional creada per un grup d’empleats del CAP Muralles– es fa amb la gestió del centre l’abril de 2013. L’agost d’aquest mateix any, el Govern decideix fusionar les gerències de GiPSS i de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la demarcació de Tarragona en una gerència única i, al mateix temps, Bria és cessat del seu càrrec prèvia indemnització.

Al setembre de 2013, l’exgerent de GiPSS es reincorpora a la seva plaça de facultatiu al CAP Muralles i cinc mesos més tard, al febrer de 2014, Bria apareix al registre mercantil com un dels accionistes majoritaris de la nova societat gestora del centre.

Ara, la Fiscalia investiga si aquesta relació de fets és casual o, si per contra, darrera d’aquestes operacions hi podria haver un presumpte delicte de negociacions prohibides per empleats públics i ús d’informació privilegiada, infraccions per les quals Bria està imputat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23126
'dc., 11/04/2015 - 12:58'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC insta Salut a retirar la guia que permet fer diagnòstics mèdics al personal d'infermeria del SEM

Metges de Catalunya (MC) ha lliurat aquest dimecres una petició formal al Departament de Salut perquè "retiri i deixi sense efectes" la 'Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries', elaborada per l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i publicada l’abril de 2015, que dóna instruccions al personal d’infermeria de les ambulàncies per determinar diagnòstics i indicar tractaments terapèutics, competències que són "pròpies i exclusives dels metges", segons el cos de lleis que defineixen les atribucions dels professionals sanitaris.

El sindicat mèdic reclama a la conselleria de Salut que la prestació assistencial del SEM "es porti a terme en les condicions de garantia que la legislació estableix". En aquest sentit, l’organització addueix que la guia que orienta els infermers en el diagnòstic, prescripció i tractament a pacients en situacions crítiques o de risc potencial, no té en compte la principal norma de definició de competències, la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS), ni altres textos legals en els quals "queda palès que només un metge està capacitat legalment per certificar l’estat de salut d'una persona i és l’únic competent per efectuar un diagnòstic".

Per a MC, metges i infermers "comparteixen elements comuns i és innegable que existeix un àmbit de col·laboració estreta", però, a la llum de la normativa, és "clar i contundent" que als facultatius els correspon en exclusiva la realització del diagnòstic i el tractament dels pacients. Així mateix, el sindicat considera "imprudent" que a la guia s’afirmi que es proporciona un marc professional i legal d’actuació al personal d’infermeria, ja que, segons adverteix, si a un professional que no hi té les competències se l’habilita per diagnosticar i prescriure fàrmacs, es posa en risc a la ciutadania atesa i als propis professionals que podrien ser sancionats penalment en cas d’error.

Aturar la reordenació del transport sanitari
En la mateixa petició, MC ha reclamat que s’aturi el pla de reordenació del transport i l’assistència d'urgència i emergència sanitària que s’està implantant arreu del territori i que preveu el desplegament de les Unitats de suport vital avançat infermer (USVAi), formades per un infermer i un tècnic de transport sanitari, moltes de les quals substitueixen les actuals unitats avançades que integren també a metges. L’organització assegura que la guia que dóna instruccions als infermers per actuar en solitari "desdibuixa competències per emmascarar com a millora assistencial el que en realitat no és res més que un intent d’estalvi" derivat de la implantació de les USVAi.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23127
'dj., 11/05/2015 - 17:56'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC qüestiona el nou model de participació dels metges a l’Institut Català de la Salut

Metges de Catalunya (MC) dubta que els mecanismes participatius i d’autonomia professional que proposa la Comissió per a la millora de la participació dels metges a l’Institut Català de la Salut (ICS) –integrada per directius d’aquesta empresa i del Departament de Salut, i per 12 professionals d’atenció primària i especialitzada– siguin “prou efectius” per reforçar el lideratge mèdic en la gestió clínica del sistema, atès que continuen supeditats al model gerencial clàssic.

La proposta, que es basa en un treball inicial elaborat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), planteja la participació directa del metge, “entesa com la gestió de l’activitat pròpia”, en el marc de les noves unitats assistencials que passarien a denominar-se Unitats de Gestió Clínica (UGC).

Aquestes unitats estarien dirigides per un cap que coordinaria el treball dels seus membres provinents de diferents professions sanitàries. L’objectiu de les UGC seria, en un principi, dotar als metges d’instruments per intervenir en la gestió del seu equip de manera autònoma.

Tot i que sobre el paper la participació del metge i el reconeixement del seu fet diferencial dins del sistema són positius, les noves UGC dissenyades per la comissió no reben l’aprovació de MC. D’una banda, perquè, en el cas de l’atenció primària, aquestes unitats podrien estar dirigides per personal no mèdic, una premissa que rebutja el sindicat i, fins i tot, alguns tribunals autonòmics que han sentenciat que només un facultatiu pot dirigir professionalment un altre facultatiu, adduint que cal tenir coneixements mèdics per qüestionar l’exercici de la medicina.

De l’altra, perquè el document inclou l’entrevista com a “element substancial” en els processos de selecció d’un professional de la borsa per a la seva contractació, un fet que contravindria, segons MC, els principis de publicitat, mèrit, igualtat i capacitat que han de regir qualsevol oferta pública d’ocupació i, a més, afavoriria el “nepotisme” i el “sectarisme contractual” de les gerències.

Incentius
Un altre punt de desacord és l’establiment d’una retribució complementària per als membre de les UGC, lligada al compliment d’objectius i a l’assumpció de “riscos”. Per al sindicat, aquesta expressió és un eufemisme que dissimula la “dèria” de les gerències per vincular en un mateix sac les retribucions i la despesa assistencial que genera el metge, “la qual cosa és deontològicament reprovable”. 

En aquest sentit, MC recorda l’acord assolit aquesta setmana entre el Foro de la Profesión Médica i el Ministeri de Sanitat per tramitar finalment el decret que ha de regular la gestió clínica en el Sistema Nacional de Salut (SNS), en què s’especifica que els incentius del metge s’han d’associar a objectius assistencials, de qualitat i a resultats en salut, i no a l’estalvi econòmic.

El sindicat també reprotxa a la comissió que no hagi tractat la participació dels professionals en les unitats de gestió mixtes amb empreses alienes a l’ICS o en altres fórmules d’integració amb proveïdors externs, “on els nomenaments dels càrrecs de coordinació són totalment arbitraris”.

Procés obert
La comissió reconeix en el preàmbul de la seva proposta que la feina feta ha de servir “per continuar un procés més profund (...) que compti amb la participació professional dels metges i d’altres col·lectius professionals de l’ICS”. No obstant això, MC lamenta que el sindicat no hagi estat consultat prèviament, “essent l’únic sindicat professional mèdic de l’empresa, amb representació majoritària i amb facultatius de totes les especialitats i de tot el territori a dins de la seva organització”. 

Així mateix, l’organització sindical subratlla la paradoxa que un document per a la millora de la participació dels metges s’hagi elaborat sense la col·laboració activa del Consell de Participació dels Professionals de l’ICS, òrgan que assessora des de 2007 el Consell d’Administració de l’empresa sobre assumptes relacionats amb les condicions i l’exercici professional del personal mèdic i d’infermeria.

D’altra banda, MC critica el procediment d’elecció dels professionals d’atenció primària i especialitzada representats en la comissió que han estat escollits a proposta de Salut i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, obviant l’experiència organitzativa de l’ICS, amb més de 30 anys d’història, i generant dubtes sobre si els mateixos experts en gestió i organització de l’empresa han estat consultats i informats de l’elaboració de la proposta.

Suspensió
Arran de la difusió d’aquest document sobre participació, el sindicat demana a l’ICS que suspengui la implantació del model de les unitats de gestió assistencial (UGA) que està desplegant l’ICS com a programa pilot des de fa un any en alguns centres d’atenció primària (CAP), ja que difereixen de les noves UGC proposades per la comissió i, a més, estan generant un fort descontentament entre els professionals i el mateix sindicat que les considera “excessivament” orientades cap a l’estalvi econòmic.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23128
'dt., 11/10/2015 - 17:09'
dt., 10/24/2017 - 12:24

MC alerta els col·legis que ratificar la guia d’infermeria del SEM deixarà els metges en "situació d’indefensió"

Metges de Catalunya (MC) ha demanat als quatre col·legis professionals catalans que siguin curosos a l’hora de ratificar les modificacions de la 'Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries' de l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), necessàries després que finalment el reial decret de prescripció infermera hagi establert que la responsabilitat del diagnòstic, el tractament i la prescripció és exclusiva del metge. El sindicat mèdic adverteix que donar el vistiplau als canvis de la guia perquè el personal d’infermeria continuï actuant de forma autònoma deixaria els metges en "situació d’indefensió", ja que haurien d’autoritzar la realització d’actes mèdics i assumir les responsabilitats d’aquesta transferència de competències "a distància".

En l’escrit adreçat als col·legis de metges de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, MC alerta que amb la revisió de la guia es pretén trobar un sistema perquè les actuacions de les infermeres del SEM no siguin "il·legals", segons els continguts del reial decret de prescripció. Així, el sindicat preveu que en el nou redactat del document siguin els facultatius els que hagin d’autoritzar "personalment o per telèfon" qualsevol ús farmacològic que hagin de fer els infermers en solitari.

Per a MC, aquesta autorització d’administració de tractaments "sense veure el pacient" comporta assumir les responsabilitats i les "greus conseqüències clíniques que pugui comportar per als malalts aquest intrusisme fomentat per l’empresa pública".

En aquest mateix sentit, el vicesecretari general de MC, Xavier Lleonart, ha assegurat en declaracions a Cope Catalunya que, mitjançant la guia, el personal d'infermeria del SEM pot administrar fàrmacs "que ni tan sols tots els metges poden utilitzar, com poden ser determinats medicaments mòrfics". Lleonart també ha volgut deixar clar que el sindicat no actua contra els infermers i les infermeres sinó que defensa el paper de tots els professionals. "En una situació crítica tothom és imprescindible".

El passat 4 de novembre, MC va presentar una petició al Departament de Salut perquè "retiri i deixi sense efectes" aquesta guia i perquè aturi el pla de reordenació del transport i l’assistència d'urgència i emergència sanitària que substitueix les ambulàncies formades per un metge, un infermer i un tècnic de transport per les anomenades Unitats de suport vital avançat infermer (USVAi), formades únicament per un infermer i un tècnic.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23129
'dc., 11/11/2015 - 15:47'
dt., 10/24/2017 - 12:23

MC reclama en un decàleg de bona praxi que les visites virtuals tinguin un temps assistencial estipulat

Metges de Catalunya (MC) ha elaborat un decàleg de bona praxi sobre visites virtuals, en què recomana als facultatius que sol·licitin l’adequació de les seves agendes assistencials per tal que les visites no presencials (virtuals) i les alertes mèdiques tinguin assignat un període de temps determinat, amb l’objectiu de garantir la màxima eficàcia i qualitat d’aquests actes mèdics.

Així mateix, el sindicat demana que es defineixin i es protocol·litzin els diferents tipus de visites no presencials (telefòniques, burocràtiques, consultes entre professionals, consultes de pacients per correu electrònic i informació de proves complementàries a pacients), i que la seva organització figuri en el reglament de règim intern dels centres.

Pel que fa al seu ús, MC adverteix els professionals que han de ser molt escrupolosos i complir rigorosament la Llei de protecció de dades, fins i tot informant el pacient sobre el sistema de visita virtual i pactant amb ell la seva utilització. Tot seguit, precisa que aquest acord ha de quedar registrat electrònicament en la història clínica.

Respecte a les consultes de pacients via correu electrònic, l’organització assenyala que només s’haurien de fer sevir per facilitar i potenciar la relació metge-pacient prèvia, però en cap cas haurien de donar lloc a un diagnòstic o a una prescripció, sinó només a una opinió professional.

El sindicat accepta la interconsulta entre professionals, sempre que no substitueixi la visita especialitzada i com a mitjà per informar-se sobre protocols d’actuació mèdica en circumstancials puntuals, en les quals el pacient o els responsables del malalt ho demanin, o quan no fer-ho pugui suposar un risc important per al pacient o el metge. 

Finalment, MC aconsella que, si el desenvolupament d’aquestes visites no presencials comporta un increment significatiu de la càrrega mental o de l’estrès laboral, el metge demani una valoració a la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals del centre.

Gerències territorials
Coincidint amb la publicació d’aquest decàleg de bona praxi, delegats del sindicat han adreçat un escrit a les nou gerències territorials d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), en què sol·liciten que tant les visites no presencials com les alertes mèdiques disposin d’un temps assignat a les agendes assistencials i que es pactin els protocols i els circuïts de resolució d’aquestes actuacions que “impliquen la realització d’un acte mèdic”. 

En la petició, també reclamen que aquestes visites i alertes es programin amb un temps suficient de resolució, que inclogui el període necessari per registrar les novetats sobre la salut del pacient en la història clínica.

MC va presentar fa més d’un any una petició formal en els mateixos termes davant la Direcció Assistencial de l’ICS que, en el dia d’avui, encara no ha respost.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23130
'dj., 11/12/2015 - 15:59'
dt., 10/24/2017 - 12:23

MC solicita al Síndic de Greuges que inste a Salut a detener el despliegue del nuevo modelo de transporte sanitario urgente en el Baix Empordà

Metges de Catalunya (MC) ha pedido al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que reclame al Departament de Salut la paralización del despliegue del nuevo Modelo Mejorado del Transporte Sanitario Urgente de Cataluña en el área del Baix Empordà. En nombre del sindicato, el delegado del comité de empresa y médico del servicio de urgencias del Hospital de Palamós, David Gracia, ha presentado el escrito de queja al Síndic con los argumentos que fundamentan la petición.

Según la organización, la división a partir del día 2 de diciembre del equipo asistencial de la única unidad de Soporte Vital Avanzado (SVA) que opera en el Baix Empordà, añadida a la disminución de ambulancias de Soporte Vital Básico (SVB) en la comarca, tendrá "graves consecuencias" en la atención de la emergencia extrahospitalaria desde la base del Sistema de Emergencias Médicas (SEM) del Hospital de Palamós.

Así, en el nuevo equipo asistencial de la unidad SVA (comparable a una UCI móvil), hasta ahora formado por un médico, un profesional de enfermería y un técnico de transporte sanitario, se prescindirá del facultativo, por lo que la atención se dirigirá desde el centro de coordinación del SEM y las competencias médicas (diagnóstico, prescripción y tratamiento farmacológico) serán asumidas por los enfermeros mediante los protocolos fijados en la 'Guía de actuación enfermera de urgencias y emergencias prehospitalarias' e instrucciones telefónicas de los facultativos. Por su parte, el médico, junto con un técnico de transporte, se integrará en un Vehículo de Intervención Rápida (VIR) que deberá abarcar un ámbito territorial de actuación superior al que hasta ahora abarcaba la UCI móvil.

Para MC, la división del equipo de la unidad SVA no puede garantizar una asistencia de calidad, ya que se requiere un equipo mínimo formado por médico, enfermero y ténco de transporte, principalmente en el ámbito extrahospitalario donde las condiciones de la prestación sanitaria son más complejas. Además, considera que la guía de actuación de enfermería vulnera la ley -el Real Decreto de prescripción enfermera deja al colectivo sin cobertura legal- y "atenta contra los derechos del personal sanitario del SEM".

Por otra parte, el sindicato avisa de que la nueva unidad VIR, ubicada en La Bisbal de l’Empordà y que no está capacitada para el transporte de pacientes, aleja la atención médica urgente de muchas poblaciones, especialmente de la Costa Brava (Palamós, Calonge, Platja D'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina D'Aro...), por las dificultades de acceso, la dispersión geográfica y las condiciones de la actual red de comunicaciones de la zona. Este hecho, a juicio de la organización, es especialmente preocupante, sobre todo en los periodos estacionales de mayor afluencia turística, porque muchas emergencias son "tiempo dependientes" y con el nuevo modelo organizativo la llegada del recurso médico puede demorarse más de 20 minutos.

Por último, MC denuncia que la empresa adjudicataria del transporte sanitario urgente en el Baix Empordà que debe implementar el nuevo modelo organización a partir del día 2 de diciembre, todavía no ha formado al personal de las nuevas unidades asistenciales. "Los médicos y enfermeros que a partir de ahora tendrán que trabajar en estas nuevas unidades no conocen los técnicos con los que formarán los equipos. No se ha hecho ninguna práctica conjunta para entrenar las habilidades, no se ha hecho ningún simulacro para mejorar la formación y no se conocen los nuevos vehículos ni el aparataje de que disponen".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23131
'dl., 11/16/2015 - 16:34'
dt., 10/24/2017 - 12:22

Duch: "Los profesionales de la salud hemos conseguido mejorar la esperanza de vida y la satisfacción de los usuarios, a pesar de los recortes"

El secretario general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha remarcado este viernes, en un debate en Catalunya Ràdio, que a pesar de los efectos de los recortes sobre la actividad y las retribuciones del personal sanitario, "el médico y el resto de profesionales hemos conseguido mejorar la esperanza de vida y la satisfacción del usuario" en el sistema de salud. Ante el conseller de Salut, Boi Ruiz, Duch ha asegurado que las plantillas de los centros "han pagado con su propia carne" las políticas de austeridad, debiendo soportar "sobrecargas descomunales" de trabajo por culpa de la disminución de los recursos humanos y ha puesto como ejemplo la pérdida de 1.100 médicos en el Institut Català de la Salut (ICS) desde el año 2010, a la que hay que añadir la reducción de plantilla en los centros sanitarios concertados.

"No vemos la luz al final del túnel", ha lamentado con relación a la elevada presión asistencial y a los permanentes recortes salariales que sufren los médicos. En este sentido, ha recordado que la sanidad es el único ámbito de la Administración catalana donde todavía hay recortes adicionales de sueldo, "tanto en las nóminas del ICS como en el ignominioso convenio colectivo de la red concertada" firmado este año entre las patronales y los sindicatos CCOO, UGT y SATSE e impugnado posteriormente por MC.

Asimismo, ha criticado con firmeza la irrisoria tasa de reposición de plazas vacantes y la casi nula contratación de refuerzos en el sistema. "Estamos muy por debajo del 50% [de restitución] que marca la ley. Ojalá fuera así, porque hay algunas áreas básicas de salud donde no se sustituye a nadie ", ha espetado. "Esta situación no se puede perpetuar. No podemos tener a miles de interinos y sacar este año una convocatoria de solo 52 plazas de facultativos en el ICS. Es ridículo".

Duch, que ha reclamado abrir una vía de diálogo con el Departament de Salut para consolidar los puestos de trabajo en la sanidad pública, ha advertido de que, si no se activan los mecanismos necesarios para erradicar esta precarización laboral, el sistema difícilmente podrá anticiparse a la enfermedad, ya que el profesional actualmente "solo" tiene tiempo para visitar y no para realizar asistencia preventiva, como reclama Boi Ruiz.  

Además del conseller de Salut, también han participado en la mesa de debate el gerente del Hospital de Bellvitge, Antoni Andreu; el asesor sanitario, Ricard Bosch, y la secretaria de Acción Sindical del Sindicato de Enfermería (SATSE), Yolanda Garza.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23132
'dt., 11/17/2015 - 16:35'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC s’afegeix al clam sindical per recuperar les condicions laborals dels empleats públics prèvies a les retallades

Metges de Catalunya (MC) se suma a les reivindicacions plantejades pels sindicats amb representació a la Mesa General de la Funció Pública per recuperar les condicions laborals que els empleats públics han perdut amb les retallades aquests darrers anys i que el Reial Decret llei 10/2015, d’11 de setembre, permet retornar mitjançant la negociació al si de cada Administració autonòmica. 

Davant d’aquest nou escenari que obre una via per reparar l’esforç notable que han fet els treballadors del sector públic –inclosos els professionals de la salut– durant la crisi, les organitzacions sindicals han demanat al Govern de la Generalitat que deixi sense efecte l’acord de 2012 pel qual s’aplica una reducció salarial del 5% a tots els empleats públics i retorni el 25% de la paga extraordinària de 2012 abans d’acabar l’any.

Així mateix, els sindicats reclamen negociar el 50% de la resta de la paga extraordinària no percebuda l’any 2012, per tal que sigui inclosa en els pressupostos catalans de 2016 i, consegüentment, abonada, i que s’apliqui de manera immediata el permís per assumptes particulars per antiguitat i dels dies addicionals de vacances per antiguitat en la seva banda ampla.

A banda d’això, MC sol·licita als agents socials de la Mesa General de la Funció Pública –el sindicat mèdic no hi té representació, atès que els facultatius representen menys del 5% del total de treballadors del sector públic– que incorporin a les negociacions amb el Departament de Governació les retallades de sou addicionals que s’han confinat únicament i exclusiva en els professionals del sistema públic de salut, als quals se’ls manté des de l’any 2012 la reducció del 50% de la productivitat variable per objectius (DPO) i, per acabar-ho d'adobar, aquest any se’ls han afegit noves tisorades en els conceptes de carrera professional i triennis, tot i que el conseller de Salut, Boi Ruiz, s’esforci en negar-ho (escolteu aquest àudio a partir del minut 15:02). 

D’altra banda, el sindicat insisteix en qualificar d’“anomalia” el fet que els sindicats professionals amb un pes i una representativitat majoritària a les meses de negociació sectorial, com la de sanitat, no tinguin presència a la Mesa General de la Funció Pública i, per aquest motiu, reclama per enèsima vegada un àmbit de negociació únic per al col·lectiu mèdic que superi la fragmentació actual dels espais negociadors.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23133
'dc., 11/18/2015 - 15:46'
dt., 10/24/2017 - 12:21

MC pide reabrir las urgencias de AP y reforzar las plantillas para hacer frente a la campaña de invierno

Metges de Catalunya (MC) reclama al Servei Català de la Salut (CatSalut) que el Plan Integral de Urgencias de Cataluña (PIUC) para la temporada de invierno 2015-2016, además de prever la apertura de 200 camas hospitalarias suplementarios, también cuente con la recuperación de los centros de urgencias de atención primaria (CUAP) que desde 2011 se encuentran cerrados o con el horario de apertura reducido. Esta ampliación de los recursos asistenciales debería ir acompañada de un "refuerzo de las plantillas de AP", de modo que se puedan atender más pacientes en el primer nivel y se reduzca la frecuentación de las urgencias hospitalarias que "se saturan tratando un 65% de patologías sin riesgo".

El PIUC ha sido presentado esta semana por el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa. Para atender la epidemia de gripe del próximo invierno, la entidad tiene previsto contratar 12.132 ingresos en los hospitales de la red pública. Esta cifra corresponde a las mismas hospitalizaciones que fueron necesarias el invierno pasado, pero la cantidad real dependerá de la incidencia de la gripe y la demanda que genere. En función del incremento de los ingresos se pueden llegar a abrir hasta 200 camas, según indicó Padrosa, que también ha confirmado que se contratará más personal en los equipos de atención primaria, pero sin concretar cifras porque "dependerá de la actividad y de la necesidad de refuerzos ", asegura. El presupuesto del plan oscila entre los 33 y los 35 millones de euros (el invierno anterior era de 30 millones).

Para MC, las medidas previstas en el PIUC son "insuficientes", ya que, con una ratio de 1,75 camas hospitalarias por cada 1.000 habitantes en 2014, Cataluña se sitúa "notablemente por debajo" de la media de camas de España y del conjunto de la UE que cuentan con 3,1 y 5,2 camas respectivamente por cada millar de habitantes. Por este motivo, el sindicato reitera su demanda para que las gerencias de los centros hospitalarios sean "flexibles" a la hora de reabrir camas para "drenar con eficacia los servicios de urgencias durante los picos de incidencia de la gripe".

Asimismo, para la organización es "indispensable" añadir una medida no prevista en el plan presentado por el CatSalut: la reapertura de los CUAP. A juicio de MC, disponer de centros de proximidad no hospitalarios de atención continuada contribuiría a invertir la actual cifra de visitas que registran los servicios de urgencias (2.243.388 urgencias de AP y 3.146.283 urgencias hospitalarias en 2014 según datos del CatSalut). El objetivo es que "sean los centros de atención continuada de AP los que presten asistencia al 65% de los pacientes sin riesgo que acuden de forma habitual a los servicios de urgencias hospitalarias".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23134
'dv., 11/20/2015 - 12:07'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC estudia impugnar la convocatoria del ICS para cubrir 52 plazas de facultativos tras cinco años sin oposiciones

Metges de Catalunya (MC) ha puesto en manos de sus servicios jurídicos la convocatoria de oposiciones para cubrir 52 plazas de personal facultativo del Institut Català de la Salut (ICS), publicada este jueves en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunyaa (DOGC), para valorar su posible impugnación. El sindicato ha pedido a sus abogados que valoren la adecuación legal del proceso de selección así como de la cantidad de plazas facultativas ofertadas transcurridos cinco años desde la última oferta pública de empleo del ICS (P-2009) en que se incorporaron a la empresa pública 478 médicos de familia, 40 odontólogos y 89 pediatras.

El pasado 17 de noviembre, MC y el resto de sindicatos de la Mesa Sectorial de Negociación de Sanidad del ICS manifestaron de forma conjunta su desacuerdo con la convocatoria y reclamaron su aplazamiento hasta 2016 cuando "no habrá la excusa de la limitación de la tasa de reposición" para justificar el bajo número de plazas a concurso. Las organizaciones representantes de la plantilla de trabajadores consideran que la oferta es "totalmente insuficiente" teniendo en cuenta el número de personal interino y eventual que presta servicios en la empresa y la cantidad de puestos amortizados y de jubilaciones no sustituidas en los últimos años.

El ICS ha convocado un total de 340 plazas de diferentes categorías profesionales de las cuales 52 corresponden a personal facultativo, en concreto 44 plazas de médico especialista en medicina familiar y comunitaria (42 de turno libre y 2 reservadas a personas con discapacidad legal reconocida) y 8 plazas de médico especialista en pediatría, todas ellas de turno libre.

El periodo de inscripción comienza el día 20 de noviembre y finaliza el 9 de diciembre, ambos incluidos. La solicitud de inscripción se realiza de forma telemática en el sitio web del ICS.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23135
'dv., 11/20/2015 - 13:34'
dt., 10/24/2017 - 12:20

MC acusa l’ICS de llançar un “nou atac” contra els metges amb un document que amplia les atribucions d’infermeria

Metges de Catalunya (MC) culpa l’Institut Català de la Salut (ICS) de llançar un “nou atac” contra la professió mèdica, en divulgar entre els Equips d’Atenció Primària (EAP) de tot el territori una proposta de millora de la representació dels àmbits de responsabilitat infermera* en el sistema d’informació assistencial d’Atenció Primària i Comunitària (e-CAP), que amplia les atribucions infermeres en el terreny de la prescripció, la incapacitat laboral transitòria (IT), el tractament anticoagulant oral (TAO), les derivacions, l’analítica i els trasllats sanitaris.

El sindicat considera que el document, elaborat per la responsable corporativa d’infermeria de la Direcció Assistencial de l’ICS, Maria Eulàlia Juvé, conté algunes indicacions de “dubtosa legalitat” i d’altres que “clarament contradiuen la legislació vigent”. Per aquest motiu, l’organització ha sol·licitat una reunió urgent amb els responsables de l’ICS per tractar el tema i, mentrestant, ha demanat la paralització immediata de l’aplicació de les noves directrius d’infermeria prevista per a finals de novembre.

Segons proposa l’ICS en aquest informe de cinc pàgines, el col·lectiu infermer podrà requerir proves analítiques i de laboratori, així com tramitar derivacions a un altre especialista i sol·licitar un transport sanitari per al desplaçament d’un pacient. Aquesta sol·licitud haurà d’estar fonamentada en la valoració de l’estat del malalt, la seva situació sociofamiliar i la seva capacitat d’autonomia, i no precisarà de la “delegació” d’un metge.

Els infermers també estaran autoritzats a fer el control del tractament anticoagulant a partir dels protocols consensuats i del seu criteri clínic. Només hauran de sol·licitar la valoració mèdica quan la Relació Normalitzada Internacional (INR, en les seves sigles en anglès) sigui molt elevada i iguali o superi el valor de 6.

Pel que fa a la prescripció infermera en el seguiment del malalt crònic i de l’atenció a problemes de salut lleus, l’ICS planteja, “fins a l’arranjament del marc legal”, substituir el concepte de “delegació” pel de “proposta de prescripció de medicació” que farà l’infermer i el metge l’haurà de confirmar o rectificar. En aquest supòsit, tampoc caldrà representar la delegació a l’e-CAP, tal com assenyala el document. La proposta quedarà registrada a nom de l’infermer i serà aquest qui escollirà el metge al qual l’adreça.

L’informe proposa uns circuits molt similars per a la gestió infermera de la Incapacitat Temporal (IT), suprimint el terme de “delegació” pel de “sol·licitud de valoració”. El metge que hagi estat elegit per l’infermer serà qui, finalment, haurà d’acceptar o rebutjar la proposta.  

Precedents
Aquesta no és la primera vegada que des de les administracions es promou la transferència de competències mèdiques a altres professionals sanitaris, en un intent de construir un model sanitari low cost i contrarestar els efectes de la disminució de la plantilla facultativa. 

A principis de novembre, MC instava formalment el Departament de Salut a retirar la “Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries”, elaborada per l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que atribueix procediments mèdics al col·lectiu infermer.

En els darrers anys, el govern espanyol ha tingut sobre la taula un projecte de Reial Decret sobre prescripció infermera que, gràcies a la mobilització dels facultatius, s’ha modificat per deixar en mans del metge la prescripció de medicaments amb recepta.

L’any 2008, l’ICS va promoure un altre document sobre la gestió infermera de la demanda en l’atenció primària que va aixecar les protestes del sindicat. L’organització va presentar en aquell moment un informe al Consell de la Professió Mèdica, en què formalitzava el seu rebuig al pla, ja que considerava que traspassava competències mèdiques a la infermeria familiar i comunitària.

Però la controvèrsia va arribar, fins i tot, al si del mateix ICS. L’any 2009, MC posava al descobert un informe de l’Assessoria Jurídica d’aquest ens que titllava d’“il·legal” la prescripció infermera de medicaments i la delegació de sol·licituds de proves complementàries al personal d’infermeria.

En múltiples ocasions, MC ha reclamat la implicació dels col·legis professionals mèdics per fer front comú a aquestes polítiques. L’any 2013, el sindicat i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) van signar un manifest conjunt contra la transferència de competències “genuïnament” mèdiques al personal d’infermeria.


* Notícia actualitzada el 04/12/15 amb la darrera versió del document de millora de la representació dels àmbits de responsabilitat infermera en el sistema d’informació assistencial d’Atenció Primària i Comunitària (e-CAP).


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23136
'dj., 11/26/2015 - 12:25'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reclama que l’accés dels inspectors a les històries clíniques sigui limitat i autoritzat pels pacients

Metges de Catalunya (MC) insta el Departament de Salut a restringir l’accés "il·limitat, obert i lliure" que actualment disposen els metges inspectors de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) a les històries clíniques a través del programa informàtic e-CAP que s’utilitza a les consultes d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i d’altres proveïdors de la xarxa sanitària pública. El sindicat afirma que l’accés no controlat a totes les dades recollides en la història clínica per part dels metges que avaluen els processos d’incapacitació temporal (IT) "vulnera el dret a la intimitat i confidencialitat dels pacients" i reclama que tota la informació que es faciliti als professionals de l’ICAM compti amb l’autorització expressa del malalt i que aquest "sigui coneixedor i tingui la certesa que únicament es dóna accés a aquelles dades relacionades amb la IT que està sent avaluada".

L’organització ha adreçat la petició a la secretària general de Salut, Roser Fernández, a qui ha recordat que la nova Carta de Drets i Deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, presentada per la conselleria el passat mes d’octubre, recull que l’accés a les dades resultants dels actes mèdics només el poden tenir aquells professionals sanitaris relacionats directament amb l’atenció de la persona i que aquestes dades no es poden facilitar a altres professionals o familiars o persones vinculades sense l’autorització de la pacient interessat.

Per a MC, aquest dret és "incongruent" amb la possibilitat que tenen els metges inspectors de l’ICAM d’accedir a les històries clíniques dels pacients. Aquesta pràctica, afegeix, "és contrària al Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i a tot un seguit de lleis que protegeixen el dret a la intimitat i el dret a la confidencialitat de què han de gaudir els pacients". En aquest sentit, l’organització assenyala com a normativa de referència la llei 16/2010 sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica, i la llei 5/1999 de protecció de dades de caràcter personal.

A més de la vulneració d’"un dret tan preuat com el de la intimitat de les persones", la consulta lliure de la història clínica per part de facultatius externs suposa una esquerda en la relació de confiança que existeix entre el metge de capçalera i els seus pacients, apunta el sindicat. "La informació personal que sovint transmeten els pacients en benefici de la seva atenció només és possible en un clima de seguretat construït des de la certesa que aquestes revelacions no transcendiran a tercers per cap via". Aquesta informació, assegura, "pot resultar determinant per a la qualitat i pels resultats de l’assistència prestada".

En l’escrit adreçat a Salut, MC invoca els posicionaments comuns del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), el Síndic de Greuges de Catalunya i MC respecte a la necessitat de limitar l’accés a l’e-CAP dels metges de l’ICAM perquè únicament puguin consultar les dades rellevants i necessàries per a l’exercici de les seves funcions d’avaluació de les IT, comptant sempre amb el consentiment previ i exprés del pacient afectat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23137
'dt., 12/01/2015 - 17:14'
dt., 10/24/2017 - 12:18

L’ICS obre la convocatòria per sol·licitar els nivells de carrera professional de la campanya 2016

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha fet públic la convocatòria per sol·licitar els nivells de carrera professional del personal facultatiu estatutari fix corresponent a la campanya 2016, així com del personal facultatiu adscrit als serveis assistencials penitenciaris que podrà sol·licitar, en període transitori, el segon nivell de carrera. A banda, Metges de Catalunya (MC) ofereix als facultatius interins de l’ICS amb més de cinc anys de prestació continuada de serveis la possibilitat de reclamar, a través de l’Assessoria Jurídica del sindicat, el complement retributiu associat a la carrera professional, reconegut en sentència pel Tribunal Suprem l’any 2014. 

En tots els casos, les sol·licituds es poden presentar des de l’1 de desembre al 31 de desembre de 2015, ambdós inclosos. Aquestes peticions s’han de formalitzar i registrar exclusivament per via telemàtica mitjançant el mòdul de “carrera professional” de l’aplicació Sistema de Gestió de Recursos Humans (SGRH) de l’ICS i, per tant, les persones interessades hi han d’estar registrades. En cas contrari, caldrà que es donin d’alta a l’SGRH com a nous usuaris. La sol·licitud telemàtica també està disponible a la intranet de l’empresa.

Les sol·licituds han d’incloure els mèrits de formació, docència i recerca que s’han de tenir en compte a l’hora de determinar si el facultatiu assoleix o no el nivell requerit. Els mèrits corresponents a l’activitat i a la valoració de competències i compromís amb l’organització s’inclouran de forma automàtica durant la tramitació del procés de carrera professional. 

Interins
El personal facultatiu interí que vulgui reclamar la carrera professional ha de presentar la petició formal de nivell entre els dies 1 i 31 de desembre, seguint el tràmit telemàtic estàndard. Aquest procediment és imprescindible per poder interposar posteriorment la reclamació.

Una vegada l’ICS notifiqui els resultats provisionals de la campanya 2016, aquests facultatius interins rebran una notificació, en la qual se’ls comunicarà que han quedat exclosos de la carrera professional en no gaudir de la condició de treballador estatutari fix. A partir d’aleshores, i amb el suport del gabinet jurídic de MC, podran presentar les al·legacions i els recursos oportuns perquè l’empresa s’avingui a reconèixer un dret establert pel Tribunal Suprem.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23138
'dj., 12/03/2015 - 17:06'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC considera que el nuevo modelo de gestión de las bajas médicas es una "chapuza"

Metges de Catalunya (MC) critica la puesta en marcha este 1 de diciembre del nuevo modelo de gestión y control de los procesos por incapacidad temporal (IT) –más conocida como baja médica–, ya que considera que la reforma impulsada por el Ministerio de Sanidad es una "chapuza" que no cumplirá ninguna de las tres finalidades previstas: disminuir el número de visitas a las consultas, reducir la burocracia y controlar el fraude.

- Menos visitas: el sindicato aboga por la declaración del paciente en bajas de hasta tres días de duración sin que sea necesaria la intervención del médico (visita médica), como ya sucede en algunos países europeos.

- Menos burocracia: el sindicato reprende a la Administración por las deficiencias de la nueva aplicación informática de IT que ralentizan notablemente el procedimiento, sobre todo por el hecho que no dispone de un buscador que permita identificar con rapidez la ocupación laboral del paciente. Esto obliga al médico a invertir mucho tiempo en la búsqueda. Además, desaprueba el uso de la codificación internacional de enfermedades CIE-9, publicada en 1977 por la Organización Mundial de la Salud (OMS), cuando el sistema sanitario catalán utiliza la edición actualizada de 1992 (CIE-10). Por otra parte, no entiende como el programa informático no permite introducir dos diagnósticos médicos, imposibilitando así el registro de la comorbilidad (concurrencia en un solo paciente de dos o más patologías) que tiene una influencia notable en la capacidad laboral del paciente, ni tampoco permite definir situaciones clínicas concretas, como las convalecencias posteriores a una intervención quirúrgica (solo deja anotar las enfermedades de origen).

- Control del fraude: el sindicato defiende la estabilidad del puesto de trabajo del médico como mejor fórmula para aumentar el control de las bajas fraudulentas, ya que consolida la relación médico-paciente y fideliza la atención al enfermo.

Por otra parte, MC sostiene que diciembre es en uno de los peores momentos del año para implantar el nuevo sistema de IT, dado que previsiblemente comenzará la epidemia de la gripe y, por tanto, los facultativos deberán tramitar más bajas médicas. De hecho, solo Catalunya y Galicia han cumplido la norma y han puesto en marcha el nuevo modelo este 1 de diciembre. El resto de comunidades autónomas, a excepción de Navarra donde empezará a funcionar el próximo día 14 y el País Vasco que esperará hasta enero de 2016, han alegado problemas informáticos para aplazar sine die su arranque, según informa la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM).

Cambios importantes
La entrada en vigor de este nuevo procedimiento conlleva cambios importantes en los trámites de las IT durante los primeros 365 días. De entrada, las bajas se dividen en cuatro tipologías, según su duración: muy corta (menos de 5 días naturales: en este caso el médico puede extender la baja y la alta en el mismo acto médico); corta (entre 5 y 30 días naturales); media (entre 31 y 60 días naturales) y larga (de 61 o más días naturales).

En todos los casos, es el médico quien debe valorar el estado de salud del paciente y calcular la duración óptima de la baja en función del diagnóstico, el puesto de trabajo que ocupa y la edad. A partir de ahí, desaparece el comunicado de confirmación semanal. Su frecuencia pasa a depender de la tipología de la baja y su emisión solo se puede tramitar después de una visita médica (el médico debe programar la visita de seguimiento al paciente después de hacer la baja y el comunicado).

MC recuerda a sus afiliados que el responsable único de la baja médica es el facultativo que la firma (no puede ser delegada a otros profesionales sanitarios), ya que se trata de una responsabilidad personal y no compartida, por lo que ningún médico debería de extender o mantener una situación de incapacidad en contra de su criterio.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23139
'dv., 12/04/2015 - 10:51'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC es destaca com a primera força sindical del Consorci Sanitari de Terrassa

Metges de Catalunya (MC) ha assolit una resultat històric en les eleccions sindicals del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) celebrades aquest dimarts i dimecres en els centres del grup de salut vallesà. El sindicat mèdic augmenta la seva representació i passa de 7 a 9 delegats, repetint com a primera força del comitè d’empresa però eixamplant notablement la distància en nombre de representants respecte a la resta d’organitzacions.

Així, amb 9, MC obté gairebé el doble de delegats que UGT i CCOO, que compten amb 5 representants cadascun, i triplica els delegats de CGT i SATSE, tots dos amb 3 representants. A més de l’Hospital de Terrassa, el CST inclou set centres d’atenció primària (CAP), dos centres de salut mental, un centre sociosanitari, una unitat d’hospitalització penitenciària i una unitat assistencial en el Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Sant Cugat. En total, l’empresa dóna feina al voltant de 2.500 treballadors.

Amb aquests resultats, el sindicat obté un aval a la gestió realitzada des de l’estiu de 2013 quan va assumir la presidència del comitè d’empresa en la figura del cirurgià del servei d’Urgències del CST i vicesecretari general de MC, Xavier Lleonart. Una de les fites aconseguides amb el lideratge de l’organització ha estat la signatura del pacte d’empresa al febrer de 2015 que ha garantit a tots els treballadors del CST unes condicions laborals més favorables que les recollides al I Conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada.

Lleonart ha agraït el suport rebut en un missatge adreçat als seus companys en què ha manifestat el seu compromís de "mantenir i consolidar el bon clima de relacions entre les diferents forces sindicals i seguir defensant sense treva els drets de tot el personal del CST de totes les agressions que es puguin produir".

En un altre comunicat, la secció sindical de MC al CST també ha transmès el seu agraïment pel suport rebut per part dels facultatius, "però també d’un grup cada cop més gran de no facultatius que ha pensat que la feina que hem fet els darrers quatre anys ha valgut la pena i ens ha atorgat la seva confiança". En aquest sentit l’organització assegura que davant les incerteses de l'entorn "és hora de sumar".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23140
'dj., 12/10/2015 - 11:42'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC entrevista Boi Ruiz: "Estem orgullosos de les mesures que hem pres"

Metges de Catalunya (MC) ha entrevistat el conseller de Salut en funcions, Boi Ruiz. Una extensa conversa recollida a la revista METGES, una publicació trimestral adreçada als afiliats del sindicat mèdic, en què Ruiz respon a preguntes sobre totes les qüestions i polèmiques que han protagonitzat la seva gestió al capdavant de la sanitat catalana durant els cinc anys que, de moment, ha ostentat el càrrec de conseller.

"Podem estar orgullosos de les mesures que vam prendre el 2011 perquè sinó no tindríem sistema". Així de segur es mostra Boi Ruiz defensant el "pla de xoc" que ell i el seu equip van aplicar quan van arribar a la conselleria perquè la sanitat catalana fos "viable" mantenint la universalitat, la cartera de prestacions i la xarxa d’hospitals. "Només podíem fer tres coses: gastar menys en farmàcia i en personal i aturar les inversions". Unes decisions que afirma que es van prendre “a contracor” i que qualifica com un "exercici de gestió, no polític".

No obstant això, el conseller es retreu no haver aprofundit més en algunes mesures i no haver tingut més capacitat de pressió a Madrid. L’autocrítica la completa amb la incapacitat per aconseguir el Pacte Nacional de Salut i un contracte social per als professionals de la salut, projectes que si no s’han assolit "no ha estat únicament per responsabilitat del Govern".

Per a Ruiz, les retallades han estat justes i s’han aplicat "igual per a tothom". La manca de consens alhora d’executar els ajustos es justifica per la urgència amb què s'havien de prendre les decisions: "si per consensuar unes mesures haguéssim trigat sis mesos, la situació hauria estat letal".

Pel que fa a les condicions laborals dels metges, el responsable de Salut es mostra partidari del conveni mèdic, però afirma que amb la legalitat vigent només és possible si es fa "centre per centre". A més, proposa crear un sistema d’acreditació professional en què participin els col·legis, els sindicats i l’Administració per determinar el nivell retributiu que li pertoca a cada facultatiu, ja que "el valor d’un metge és per la seva capacitació no pel seu càrrec".

Corrupció i privatització
Els casos de presumpta corrupció en l’àmbit sanitari i les acusacions de privatització del sistema també hi són presents a l’entrevista. Ruiz desvincula el cas Innova del seu mandat ("que s’investigui durant la meva legislatura no vol dir que els fets s’hagin produït ara") i defensa el nomenament de Josep Prat, de qui nega que Salut estigui pagant els seus advocats, com a president del Consell d’Administració de l’ICS. "Era una persona rellevant del món sanitari, tenia molt background i estava a prop de jubilar-se. Tots els informes deien que no hi havia cap incompatibilitat. Es poden fer totes les sospiten que es vulguin però són opinions no evidències".

El conseller està convençut que el cas Innova no esquitxarà el Servei Català de la Salut (CatSalut) i desmenteix que la institució estigui posant obstacles a la investigació judicial.

D’altra banda, rebutja qualsevol insinuació de privatització del sistema i justifica la realització d’activitat privada en centres públics. En aquest sentit, Ruiz es pregunta quin és el problema de donar un ús privat als recursos "ociosos" del sector públic: "si no puc obrir quiròfans a les tardes i algú paga amb diner privat, aquest benefici, primer, permet que es pugui atendre més gent perquè l’hospital té més ingressos i, a més, permet que la llista d’espera ordinària avanci".

De la mateixa manera, nega que el projecte de creació del consorci sanitari de Lleida suposi cap mena de privatització i el compara amb la resta de consorcis de la xarxa sanitària concertada: "és un més i ha de passar els mateixos controls que la resta".

En referència a les derivacions de pacients de centres públics a centres privats amb ànim de lucre, Boi Ruiz dubta que sigui una preocupació per als pacients ("la gent el que el vol és que l’atenguin i com més aviat millor"), nega que ara es derivin més malalts que abans i assegura que en el model sanitari català la titularitat no importa perquè "tant és una entitat privada sense ànim de lucre que una entitat pública". Segons el conseller, l’increment de contractació d’activitat privada durant el seu mandat es deu a compromisos adquirits anteriorment i reconeix que no és idoni que hi hagi entitats amb afany de lucre en el sistema públic de salut.

Futur
En la que podria ser una de les seves últimes entrevistes com a conseller de Salut, Ruiz demana que d’ara endavant s’acabi "tota aquesta crosta artificial sobre involucions en el model sanitari i es respecti el pacte sanitari". I com a pla de futur reclama la incorporació "veritable" de la veu dels pacients en el sistema i un canvi de perspectiva perquè la salut estigui present en totes les polítiques públiques.

L’actual conseller en funcions no descarta la seva continuïtat en el càrrec i es posa a disposició d’Artur Mas en cas que finalment assoleixi la presidència de la Generalitat.


>> Accés a l’entrevista completa


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23141
'dj., 12/10/2015 - 17:45'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC impugna la darrera convocatòria de places de l’ICS i demana la suspensió cautelar del procés

Metges de Catalunya (MC) ha interposat un recurs contenciós administratiu pel procediment especial de protecció dels drets fonamentals de la persona contra la convocatòria de l’Institut Català de la Salut (ICS) de 340 places de diferents categories professionals, 52 de les quals corresponen a personal facultatiu (44 de medicina familiar i 8 de pediatria), per considerar que les bases del concurs no respecten els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i, com a mesura cautelar, ha demanat la suspensió del procés. 

En concret, el sindicat entén que els continguts de la tercera i quarta prova, descrits en l’apartat vuitè de les bases, “són clarament indeterminats i inconcrets, tant pel que fa al mateix contingut del que regulen com per la manca de descripció dels criteris objectius de valoració”, atemptant al dret fonamental a la igualtat i als principis de mèrit i capacitat en l’accés a les funcions públiques regulats a la Constitució espanyola.

Per a MC, queda “perfectament acreditat” de la simple lectura de les bases que no es respecta la normativa d’aplicació, quan s’estableix la realització de dues proves de les quals, en el primer cas, només es descriu que serà de tipus pràctic i, en el segon, que serà una prova adreçada a acreditar determinades competències, “conceptes jurídics indeterminats que no poden, en cap cas i sota cap concepte, constar en les bases d’una convocatòria, que són la llei de la mateixa”. 

El sindicat recorda que ja hi ha sentències que avalen els seus arguments, com una del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó de 2009 que va declarar nul·la la convocatòria per cobrir un lloc de treball a la Diputació General d’Aragó, “atenent a la inconcreció i la indeterminació de les seves bases”.

Desacord
El passat 17 de novembre, tant MC com la resta de sindicats amb representació a la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat van manifestar de forma conjunta el seu desacord amb la convocatòria de l’ICS i van reclamar el seu ajornament fins a l’any 2016, moment en què "no hi haurà l’excusa de la limitació de la taxa de reposició" per justificar el baix nombre de places ofertes en el concurs. 

D’altra banda, el sindicat mèdic va qualificar el juliol passat de “totalment insuficient i ridícula” la convocatòria, tenint en compte que a finals de 2014 l’ICS tenia l’equivalent a 2.995 metges a jornada completa en situació de precarietat laboral, entre facultatius interins i eventuals.  

A més, va proclamar que l’oferta de 52 places mèdiques –totes de l’àmbit d’atenció primària– era una “trampa saducea” de l’empresa per eludir el compromís recollit en el II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat, segons el qual el personal interí amb un mínim de cinc anys de prestació continuada que no hagi tingut l’opció de presentar-se a cap procés selectiu definitiu pot optar al complement retributiu de carrera professional. Precisament, l’última convocatòria de places d’atenció primària de l’ICS va ser l’any 2010, ara fa cinc anys.

Inscrits
Més de 21.000 sanitaris s’han inscrit a aquesta convocatòria d’oposicions de l’ICS per cobrir les 340 places a la sanitat pública, uns 60 aspirants per vacant, segons informa aquest dijous el diari ARA. A partir d’aquest moment, l’empresa filtrarà les dades per comprovar que són correctes i després de les festes nadalenques farà públic la primera llista d’admesos per fer les proves.

 


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23142
'dj., 12/17/2015 - 18:35'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC demana que es respecti la presumpció d’innocència dels 47 metges imputats pel cas de les pròtesis defectuoses

Davant la notícia que ha transcendit aquest dimecres sobre la investigació judicial de 47 metges per cobrar presumptament suborns en el cas de les pròtesis defectuoses Traiber, Metges de Catalunya (MC) manifesta el següent:

1. MC expressa la seva confiança màxima en la Justícia i demana que es respecti el principi de presumpció d’innocència des facultatius imputats.

2. MC lamenta que s’hagin difós els noms i els centres de treball dels metges investigats, sense que s’hagi esclarit abans la seva presumpta participació en els fets que se’ls imputa, generant un descrèdit professional i una desconfiança en la ciutadania difícilment reversibles, si al final la sentència és absolutòria.

3. MC considera molt improbable que hi hagi traumatòlegs capaços de col·locar pròtesis defectuoses o caducades amb ple coneixement d'aquestes circumstàncies, a canvi de comissions o altres prebendes. No obstant, de demostrar-se la veracitat d'aquestes actuacions, totalment censurables i mereixedores de reprovació sense reserves per part del sindicat, de ben segur que es tractarien d’accions aïllades i molt minoritàries, que no haurien de servir per qüestionar la professionalitat del col·lectiu mèdic.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23143
'dl., 12/21/2015 - 16:44'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC demana a l’ICS que refaci la darrera convocatòria de places negociant-la amb els sindicats

Metges de Catalunya (MC) ha presentat un recurs de reposició contra la darrera convocatòria de places de l’Institut Català de la Salut (ICS), en què demana la seva anul·lació i l’inici d’un procés negociador amb els sindicats representats a la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat, amb l’objectiu de refer el concurs oposició i fixar el nombre de “places reals i necessàries” per cobrir la demanda actual dels centres sanitaris.

El sindicat sosté que les places objecte de la convocatòria –340 places de diferents categories professionals, 52 de les quals corresponen a personal facultatiu només d’atenció primària– són “total i absolutament insuficients per cobrir les necessitats reals del servei que s’ha de prestar i no responen a cap criteri de raonabilitat, necessitat i adequació de les plantilles”. 

Així mateix, assenyala que suposen una “arbitrarietat difícilment justificable”, ja que, d’una banda, no hi ha cap plaça de facultatiu especialista d’hospital en aquesta convocatòria, i de l’altra, les interinitats actuals multipliquen per 10 el nombre de places convocades. Per acabar-ho d’adobar, el sindicat recorda que l’ICS no ha substituït les jubilacions obligatòries que ha dut a terme en els darrers anys, deixant unes plantilles completament exigües.

MC ha interposat aquest recurs de reposició, en espera que el jutge resolgui el recurs contenciós administratiu especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona que va presentar a principis de desembre (abans de finalitzar el termini màxim per cursar aquest tipus d’impugnació), en el qual va demanar la suspensió cautelar del procés per entendre que les bases del concurs no respectaven els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Tots els sindicats amb representació a la mesa sectorial ja van manifestar de manera conjunta el seu desacord amb la convocatòria de l’ICS i van reclamar el seu ajornament fins al 2016, moment en què “no hi haurà l’excusa de la limitació de la taxa de reposició” per justificar el baix nombre de places ofertes en el concurs. 

Només conèixer-se l’oferta d’ocupació pública l’estiu passat, MC ja la va titllar de “totalment insuficient i ridícula”, tenint en compte l’alt índex d’interinitat i eventualitat entre els metges de l’ICS.

La convocatòria de 340 noves places és la primera que aprova el Govern des de l’any 2011, quan la provisió de llocs de treball al sector públic es va aturar com a conseqüència de les mesures de contenció pressupostària decretada per l’executiu central.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23144
'dt., 12/22/2015 - 17:16'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC reclama que s’aturi el nou model de gestió de les baixes mèdiques fins que no es resolguin les seves deficiències

Metges de Catalunya (MC) reclama al Servei Català de Salut (CatSalut) que deixi en suspens el nou model de gestió i control dels processos per incapacitat temporal (IT), en vigor des de l’1 de desembre passat, fins que no es resolguin les deficiències del sistema informàtic i s’aclareixin els criteris d’aplicació de la reforma impulsada pel Ministeri de Sanitat.

A les anomalies de l’aplicació informàtica de la IT (baixa mèdica) que ja ha denunciat el sindicat, ara s’hi afegeix el desconcert creat per una nota d’aclariment difosa per l’Institut Català de la Salut (ICS) entre els seus treballadors, segons la qual “als serveis d’Urgències dels hospitals no es fan baixes laborals”, tot i que l’ens matisa que “és convenient informar els pacients ingressats o malalts greus ambulatoris que tenen un màxim de 3 dies per presentar l’imprès d’IT a l’empresa”.

Aquesta comunicació contravé el Reial decret 625/2014, de 18 de juliol, que modifica determinats aspectes de la gestió i el control dels processos per incapacitat temporal en els primers 365 dies de la seva durada i l’ordre ESS/1187/2015, de 15 de juny, que el desenvolupa. La normativa recull literalment que la declaració de la baixa mèdica “es formularà en el corresponent comunicat mèdic de baixa, expedit pel metge del servei públic de salut que hagi realitzat el reconeixement del treballador afectat” i, en cap cas, delimita aquesta actuació als facultatius de medicina familiar i comunitària que, fins ara, eren els únics que feien aquest tràmit.

MC es mostra sorprès que, una vegada més, l’ICS hagi generat de forma arbitrària “dubtes procedimentals” que ocasionaran incomoditats en els malalts i desconcert en els professionals de la salut, així com duplicitats assistencials innecessàries “en moments d’altes càrregues de treball i amb un personal sanitari esgotat per les nefastes polítiques de planificació dels actuals gestors”.

Només Catalunya i Galícia han començat a aplicar la nova normativa des de l’1 de desembre. Navarra ho fa des del 16 de desembre i la resta de comunitats autònomes han adduït problemes informàtics per ajornar sine die la posada en marxa del nou sistema de gestió de les IT, excepte el País Basc que ho farà al gener de 2016.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23145
'dc., 12/23/2015 - 12:44'
dt., 10/24/2017 - 12:16

Estalviar, estalviar i estalviar

La crisi econòmica que va esclatar el 2008 ha generat una reacció gairebé psicòtica sobre la necessitat d’estalviar. Després de convence’ns que havíem viscut “per sobre de les nostres possibilitats” ens van imposar el dogma de l’austeritat. L’estalvi, les retallades i la contenció de la despesa són des de fa uns anys els valors suprems de de la gestió política. I la sanitat no només no ha quedat al marge d’aquesta ‘doctrina del shock’ sinó que ha estat una de les seves puntes de llança.

Reduccions salarials i de plantilla, tancaments de llits i quiròfans, limitacions a l’accessibilitat, copagaments... totes les mesures que s’han pres en l’àmbit de la salut des que es va produir el sisme econòmic han respost a la (il·)lògica de l’estalvi sense límits. La solució per, com deien, “fer sostenible l’estat del benestar” ha estat implantar una medicina low cost. Dins d’aquest paradigma, els metges són assenyalats pels seus sous suposadament elevats, tot i que en realitat són els pitjor pagats d’Europa, i s’han convertit en un factor a restar sistemàticament de la matriu de la despesa.

Però és molt arriscat retallar el nombre de facultatius en un país que en pocs anys ha passat del 10è al 16è lloc del món en proporció de metges per cada 10.000 habitants, que ha estat alertat per la OMS per la insuficiència de personal sanitari per poder atendre la futura demanda d'assistència i que veurà com en poc més d’una dècada es jubila una part important de l’actual cos mèdic. Davant d’això, la solució que han trobat és l’“empoderament” del personal d’infermeria per aconseguir una disminució progressiva i menys traumàtica de la plantilla mèdica.

Des de l’any 2008, la transferència de competències mèdiques als infermers i infermeres ha anat creixent i només s’ha pogut alentir gràcies a les protestes de Metges de Catalunya (MC) i dels col·legis professionals. Primer va ser el document sobre la gestió infermera de la demanda en l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). La proposta es va trobar amb l’oposició del sindicat però també de la pròpia assessoria jurídica de l’entitat que titllava d’“il·legal” la pràctica de la delegació de sol·licituds de proves diagnòstiques i la prescripció de medicaments subjectes a recepta mèdica per part del personal d’infermeria.

I és que, amb la llei a la mà, només el metge pot fer de metge. És a dir, és l’únic professional capacitat legalment per certificar l’estat de salut d'una persona i l’únic competent per efectuar un diagnòstic mèdic. Les competències professionals i la forma com es coordinen els equips sanitaris es troben perfectament definides a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS).

No obstant això, les iniciatives per traspassar les funcions dels facultatius a altres professionals han continuat i segueixen ben presents avui dia, ja siguin projectes exclusius de l’àmbit català o regulats a nivell estatal. Així, a Catalunya ens trobem amb la “Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries”, elaborada per l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que permet als infermers diagnosticar i tractar mèdicament els pacients de forma autònoma en les ambulàncies. Mentre que el govern espanyol ha estat a punt d’aprovar un projecte de reial decret sobre prescripció infermera que, gràcies a la mobilització dels facultatius, s’ha pogut modificar perquè la indicació de medicaments amb recepta continuï en mans dels metges.

El darrer intent l’ha tornat a protagonitzar l’ICS amb la distribució entre els Equips d’Atenció Primària (EAP) d’una document de millora de la representació dels àmbits de responsabilitat infermera en el sistema d’informació assistencial d’Atenció Primària i Comunitària (e-CAP). Novament un pla d’actuació per ampliar les atribucions infermeres en el terreny de la prescripció, la incapacitat laboral transitòria (IT), el tractament anticoagulant oral (TAO), les derivacions, l’analítica i els trasllats sanitaris. I novament amb MC defensant els drets professionals dels facultatius i subratllant les il·legalitats de la mesura.

El personal d’infermeria té el seu legítim dret al progrés professional. Els metges coneixem de prop el seu treball i som els primers en valorar i reconèixer les seves capacitats i l’excel·lència en l’exercici de les seves funcions. Defensem el treball en equip, la coordinació i la col·laboració estreta entre tots els professionals responsables de prestar una assistència sanitària de qualitat i alhora defensem les competències naturals de cada professió. La protecció de les atribucions dels facultatius és un exercici de respecte a l’esforç formatiu i un acte conseqüent amb la responsabilitat lliurement assumida pel col·lectiu mèdic, a més d’una reclamació del compliment de la legalitat vigent.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23146
'dt., 01/05/2016 - 12:11'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC, satisfet per la retirada de la supressió de les places d’APD del pla de recursos humans 2016-2020 de l’ICS

Metges de Catalunya (MC) mostra la seva satisfacció per la retirada d’un dels punts de l’esborrany del Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) de l’Institut Català de la Salut (ICS) per als anys 2016-2020 que preveu la supressió de les places de facultatius d’Assistència Pública Domiciliària (APD), en compliment del Reial decret 16/2012. El sindicat, que va tenir coneixement d’aquest objectiu en la sessió de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de 27 de novembre de 2015, va traslladar immediatament la seva inquietud al conseller de Salut en funcions, Boi Ruiz, qui el juliol de 2013 s’havia adreçat per escrit al col·lectiu d’APD informant-lo sobre les gestions del Govern de la Generalitat per posposar la seva integració a l’ICS fins al 31 de desembre de 2020.

La alerta de MC ha estat clau perquè finalment el conseller hagi donat a la Direcció de Recursos Humans de l’empresa pública la instrucció de retirar i suprimir el punt de les línies d’actuació del PORH que amenaçava amb fer desaparèixer de l’ICS les places de personal funcionari sanitari. D’aquesta manera, Ruiz manté el compromís formulat pel Departament de Salut de "conciliar el respecte per la voluntat de la norma amb l’evolució natural dels col·lectius afectats i atenent a les necessitats de servei".

El sindicat mèdic agraeix al conseller Ruiz la seva intermediació i espera que l’ICS "mantingui en ferm" la retirada de l’objectiu d’integració forçosa dels APD en la propera reunió de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat, prevista per al dia 22 de gener, i que "no torni a aparèixer en el futur".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23147
'dj., 01/14/2016 - 16:49'
dt., 10/24/2017 - 12:15

MC pide al nuevo conseller de Salut, Antoni Comín, que "entierre" la etapa de los recortes

Metges de Catalunya (MC), sindicato mayoritario en la sanidad pública catalana, reclama al nuevo conseller de Salut, Antoni Comín, que "pase página" y "entierre" los recortes sanitarios que a lo largo de los últimos cinco años "han puesto claramente en peligro los fundamentos del sistema". Para la organización, es "indispensable" recuperar el presupuesto sanitario previo a las políticas de austeridad del Govern, que se ha reducido un 14,3% desde el 2010, y restituir las condiciones laborales y salariales de los facultativos menoscabadas por el tijeretazo en la sanidad.

Además, el sindicato pide a Comín que fije las bases para ampliar la participación de los médicos "en todos los órganos de decisión asistencial y de gestión de las empresas e instituciones sanitarias", con el objetivo de incrementar la eficacia y la eficiencia del sistema, y reconocer de esta manera el peso específico del conocimiento médico.

Otra de las prioridades que plantea MC al nuevo titular de Salut es la paralización del trasvase de competencias médicas a otros profesionales sanitarios, "ya que se trata de una fórmula asistencial low cost para paliar los efectos del recorte de efectivos médicos". En este sentido, la organización recuerda que solo en el Institut Català de la Salut (ICS) la plantilla de facultativos se ha reducido en más de 1.100 profesionales durante el periodo 2010-2014, la mayoría de ellos en la atención primaria, "lo que conlleva una mayor saturación de las consultas, un incremento significativo de los tiempos de espera y una sobrecarga laboral insoportable".

El sindicato también insta a Comín a poner en marcha "políticas realistas" encaminadas a erradicar la precariedad laboral cada vez más extendida entre el colectivo médico y a construir un entorno profesional más favorable que revierta la migración de profesionales en el extranjero, visto que Catalunya se ha situado en 2015 como la comunidad autónoma líder en la emisión del certificado de idoneidad profesional necesario para que el médico pueda ejercer en otros países de la Unión Europea, según los últimos datos facilitados por la Organización Médica Colegial (OMC).

Respecto al diseño del modelo sanitario catalán, MC espera un "compromiso firme y sin fisuras" por parte de Comín en la defensa de un sistema sanitario público "blindado" al ánimo de lucro y, por tanto, a cualquier tipo de privatización o externalización de servicios. Asimismo, la organización requiere al nuevo conseller de Salut "decisión" para simplificar de "una vez por todas" la hipertrofia estructural, gerencial y de comandos que soporta el sistema y que consume una cantidad de recursos imprescindibles para la asistencia.

Ante estos retos que plantea la profesión médica, el sindicato desea "todos los éxitos posibles" a Comín, aunque reconoce que "no lo tendrá fácil", dado que la legislatura está programada solo a 18 meses y no carece de experiencia sanitaria. MC remarca que su nombramiento rompe con una tradición de consellers médicos que se ha mantenido en Catalunya desde la recuperación democrática, por lo que lo sitúa en una "situación de desventaja" en cuanto al conocimiento del sistema.

Boi Ruiz
Por otra parte, la organización despide el hasta ahora conseller de Salut, Boi Ruiz, con un "suspenso inapelable", principalmente por haber cargado la mayor parte del peso de los recortes sobre las espaldas del personal sanitario, sin olvidar el cierre de servicios y recursos y la puesta en marcha de controvertidos proyectos de reordenación sanitaria. Además, el sindicato recuerda que durante su mandato han proliferado varios casos de presunta corrupción vinculados a la sanidad catalana y se han incrementado los contratos de actividad al sector privado para prestar asistencia pública.

No obstante, el sindicato aprueba el afán de Ruiz para mejorar la transparencia del modelo sanitario, en el marco del cumplimiento de la Ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno aprobada por el ejecutivo catalán en 2014.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23148
'dv., 01/15/2016 - 12:40'
dt., 10/24/2017 - 12:14

Agrupació de Facultatius en Formació de Metges de Catalunya: units per dignificar el resident

Metges Interns Residents (MIR) s’han reunit aquest dijous a la seu de Metges de Catalunya (MC) per constituir l’Agrupació de Facultatius en Formació, amb l’objectiu de reforçar la unió del col·lectiu i dignificar les seves condicions laborals i docents. Els assistents, convocats pel sindicat, han elegit Ana Katerine Ramírez i Aldo Humberto Muñiz, com a presidenta i secretari, respectivament, de l’agrupació.

Els joves metges en formació s’han marcat dos objectius principals a treballar en l’inici d’aquesta nova singladura: tancar el procés de constitució de tots els comitès d’empresa del personal laboral –inclòs el MIR– de l’Institut Català de la Salut (ICS) que es van elegir el 2015 per primera vegada a la història i on MC va obtenir una representació majoritària (107 representants dels 115 escollits), i començar a redactar les bases del que ha de ser el primer “Acord MIR” dins l’empresa pública.

“Volem millorar i homogeneïtzar les condicions laborals i docents de tots els metges en formació de Catalunya i per aconseguir-ho necessitem unir-nos”, han explicat els representants de l’agrupació, que han criticat la falta de suport que reben els MIR per part de les unitats docents dels centres sanitaris. “Tenim la sensació que se’ns utilitza com a mà d’obra barata i que els tutors justifiquen les nostres precàries condicions laborals i docents, davant les altes càrregues assistencials que pateix el sistema”, han afirmat.

Aquesta situació es tradueix, segons Ramírez i Muñiz, en l’incompliment habitual del còmput anual de les hores de guàrdia, així com de la lliurança postguàrdia, a més del no reconeixement per part de l’empresa de la formació extraordinària i no regulada durant la residència.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23150
'dj., 01/21/2016 - 18:02'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC no veu “suficients motius” per celebrar la recuperació de la paga extra de 2012 ja que persisteixen les retallades salarials

Metges de Catalunya (MC) considera que no hi ha “suficient motius” per celebrar la resolució acordada aquest dimecres per tots els grups del Parlament d’instar el Govern a abonar, de forma gradual en tres anys, la paga extraordinària retallada l’any 2012 als treballadors del sector públic. El sindicat recorda que els facultatius continuen sent l’“últim reducte de marginació salarial i de retallades” i, en conseqüència, són “víctimes” de l’acarnissament de l’Administració catalana.

A diferència dels funcionaris d’altres sectors, el sindicat recorda que els metges, tant de l’Institut Català de la Salut (ICS) com de la xarxa sanitària concertada, encara tenen el salari retallat “molt significativament”. En el cas de l’ICS, les plantilles mèdiques tenen rebaixat, des de 2012, un 50% el complement de productivitat variable per objectius (DPO), que ha passat de 5.573 euros anuals (import màxim a assolir) a 2.786 euros.

En aquest mateix àmbit, els triennis antics –anteriors al desenvolupament de la reforma d’atenció primària instaurada en el decret 84/1985- s’han convertit des del 2015 en un complement personal transitori que absorbeix tots els increments que es puguin produir, circumstància que afecte els metges més veterans, i la carrera professional ha passat de ser un dret individual a un dret supeditat al còmput col·lectiu, ja que la seva adjudicació depèn de la disponibilitat de recursos econòmics, fet que perjudica els professionals més joves.

Per a MC, aquestes retallades salarials addicionals suposen una “situació de discriminació” dels facultatius respecte a altres treballadors públics i així ho farà saber l’organització al nou conseller de Salut, Antoni Comín, durant la primera reunió que mantinguin.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23151
'dt., 01/26/2016 - 12:56'
dt., 10/24/2017 - 12:13

MC recomana "prudència" als facultatius d'atenció primària implicats en actuacions del SEM

Davant la reforma del model de transport sanitari urgent implantada pel Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), que treu els metges de les ambulàncies i els ubica en els nous vehicles d’intervenció ràpida (VIR) sense capacitat de transport de pacients, Metges de Catalunya (MC) recomana als facultatius d’atenció primària que siguin "prudents" quan siguin requerits a col·laborar amb una actuació del SEM.

El sindicat avisa que l’absència de metges en les unitats de suport vital avançat (SVA) implicarà la mobilització, per part del SEM, de facultatius aliens a la pròpia empresa, especialment dels que treballen a centres d’urgències d’atenció primària (CUAP). Aquest fet, segons l’organització, pot comportar conflictes de lideratge de l’equip assistencial.

Per evitar aquests conflictes i en previsió que situacions d’urgència i emergència susceptibles de derivar en demandes jurídiques puguin afectar els facultatius d’AP que no formen part dels equips assistencials del SEM, MC ha elaborat un document amb recomanacions per minimitzar les possibilitats que els metges col·laboradors pateixin problemes legals i de responsabilitat professional.

Així, entre altres consideracions, el sindicat recorda els facultatius que totes les comunicacions que s’estableixen entre els professionals i el centre coordinador queden enregistrades "i es poden utilitzar per imputar la responsabilitat d’un cas". Per aquest motiu, l’organització recomana que el metge demani sempre el nom i el rang professional del seu interlocutor i posa l’èmfasi en la necessitat de deixar constància verbal i escrita de qualsevol discrepància en el tractament del pacient, "argumentant tant com es pugui els motius clínics que la justifiquen". De la mateixa manera, insta a "consignar les actuacions d’infermeria o d’altres professionals que s’hagin dut a terme abans de l’arribada del metge".

Tanmateix, el sindicat remarca que "per respecte i professionalitat" s’han d’eludir les discussions i enfrontaments amb el personal del SEM davant dels pacients i recorda que cap circumstància pot ser causa de desatenció: "la prestació del servei sanitari ha d’anar per davant de qualsevol eventualitat".


>> Recomanacions per als facultatius d’AP davant el nou model assistencial del SEM


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23152
'dc., 01/27/2016 - 17:54'
dl., 05/15/2017 - 10:49

“Ens tenen com a mà d’obra barata i substitueixen les carències del sistema amb residents”

Els representants de l’Agrupació de Facultatius en Formació de Metges de Catalunya (MC) han tornat a insistir aquesta setmana que els metges interns residents (MIR) se senten “mà d’obra barata” i que són utilitzats per suplir les mancances que arrossega el sistema sanitari des de fa anys. “Moltes vegades, després de les fatídiques guàrdies d’hivern, he vist sortir molts residents plorant. La vida dels pacients està a les nostres mans i no podem assumir-ho tot”, ha explicat Ana Katerine Ramírez, presidenta del grup de facultatius residents.

Ramírez ha afegit, en declaracions al diari digital Catalunya Plural, que els MIR estan assumint molta càrrega assistencial, perquè les direccions dels centres sanitaris volen treure el “màxim rendiment” de les seves hores de treball. Però més enllà d’aquesta pressió laboral, la responsable de l’agrupació ha afirmat que el que més li preocupa és la falta de seguiment que tenen per part dels tutors de residència durant les guàrdies hospitalàries. “A l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, hem arribat a ser 10 residents i només dos tutors en una guàrdia. Des del primer any ateníem pacients complicats i a la universitat no se’ns forma per a això, perquè és una cosa que s’ha d’explicar a l’hospital, però se’ns llança directament a tractar aquest tipus de pacients i, com és normal, cometem errors”, ha lamentat.

El secretari de l’agrupació MIR, Aldo Humberto Muñiz, ha reblat el clau: “Ens tenen com a mà d’obra barata i substitueixen les carències del sistema amb residents”. Segons ha assenyalat, la sobrecàrrega assistencial i la no formació “fan que el pacient estigui pitjor atès”. Aquests condicionants, ha assegurat, es tradueixen sovint en sol·licituds de proves innecessàries, retards en els tractaments o errors de medicació.

Desgast professional
La pressió que s’exerceix sobre el col·lectiu MIR té conseqüències psicològiques demostrades. Un estudi editat l’any 2008 per la Fundació Galatea sobre la salut dels metges residents a Catalunya revela que la prevalença de malestar psicològic (burnout) entre la població MIR se situa en el 30%. 

Els autors de l’informe conclouen que la medicina és una “professió amb riscos psicosocials que pot fer especialment vulnerable el metge jove”. Aquesta realitat justificaria, segons afirmen, la conveniència de “complementar els programes formatius dels especialistes amb l’adquisició d’habilitats que ajudin en el maneig de l’estrès i l’impacte emocional de la pràctica mèdica”. Així mateix, aquests experts reclamen als serveis docents garanties per establir una organització i un clima de treball “receptius” a les necessitats dels residents. 

A l'altre costat de l'Atlàntic, la revista científica JAMA, de la American Medical Association, ha corroborat la prevalença de la depressió o de símptomes depressius entre els MIR, que varia entre el 21% i el 43%. En la població general, es calcula que el percentatge d’afectació és del 16%. “La professió mèdica té un problema important”, reconeix la publicació.

En aquest context, Ramírez s’ha preguntat: “Si acabem la nostra residència i comencem la nostra vida laboral ja cremats, quin futur per a nosaltres i els pacients ens espera?”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23153
'dv., 01/29/2016 - 11:12'
dt., 10/24/2017 - 12:11

MC proposa al CatSalut elaborar un pla global d’ordenació de l’assistència urgent

Metges de Catalunya (MC) ha demanat al Servei Català de la Salut (CatSalut) que elabori un pla d’ordenació de l’assistència urgent a Catalunya, consensuat amb els diferents agents sanitaris, que abasti la problemàtica de l’atenció urgent en totes les seves modalitats, des de la urgència atesa al domicili del malalt, a la via pública o als centres d’atenció primària (CAP), fins a la practicada als hospitals bàsics, de referència i d’alta tecnologia (terciarisme).

El sindicat ha fet arribar aquesta proposta al nou director del CatSalut, David Elvira, davant la gran oposició que està aixecant el desplegament del nou model de transport sanitari urgent i la implantació de la Guia d’Actuació Infermera d’Urgències i Emergències Prehospitalàries. “Tot això s’ha d’ordenar i no es pot anar fent a pedaços com s’està fent ara, perquè els canvis que vol realitzar l’empresa que gestiona el transport estan repercutint en l’assistència urgent”, ha dit el secretari general de MC, Francesc Duch, a Gaceta Médica.

El nou model de transport del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha comportat una renovació completa de la flota d’ambulàncies i un nou sistema de gestió que, segons els seus responsables, hauria de comportar un guany d’eficiència i una millora del temps de resposta. Però la realitat és una altra: s’han desmantellat la majoria de les unitats de suport vital avançat (SVA), en les quals treballaven un tècnic, un infermer i un metge, prescindint de la figura del facultatiu; s’han creat els vehicles d’intervenció ràpida (VIR), amb un metge i un tècnic, que poden fer assistència, però no poden transportar pacients i s’han mantingut les unitats de suport vital bàsic (SVB), dotades d’un equip assistencial format per dos tècnics d’emergències sanitàries per al trasllat de malalts que no requereixen atencions durant el viatge.

Per al delegat de MC a l’Hospital de Palamós, David Gràcia, que ha treballat amb tots dos sistemes, aquesta nova estructuració del transport urgent és pitjor que l’anterior, ja que els professionals arriben per separat a les urgències i no poden treballar en equip. En declaracions a SER Catalunya, Gràcia ha assegurat que treballar sol “complica l’assistència i retarda les tècniques sanitàries”. 

Per la seva part, Duch ha criticat el fet que la majoria d’ambulàncies amb suport vital avançat circulin sense metge: "Ens oposem que es desenvolupi aquesta política low cost que vol intentar aconseguir una medicina sense metges”. El responsable del sindicat ha afegit que el nou model només serà eficient a Barcelona, on tots els efectius d’urgència arriben a temps des de diferents punts i sempre hi ha un hospital proper, però que la situació es complicarà en altres zones. “Al Pirineu, amb una carretera de corbes i, a vegades, amb neu, no serà així. Hi haurà problemes”, ha augurat.

Guia infermera
Un altre motiu de controvèrsia continua sent la Guia d’Actuació Infermera d’Urgències i Emergències Prehospitalàries, elaborada pel SEM, que dóna instruccions als infermers de les ambulàncies perquè actuïn en solitari en el diagnòstic i tractament a pacients en situacions crítiques o de risc potencial. 

MC ha demanat al CatSalut –prèviament ho havia fet al Departament de Salut– que retiri la guia, perquè fomenta l’“intrusisme professional”, tot i que des del SEM garanteixen que ja han modificat el seu contingut per “deixar clar” que els infermers no poden aplicar cap tipus de tractament, si no és amb la supervisió presencial, per emissora o per telèfon d’un facultatiu. “Que un metge hagi de prescriure per telèfon suposa una situació totalment irregular. Ja ho vam denunciar en el seu moment i ho tornem a fer ara”, ha advertit Duch.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23154
'dj., 02/04/2016 - 11:36'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC avala les reivindicacions dels facultatius de l'Hospital de Palamós, disposats a iniciar mobilitzacions

Metges de Catalunya (MC) dóna suport als facultatius de l’Hospital de Palamós (Serveis de Salut Integrats Baix Empordà) que, davant la negativa de la gerència i el patronat a atendre les reivindicacions manifestades pel col·lectiu, es plantegen l’inici immediat de mobilitzacions, sense descartar la possibilitat de convocar una aturada dels serveis mèdics del centre hospitalari.

El delegat del sindicat a l’Hospital de Palamós, Josep Antoni Duran, explica que, després d’anys d’ajustos i pressions, els metges estan "cansats i emprenyats". La sobrecàrrega assistencial, la inestabilitat laboral, les retallades salarials i les afectacions derivades de la implantació del nou model de transport sanitari urgent del Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), que disposa d’una base operativa al centre, han encès els ànims dels facultatius que en el que portem d’any ja han mantingut dues reunions amb els representants de l’empresa (a través dels delegats de MC), sense que s’hagi produït cap avenç significatiu per a la resolució de les demandes plantejades.

Segons Duran, les peticions dels professionals mèdics també han d’ajudar a millorar la qualitat del servei reduint la pressió assistencial i les llistes d’espera. "Volem que ens garanteixin que es mantindrà la plantilla mèdica actual i que s’estudiarà el reforç dels serveis que tenen més demanda de la que poden assumir". Les condicions de les jornades d’atenció continuada són també una de les principals reivindicacions dels facultatius. En aquest sentit, demanen que les hores considerades de guàrdia dins la jornada laboral siguin almenys 10 de les 24 hores del dia -actualment només 7 hores es consideren d’atenció continuada- i que aquestes siguin totes de presència física, especialment en els serveis de cirurgia i traumatologia. A més, reclamen que l’hora de guàrdia es gratifiqui amb el mateix preu de l’hora ordinària, acatant les diverses sentències judicials que així ho han establert.

El llistat de reivindicacions també inclou la petició de resoldre i assignar el quart nivell de carrera professional als facultatius que es troben pendents de valoració des de l’any 2014 i que els metges puguin avaluar la gestió del director mèdic cada tres anys, càrrec que actualment nomena la gerència sense consultar als facultatius.

Per ara, els metges del centre palamosí no han trobat cap resposta positiva en les dues reunions mantingudes amb els directius. Després de la darrera trobada, celebrada el passat 27 de gener, l’assemblea de facultatius va decidir concedir 15 dies a l’empresa perquè presenti una proposta d’aproximació a la postures mèdiques. En la mateixa assemblea es va decidir que, en cas que es mantingui l’immobilisme empresarial, es prendran mesures de força, inclosa una eventual convocatòria de vaga.

MC considera "legítimes i justes" les demandes dels metges de l’Hospital de Palamós i espera que el canvi d’inquilins en el Departament de Salut i la renovació de càrrecs en el Servei Català de Salut (CatSalut) vinguin acompanyats d’un "tarannà receptiu i conciliador que es tradueixi en passos definitius  per a la recuperació de les minvades condicions laborals i retributives dels facultatius".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23155
'dj., 02/11/2016 - 12:27'
dt., 10/24/2017 - 12:10

MC considera que el decret català de prescripció infermera afegirà “inseguretat jurídica”

Metges de Catalunya (MC) adverteix al Govern que l’aprovació d’un decret propi català que reguli la indicació autònoma i la prescripció col·laborativa de medicaments per part dels professionals d’infermeria afegirà “inseguretat jurídica” al desenvolupament d’aquestes actuacions, ja que entrarà en contradicció amb la normativa estatal de rang legislatiu superior, aprovada per l’executiu espanyol l’octubre de 2015, que limita la prescripció infermera i deixa en mans del metge la responsabilitat del diagnòstic i el tractament, inclòs el farmacològic.

El sindicat llença aquest avís després que el Govern hagi anunciat aquest dimarts que ha presentat, a través del Departament de Salut, un recurs contenciós administratiu contra el decret estatal i que té la “voluntat ferma” de disposar, “com més aviat millor”, d’un decret català que reguli la prescripció infermera. Les Illes Balears i Extremadura també han impugnat la norma i, en breu, ho faran el País Basc, Extremadura, Cantàbria, Canàries, Navarra i Andalusia.

De moment, però, les aspiracions infermeres han rebut el primer revés legal. El Tribunal Suprem ha desestimat la suspensió cautelar de l’article 3.2 del reial decret de prescripció, tal com havien demanat des de Madrid el Consejo General de Enfermería i el Sindicato de Enfermeria (SATSE). Aquest article estableix que perquè l’infermer pugui indicar, utilitzar i autoritzar la dispensació de medicaments d’ús humà subjectes a prescripció mèdica, prèviament el professional prescriptor –el metge– ha d’haver determinat el diagnòstic, la prescripció i el protocol o guia de pràctica clínica i assistencial a seguir.

Davant d’aquesta situació, les dues organitzacions han iniciat una campanya informativa entre els infermers perquè compleixin al peu de la lletra el decret estatal de prescripció infermera, en una mena de “pla de resistència passiva tàcit”, com l’ha titllat la Asociación de Médicos y Titulados Superiores de Madrid (Amyts), segons el qual el personal d’infermeria deixa de fer moltes de les funcions habituals que són pròpies de la seva competència (administració de vacunes, cures amb apòsits amb medicaments, ús de fàrmacs per calmar el dolor del pacient recent operat, etc.), si prèviament no són valorades i indicades per escrit pel metge.  

Ara bé, aquesta actitud del personal infermer ha començat a rebre crítiques des de dins del mateix col·lectiu. “Quan llegeixo que diuen que amb aquest reial decret el que abans era ‘al·legal’ ara és ‘il·legal’ he de tenir a prop l’Adrenalina, perquè gairebé entro en xoc anafilàctic”, afirma Chema Antequera, infermer, advocat i professor de Dret Sanitari i Bioètica, en el seu blog “Defensor de la infermera”.

El mateix Antequera ha assegurat recentment en una mesa-debat organitzada pel Col·legi d’Infermeria de les Illes Balears (COIBA) que el decret estatal no afecta totes les relacions que té l’infermer amb la prescripció o administració de fàrmacs, sinó només a una part concreta que és l’ordre de dispensació farmacèutica o recepta.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) també s’ha expressat en els mateixos termes, en un document que acaba d’elaborar per resoldre els “dubtes més freqüents” amb relació a la prescripció infermera: “Hem de pensar que les infermeres poden prescriure tot allò que no estigui subjecte a recepta mèdica obligatòria”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23156
'dj., 02/11/2016 - 18:29'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Duch: “Voldríem que aquesta no fos una legislatura en ‘stand by’ en matèria sanitària”

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha reclamat aquest dijous, en una entrevista a Ràdio 4, que Catalunya segueixi les passes de moltes comunitats autònomes que estan recuperant progressivament les partides sanitàries prèvies a les retallades, la darrera de les quals Castella-la Manxa que ha presentat un comptes per al 2016 amb un increment del 8,7%, i, per aquest motiu, ha expressat el seu desig que aquesta no sigui una legislatura “en stand by”. 

La recuperació del pressupost per a sanitat, que en els darrers cinc anys s’ha reduït un 14,3%, ha de servir, segons Duch, per restablir les condicions laborals i retributives del metge, “sobretot perquè volem deixar de ser l’últim reducte de les retallades salarials addicionals de l’Administració catalana”, en clara referència a la rebaixa del complement de productivitat variable per objectius que afecta, des de l’any 2012, tant als facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS) com als de la xarxa sanitària concertada.

Igualment, ha reclamat al nou conseller de Salut, Antoni Comín, que reverteixi la situació de precarietat laboral dels facultatius de la sanitat catalana “que no té parangó amb cap altre departament del sector públic”. “Només a l’ICS –ha subratllat– tenim més de 3.000 metges interins i eventuals amb contractes indignes i irregulars”.

Duch ha assegurat que la falta de recursos a la sanitat, així com les baixes retribucions i les dificultats per trobar una feina digna provoquen una “sagnia” de professionals que emigren a l’estranger en busca de millors oportunitats laborals, amb la fuga de talent que això representa. Per contra, ha explicat que l’empitjorament de les condicions laborals i la sobrecàrrega assistencial generen un increment considerable de la síndrome de burnout entre els metges que es queden, principalment en l’àmbit de l’atenció primària i en el col·lectiu de metges interns residents (MIR). “Al MIR se l’explota perquè el sistema ho exigeix, ja que la dotació econòmica i humana dels hospitals i dels serveis d’urgències és molt petita respecte a la demanda sanitària”, ha afirmat. “Moltes vegades la formació dels joves metges se supedita a les necessitats assistencials”.

Pel que fa a l’etapa de l’anterior conseller de Salut, Boi Ruiz, Duch ha assenyalat que ha estat “la pitjor època que ens ha tocat viure” com a conseqüència de les retallades, que han rebaixat la despesa sanitària per càpita fins als 1.120 euros actuals per habitant i any. “Estem a la cua de l’Estat i amb això no es pot fer gran cosa”, ha lamentat. A més, s’ha queixat que la major part dels efectes de les polítiques d’austeritat s’hagin deixat caure sobre les espatlles dels professionals, amb la intenció de no repercutir en l’atenció a l’usuari.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23157
'dc., 02/17/2016 - 12:41'
dt., 10/24/2017 - 12:09

L’Agrupació de Dentistes de Catalunya reclama més regulació per trencar amb el model ‘fast food’ en el sector dental

L’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC) reclama al Govern de la Generalitat una regulació "correctiva" per trencar amb el model de negoci 'fast food' que s’ha imposat en el sector de les clíniques dentals. Per a l’ADC, els casos de Funnydent, que ha tancat totes les seves clíniques per un presumpte delicte d’estafa, i de Vitaldent, amb la seva cúpula directiva detinguda per una investigació relacionada amb el blanqueig de capitals, frau a Hisenda i als seus franquiciats, són "un exemple paradigmàtic de la deriva perniciosa en què ha caigut la salut dental amb l’entrada incontrolada de grans estructures empresarials que prioritzen els beneficis econòmics a l’ètica professional, alhora que fomenten la precarietat i l’explotació laboral del col·lectiu d’odontòlegs".

L’ADC, plataforma de defensa sindical per a dentistes nascuda a l’empara de Metges de Catalunya (MC) en col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), denuncia les "estratègies de publicitat enganyosa" que utilitzen les grans cadenes dentals per captar pacients amb l’“esquer” dels tractaments 'low cost' que "no són possibles des de la perspectiva de la bona praxis professional i la qualitat assistencial".

L’Agrupació afegeix que aquest tipus de clíniques sovint estan en mans de persones que no són dentistes o que sent-ho "únicament persegueixen el lucre empresarial". Per aquest motiu, amb la finalitat de maximitzar els guanys, "es cometen abusos contractuals i ofereixen condicions laborals precàries als odontòlegs que han d’incorporar".

La situació de "descontrol" en el sector dental, apunta l’ADC, ja havia estat denunciada pels col·legis i les associacions professionals abans de l’aparició dels casos de suposades irregularitats fiscals i comptables comeses per Funnydent i Vitaldent. En qualsevol cas, l’Agrupació insta l’Administració a actuar perquè la prestació de serveis odontològics sigui "tractada i protegida legal i deontològicament com qualsevol altre servei de salut".

Suport als dentistes afectats
D’altra banda, l’ADC anuncia que es troba a disposició dels odontòlegs que es vegin afectats laboralment per les operacions policials contra les franquícies dentals per oferir-los l’assessorament i el servei de defensa sindical i jurídica que necessitin davant la situació d’inseguretat i incertesa que ha provocat el coneixement d’aquestes suposades actuacions fraudulentes.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23158
'dc., 02/24/2016 - 13:16'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Duch: "La precarietat laboral dels metges és un problema de país"

"La precarietat laboral afecta el 33% dels metges, és una catàstrofe, un problema de país que necessita un pla per part del Govern perquè la situació és indigne". El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha llançat aquest avís al conseller de Salut, Antoni Comín, però també al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i al president, Carles Puigdemont, en una entrevista a La Xarxa. Aquesta precarietat, segons Duch, provoca que cada any marxin de Catalunya 600 facultatius. Per trobar una solució, el sindicat plantejarà un "canvi legislatiu" que es presentarà a tots els grups parlamentaris.

Tanmateix, mentre no arribi aquesta solució, els professionals mèdics han de percebre alguna millora. "Els metges agraïm els afalacs que ens fan per haver aguantat el sistema, però ara no n’hi ha prou, necessitem un gest, sobretot tenint en compte que en altres comunitats autònomes s’estan recuperant partides sanitàries importants", ha reclamat el secretari general de MC que demana al Govern que "inverteixi la tendència dels últims cinc anys i comenci a incrementar el pressupost de Salut". Un cop més, Duch ha insistit que els treballadors sanitaris no poden seguir sent l’"últim reducte de retallades salarials a l’administració catalana".

Un moviment que, a parer de Francesc Duch, podria mitigar l'afartament dels metges és l’acatament de les sentències judicials que obliguen a les empreses sanitàries de l’àmbit concertat a pagar el preu de l’hora de guàrdia, com a mínim, al mateix preu de l’hora ordinària de treball. La desobediència del criteri fixat pels tribunals per part de la Generalitat en les empreses que hi depenen directament, "genera molt malestar" i és un dels motius que han portat a la vaga als metges de l’Hospital de Palamós.

Respecte a aquesta convocatòria, Duch ha manifestat el suport "incondicional" del sindicat a l’aturada davant la negativa de la gerència a respondre a les demandes "més que justes" dels facultatius. A més, ha advertit que l’Hospital de Palamós és el primer centre en què els metges han decidit que "la paciència s’ha acabat", però el descontent és generalitzat i la mobilització es podria estendre a altres "si no hi ha un gest i s’atenen algunes reivindicacions".

Un altre dels conflictes analitzats pel dirigent del sindicat mèdic ha estat el nou model de transport sanitari urgent implantat pel Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM). En aquest sentit, ha assenyalat la necessitat -traslladada al conseller Comín- de desenvolupar un Pla d’Ordenació de l’Atenció Urgent que impliqui tots els nivells assistencials i tots els grups professionals. "No hi poden haver comarques sense metges en les ambulàncies i no es pot obligar les infermeres a assumir competències mèdiques", ha asseverat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23159
'dj., 03/03/2016 - 11:00'
dt., 10/24/2017 - 12:08

Metges de Catalunya torna a reclamar a Salut la retirada de la guia d’actuació d'infermeria del SEM

El passat mes de novembre, Metges de Catalunya (MC) va demanar al Departament de Salut que retirés i deixés sense efectes la 'Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries', elaborada per l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). La resposta de la conselleria va ser que la guia ja havia estat actualitzada i que els punts de conflicte assenyalats pel sindicat mèdic –el diagnòstic, prescripció i tractament de pacients de forma autònoma per part del personal d’infermeria- s’havien resolt. Un cop analitzats els continguts d’aquesta nova guia, MC ha reiterat a Salut la seva petició de retirada, ja que els seus continguts són "pràcticament idèntics" als que s’incloïen en la primera edició (d’abril de 2015) i perquè "lluny de proporcionar seguretat jurídica al personal d’infermeria, manté la seva incertesa i provoca inseguretat als professionals mèdics".

Segons Xavier Lleonart, vicesecretari general del sindicat i autor del document presentat a Salut, l’única novetat de la guia és la incorporació d’un text complementari a les instruccions sobre les tasques mèdiques assumides pels infermers: “Per a l’aplicació de les pautes descrites en aquest apartat es requerirà la prescripció i autorització mèdica, ja sigui amb la presència física del professional mèdic o a través del suport telefònic/emissora segons el procediment vigent. Es considerarà l’aplicació autònoma per part dels equips d’infermeria en aquelles situacions de risc vital imminent”.

L’organització rebutja aquesta pràctica perquè "cap patologia pot ser tractada sense un diagnòstic i la formulació d’aquest li correspon únicament al metge". En aquest sentit, reivindica  la presència física del facultatiu per fer una valoració adequada del pacient. "Hi ha elements subjectius que només es poden apreciar personalment i això no pot ser substituït per una guia". Lleonart posa com a exemple l’expressió 'Fa impressió de gravetat', comuna a l’assistència urgent, que es basa en una apreciació personal del professional mèdic segons els seus coneixements i el conjunt de signes i símptomes que observa físicament en el pacient. "La medicina no és simple mecànica, no sempre és possible aplicar un algoritme", recorda Lleonart.

La vulneració del lex artis, concepte jurídic que es té en compte a l’hora d’avaluar la responsabilitat d’un error de diagnòstic, és un altre dels arguments en què se sustenta MC per rebutjar la guia. El lex artis fixa l’obligatorietat del metge de realitzar les proves necessàries per deduir un diagnòstic i prendre les decisions clíniques pertinents. Aquesta obligació, exigible a nivell judicial, comporta un anàlisi "personal i presencial del pacient i el seu entorn" impossible de substituir segons el sindicat.

D’altra banda, l’autorització prevista a la guia perquè els infermers actuïn de forma autònoma en casos greus de risc vital és "imprudent", a parer de Xavier Lleonart, perquè dóna seguretat jurídica al col·lectiu d’infermeria per la via d’una normativa administrativa que no té rang llei. Així, davant un error de diagnòstic o tractament dut a terme per un professional que no té assignades aquestes competències, "es podria aplicar plenament l’article 152 del Codi Penal i en la seva defensa no podria emparar-se en el fet que estava seguint una guia que s’autoadjudica valor legal quan no el té", avisa.

Crida al col·legis
En la seva petició, el vicesecretari de MC subratlla que, a diferència de la primera versió de la 'Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries', el document revisat no compta amb l’aval del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). Aquest fet, assegura, és una altra evidència de la necessitat de retirar el protocol.

Per tal d’assolir una posició de consens, l’organització ha compartit amb els quatre col·legis professionals catalans la seva petició de retirada de la guia amb l’objectiu que el CCMC no doni el seu vistiplau a la versió revisada per Salut i faci seus els arguments de rebuig esgrimits per MC.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23160
'dv., 03/04/2016 - 10:54'
dt., 10/24/2017 - 12:06

Posicionament de MC respecte a la proposta de millora de la representació dels àmbits de responsabilitat infermera

Metges de Catalunya (MC) ha elaborat un posicionament sobre la “Proposta de millora de la representació dels àmbits de responsabilitat infermera en el sistema d’informació assistencial d’Atenció Primària i Comunitària (e-CAP)” de l’Institut Català de la Salut (ICS), on analitza punt per punt el contingut d’aquest model que suposa un “nou atac” contra les competències professionals mèdiques.

Segons el sindicat, la proposta de l’ICS, que substitueix l’antiga delegació d’infermeria, també se sustenta en “irregularitats competencials”, ja que continua assignant a l’infermer la capacitat del diagnòstic mèdic, vulnerant la normativa bàsica sobre la distribució de competències entre els professionals de la salut.   

Així, el nou model permet que els infermers, una vegada hagin atès pacients crònics o aguts, puguin fer propostes als metges sobre prescripció i incapacitat laboral transitòria (IT), com també cursar derivacions a altres professionals o demanar proves analítiques dins del control de les patologies cròniques. A més, autoritza el col·lectiu d’infermeria a supervisar els tractaments anticoagulants, a través d’uns protocols dissenyats per l’ICS.

Per cobrir legalment aquestes actuacions que envaeixen competències mèdiques, l’empresa demana al facultatiu que avali telemàticament les propostes d’infermeria, amb l’agreujant que no li assigna temps en l’agenda perquè les pugui analitzar i avaluar, i la consegüent sobrecàrrega laboral.

Per tot això, MC rebutja categòricament l’ús d’aquestes propostes d’infermeria i insta l’ICS que posi en marxa els mecanismes necessaris (recuperació de la plantilla mèdica retallada en els darrers cinc anys) per reduir la pressió assistencial sobre els facultatius i no haver de transferir les seves competències a altres professionals.

De fet, el sindicat ha presentat a la Presidència del Consell d’Administració de l’ICS una reclamació, en què demana que procedeixi a “deixar sense efectes” aquest nou model que amplia les atribucions infermeres.

‘Propostes d’infermeria’
Prescripció: MC considera que el metge és l’únic professional que pot fer un diagnòstic mèdic i una prescripció farmacològica, llevat de l’odontòleg i el podòleg per a situacions clíniques pròpies de la seva professió.

Incapacitat laboral transitòria: MC recorda que la normativa legal vigent explicita que el metge és el responsable legal d’emetre la baixa laboral, després d’haver realitzat l’anamnesi, l’exploració física i el diagnòstic. A més, també determina que és el responsable de fer els controls necessaris des del punt de vista clínic, administratiu i legal de la baixa o l’alta.

Tractaments anticoagulants: MC reclama que qualsevol actuació en el control del tractament anticoagulant a l’atenció primària, que s’escapi del rang terapèutic establert pels protocols existents, ha de ser valorada pel metge.

Derivacions: MC sosté que l’infermer pot cursar derivacions al seu nom només si prèviament s’han establert uns protocols, i amb el coneixement i acceptació del metge responsable del pacient. En aquests casos l’infermer hauria de deixar constància al curs clínic de la data i el motiu de la derivació.

Sol·licitud d’analítiques: MC entén que l’infermer pot sol·licitar analítiques periòdiques previstes en determinades patologies cròniques i amb protocols establerts. La resta de determinacions analítiques formen part del diagnòstic mèdic, segons el sindicat, i, per tant, exigeixen una valoració clínica mèdica prèvia.

Trasllat sanitari: MC es remet a la instrucció del Servei Català de la Salut (CatSalut) que estableix que els facultatius són els únics professionals amb capacitat per indicar la prestació d’un trasllat sanitari. Malgrat tot, el sindicat accepta que la valoració de l’estat del pacient, la seva situació sociofamiliar i la seva capacitat i nivell d’autonomia en trasllats pot formar part de l’àmbit competencial infermer, però considera que mentre no hi hagi una instrucció específica que així ho determini, el responsable d’aquesta indicació és el metge.

 


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23161
'dj., 03/10/2016 - 15:51'
dt., 10/24/2017 - 12:05

Metges de Catalunya convoca una vaga parcial del personal mèdic de l’Hospital de Palamós el dia 17 de març

Metges de Catalunya (MC) ha convocat una vaga parcial del personal facultatiu de l’Hospital de Palamós el proper dia 17 de març per protestar contra la "precarietat laboral i la sanitat low cost" i per denunciar l’"immobilisme empresarial" davant les reivindicacions del col·lectiu mèdic. L’aturada, a la qual estan cridats els 170 facultatius del centre hospitalari, tindrà una durada de quatre hores, de les 8 a les 12 h, i afectarà tots els serveis i especialitats.

Després de reiterats intents de negociació amb la gerència de la Fundació Hospital de Palamós -tots ells amb resultat infructuós- els representants del sindicat mèdic han decidit convocar la vaga. La mesura compta amb el suport del 71% de la plantilla mèdica del centre que el passat 19 de febrer va participar en una consulta vinculant organitzada per MC.

El delegat del sindicat a l’Hospital de Palamós, Josep Antoni Duran, afirma que la convocatòria és l’"eclosió del malestar acumulat pels metges durant més de cinc anys de retallades". Uns ajustos, diu, que han precaritzat les condicions laborals i retributives dels facultatius i han derivat en una situació de sobrecàrrega assistencial "insofrible", conseqüència d’una política empresarial que "aposta per una sanitat low cost que anteposa l’estalvi a la qualitat".

Duran assegura que les reivindicacions dels professionals mèdics són "perfectament assumibles per l’empresa i extraordinàriament positives per als pacients", ja que tindrien un impacte directe sobre la qualitat dels serveis, reduint la pressió assistencial i les llistes d’espera.

En la convocatòria de vaga, que tindrà per lema 'Prou precarietat i més qualitat. No a la sanitat low cost', el sindicat reclama:

  • Restabliment de les guàrdies de presència física (en comptes de localitzades) en els serveis de Traumatologia i Cirurgia.
  • Exoneració de l’obligatorietat de realitzar guàrdies als facultatius majors de 50 anys.
  • Durada mínima de 10 hores de les guàrdies de presència física.
  • Aplicació de les sentències judicials que estableixen que l’hora de guàrdia s’ha de retribuir, com a mínim, al mateix preu de l’hora ordinària.
  • Revisió i actualització de la plantilla mèdica per reforçar els serveis amb major demanda.
  • Adjudicació del quart nivell de carrera professional als facultatius que es troben pendents de valoració des de l’any 2014.
  • Avaluació triennal de la gestió del Director mèdic per part dels facultatius.
  • Instauració d’un pla de formació continuada per serveis.
  • Voluntarietat en la prestació de serveis mèdics en els Vehicles d'intervenció ràpida (VIR) de la base operativa del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a l’Hospital de Palamós.
  • Participació en l’establiment de les condicions de treball i de seguretat i salut dels facultatius que treballen en les diferents empreses de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (matriu de la Fundació Hospital de Palamós), en especial pel que fa referència a la coordinació de calendaris laborals, horaris i vacances.


Concentracions de suport
El mateix dia de la vaga, els delegats de MC dels centres de la xarxa sanitària concertada de tot Catalunya convocaran concentracions de cinc minuts en cada un dels hospitals per mostrar el suport i la solidaritat del col·lectiu mèdic envers les reivindicacions dels facultatius de l'Hospital de Palamós.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23162
'dv., 03/11/2016 - 09:08'
dt., 10/24/2017 - 12:04

Constituïda l’Agrupació de Jubilats de MC per promoure activitats formatives i lúdiques als afiliats retirats

Metges de Catalunya (MC) ha constituït l’Agrupació de Jubilats amb el propòsit de donar visibilitat a aquest col·lectiu i oferir l’oportunitat als facultatius afiliats retirats de seguir desenvolupant activitats relacionades amb la professió mèdica, la formació, la cultura, l’art, l’oci, el voluntariat i les relacions socials.

Alhora, aquesta agrupació, en col·laboració amb la Fundació Metges, oferirà suport als jubilats en situacions de vulnerabilitat, com malalties o carències fonamentals. La secció de jubilats està presidida per Maria Jesús Martínez i té com a secretària a Maria Carmen Martínez Altarriba, a més de Gemma García Mora, Josep Martín Comín, Montserrat Sugrañes, Joan Anton Duch i Josep Zambudio com a vocals. Patricio Martínez, secretari general del sindicat entre els anys 1986 i 2008, n’és el president honorífic i emèrit.

La constitució de l’Agrupació de Jubilats dóna compliment a l’encàrrec encomanat pel Consell Executiu de MC el passat 9 de febrer, assolint així uns dels objectius de l’actual mandat. El secretari general del sindicat, Francesc Duch, destaca que l’agrupació neix amb la voluntat d’“establir sinèrgies amb les seccions de metges jubilats dels col·legis i amb òrgans similars d’altres entitats mèdiques, sense cap ànim de competència, sinó tot el contrari, de col·laboració i de treball conjunt o complementari pel bé del facultatiu retirat”.

Tots aquells afiliats al sindicat que estiguin jubilats o propers a la jubilació i que vulguin participar de forma activa en l’agrupació poden adreçar un correu electrònic a l’adreça agrupaciojubilats@metgesdecatalunya.cat.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23163
'dv., 03/11/2016 - 12:03'
dl., 05/15/2017 - 10:49

L’Assemblea General de Compromissaris de MC ratifica els nous càrrecs sectorials i territorials vacants del sindicat

L’Assemblea General de Compromissaris de Metges de Catalunya (MC), celebrada aquest dimarts a Barcelona, ha ratificat els nomenaments de Margarita Mercadal (metgessa de família al Servei d’Emergències Mèdiques-SEM de l’Hospitalet de Llobregat), Maria José Rodrigo (otorinolaringòloga al CAP Güell de Girona) i Josep Tuñí Picadó (oftalmòleg a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona) com a secretària del Sector Laboral amb altres convenis, presidenta del Sector Funcionaris-Contingent i zona i secretari de l’Assemblea Territorial de Barcelona ciutat, respectivament, en substitució de Carles Gil, que ha causat baixa del sindicat, i de Julio Garzo i Ana Bellés, per jubilació.

Durant la trobada, el president de MC, Albert Tomàs, ha destacat que l’organització  continua creixent en nombre d’afiliats des de l’any 2013, a pesar de la conjuntura actual de crisi, “un fet que demostra la seva fortalesa i el seu pes específic preeminent entre la professió mèdica”. 

Per la seva part, el secretari general, Francesc Duch, ha proclamat que la celebració del 4t Congrés sindical del proper 14 de juny és el “projecte més important de l’entitat per a aquest any, ja que s’hi decidiran les línies estratègiques dels pròxims quatre anys i les persones que les hauran de dur a terme”. Per aquest motiu, ha fet una crida a la participació “en benefici de la professió mèdica”.     

Finalment, el secretari de Finances, Josep Maria Puig, ha exposat als compromissaris l’informe de gestió de 2015 i els pressupostos per al 2016 que han estat aprovats per majoria.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23164
'dt., 03/15/2016 - 19:19'
dt., 10/24/2017 - 12:03

MC espera que el nomenament de Candela Calle com a gerent de l’ICS suposi el “punt i final” a les retallades

Metges de Catalunya (MC) confia que el nomenament de Candela Calle, fins ara directora general de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), com a nova directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) signifiqui el “punt i final” a cinc anys de retallades i la “ruptura” d’una etapa de maltractament institucional al facultatiu “sense precedents”.

El sindicat recorda que les polítiques d’austeritat a l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya han estat “desproporcionades”, afectant sobretot els salaris dels seus professionals, la dimensió de les plantilles i els recursos assistencials, fins al detall que l’ICS ha estat capaç de tancar dos exercicis –anys 2012 i 2013– amb superàvit, circumstància que posa en evidència la intensitat de les retallades.

De fet, l’organització mèdica retreu al Govern que l’ens públic sigui l’últim reducte de “marginació salarial” de l’Administració catalana, amb noves reduccions de sou addicionals aplicades des de 2015 al col·lectiu mèdic, quan els treballadors d’altres àmbits de la Generalitat ja han començat a recuperar retribucions i drets laborals perduts.

Amb tot, MC considera que la designació de Calle suposa una “alenada d’aire fresc” que pot ajudar a revertir l’“empipament” dels facultatius, sempre que la nova directora gerent treballi per recuperar les condicions laborals i professionals del metge prèvies a la crisi i s’esforci en recobrar les “constants vitals” del sistema sanitari públic. 

Nomenament
El nomenament de Calle, que substitueix Pere Soley, s’ha acordat aquest dimarts durant el Consell Executiu del Govern, després que la setmana passada el ple del Consell d’Administració de l’ICS proposés el seu nom per dirigir la institució.

Nascuda a Barcelona l’any 1960, la nova directora gerent de l’ICS és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) i diplomada en Alta Direcció d’Empreses (ESADE). És professora i membre de la Comissió Docent del Màster de Gestió Sanitària de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i al llarg de la seva trajectòria professional ha estat directora de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, subdirectora de Gestió Clínica i Mèdica a l’Hospital de Sant Pau i directora executiva dels serveis sociosanitaris de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, entre d’altres càrrecs.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23165
'dj., 03/17/2016 - 16:20'
dt., 10/24/2017 - 12:02

El 60% dels facultatius de l’Hospital de Palamós secunden la vaga convocada per MC

El personal mèdic de l’Hospital de Palamós ha mostrat el seu rebuig a la sanitat low cost que precaritza les condicions laborals i retributives dels metges i ha secundat de manera majoritària la vaga parcial convocada aquest dijous per Metges de Catalunya (MC). El 60% dels facultatius del centre s’han aturat de les 8 a les 12 hores per protestar contra la sobrecàrrega assistencial ocasionada per una insuficient dotació de la plantilla mèdica i per reclamar millores organitzatives en les jornades d’atenció continuada (guàrdies), la formació i la participació dels metges en la gestió. 

En consultes externes, el seguiment de la vaga per serveis ha estat del 100% en traumatologia, dermatologia, pediatria, urologia i otorinolaringologia, i del 50% en ginecologia, cirurgia general i cardiologia. La meitat dels quiròfans de l'hospital (dos de quatre) tampoc han estat operatius durant l'aturada.

Més de 50 facultatius s’han concentrat en el vestíbul del centre exhibint  consignes contra les retallades i en defensa de la sanitat pública. Els manifestants s’han situat rere una gran pancarta amb el lema 'No a la sanitat low cost. Prou precarietat i més qualitat' i han exigit a l’empresa que atengui les seves reivindicacions que asseguren que també seran positives per a l’assistència que presten als pacients. 

Durant la concentració, el delegat de MC a l’Hospital de Palamós, Josep Antoni Duran, ha llegit el manifest de vaga en què el sindicat denuncia “la transformació d’un model sanitari que lluíem amb orgull arreu del món en un sistema low cost que anteposa el control de la despesa a la qualitat”. En declaracions als mitjans de comunicació, Duran ha afirmat que els metges tenen "voluntat de negociar" i ha anunciat que, en els propers dies, tornaran a obrir una via de diàleg amb els representants empresarials. Amb tot, ha advertit que, si la negociacions continuen encallades, "les protestes seguiran".


Duran ha reiterat que les reivindicacions dels facultatius són “assumibles” per l’empresa. A més del reforç de la plantilla de metges, MC demana incrementar la presència de facultatius durant les jornades d’atenció continuada (guàrdies), que aquestes siguin remunerades almenys al mateix preu que les hores de la jornada ordinària i que els majors de 50 anys no estiguin obligats a fer-les. 

Així mateix, reclama l’establiment d’un pla de formació continuada per al personal mèdic, l’adjudicació del quart nivell de carrera professional als facultatius que esperen la seva valoració des de l’any 2014, la voluntarietat en la prestació de serveis en els vehicles d'intervenció ràpida (VIR) de la base operativa del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a l’Hospital de Palamós i mesures relacionades amb la implicació dels metges en la gestió i planificació.

Concentracions de suport
El col·lectiu mèdic de la xarxa sanitària concertada ha volgut mostrar el seu suport als metges en vaga. Facultatius de centres com el Consorci Sanitari de Terrassa, l'Hospital de Mataró, l'Hospital de Figueres, l'Hospital de Sant Celoni, l'Hospital Municipal de Badalona o l'Hospital de Vilafranca, entre altres, s'han concentrat aquest matí amb un mateix missatge unitari: “Tots som Palamós”.


>> Galeria d'imatges de la jornada de vaga

 

 


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23166
'dj., 03/17/2016 - 18:18'
dt., 10/24/2017 - 12:01

MC participa en la protesta de la plantilla del Parc de Salut Mar per exigir la recuperació dels drets retallats

Sota el lema “Si no t’impliques, t’ho apliquen”, Metges de Catalunya (MC) i la resta de sindicats amb representació al comitè d’empresa del consorci Parc de Salut Mar de Barcelona han congregat aquest dimecres uns 300 treballadors a la plaça de Sant Jaume de la capital catalana, per demanar a l’Ajuntament i a la Generalitat que donin suport a les seves reivindicacions de millores laborals. 

En concret, la plantilla reclama que es faci efectiva la pujada salarial de l’1% dels funcionaris, acordada per la Generalitat a principis d’aquest any i la recuperació dels dies de lliure disposició suprimits per les retallades que la Mesa de la Funció Pública va pactar el més passat. També exigeix que es desvinculi el complement de direcció per objectius (DPO) de l’equilibri pressupostari de l’entitat.

Els representants de les organitzacions sindicals, entre els quals el delegat de MC Josep Maria Puig, han estat rebuts per la comissionada de Salut de l’Ajuntament barceloní, Gemma Tarafa, que s’ha mostrat comprensiva amb les demandes dels professionals i s’ha compromès a mitjançar amb la gerència del consorci abans de la propera reunió del Consell Rector del Parc de Salut Mar, on el consistori té el 40% de quota de representació i la Generalitat el 60%. 

Els membres del comitè d’empresa han expressat la seva confiança que es pugui produir algun moviment després de Setmana Santa, que respongui a les seves demandes. “Si hem estat Funció Pública per entomar les retallades que s’han aplicat aquests darrers anys a tot el sector de l’administració, també ho hem de ser per gaudir dels drets que ja han començat a recuperar la resta de funcionaris”, ha dit Puig a la sortida de la reunió amb la representant municipal.

Els sindicats han advertit que, si el consorci no s’avé a aplicar d’immediat les millores laborals que reclamen, les negociacions per al nou conveni col·lectiu podrien entrar en via morta, sobretot després que la direcció del Parc de Salut Mar hagi comunicat als agents socials la seva intenció d’incorporar l’horari lliscant i la contractació a temps parcial al nou pacte laboral, una propòsit qualificat de “provocació” pels treballadors.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23167
'dv., 03/18/2016 - 14:08'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acusa l’Hospital Josep Trueta de desatendre les necessitats del servei d’Anestesiologia

La delegada de Metges de Catalunya (MC) i anestesiòloga a l’Hospital Josep Trueta de Girona, Núria Estanyol, ha acusat la direcció del centre de falta de planificació i d’atenció envers el servei d’Anestesiologia, que pateix una falta de personal preocupant des de finals de 2015. Aquesta mancança de plantilla ha obligat, des d’aquest gener, a reduir l’activitat quirúrgica que s’hi fa a les tardes per escurçar les llistes d’espera. 

“No hi ha hagut una visió de futur; és un servei que arrossega dèficit de personal i que, a més, està molt feminitzat”, ha explicat Estanyol al diari El Punt Avui. Des de novembre de l’any passat, s’han produït baixes per diversos motius, fins al punt    d’acumular a finals de gener un dèficit de set especialistes –actualment dues d’aquestes places ja tornen a estar cobertes. “Es van ajuntar una baixa per maternitat, dues baixes per malaltia; va haver-hi dues persones que van acabar optant per la privada perquè la direcció no els va facilitar que continuessin compaginant la feina amb la pública, i dues facultatives que eren de Barcelona van marxar perquè els va sortir una oportunitat de treball allà”, ha detallat.

Tot plegat, va fer que a les tardes només hi hagués un quiròfan operatiu, en lloc dels tres que hi ha normalment, i que no s’hagués pogut programar tota l’activitat quirúrgica que és habitual en aquesta franja del dia. 

Per a Estanyol, un dels grans errors que han comès la direcció de l’hospital i el cap de servei d’Anestesiologia és haver deixat marxar els residents que s’havien format en el mateix centre –molts d’ells exerceixen ara a l’Hospital Santa Caterina de Salt–, en no oferir-los un contracte atractiu per quedar-s’hi. “Hi ha hagut una deixadesa en no fidelitzar els residents i un excés de confiança que la marca Trueta atrauria carretades d’especialistes”, ha argumentat Estanyol. 

Davant d’aquestes queixes, el centre ha reaccionat i ha començat a prendre mesures per redreçar la situació: aquest mes de març ha incorporat dos anestesiòlegs al servei i ha estabilitzat la plantilla fent contractes d’interinitat a quatre especialistes. De cara al maig, ha anunciat que té previst contractar quatre professionals més.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23168
'dt., 03/22/2016 - 18:46'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC defiende una jornada laboral continuada de mañana en el marco del debate sobre la reforma horaria

Metges de Catalunya (MC) considera que la jornada continuada y concentrada durante la mañana es la más "favorable" para el sistema sanitario público, tanto desde el punto de vista de la eficiencia del servicio como desde la perspectiva personal y familiar de los profesionales de la salud, y así se lo ha hecho saber a los miembros de la recién creada ponencia conjunta del Parlament que debe redactar una proposición de ley de reforma horaria para mejorar la conciliación laboral y personal de los ciudadanos.

El sindicato ha remitido esta consideración a los diputados que integran la ponencia junto con un conjunto de reflexiones sobre los horarios laborales de los trabajadores sanitarios, dado que su actividad es una de las que conlleva mayor responsabilidad dentro del ámbito de los servicios públicos y, por tanto , "hay que encontrar aquella distribución horaria de la jornada laboral que permita desarrollar este trabajo de la forma más satisfactoria posible" por el bien de los profesionales, de los pacientes y de la salud pública en general.

En este sentido, MC entiende que la distribución horaria "ideal" debe ser una jornada continuada compactada a lo largo de la mañana, "evitando en lo posible la finalización de jornada en hora avanzada y, sobre todo, los turnos deslizantes que han proliferado los últimos años en la atención primaria ". Esta fórmula, que implica trabajar unos días por la mañana y otros por la tarde, produce "importantes distorsiones en la conciliación con la vida familiar y social del profesional, e insatisfacción laboral (burnout)", advierte la organización. Además, da fe que afecta a la productividad y al trabajo de calidad.

Igualmente, el sindicato rechaza las jornadas diarias partidas de mañana y tarde, por una parte porque se ha demostrado que en estos casos aumenta la siniestralidad laboral en las horas de tarde, y por otra, porque la eficacia de los equipos es máxima cuando estos se mantienen íntegros y trabajan simultáneamente. "Cuando se fracciona el equipo para atender a un mayor número de horas, su eficacia disminuye –argumenta–, sobre todo cuando no se dispone de plantillas completas por falta de sustitutos, eventualidad que se ha convertido en cotidiana con las medidas de austeridad imperantes".

En cuanto al alargamiento de los horarios de funcionamiento de los centros, MC considera que esta medida no aporta ni beneficios al sistema ni mejoras en los indicadores de salud, sino todo lo contrario: supone una mayor frecuentación de los usuarios y un incremento de los costes.

Horarios europeos
El verano pasado, el sindicato médico pidió al Institut Català de la Salut (ICS) que se alineara con el Govern en el proyecto de implantación de horarios europeos y no se quedara al margen potenciando la aplicación de jornadas y turnos laborales que "provocan insatisfacción, empeoran el rendimiento y la competitividad, y no contribuyen a la generación de una vida social de calidad".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23169
'dc., 03/23/2016 - 17:18'
dt., 10/24/2017 - 12:00

MC insta Salut a oferir dades "més rigoroses" sobre el nombre de pacients atesos pels facultatius de primària

Metges de Catalunya (MC) reclama al Departament de Salut i a dues de les seves entitats adscrites, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (OSSC), responsables dels informes de resultats i estadístiques de la sanitat pública, que millorin el mètode de càlcul emprat per determinar el nombre de visites diàries que realitzen els facultatius d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). El sindicat assegura que les xifres oficials de visites no es corresponen amb la situació que experimenten diàriament els professionals mèdics i demana que les dades siguin "més rigoroses" perquè no puguin ser interpretades com a "maquillatge de la realitat".

L’organització ha adreçat un escrit al número dos de la conselleria i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, en què transmet la "confusió i desencís" que provoca entre el col·lectiu mèdic la difusió de dades que no s’ajusten a la realitat assistencial i que "no passarien un mínim test de verificació".

En aquest sentit, MC afirma que les dades sobre el nombre de visites diàries per facultatiu que apareixen en els informes de l’AQuAS i l’OSSC, sovint no reflecteixen "ni la meitat dels pacients realment atesos", si, a més de l’agenda programada, es tenen en compte les visites no presencials, la resolució d’alertes i l’atenció telefònica.

Per al sindicat, la situació de sobrecàrrega assistencial dels metges d’atenció primària de l’ICS és "irrefutable", ja que dia rere dia treballen amb agendes atapeïdes que no els hi permet dedicar a cada pacient el temps que desitjarien.

Per tot això, l’organització sol·licita un canvi en el mètode de càlcul perquè el nombre de visites es correspongui amb la mitjana realment efectuada per la plantilla assistencial vigent en cada moment, "descomptant del càlcul els professionals de baixa o permís, els metges no assistencials i altres circumstàncies que poden comportar un biaix en l’estadística".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23170
'dj., 03/31/2016 - 11:44'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC surt en defensa dels facultatius dels centres privats exclosos del SISCAT

Els representants dels sectors concertat i laboral de Metges de Catalunya (MC) han mostrat la seva "solidaritat i suport actiu" als facultatius que treballen en els centres sanitaris privats que es poden veure afectats per la decisió del Departament de Salut d’excloure les seves empreses del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), un cop finalitzi el conveni de col·laboració pel qual són contractades per realitzar activitat assistencial de cobertura pública.

En una carta oberta adreçada als facultatius que exerceixen en els àmbits sanitaris privat i concertat, els responsables del sindicat mèdic valoren positivament que la xarxa d’assistència pública recuperi el finançament que es destina a contractar activitat a centres privats, però lamenten que la mesura pugui comportar conseqüències negatives per als professionals d’aquests empreses. En aquest sentit, l’organització remarca que, amb independència de la titularitat pública o privada dels centres de salut, "MC se situarà sempre al costat del metge assalariat en la defensa de les seves condicions laborals i professionals".

Per a MC, l’error es va produir quan es va restar "múscul pressupostari" dels hospitals públics per cedir-lo a altres centres del SISCAT. Per resoldre la situació i consensuar els canvis que requereix el sistema sanitari, l’organització reclama una negociació oberta a tots els actors del sector, inclosos els representants electes dels treballadors. "No poden continuar decidint la política sanitària sense la nostra participació", assevera.

D’altra banda, en el mateix escrit, el sindicat demana que els facultatius "quedin al marge de les tensions polítiques que comporten les diferents visions socials que hi ha al país" i dirigeix la seva crítica als responsables polítics "incapaços de consensuar un disseny estable i a llarg termini d’un servei bàsic com la sanitat". A més, retreu que, a causa d’"interessos econòmics i ideològics", els vaivens en el model sanitari català els acabin pagant els professionals.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23171
'dj., 03/31/2016 - 16:44'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acusa Salut d’“espoliar” el laboratori clínic regional de Girona de l’Hospital Josep Trueta

Metges de Catalunya (MC) acusa el Departament de Salut d’“espoliar” el laboratori d’anàlisis clíniques de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Girona, situat a l’Hospital Josep Trueta, per traslladar-lo a l’Hospital Santa Caterina de Salt, gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), i tem que aquesta maniobra obri les portes a poder oferir aquest servei públic a centres sanitaris de titularitat privada.

L’organització mèdica defensa el manteniment del laboratori clínic a l’hospital de referència de la regió sanitària de Girona, ja que “afavoreix l’accessibilitat i el contacte directe dels facultatius del Trueta amb els especialistes d’anàlisis clíniques”. En aquest sentit, assegura que la decisió de traslladar el laboratori a l’Hospital de Santa Caterina, en el marc del conveni de col·laboració entre l’ICS i l’IAS, “s’ha pres en funció de criteris logístics i no pas basant-se en el criteri clínic dels professionals”.

Per aquest motiu, el sindicat retreu a Salut que actuï d’esquena al col·lecti mèdic, “al qual no se l’ha consultat en cap moment”, i es limiti a convocar una sessió extraordinària de la Mesa Sectorial de Sanitat, que tindrà lloc aquest divendres 1 d’abril, per informar als representants dels treballadors del trasllat del laboratori.

MC considera que una mesura d’aquest tipus, que “necessàriament” pot afectar les condicions laborals de les plantilles d’anàlisis clíniques del Trueta i del Santa Caterina, “requereix d’un procés de negociació previ amb els sindicats i no es pot liquidar amb una simple reunió”. 

El sindicat recorda que la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) estableix que són objecte de negociació, entre d’altres matèries, les referides a “calendari laboral, horaris, jornades, vacances, permisos, mobilitat funcional i geogràfica, així com els criteris generals sobre la planificació estratègica dels recursos humans, en aquells aspectes que afectin condicions de treball dels empleats públics”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23172
'dc., 04/06/2016 - 12:13'
dt., 10/24/2017 - 11:59

Lleonart: "Els treballadors del CST ja hem cedit 37 milions i no acceptarem cap altra retallada"

El Consorci Sanitari de Terrassa (CST), empresa pública que gestiona l’Hospital de Terrassa, una unitat hospitalària penitenciària, set centres d’atenció primària (CAP) i diversos centres de salut mental i d’atenció sociosanitària del Vallès Occidental, ha iniciat les negociacions amb el Departament de Salut per establir un pla de reequilibri econòmic després que l’ens hagi tancat el 2015 amb un dèficit de 5 milions d’euros. Aquest nou pla d’ajust preveu una retallada de 3,5 milions que recauria sobre la plantilla del CST.

El vicesecretari general de Metges de Catalunya (MC) i president del comitè d’empresa del CST, Xavier Lleonart, ha manifestat el rebuig dels treballadors a acceptar més retallades i ha alertat que, en cas que siguin imposades, "ho encendrem tot". El comitè ha fet públic un document en què detalla els ajustos salarials aplicats a la plantilla des de l’any 2010. Segons aquesta informació, en cinc anys, els empleats haurien “cedit” a l’empresa 36,8 milions d’euros que es deriven de la retallada directa del 5% del sou, la supressió d’una paga extra l’any 2012 que, a diferència d’altres empreses públiques, no ha estat retornada i la reducció de complements variables i altres conceptes que els treballadors van pactar els anys 2013 i 2014 per fer front a la reducció del pressupost decretada pel Departament de Salut.

Lleonart assenyala que la pèrdua de finançament públic que ha patit el CST des de l’any 2010 és d'"aproximadament 40 milions d’euros". És per això que assegura que l’esforç realitzat pels treballadors ja ha compensat les restriccions a què s'ha vist abocat l'ens públic. "No ens poden demanar més, ara s’han d’exigir responsabilitats i prendre decisions respecte a la gestió que ens ha portat fins a aquesta situació", remarca el president del comitè.

L’objectiu de la direcció del CST és negociar amb Salut un augment de l’activitat assistencial contractada equivalent a 2,3 milions, a més de sol·licitar una aportació extra de 3,2 milions que ajudi a quadrar el comptes i a reduir el dèficit de més de 30 milions acumulat per l’empresa des de la seva fundació l’any 1988. A banda d’aquestes mesures, el CST pretén aplicar un pla de reorganització de la plantilla consistent en la revisió de les jornades laborals i els horaris i en la no substitució dels empleats que optin per abandonar de forma voluntària el seu lloc de treball. Amb aquest pla, l’empresa es proposa cobrir els 3,5 milions addicionals que necessita per no tancar l’exercici d’enguany amb dèficit.

Els treballadors donen suport a l’empresa en la reivindicació de la millora del finançament que rep de l’Administració, però es neguen a que el pla inclogui mesures que impactin sobre les seves condicions laborals i retributives. "Podem fer més activitat i podem recuperar aquella que s’ha cedit o externalitzat a altres empreses, podem treballar perquè l’hospital pugi de nivell i tingui accés a més recursos, però no podem tolerar que els ajustos tornin a recaure, ni que sigui parcialment, en els treballadors", sentència Lleonart.

Contacte amb el conseller
En previsió que Salut demani més mesures d’ajust al CST, el comitè de l’hospital terrassenc ha adreçat una carta oberta al conseller, Antoni Comín, a qui també ha sol·licitat una reunió. Els representants del treballadors qüestionen a Comín per què el CST és l’únic centre de la xarxa sanitària concertada en què es negocien noves retallades "si no és l’únic que presenta dèficit".

En aquest sentit, el comitè d’empresa ha traslladat al conseller dades dels informes d'auditoria i comptes de resultats dels centres concertats amb desequilibri econòmic. Segons aquesta informació, mentre al desembre de 2014 el deute acumulat del CST era de 30,6 milions d'euros, altres centres rellevants també presentaven comptes negatius: Consorci Sanitari del Garraf, 8,8 milions; Consorci Sanitari del Maresme, 12,6 milions; Corporació Sanitària Parc Taulí, 24,9 milions d'euros; Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, 59 milions; Hospital de Sant Pau, 287 milions.

Amb aquestes dades a la mà, els treballadors pregunten a Comín què fa que el CST sigui diferent a altres empreses públiques i consorcis i avisen que qualsevol mesura que afecti només els treballadors del CST per motiu del dèficit seria "altament discriminatòria".

En el seu escrit, el comitè recorda al conseller que els resultats del CST en termes d’indicadors de salut es troben per sobre de la mitjana de la xarxa concertada. Per això, recalquen, "no es pot castigar a qui fa bé la feina" sinó que les responsabilitats s’han de demanar "a qui no ha fet el seu treball o l’ha fet malament".

A finals de mes, el CST preveu presentar a la plantilla la seva proposta de pla de reequilibri, un cop hagi acordat la revisió de les condicions econòmiques amb el Departament de Salut.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23173
'dt., 04/12/2016 - 17:40'
dt., 10/24/2017 - 11:58

MC inicia a Tarragona una campanya per reclamar millores laborals i docents per als MIR

L’Agrupació de Facultatius en Formació de Metges de Catalunya (MC), creada a principis d’aquest 2016, ha reunit aquest dimarts una trentena de metges interns residents (MIR) a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, per presentar un manifest reivindicatiu, en què exigeix als responsables polítics i sanitaris una millora de les condicions laborals i docents per als joves facultatius, davant l’“allau de retallades econòmiques i de drets” dels darrers anys. 

Els residents adverteixen que la reducció de les plantilles mèdiques i l’absència de professionals sanitaris “ha fet impossible garantir l’adequada supervisió i bona formació de tots els MIR”, els quals també han patit les retallades econòmiques que “no han fet altra cosa que empitjorar la nostra ja de per si precària economia”.

Per tot això, l’agrupació MIR reclama en el manifest unes “jornades laborals adequades a les necessitats docents i no només a les necessitats assistencials” que s’han multiplicat per la reducció de la plantilla. Així, proposa que s’assignin oficialment dues hores diàries fixes en la jornada laboral MIR per fer “exclusivament” activitats docents.

A més, demana que les empreses sanitàries estableixin “jornades de formació continuada, periòdiques i generalitzades per a tots els residents dins l’horari laboral”, seguint un pla integral de formació elegit per cada centre hospitalari i tenint en compte els diferents programes formatius de cada especialitat. També reivindica l’“acreditació” dels cursos impartits per l’empresa durant el període de formació especialitzada i la “recuperació dels cursos d’aprenentatge del català”.

D’altra banda, els MIR fan una crida a augmentar la plantilla de tutors i professionals sanitaris “que permeti la bona formació del resident i la millora de la qualitat assistencial”. 

Pel que fa a la millora de les condicions laborals, el col·lectiu exigeix “inspeccions de treball periòdiques” que obliguin les empreses a complir “de manera estricta” la jornada laboral del metge en formació, així com el “respecte a la lliurança postguàrdia i la recuperació de les dietes durant les jornades d’atenció continuada (guàrdies)”.

Totes aquestes reivindicacions han de servir com a base, segons l’agrupació sindical, per aconseguir el “primer acord laboral i docent MIR” de Catalunya. Per tal de recollir els màxims suports possible, els residents de MC tenen previst presentar properament el manifest a Lleida, a Girona i a Barcelona.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23174
'dj., 04/14/2016 - 17:05'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC afirma que els plans de Salut disten molt de l’objectiu necessari d’apoderar l’atenció primària

Metges de Catalunya (MC) considera que la proposta que ha fet el Servei Català de la Salut (CatSalut) de dotar els facultatius d’atenció primària de capacitat per programar directament les primeres visites de consultes a l’especialista està a anys llum de l’apoderament real del primer nivell assistencial, que hauria de passar, segons el sindicat, per un increment dels recursos humans i materials, i per un augment de la formació continuada adreçada als professionals.

Durant la roda de premsa de presentació de les llistes d’espera corresponents a l’any 2015, el director del CatSalut, David Elvira, ha explicat el canvi de rol en la gestió de la demanda de l’especialista, com un dels eixos d’actuació del Pla integral per a la millora de les demores sanitàries que l’organisme té previst desplegar aquest 2016. I ho ha fet destacant la importància de la mesura com a element “molt rellevant” d’apoderament de l’atenció primària. 

Però MC discrepa d’aquesta anàlisi i sosté que l’ampliació de la capacitat resolutiva del primer nivell assistencial vindrà donada, fonamentalment, per la priorització de la dotació pressupostària d’atenció primària que ha passat de representar un 16,1% del total de la despesa del CatSalut l’any 2010 a un 14,6 l’any 2014, per la garantia d’accés a la formació continuada dels equips assistencials i per l’adequació de les agendes a una assistència de qualitat amb un temps de consulta òptim. A tot això, hi suma l’establiment de fórmules de participació directa dels facultatius en la gestió funcional i organitzativa dels centres, i la restitució del lideratge clínic als professionals de la medicina.

El sindicat assegura que difícilment hi haurà un apoderament de l’atenció primària si no es compleixen aquestes premisses i es mostra molt reticent davant la proposta del CatSalut: “Estem d’acord que sigui el professional d’atenció primària qui prioritzi en funció de criteris clínics. Ara bé, ens passa molt sovint que la coincidència moral amb el criteri polític, quan es du a terme a través de criteris economicistes, es perverteix”, ha raonat el secretari general de MC, Francessc Duch, a Gaceta Médica

Un dels recels del dirigent sindical és que es faci servir el metge d’atenció primària no per ordenar els fluxos assistencials des d’una vessant clínica sinó per contenir només la derivació dels pacients a l’especialista. “Temem que aquest apoderament acabi incentivant que el metge d’atenció primària no derivi, que faci de contenció de la demanda i se senti pressionat a no derivar”, ha dit.

D’altra banda, Duch ha remarcat a El País que la mesura hauria de permetre que els especialistes tinguessin reservat un espai en les seves agendes per atendre les derivacions directes provinents de les consultes d’atenció primària, “perquè es podria generar un conflicte entre els dos nivells assistencials, si es congestiona encara més l’agenda de l’especialista”.

Llistes d’espera
La nova fotografia de les llistes d’espera a desembre de 2015 revela un augment notable de les demores per a visites a l’especialista i proves diagnòstiques. Així, un total de 656.924 persones estaven pendents de ser visitades per primer cop per l’especialista, la meitat de les quals superaven els tres mesos màxims fixats com a termini de referència per a les consultes ordinàries. 

Pel que fa a les proves diagnòstiques, 117.235 pacients estaven en llista d’espera a finals 2015, un 14,7% mes que un any enrere.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23175
'dv., 04/15/2016 - 11:28'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC acredita la vulneració de drets dels facultatius durant el judici d'impugnació del conveni de la xarxa concertada

El conflicte jurídic obert per les condicions laborals dels 50.000 treballadors de la xarxa sanitària concertada ha arribat aquest dimecres a judici. En el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les dues parts del litigi, les organitzacions demandants (Metges de Catalunya (MC), CATAC, FAPIC, SAE i USOC) i les demandades (patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) i sindicats CCOO, UGT i SATSE) s’han trobat a la sala del tribunal, formada per tres magistrats, per confrontar els arguments favorables i contraris a la petició de nul·litat del I Conveni Col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).

MC, representat per una advocada del seu gabinet jurídic (Col·lectiu AiDE), ha reiterat els fonaments de la demanda presentada per l’organització, a la que posteriorment s’han afegit la resta de sindicats demandants. Per mitjà de diferents proves documentals, la lletrada ha deixat palès que el sindicat mèdic no va ser convidat i no va participar en la reunió de redacció del conveni, per la qual cosa es va veure vulnerat el dret a la representació dels seus afiliats i el seu propi dret de llibertat sindical, drets que també van ser contrariats un cop es va deixar l’organització fora de totes les comissions de seguiment i treball derivades del pacte (comissió paritària, comissió sectorial de la professió mèdica, comissió sectorial d’ocupació i igualtat i comissió sectorial de classificació professional).

L’advocada també ha defensat que el text no recull la literalitat de la proposta presentada per la mediació laboral, document que, segons els signants, és la base de l’acord i sobre el qual no es van moure en la fase de redacció de conveni. En aquest sentit, l’advocada ha fet esment a la fórmula d’aplicació de la retallada salarial del 5% que, tot i la recuperació de les taules salarials de l’any 2008, s’ha de continuar aplicant als treballadors. La proposta mediadora no concretava la forma com s’havia d’aplicar aquest descompte que, finalment, es va decidir en la reunió de redacció de la qual MC va quedar exclòs. Això ha provocat un greuge retributiu per al col·lectiu de facultatius, ja que la disminució dels sous s’ha efectuat sobre el complement variable per objectius (DPO), l’import del qual no és equivalent per a tots els grups i categories. D’aquesta manera, MC remarca que el pretès augment salarial del conveni sectorial no és efectiu per als professionals mèdics.

Pel que fa al règim de jornada i descansos, desregulat en l’articulat del conveni col·lectiu per remetre els sanitaris a les condicions que estableix l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, la lletrada ha manifestat que aquesta desregulació –i el conjunt del conveni- s’ha fet per evitar que els centres concertats hagin d’abonar el preu d’hora de guàrdia mèdica, com a mínim, al mateix preu de l’hora ordinària, tal com han dictaminat diferents sentències judicials, ja que l’Estatut Marc no contempla les jornades complementàries com a hores extraordinàries. No obstant això, l’advocada ha evidenciat que el propi Estatut Marc no fixa els paràmetres de retribució d’aquestes jornades sinó que remet la seva compensació als convenis, pactes o acords que es puguin establir a cada entitat.

La vulneració del principi d’igualtat i no discriminació per raó de gènere també ha estat vindicada per la part demandant que ha acreditat que les mesures previstes per promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes no s’han dut a terme i no s’ha creat la comissió d’igualtat que es menciona en l’acord.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23176
'dv., 04/15/2016 - 12:37'
dt., 10/24/2017 - 11:57

MC reclama més sensibilització a les empreses sanitàries davant el problema de les agressions als metges

Metges de Catalunya (MC) es mostra preocupat per la falta de sensibilització que evidencien les empreses sanitàries davant els casos d’agressió al personal mèdic, després de conèixer que un informe dels serveis jurídics d’una d’aquestes entitats proveïdores ignorava el protocol establert per situacions de violència. El desconeixement també afecta els departaments de Recursos Humans que sovint no activen el procediment regulat per donar suport legal i professional als facultatius agredits.

“No pot ser que cada vegada que es produeix una agressió a un facultatiu tinguem un mostrari de coses que no s’han de fer i que les fan des del director del centre, fins al cap de Recursos Humans o, fins i tot, a vegades l’assessor jurídic de la mateixa empresa. No es pot culpabilitzar el professional d’una agressió i això és molt freqüent”, s’ha queixat el secretari general de MC, Francesc Duch, durant una entrevista a Ràdio 4

Duch ha reclamat una major preparació als responsables de les empreses sanitàries per afrontar correctament la problemàtica i desplegar els protocols de prevenció i de gestió d’agressions amb l’objectiu d’acompanyar, en tot moment, el professional agredit i oferir-li l’assistència necessària.

L’any 2015 es van registrar a Catalunya 44 agressions a facultatius, cinc menys que l’any anterior, mentre que a tot l’Estat espanyol la xifra va ser de 361 casos, enfront els 344 de 2014, segons les darreres dades de la Organización Médica Colegial (OMC). “Entenem que aquestes agressions són la punta de l’iceberg, perquè hi ha molts casos ocults que no es denuncien”, ha explicat Duch. 

No obstant, ha advertit que les agressions poden provocar, a més de lesions físiques, estrès posttraumàtic, ansietat o burnout en els facultatius, factors que poden afectar la relació metge-pacient i la qualitat assistencial. “A vegades, el metge agredit pot canviar el seu exercici, sovint sense adonar-se’n, i això pot comportar una medicina defensiva i, per tant, un augment de prescripcions, derivacions i sol·licituds de proves complementàries que acaben repercutint en els costos assistencials i poden generar iatrogènia”.

Les causes que motiven les agressions al personal mèdic són, entre d’altres, les discrepàncies amb l’atenció mèdica (36%), les discrepàncies personals (15%), els temps d’espera (14%) i el no receptar el que demana el pacient (11%). En aquest darrer cas, a Catalunya es podrien evitar cinc agressions anuals, segons Duch, si se suprimís la limitació temporal que impedeix els metges especialistes de prescriure medicaments mitjançant la recepta electrònica per un període superior a 60 dies, circumstància que fomenta la prescripció induïda dels metges de família i pediatres que han de renovar la recepta o redirigir el pacient a l’especialista perquè li prorrogui el tractament. 

La meitat de les agressions registrades a l’Estat s’han produït en les consultes d’atenció primària (53%), seguides de les hospitalàries (18%), les urgències d’atenció primària (10%) i els serveis d’urgència dels hospitals (8%).


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23177
'dj., 04/21/2016 - 10:30'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC i la resta de sindicats de l’Hospital Josep Trueta es posicionen en contra del trasllat del laboratori

Metges de Catalunya (MC) i la resta de sindicats amb representació a la Junta de Personal de l’Hospital Josep Trueta de Girona han fet públic un comunicat conjunt, en què expressen l’oposició al trasllat del laboratori clínic regional al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, on s’ubica l’Hospital Santa Caterina, perquè consideren que representa una “pèrdua de valor” per al centre.

Les organitzacions sindicals reclamen que s’aturi el procés “fins que no es disposi de tota la informació relativa al projecte d’unificació dels dos laboratoris (el de Girona i el de Salt). Segons exposen, el trasllat, “lluny d’obeir a criteris clínics, es fa per motius logístics, i amb manca de consens i voluntat de trobar un emplaçament al mateix hospital que no posi fre al creixement d’urgències”. 

A banda d’això, els representants dels treballadors sostenen que amb el canvi “es perdrà la immediatesa de la comunicació habitual entre els professionals del laboratori i els facultatius especialistes”, un contacte que, subratllen, és “vital” en la resolució dels resultats de les proves d’especial rellevància en els pacients, sobretot els oncològics i els crítics. “Aquest canal de comunicació tan humà i proper és molt propi de la nostra professió i mai serà equiparable a la via telemàtica”, afirmen.

La Junta de Personal manifesta que hi ha “molts dubtes” sobre com afectarà el trasllat a les condicions de treball del personal (horaris, jornades, permisos, vacances, mobilitat geogràfica), atès que la plantilla del Trueta, que pertany a l’Institut Català de la Salut (ICS) i la del Santa Caterina, que és de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), tenen relacions laborals diferents.

També lamenta l’escassa informació sobre quina serà la gestió de les mostres analítiques (transport i freqüència, traçabilitat, enumeració, seguretat, cost afegit i temps de resposta) i assegura que l’anar i venir d’un hospital a l’altre “disminuirà” la qualitat i l’eficiència del laboratori de l’Hospital Josep Trueta, “fins ara mai qüestionat i reconegut per la seva excel·lència”.

El comunicat de la Junta de Personal, que compta amb el suport del personal tècnic sanitari i de l’auxiliar d’infermeria, s’ha fet arribar al gerent únic de l’ICS i de l’IAS, Joaquim Casanovas; a la directora del Trueta, Glòria Padura, i a la gerent de l’ICS, Candela Calle.

Acusació
MC va acusar fa un mes el Departament de Salut d’“espoliar” el laboratori d’anàlisis clíniques de l’ICS de Girona per traslladar-lo a les instal·lacions hospitalàries de Salt, amb el temor que la maniobra obri les portes a poder oferir aquest servei públic a centres sanitaris de titularitat privada.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23178
'dv., 04/22/2016 - 08:43'
dt., 10/24/2017 - 11:56

MC, CUP, SATSE i CGT denuncien que el CAP Muralles pot ser “la punta de l’iceberg” d’un entramat d’irregularitats en la sanitat tarragonina

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Tarragona i els sindicats Metges de Catalunya (MC), Sindicat d’Infermeria SATSE i Confederació General del Treball (CGT) han comparegut aquest dijous davant els mitjans de comunicació per donar coneixement de la denúncia interposada a la Fiscalia Provincial de Tarragona per presumptes irregularitats en l’adjudicació de la gestió del Centre d’Atenció Primària (CAP) Muralles a la societat Muralles Salut SLP. Les quatre organitzacions consideren que el procés podria ser una “fosca maniobra” per afavorir els interessos personals dels administradors d’entitats de salut de titularitat privada de la província.

De la informació recopilada per la Guàrdia Civil durant la fase d’instrucció es desprèn, segons les  quatre formacions, que l’ús d’informació privilegiada i el conflicte d’interessos que s’hauria produït en la concessió del CAP Muralles també es podria haver donat en altres casos de la sanitat tarragonina. A més, el grup polític i els sindicats han denunciat que no es tracta d’un cas aïllat sinó “el resultat d’un model sanitari basat en la confusió deliberada dels interessos públics i privats”.

Els fets denunciats comencen l’octubre de 2012, quan el Servei Català de la Salut (CatSalut) va obrir un concurs per gestionar el CAP Muralles, el qual havia estat gestionat fins aleshores per Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS). Segons els denunciants, les primeres sospites sorgeixen quan l’empresa pública decideix no presentar-se al concurs, mentre el gerent era Xavier Bria.

Al febrer del 2013, la gestió del CAP Muralles s’adjudica a Muralles Salut SLP, entitat privada amb ànim de lucre. L’agost d’aquest mateix any, el Govern decideix fusionar les gerències de GiPSS i de l’Institut Català de la Salut (ICS) i Bria és cessat. Al setembre, l’exgerent de GiPSS es reincorpora a la seva plaça de facultatiu al CAP Muralles i és nomenat director mèdic del centre. En aquell mateix moment, Bria executa una opció de compra d’accions de Muralles Salut SLP  que tenia reservada i tres mesos més tard esdevé president del seu Consell d’Administració i, finalment, director del CAP Muralles.

Per a  la CUP, MC, CGT i SATSE, la marxa de Bria de la gerència de GiPSS i la seva incorporació al CAP Muralles i a la junta d’accionistes de la nova empresa gestora “no és casual”. En aquest sentit, constaten que l’agost de 2012, quan encara era gerent de GiPSS, Bria va signar un acord d’opció de compra de participacions de Muralles Salut SLP que, a més, regulava les condicions de la seva entrada a la empresa, preveient el seu nomenament com a president del Consell d’Administració.

“Dos mesos després, GiPSS no es presenta al concurs per seguir gestionant el centre i és Muralles Salut SLP qui es postula i acaba aconseguint la concessió.  Demanem a la Fiscalia que investigui l’operació i esclareixi si s’han comès irregularitats”, afirmen les organitzacions denunciants.

Conseqüències per als treballadors i amenaça de privatització
Durant la compareixença, la CUP i els sindicats han explicat que la pèrdua de la gestió del CAP Muralles per part de GiPSS ha comportat un empitjorament de les condicions laborals i retributives del seu personal, ja que l’empresa pública ha patit una retallada pressupostària del 24% com a conseqüència de no comptar amb aquesta concessió (pressupost 2012, 18,17 milions d’euros; pressupost 2014, 13,79 milions d’euros).

La disminució d’ingressos ha provocat que des de l’any 2013 la plantilla de treballadors hagi deixat de percebre el complement d’objectius (DPO) que se supedita a l’equilibri pressupostari. La retallada, asseguren les organitzacions, també ha comportat que GiPSS no pugui contractar personal per suplències i substitucions i que totes les inversions (incloses les de renovació d’equipaments i utillatge) estiguin aturades. “Una disminució tan severa del pressupost és difícil que no afecti la qualitat de l’assistència que reben els pacients, ja sigui en forma de saturació dels serveis o increment de les llistes d’espera”.

D’altra banda, el cas del CAP Muralles, “torna a encendre les alertes sobre la voluntat de privatització de la sanitat pública de Tarragona” que plana sobre els plans funcionals del Departament de Salut per a la província, anomenats ‘Tarragona Salut Aliança Estratègica’.

Així, tant els sindicats com el partit polític destaquen que, a més de la introducció de l’ànim de lucre -Muralles Salut SLP és una empresa que reparteix dividends entre els seus accionistes-, un cop adjudicada la gestió a l’entitat privada s’ha modificat el centre preferent per a la derivació de pacients als especialistes, de manera que ara s’adrecen a la Xarxa Sanitària Santa Tecla en comptes de a l'Hospital Joan XXIII.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23179
'dj., 04/28/2016 - 09:19'
dt., 10/24/2017 - 11:54

La plantilla del CST assenyala els errors de gestió com a causa de les pèrdues econòmiques del centre

Els treballadors del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), a través del seu comitè d’empresa, presidit pel vicesecretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, responsabilitzen els gestors de l’entitat per una pèrdua d’ingressos per valor de 41 milions d’euros entre els anys 2010 i 2014. Segons els representants dels treballadors, "amb una gestió adequada, el CST podria haver generat recursos suficients, tot i les restriccions pressupostàries, per eixugar el deute històric i no generar dèficit". En aquests moments, la direcció del centre vallesà ultima amb el Departament de Salut un pla de reequilibri econòmic per revertir el dèficit de 5 milions d’euros resultant dels comptes de l’any passat. Aquest nou pla d’ajust preveu una retallada de 3,5 milions d’euros que afectaria els treballadors (jornada i condicions laborals), a més d’un increment de la contractació d’activitat assistencial per part del Servei Català de la Salut (CatSalut), el que suposaria un plus de 2,3 milions d’euros.

El passat 6 d’abril, el comitè del CST va denunciar que els ajustos salarials aplicats a la plantilla des de l’any 2010 han suposat un estalvi de 43 milions d’euros per a l’empresa, mentre que la reducció dels ingressos procedents del CatSalut ha estat de 49 milions en aquest mateix període. Així, els treballadors amb la minva de les seves retribucions haurien assumit el 86% de la rebaixa pressupostària.

Ara el comitè revela que decisions "incorrectes" dels gestors del CST han fet perdre fins a 41 milions d’euros d’ingressos a l’entitat des de l’any 2010. En aquestes decisions els treballadors inclouen la pèrdua de 7 milions anuals arran de la rebaixa del nivell de complexitat de l’hospital derivada del tancament de llits i la renúncia a realitzar determinades activitats quirúrgiques, i el sobrecost de més de 6 milions d’euros que ha suposat la derivació de les analítiques dels pacients al laboratori Centre d’Analítiques de Terrassa (CatLab), empresa de titularitat privada formada pel mateix CST i per la Mútua de Terrassa.

El cas d’aquest laboratori, fundat l’any 2007, és especialment significatiu, segons Lleonart, ja que, en contra de l’objectiu que inicialment s’havia fixat, el CatLab realitza les analítiques del CST i de la Mútua "i poques més", mentre "ha de mantenir una estructura extremadament pesada per la quantitat de proves que fa". Aquest fet comporta una despesa addicional d’entre 1 i 1,5 milions d’euros anuals per al CST.

Sense perdre aquests recursos, l’empresa hauria pogut fer front al deute de 30,6 milions que acumula des de l’any 1988 i entomar "amb més múscul econòmic" les retallades pressupostàries aplicades pel CatSalut des de l’inici de la crisi, apunta Lleonart. Per aquest motiu, des del comitè demanen al nou gerent del centre, Alfredo García, i al conseller de Salut, Antoni Comín, que "depurin totes les responsabilitat que es derivin de les decisions de la gestió".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23180
'dj., 04/28/2016 - 14:39'
dt., 10/24/2017 - 11:54

Els metges joves i el futur de la professió centren el debat del 4t Congrés de MC del 14 de juny

Metges de Catalunya (MC) celebrarà el proper 14 de juny, al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs (COEC) de Barcelona, el seu 4t Congrés sota el lema “Decidim els canvis, recuperem la professió”, en el qual poden participar tots els afiliats del sindicat prèvia inscripció. Durant la jornada es presentaran tres grans ponències: “La professió mèdica actual i futura”, “Els metges joves. Futur del sindicalisme mèdic” i “Sistema sanitari que proposem. Conveni mèdic”.

Al voltant d’aquests tres grans blocs, es debatran qüestions com la interacció entre professions sanitàries, la prescripció infermera, la gestió clínica i la telemedicina. També s’analitzarà la situació dels metges joves des de la vessant de la precarietat laboral, les sortides professionals i la seva implicació sindical i, finalment, es dissertarà sobre el conveni mèdic, com a marc de relacions laborals únic i específic per als facultatius, i el model sanitari català.

El contingut de totes aquestes comunicacions ja es poden consultar al microlloc web del Congrés. Els afiliats inscrits a la jornada congressual poden presentar les esmenes que considerin oportunes fins al 5 de maig, emplenant aquest imprès i fent-lo arribar al sindicat a través de l’adreça de correu electrònic congres@metgesdecatalunya.cat o bé per fax 93 265 39 71, missatgeria o directament a les oficines de MC. Per facilitar el tractament de les esmenes, les persones interessades han de presentar un model emplenat per a cadascuna d'elles.

El president del Congrés, Josep Lluís Pi, fa una crida als afiliats de MC a participar activament en l’encontre per “replantejar-nos quin és el camí de futur a seguir en un entorn que segueix sent molt incert” i, sobretot, anima els facultatius més joves a dir-hi la seva. “Més que mai hem de tenir una sola veu, perquè tenim la impressió que hem perdut bona part del que representava la nostra professió”, assegura.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23181
'dj., 04/28/2016 - 15:14'
dt., 10/24/2017 - 11:53

Los afiliados de MC eligen el 14 de junio la dirección del sindicato para los próximos cuatro años

El 14 de junio los más de 8.000 afiliados de Metges de Catalunya (MC) están llamados a las urnas para elegir quién gobernará el sindicato durante los próximos cuatro años. Los comicios se celebrarán en el marco del 4º Congreso que la organización hará en Barcelona y servirán también para elegir los cargos de presidente y secretario de los seis sectores profesionales en los que se estructura la entidad (Hospitales ICS, Hospitales XHUP, Primaria ICS, Primaria XHUP, Funcionarios-Cupo y Zona, y Laboral).

Las urnas permanecerán abiertas desde las 10.00 horas hasta las 19.00 horas y tendrán derecho a voto todos los afiliados de MC que estén incluidos en el censo electoral a fecha de 9 de mayo, se hayan inscrito o no al Congreso. Este censo se puede consultar en las oficinas sindicales.

Según el calendario electoral, el plazo de presentación de candidaturas se abrirá el 14 de mayo y se cerrará el día 26 del mismo mes, a las 12.00 horas. La proclamación definitiva de candidaturas será el 31 de mayo.

Por su parte, la campaña electoral arrancará a las 00.00 horas del día 1 de junio y durará 12 días. La proclamación de los resultados provisionales tendrá lugar en la misma sede del Congreso sindical, en el Colegio Oficial de Odontólogos y Estomatólogos (COEC) de Barcelona. Dos días más tarde, el 16 de junio, la junta electoral comunicará los resultados definitivos de las elecciones, una vez se haya cerrado el periodo de reclamaciones.

Al margen de estas votaciones, el sindicato celebrará el próximo 5 de julio los comicios a los comités ejecutivos de las seis asambleas territoriales, en las que se agrupan los afiliados de acuerdo con la localización de su puesto de trabajo.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23182
'dv., 04/29/2016 - 12:15'
dt., 10/24/2017 - 11:52

Comín 100

Transcorreguts els habituals “100 dies de gràcia”, és el moment de fer una primera valoració sobre l’arribada d’Antoni Comín al capdavant del Departament de Salut. El primer que cal destacar és un evident canvi de to en el discurs oficial de la conselleria. Un nou tarannà institucional que probablement respon a la personalitat del propi conseller i que, sens dubte, fa més fàcil el diàleg i la negociació. La mesura en les declaracions públiques i la voluntat d’evitar conflictes, allò que hauria de ser la norma en els càrrecs públics, sorprèn positivament per contrast directe amb l’etapa anterior.

Comín, en les seves primeres decisions respecte a la reestructuració del departament, ha volgut fer extensiu aquest tarannà conciliador en el nomenament de càrrecs i tècnics, i es percep una major predisposició a l’entesa en les diferents entitats sanitàries. Amb tot, aquest nou estil encara no ha arribat a algunes empreses públiques que incomprensiblement mantenen gestors i formes del període més infaust de la sanitat catalana des de la recuperació de les competències l’any 1980.

Més enllà de les qüestions d’estètica -importants però no determinants-, no s’han pres en aquests primers 100 dies mesures polítiques que permetin esbrinar els macroobjectius dels nous mandataris. L’única decisió de calat ha estat la no renovació dels convenis de col·laboració amb l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, dues empreses sanitàries privades amb ànim de lucre que fins ara assumien activitat assistencial finançada pel Servei Català de la Salut (CatSalut).

Es tracta d’una decisió que compta amb el vistiplau de tots els actors del sector i de l’opinió pública perquè és de sentit comú que no s’han de destinar recursos públics a empreses que busquen el benefici econòmic mentre les infraestructures de la sanitat pública no es troben a ple rendiment operatiu. La mesura pot afectar alguns professionals d’aquestes empreses que poden veure en risc el seu lloc de treball. En aquest sentit, per minimitzar l’impacte, l’Administració hauria de respondre amb flexibilitat incorporant aquests treballadors a la xarxa sanitària pública, ja que, a més, seran necessaris per recuperar l’activitat que es derivava als centres privats.

El projecte bandera de l’anterior mandat, l’esmicolament de l’Institut Català de la Salut (ICS) i la posterior fusió de les parts amb empreses del sector concertat, es troba aturat de portes enfora. No obstant això, determinats moviments com el trasllat del laboratori d’analítiques de l’Hospital Josep Trueta o la integració de l’ICS i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) fan que es mantingui la sospita sobre la voluntat política de minorar la plantilla i de modificar les condicions laborals dels treballadors de l’ICS.

D’altra banda, durant aquests primers mesos de mandat, Antoni Comín ha mostrat el seu suport al col·lectiu d’infermeria, contrariat i mobilitzat contra el decret estatal de prescripció infermera. El posicionament del conseller l’ha portat fins i tot a situar-se darrere d’una pancarta en una manifestació convocada pel propi col·lectiu. A més, Comín ha manifestat la voluntat de desenvolupar un decret d’àmbit català que reguli la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part dels infermers.

L’obcecació per regular una competència clarament definida a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) és preocupant. El decret estatal, aprovat l'octubre de 2015, ha demostrat la seva validesa. En mig any (campanya d’hivern inclosa), no s’ha comprovat cap anomalia funcional i no ha comportat ineficiències en l’assistència i el tractament de patologies. El personal d’infermeria pot fer el mateix que feia abans de l’aprovació del RD que, a més, obre la porta a la prescripció autònoma de fàrmacs de lliure dispensació i de productes sanitaris.

Així doncs, no s’observa la necessitat de crear una norma que pot deixar el personal d’infermeria en situació d’indefensió jurídica. Menys encara si aquest decret català no compta amb la participació i l’aval dels professionals mèdics. La prescripció de fàrmacs de lliure dispensació i d’elements de cura i prevenció formen part de l’àmbit competencial d’infermeria, però els medicaments subjectes a recepta requereixen un diagnòstic que és una competència exclusiva dels metges. Així ho fixa la llei i així ho reconeixen tots els informes jurídics, inclosos els encarregats pel propi col·lectiu d’infermeria.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23183
'dv., 05/06/2016 - 08:41'
dt., 10/24/2017 - 11:45

MC celebra la rectificació de Salut en el model de transport sanitari i demana que s’"escolti més als professionals"

Metges de Catalunya (MC) mostra la seva satisfacció per l’anunci del Departament de Salut sobre la revisió del model de transport sanitari i el relleu de l’actual direcció general del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que serà reemplaçada per una nova cúpula seleccionada a través d’un "concurs públic i obert", segons ha assegurat aquest dijous al Parlament el conseller Antoni Comín.

El sindicat considera que la decisió de Salut és "encertada i coherent", tot i que alhora retreu que hagi estat necessari desplegar aquest model fallit "per arribar a les mateixes conclusions que ja van advertir els professionals del SEM i MC molt abans de la seva implantació".

En aquest sentit, l’organització demana que en la fase de disseny del nou model de transport sanitari que haurà de desenvolupar la direcció entrant del SEM, s’"escolti més als professionals", especialment en els territoris en què "ningú millor que els propis metges, infermers i tècnics de les ambulàncies poden conèixer les necessitats i particularitats de l’assistència sanitària d’urgència i emergència".

Per a MC, el redisseny del model ha d’incloure la retirada de la 'Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries', el document que, a partir de diferents protocols, permet al personal d’infermeria de les ambulàncies diagnosticar i indicar tractaments terapèutics de forma autònoma.

Aquesta guia és la que fa possible que en l’actual model les ambulàncies de suport vital avançat (SVA), equiparables a una UCI mòbil, estiguin conformades per un infermer i un tècnic de transport sanitari, prescindint de la figura del facultatiu que dirigeix l’atenció per via telefònica o telemàtica des del centre de coordinació del SEM, o bé es desplaça fins al lloc dels fets en el vehicle d’intervenció ràpida (VIR) acompanyat d’un tècnic.

Durant la seva intervenció al Parlament, Comín ha avançat algunes de les conclusions dels informes d’avaluació del model de transport sanitari encarregats per Salut. Així, el conseller ha explicat que "en un 97% dels casos arriben dos recursos", ambulància i VIR, pel que no es compleix l’objectiu de “no esmerçar recursos innecessaris” i tampoc es confirmen "de manera suficient" els avantatges dels VIR.

A més, Comín ha confirmat que els temps de resposta no són homogenis a tot el territori, el que provoca que la intervenció sigui "desigual i aleatòria".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23184
'dv., 05/06/2016 - 10:25'
dt., 10/24/2017 - 11:44

MC demanda a ocho empresas sanitarias ante el TLC por descontar indebidamente el 5% del sueldo a los MIR

Metges de Catalunya (MC) ha presentado ocho demandas ante el Tribunal Laboral de Cataluña (TLC) para reclamar a sendas empresas de la red sanitaria concertada que retornen a los facultativos en formación (MIR) el 5% de sus retribuciones, indebidamente recortadas desde el 1 de mayo de 2015. Las entidades demandadas son: la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS), el Consorci Sanitari Integral (CSI), el Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA), el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), el Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), la Corporació Sanitària Parc Taulí, el Hospital de Vic y el Hospital de Figueres. El sindicato médico alega, por un lado, que el descuento del 5% ya no se puede llevar a cabo por la pérdida de la vigencia de la norma que la ordenaba, y por el otro, que a raíz de la entrada en vigor del convenio colectivo del SISCAT, el personal MIR no puede ver afectado su salario porque no percibe el complemento variable por objetivos (DPO), concepto sobre el que se debe aplicar el descuento salarial del 5% según el propio texto del convenio.

Con el I Convenio Colectivo de trabajo de los hospitales de agudos, centros de atención primaria, centros sociosanitarios y centros de salud mental concertados con el Servei Català de la Salut (CatSalut), firmado el verano del año pasado por las patronales del sector y los sindicatos CCOO, UGT y SATSE, se han recuperado las tablas salariales del año 2008, previas a los recortes salariales. Sin embargo, como se ha interpretado que los reales decretos que en 2010 establecieron la reducción del 5% de los salarios de los trabajadores públicos continúan vigentes, el personal sujeto al convenio de la sanidad concertada debe ver mermada sus retribuciones en esta misma proporción.

La fórmula que el convenio establece para aplicar este descuento obligatorio es la deducción de los importes percibidos como DPO. Según el pacto, sólo se podrá recortar el 5% contra este complemento retributivo, excepto en aquellos trabajadores que no lo perciben. En este caso, el texto insta a la negociación entre las empresas y los representantes de los trabajadores para decidir qué condiciones laborales deben verse afectadas, "sin que en ningún caso pueda afectar a las tablas salariales".

Teniendo en cuenta que el colectivo MIR no percibe DPO, MC considera que las ocho empresas demandadas han decidido de forma "unilateral e indebida" reducir el sueldo de estos profesionales, cuando el texto del convenio señala la necesidad de que se produzca una negociación y determina que las medidas que se deriven no pueden afectar las tablas salariales.

Por este motivo, el sindicato reclama que la decisión de descontar el 5% de las retribuciones de los MIR quede sin efectos y que las entidades devuelvan las cantidades debidas más los correspondientes intereses de mora.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23185
'dj., 05/12/2016 - 17:29'
dt., 10/24/2017 - 11:42

MC traslada a la nueva gerencia del ICS el malestar médico por el empeoramiento de las condiciones laborales

El secretario general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, se ha reunido este miércoles por primera vez con la recién nombrada directora gerente del Institut Català de la Salut (ICS), Candela Calle, para exponerle las reivindicaciones del sindicato y expresarle el malestar del colectivo médico por los efectos de los recortes presupuestarios, que han ocasionado una disminución salarial importante en los profesionales y un empeoramiento notable de sus condiciones de trabajo.

Duch, acompañado por los secretarios del Sector Funcionarios-Cupo y zona y de la Agrupación de Facultativos en Formación del sindicato, Antoni Duran y Aldo Humberto Muñiz, respectivamente, –días antes ya se habían reunido con la gerente del ente los representantes sindicales de los sectores de Primaria y Hospitales ICS– ha pedido a Calle que la sanidad pública deje de ser el último reducto de marginación salarial de la Administración catalana, en referencia al mantenimiento de la reducción del 50% del complemento variable de dirección por objetivos (DPO) y de las nuevas rebajas en los conceptos de carrera profesional y trienios antiguos.

Además, le ha recordado el deterioro significativo que ha sufrido el ejercicio médico debido al incremento de la demanda, la reducción de las plantillas –se han perdido 1.057 facultativos entre los años 2010 y 2015– y la consiguiente masificación de las consultas, la falta de sustitutos y el cierre de recursos asistenciales, así como la no reposición y la obsolescencia de los equipamientos. 

Duch también ha puesto sobre la mesa el aumento preocupante de la precariedad laboral de los médicos del ICS, con la proliferación de contratos eventuales concatenados con condiciones salariales lastimosas que han convertido a la empresa en una salida profesional eludible para los médicos jóvenes, fomentando así la fuga de talento hacia otros proveedores del sistema sanitario integral de Catalunya (SISCAT), comunidades autónomas o países.

En este sentido, ha lamentado la pérdida de plantilla médica fija (643 médicos en los últimos cinco años) que contrasta con la casi nula convocatoria de plazas de facultativo estatutario (solo 52 plazas en la reciente provisión de puestos de trabajo de la ICS, tras el paro de los concursos oposiciones decretado por la Generalitat en el año 2011, como consecuencia de las medidas de contención presupuestaria).

Por otra parte, Duch ha reclamado a la nueva directora gerente del ICS que ponga fin a la inexplicable hostilidad de la empresa hacia el sindicato y los médicos en general, después de que el ente haya impuesto medidas que no reportan ningún beneficio significativo, pero que, en cambio, constituyen un verdadero ataque al colectivo médico, como los expedientes disciplinarios abiertos a facultativos de la Catalunya Central por presuntas irregularidades en el ejercicio de la práctica profesional –ninguno de los cuales ha prosperado– o la negativa a conceder la condición de delegados de sección sindical de MC a afiliados facultativos de Asistencia Pública Domiciliaria (APD) de Lleida, Girona y Barcelona, obstaculizando así la capacidad legal que tiene la organización de nombrar a sus representantes en el territorio.

Finalmente, el dirigente sindical se ha quejado de la escasa respuesta del ICS a las demandas y sugerencias que ha planteado MC a través del Consejo de Participación de los Profesionales, de las juntas clínicas y de personal, o, directamente, mediante escritos dirigidos a las direcciones asistencial y gerencial del ente, para mejorar aspectos relacionados con la gestión de la demanda espontánea en la atención primaria, la atención a la cronicidad (programa MACA), la implantación de las visitas virtuales, el programa informático de historia clínica (e-CAP), la prescripción electrónica de los especialistas, los informes radiológicos o las competencias profesionales sanitarias, entre otras temáticas.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23186
'dv., 05/13/2016 - 07:38'
dt., 10/24/2017 - 11:41

Metges de Catalunya convoca una segona jornada de vaga mèdica a l’Hospital de Palamós el dia 19 de maig

Metges de Catalunya (MC) ha convocat una nova jornada de vaga del personal facultatiu de l’Hospital de Palamós el proper dia 19 de maig. Dos mesos després de la primera aturada que va mobilitzar el 60% de la plantilla mèdica, el sindicat convoca una segona vaga, ja que "les reclamacions de col·lectiu no han estat ateses i no hi ha hagut voluntat empresarial per arribar a acords". A diferència de l’anterior convocatòria de caràcter parcial, la nova aturada es perllongarà durant 24 hores, des de les 8 hores del dia 19 de maig, fins a les 8 hores del dia 20.

Els motius i objectius de la protesta són els mateixos que els del passat 17 de març. Així, els facultatius del centre hospitalari reivindiquen canvis en el model organitzatiu i retributiu de les jornades de guàrdia, en la promoció i formació professional i en la participació dels metges en les decisions assistencials.

El delegat del sindicat a l’Hospital de Palamós, Josep Antoni Duran, subratlla la perseverança dels facultatius per reclamar millores en les seves condicions laborals. "L’empresa es manté immòbil i no ofereix solucions, per tant, no tenim altra alternativa que seguir lluitant contra la precarietat a què ens sotmeten, i ho farem mentre no s’obrin a atendre les nostres demandes", assegura.

Duran, a més, recorda que les peticions del col·lectiu són assumibles i "no comportarien cap daltabaix econòmic per a l’entitat".

En la nova convocatòria de vaga, el sindicat reclama:

  • Restabliment de les guàrdies de presència física (en comptes de localitzades) en els serveis de Traumatologia i Cirurgia.
  • Exoneració de l’obligatorietat de realitzar guàrdies als majors de 50 anys.
  • Guàrdies de 12 hores en les especialitats de medicina interna i pediatria.
  • Aplicació de les sentències judicials que estableixen que l’hora de guàrdia s’ha de retribuir, com a mínim, al mateix preu de l’hora ordinària.
  • Adjudicació del quart nivell de carrera professional als facultatius que es troben pendents de valoració des de l’any 2013.
  • Avaluació triennal de la gestió del director mèdic per part dels facultatius.
  • Instauració d’un pla de formació continuada per serveis.
  • Revisió anual de les condicions de treball dels metges que presten serveis en els vehicles d’intervenció ràpida (VIR) del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23187
'dt., 05/17/2016 - 15:43'
dt., 10/24/2017 - 11:40

MC propone a Salut elaborar conjuntamente un plan contra las agresiones a los profesionales sanitarios

Metges de Catalunya (MC) ha propuesto al Departament de Salut la elaboración conjunta de un Plan contra las agresiones a los profesionales de los servicios de salud de Catalunya. El sindicato médico ha hecho la petición al consejero, Antoni Comín, tras observar que en 2015 aumentaron un 5% los casos de agresiones y de comprobar, por medio de una encuesta realizada entre su afiliación, que cerca del 60 % de los facultativos desconoce cuál es el protocolo a seguir ante una situación de violencia física, verbal o contra los objetos en las consultas.

Para la organización, este desconocimiento puede deberse a una falta de información por parte de la empresa a sus trabajadores, o a una insuficiente formación en prevención de riesgos laborales que "pasa de largo o no pone el énfasis necesario en este tipo de riesgos". De hecho, de los resultados de la encuesta -en la que han participado más de 500 facultativos, tanto de atención primaria como hospitalaria-, MC considera especialmente negativas las respuestas referidas a la gestión administrativa, policial y jurídica posterior a una agresión.

Así, el sindicato destaca que el 93% de los encuestados que afirman haber sufrido una agresión no ha formulado la correspondiente denuncia ante las autoridades policiales. Además, el 76% asegura que no ha recibido contacto alguno por parte del servicio de prevención de riesgos laborales de su empresa con motivo de la agresión, cifra que se eleva hasta el 91,5% cuando se trata del servicio jurídico.

Rosa Maria Alcolea, secretaria de Salud Laboral de MC y responsable del estudio sindical, concluye que, a pesar de la baja incidencia de agresiones que registra el sistema, "no hay que bajar la guardia". En este sentido, Alcolea reclama un plan contra las agresiones a los profesionales que sea "completo y consistente" y que contemple "todas las variables y medidas".

En la propuesta presentada al consejero Comín y también al director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, la organización avanza algunos de los puntos que debería incluir este plan. Entre otros, el sindicato considera que el CatSalut debería exigir la existencia de protocolos de prevención y asistencia ante agresiones a todas las empresas que integran el sistema sanitario integral de utilización pública de Cataluña (SISCAT) y que todo el personal, incluidos los mandos, responsables de recursos humanos y de los servicios jurídicos, reciban una formación "obligada y adecuada" sobre estos protocolos.

El sindicato, que también propone la creación de un observatorio catalán de agresiones, destaca la necesidad de analizar las causas de los ataques para resolver aquellos que sean evitables, como pueden ser los causados ​​por las recetas inducidas entre médicos, es decir, cuando un paciente debe obtener la receta de una medicación prescrita por un médico a través de otro. Según MC, suprimiendo la limitación en el tiempo de prescripción que tienen algunos facultativos se podrían llegar a evitar entre 4 y 5 agresiones anuales.

Protocolo sindical
Con independencia de la respuesta de la consejería a su ofrecimiento, la secretaría de Salud Laboral del sindicato está elaborando un protocolo propio contra las agresiones médicas para que los delegados de la organización lo transmitan y apliquen en sus respectivos centros de trabajo.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23188
'dc., 05/18/2016 - 17:39'
dt., 10/24/2017 - 11:39

Resposta de Metges de Catalunya al comunicat de la direcció de l’Hospital de Palamós

En resposta al comunicat de la direcció de l'Hospital de Palamós respecte a la vaga mèdica convocada per demà, Metges de Catalunya (MC) manifesta:
 

  • Pel que fa al nou model de transport sanitari i la seva incidència en la base del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de l’Hospital de Palamós, MC celebra que, arran de la convocatòria de vaga, s’hagin vist ateses les demandes dels professionals mèdics. Per aquest motiu, els dos punts referits a aquesta qüestió s’han retirat de la plataforma reivindicativa. MC recorda que el nou model de transport sanitari ha estat qüestionat pel Parlament de Catalunya i el propi Departament de Salut ha anunciat la seva revisió.
     
  • Respecte al model de guàrdies de localització dels serveis de cirurgia i traumatologia vigent des d’octubre de 2011, MC aclareix que la proposta empresarial va ser acceptada individualment pels treballadors que en aquell moment formaven part de la plantilla de l’hospital, però que el model ha estat imposat als facultatius que des d’aleshores s’han incorporat a l’empresa.
     
  • Sobre la sentència d’un jutjat social que estableix que les guàrdies de localització no són exonerables per motiu d’edat, l’organització informa que la decisió judicial ha estat recorreguda i es troba pendent d’una nova sentència per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En qualsevol cas, MC argumenta que l’exoneració per raó d’edat de les guàrdies de localització es deriva, en lògica correlativa, de l’exoneració de les guàrdies de presència física de què gaudeixen els professionals majors de 50 anys i que la direcció hospitalària assegura que s’aplica amb normalitat.
     
  • En referència a la retribució de les hores de guàrdia de presència física, el sindicat mèdic fa evident que el conflicte és objecte de litigis des de fa 15 anys i encara està en qüestió, tot i l’existència de sentències fermes del Tribunal Suprem que estableixen que aquestes hores de guàrdia s’han d’abonar, com a mínim, al mateix preu que les hores ordinàries.
     
  • En relació al nivell D de carrera professional, el sindicat reivindica una solució per al personal mèdic que havia sol·licitat aquesta promoció, en temps i forma, a raó dels acords vigents a l’empresa l’any 2013. Es tracta de facultatius que no han tingut l’opció de complir amb uns criteris avaluadors ja que no s’havien establert. La petició de MC és transitòria mentre no s’apliqui el nou sistema avaluador que en aquests moments s’està elaborant i només afecta als facultatius que van demanar la carrera amb les condicions existents l’any 2013.

sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23189
'dj., 05/19/2016 - 15:26'
dl., 05/15/2017 - 10:49

El 55% dels facultatius de l’Hospital de Palamós secunden la segona jornada de vaga convocada per Metges de Catalunya

Els facultatius de l’Hospital de Palamós han tornat a posar de manifest el seu malestar amb el tracte que els dispensa la direcció del centre. Un 55% del personal mèdic ha secundat la vaga de 24 hores convocada aquest dijous per Metges de Catalunya (MC). Les reivindicacions són les mateixes que van portar el sindicat a convocar el passat 17 de març una altra vaga, en aquella ocasió de caràcter parcial. Així, els facultatius reclamen canvis en el model organitzatiu i retributiu de les jornades de guàrdia, que es faciliti la promoció professional amb l’accés al quart nivell de carrera, que es defineixi un pla consensuat de formació continuada i que es promogui la participació dels metges en les decisions assistencials. Els representants de l’organització a l’hospital acusen la direcció d’”immobilisme” i afirmen que les peticions del col·lectiu mèdic són assumibles i "no comportarien cap daltabaix econòmic per a l’entitat”.

L’aturada ha tingut un seguiment del 100% en els serveis de pediatria, nefrologia, cirurgia, dermatologia i medicina interna. El quiròfan de cirurgia tampoc ha estat operatiu durant el matí i la tarda. El sindicat es mostra satisfet pel seguiment de la protesta perquè s’han paralitzat els serveis hospitalaris amb més activitat i facultatius.  

Al voltant de 50 facultatius han marxat des del centre hospitalari fins a l’Ajuntament de Palamós, on el delegat de MC i membre del comitè d’empresa, Josep Antoni Duran, ha llegit un manifest en què l’organització assegura tenir constància que el Departament de Salut “no entén els motius de l’enquistament del conflicte”. Duran ha demanat a la conselleria que faci palès el seu “nou tarannà conciliador i negociador” i intervingui davant l’empresa.

En el manifest, el sindicat reclama que l’organització de les guàrdies mèdiques “no busqui només la manera d’estalviar, sinó que respongui a les necessitats assistencials i a la voluntat de prestar un servei d’alta qualitat”. A més, demana que s’acatin les sentències judicials que han establert quin és el barem retributiu a seguir per a aquestes jornades extraordinàries. Els drets de carrera professional, la participació dels metges en les decisions organitzatives de caràcter assistencial i en el disseny d’un pla de formació continuada són altres de les demandes que formula la plantilla mèdica de l’hospital palamosí.

Posteriorment, Duran s’ha reunit amb l’alcalde de Palamós i president del Patronat de la Fundació Hospital de Palamós, Lluís Puig Martorell, a qui ha traslladat les reivindicacions dels facultatius i ha demanat la seva col·laboració en la resolució del conflicte.


>> Galeria d'imatges de la segona jornada de vaga


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23190
'dc., 05/25/2016 - 12:20'
dt., 10/31/2017 - 17:34

MC recorrerà davant el Tribunal Suprem la sentència sobre el conveni de la sanitat concertada

Metges de Catalunya (MC) presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem contra la sentència que ha dictat aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què desestima, en la seva totalitat, la demanda presentada pel sindicat mèdic l’octubre de l’any passat sol·licitant Ia nul·litat del Conveni Col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).

Els jutges han rebutjat el sis motius pels quals MC va impugnar el conveni: l’exclusió del sindicat en la negociació i redacció final del text, la vulneració del principi d’igualtat i no discriminació per raó de gènere, la discriminació dels facultatius en el règim de jornada de treball i descansos, en els dos dies de lliure disposició i en l'increment retributiu pactat en el conveni, i, per últim, l’exclusió de l’organització de totes les comissions de seguiment i treball derivades del pacte (comissió paritària, comissió sectorial de la professió mèdica, comissió sectorial d’ocupació i igualtat i comissió sectorial de classificació professional).

MC no comparteix els criteris mantinguts pel tribunal en la sentència i entén que el seu argumentari jurídic no respon a tots i cadascun dels plantejaments que el sindicat va exposar en la demanda. Per aquest motiu, l’organització espera que el Suprem accedeixi a valorar les seves pretensions jurídiques i estimi el recurs que presentarà en els propers dies.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23191
'dv., 05/20/2016 - 12:50'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC rebutja la prescripció col·laborativa de medicaments que precisen recepta mèdica

Metges de Catalunya (MC) reitera en un document de posicionament el seu rebuig a la prescripció col·laborativa de medicaments que precisen recepta mèdica, tal com preveu la llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, i delimita el controvertit decret que va aprovar el govern espanyol l'octubre de 2015. Aquesta normativa regula la indicació, ús i autorització de dispensació de determinats fàrmacs subjectes a prescripció mèdica per part del personal d’infermeria, mitjançant l’aplicació de protocols i guies de pràctica clínica i assistencial que han de ser acordats amb les organitzacions col·legials de metges i infermers, i validats per l’Agència de Qualitat del Sistema Nacional de Salut (SNS).

No obstant això, el sindicat considera que el fet que un facultatiu estableixi una medicació a un pacient crònic no determina que, a partir d’aquell moment, l’infermer pugui modificar-ne la dosis o el tractament seguint un protocol concret. Per a l’organització, l’atenció al pacient “ha de ser individualitzada i adaptada a cada moment” i, per tant, “no pot quedar encasellada únicament a un protocol”.

Ara bé, com que aquesta prescripció col·laborativa està prevista per la llei, MC exigeix que, com a mínim, es “respecti el dret dels facultatius a no delegar el seguiment dels pacients crònics” i, alhora, demana que es compleixin de manera estricta els processos d’acreditació formatius d’infermeria, atès que la formació necessària per prescriure eficaçment i amb coneixement de causa, minimitzant els riscos d’error i la iatrogènia, només l’atorga la carrera de medicina. 

Així mateix, reclama que els protocols s’elaborin i s’acreditin conjuntament per metges i infermers, circumstància que no s’ha donat en la recent “Proposta de millora de la representació dels àmbits de responsabilitat infermera en el sistema d’informació assistencial d’Atenció Primària i Comunitària (e-CAP)” redactada per l’Institut Català de la Salut (ICS), i, finalment, el sindicat requereix que s’informi “constantment” els facultatius –màximes autoritats en el procés terapèutic– sobre l’evolució dels seus pacients. 

D’altra banda, el posicionament de MC també mostra el desacord de l’organització amb la indicació infermera de medicaments no subjectes a recepta mèdica, quan aquesta es produeix en el marc d’un centre sanitari. “Encara que existeixin medicaments que es poden obtenir sense recepta mèdica, entenem que la seva prescripció va més enllà de la simple dispensació que es pot fer en una oficina de farmàcia”, argumenta l’entitat. “Com qualsevol tractament –afegeix– forma part d’un procés i la seva prescripció ha d’anar precedida, indubtablement, d’un diagnòstic que és una facultat mèdica”.

Per contra, el sindicat accepta que l’infermer pugui indicar de manera autònoma productes sanitaris, sempre que en la indicació aparegui el nom del professional i aquest es faci responsable, tant de la prescripció com de la despesa generada.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23192
'dv., 05/27/2016 - 12:40'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC elogia la gestió clínica del brot d’enterovirus però critica la política informativa de Salut

Metges de Catalunya (MC) ressalta la rapidesa amb què els professionals de la medicina han identificat el serotipus causant del brot d’enterovirus amb afectació neurològica que ha afectat 60 nens, la majoria dels quals menors de sis anys, però critica la gestió informativa del Departament de Salut que, de forma “deliberada”, va endarrerir una setmana l’enviament del protocol assistencial als facultatius dels centres d’atenció primària (CAP) per no generar alarma, després de conèixer l’alerta del brot. En canvi, sí que va informar el mateix dia als hospitals, tal com ha reconegut aquest dijous el conseller de Salut, Antoni Comín, en una compareixença al Parlament.

El sindicat considera que l’actuació de Salut és una “prova de desconfiança immerescuda” cap als metges i pediatres del primer nivell assistencial, que ha generat desconcert i malestar entre els professionals. 

En declaracions a SER Catalunya, el secretari general de MC, Francesc Duch, ha afirmat que ha estat un “error” no informar simultàniament a tot el col·lectiu mèdic i ha avançat que, la setmana vinent, demanarà al departament i als responsables de Salut Pública una millora dels sistemes de comunicació de notificacions epidemiològiques, perquè la informació arribi “directament” als facultatius, tant d’atenció primària com d’hospitals, com també els que atenen les urgències als CAP, als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

L’organització sindical ha constatat una diferència de 10 dies en la recepció del protocol assistencial de l’enterovirus per part dels professionals en funció del territori, fet que atribueix a la mediatització d’empreses de salut i comandaments intermedis.

Duch ha manifestat que ocultar informació avui dia, amb la proliferació de xarxes socials, és impossible atesa la interrelació que hi ha entre els metges, i, encara més, en el cas de pediatria, ja que molts d’aquests especialistes comparteixen assistència a l’hospital i a l’atenció primària. 

Per la seva part, la delegada i coordinadora del recentment constituït grup de treball intersectorial de pediatria de MC, Maite García, ha assenyalat, amb referència a la justificació del conseller Comín, que l’alarma social “no la genera el metge d’atenció primària, sinó el fet que aquest professional no pugui donar resposta a les preguntes dels ciutadans”. En el cas de la població infantil, ha  subratllat, aquesta alarma és major, circumstància que ha obligat els pediatres de primària a “acudir als companys d’hospital per obtenir informació que ens sol·licitaven els pares i les escoles”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23193
'dj., 06/02/2016 - 12:34'
dt., 10/24/2017 - 11:15

MC demana "igualtat de criteri" en tots els processos de desprivatització de serveis

Metges de Catalunya (MC) insta el Departament de Salut a aplicar el mateix criteri en tots els processos de desprivatització de serveis sanitaris que tingui previst dur a terme. Davant la finalització el proper estiu del contracte de gestió externa de l’atenció domiciliària urgent de Barcelona, adjudicat el 2014 a l’empresa privada SARDomus, i la voluntat de recuperar l’activitat per a l’Institut Català de la Salut (ICS), el secretari general del sindicat, Francesc Duch, reclama que la conselleria i el Servei Català de la Salut (CatSalut) tinguin com a referència d’actuació el cas de la Clínica del Vallès. Segons Duch, seguint aquest esquema, "els recursos econòmics que se cedien fins ara a SARDomus s’han d’assignar a l’ICS i s’ha de trobar acomodament per als treballadors de l’empresa que puguin veure amenaçat el seu lloc de treball a conseqüència de la pèrdua del contracte públic".

El dirigent del sindicat mèdic denuncia que les primeres informacions apunten que l’ICS pretén assumir el servei d’atenció domiciliaria urgent de l’àrea de Barcelona –inclou també Montcada i Reixac- amb "una sabata i una espardenya", ja que la intenció de l’entitat és prestar l’assistència amb una plantilla pròpia reduïda que es reforçarà amb metges de família dels equips d’atenció primària (EAP) de la ciutat que voluntàriament vulguin fer guàrdies. Amb tot, la direcció d’àmbit de l’ICS ha avisat que, si no es cobreixen totes les necessitats del servei, activarà la clàusula d’Atenció Continuada que obliga els professionals a fer aquestes jornades, tant si són propietaris, interins o eventuals, obligatorietat a la que s’oposa "frontalment" MC.

Per a MC, el servei d’atenció domiciliària continuada ha de tenir una dotació mèdica "independent de les àrees bàsiques de salut barcelonines" que permeti cobrir amb garanties les necessitats assistencials de més d’un milió i mig de persones (més la població flotant) i, alhora, no afectar el servei regular dels EAP. En aquest sentit, remarca que el reforç de personal complementari que preveu l’ICS "condicionarà el funcionament normal dels centres d’atenció primària" perquè els professionals que es vegin forçats a realitzar aquestes jornades tindran dret a la lliurança post-guàrdia i la seva feina l’hauran d’assumir els facultatius dels respectius equips.

Per aquest motiu, el sindicat demana que l’aportació econòmica que rebia l’empresa SARDomus es destini "íntegrament" a la configuració del nou equip d’assistència domiciliària urgent de Barcelona amb una "dimensió suficient" per oferir de forma autònoma un servei de qualitat, sense dependre de personal extern de les ABS "reclutat a la força".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23194
'dv., 06/03/2016 - 11:30'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Els treballadors de l’Hospital de Martorell recuperen el 5% del sou de tres anys gràcies a MC

Metges de Catalunya (MC) ha guanyat la demanda presentada contra la Fundació Privada Hospital Sant Joan de Déu de Martorell per haver retallat de forma irregular el 5% del sou als seus treballadors. La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictaminat que la reducció salarial que va aplicar l’empresa a la plantilla entre l’1 de juny de 2010 i el 7 de juliol de 2013 no s’ajustava a dret, ja que es tractava d’una mesura contrària al criteri expressat pel Tribunal Suprem que en una sentència de 2014 declarava que la reducció salarial del 5% decretada per als treballadors públics no era aplicable al personal de les fundacions sanitàries privades concertades amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). El TSJC, a més, retreu a l’entitat que per la via d’un acord d’empresa intentés aplicar una retallada amb efectes retroactius sobre un concepte retributiu que havia estat judicialitzat i reconegut com irregular per l’alt tribunal de l’Estat.

Davant la pèrdua de vigència del VII conveni de la XHUP el juliol de 2013, entre desembre d’aquell mateix any i març de 2014, la direcció i el comitè d’empresa van obrir un període de negociacions que va acabar amb un acord subscrit només per CCOO que, pel que fa als aspectes retributius, preveia dues mesures: la inaplicació de les taules salarials del conveni XHUP i l’aplicació d’una rebaixa del 5% durant el període comprès entre l’1 de juny i el 31 de desembre de 2013, i l’addició d’una nova rebaixa del 5% sobre els conceptes ja reduïts a partir de l’1 de gener de 2014.

Aquest acord va ser impugnat per MC i, posteriorment, UGT i CGT es van afegir a la causa com a coadjuvants. Una primera sentència del Jutjat Social va desestimar la demanda. Ara, però, davant el recurs presentat per MC i una de les organitzacions coadjuvants (UGT), el TSJC ha donat la raó als demandants assenyalant que, en l’acord subscrit el març de 2013, l’empresa no podia disposar del 5% de sou reduït als treballadors fins a la pèrdua de vigència de conveni perquè, com havia fixat el Suprem, aquesta retallada no s’ajustava a dret. En aquest sentit, la sentència remarca que l’empresa podia aplicar legítimament la rebaixa per la via de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors a partir de la caiguda del conveni, però no en el període anterior perquè "es donaria l’absurd de que un pacte d’empresa tindria disponibilitat pejorativa sobre les condicions pactades en conveni i reconegudes en sentència judicial".

Així, els més de 500 treballadors de l’Hospital de Martorell podran recuperar el 5% del sou dels tres anys compresos entre l’1 de juny de 2010 i el 7 de juliol de 2013. Amb tot, la sentència encara no és ferma i els interessats poden interposar un recurs de cassació per a unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23195
'dv., 06/03/2016 - 12:19'
dt., 10/24/2017 - 11:14

Dues candidatures es disputen la direcció de Metges de Catalunya el proper 14 de juny

Els afiliats de Metges de Catalunya (MC) elegiran el proper 14 de juny l’equip que governarà el sindicat durant els pròxims quatre anys entre dues candidatures: “Obrint portes”, que encapçala el cirurgià de l’Hospital de Mataró, Jordi Cruz (en la fotografia a l’esquerra), i “Unitat, Compromís i Projecte”, que lidera el metge especialista en medicina intensiva de l’Hospital de Sabadell, Jaume Mestre. Els comicis, que es faran en el marc del 4t Congrés sindical, a Barcelona, també serviran per escollir les direccions dels sis sectors professionals en què s’estructura l’organització.

Cruz, actual president del Sector d’Hospitals XHUP, està acompanyat per Núria Estanyol (anestesiòloga a l’Hospital Josep Trueta) com a vicepresidenta; Josep Maria Puig (nefròleg a l’Hospital del Mar), com a secretari general; Ana Roca (pediatra al CAP Viladecans), com a vicesecretària general; David Arribas (metge de família al CAP Manso), com a secretari de Finances i Teresa Aberasturi (anestesiòloga a l’Hospital Penedès) com a vicesecretària de Finances.

Per la seva part, la llista de Mestre es completa amb Carme Buil (anestesiòloga a l’Hospital Joan XXIII) com a vicepresidenta; Francesc Duch (metge de família al CAP Montblanc-L'Espluga de Francolí) que opta a repetir com a secretari general; Miquel Palau (cirurgià a l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell) com a vicesecretari general; Sofia Maseda (metgessa de família al CAP Sant Rafael), com a secretària de Finances i Aldo Humberto Muñiz (metge intern resident al CAP Torreforta-La Granja), com a vicesecretari de Finances.

En total, 8.348 afiliats podran emetre el seu vot presencial a les urnes que estaran ubicades a la seu del 4t Congrés de MC, entre les 10.00 h i les 19.00 hores.

De manera paral·lela, els electors també escolliran els presidents dels sectors Primària ICS i Laboral amb altres convenis, així com els secretaris dels sectors Primària ICS i Primària XHUP, on s’ha presentat més d’un candidat per càrrec. A la resta de presidències i secretaries de sector, no hi haurà votacions, atès que només s’ha presentat un candidat per lloc.

Candidatures als sectors:

Sector Hospitals ICS
Presidència: Maria Teresa Fuentelsaz (anestesiòloga a l’Hospital de Bellvitge)
Secretaria: Rosa Maria Gràcia (metgessa especialista en medicina intensiva a l’Hospital Vall d’Hebron)

Sector Hospitals XHUP
Presidència: Xavier Lleonart (cirurgià a l’Hospital de Terrassa)
Secretaria: Núria Rubira (al·lergòloga a l’Hospital Plató)

Sector Primària ICS
Presidència: Andreu Martín (metge de família al CAP Vinyets) i Carmen Sánchez (pediatra al CAP Catalunya)
Secretaria: Lurdes Alonso (metgessa de família al CAP Manso) i Óscar Pablos (metge de família al CAP Sant Quirze del Vallès)

Sector Primària XHUP
Presidència: Jorge Nicolau (metge de família al CAP Terrassa Nord)
Secretaria: Joan Cerdà (metge especialista en medicina interna al CAP Sant Andreu) i Núria Relaño (metge de família al CAP Nova Lloreda)

Sector Funcionaris - Contingent i zona
Presidència: Antoni Duran (metge de família al CAP Doctor Sarró Roset)
Secretaria: María José Rodrigo (oftalmòloga al CAP Güell)

Sector Laboral amb altres convenis
Presidència: Ignacio Tomás (metge especialista en cures pal·liatives a l’Hospital Sociosanitari Francolí) i Josep Tuñí (oftalmòleg a l’Hospital de l’Esperança)
Secretaria: Margarita Mercadal (metge de família al Server d’Emergències Mèdiques)


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23196
'dl., 06/13/2016 - 19:37'
dt., 10/24/2017 - 11:13

4t Congrés de Metges de Catalunya: “Decidim els canvis, recuperem la professió”

Més de 250 afiliats de Metges de Catalunya (MC) debatran aquest dimarts les línies estratègiques de la política sindical per als propers quatre anys, en el marc del 4t Congrés que l’organització celebrarà a la seu Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), a Barcelona, sota el lema “Decidim els canvis, recuperem la professió”.

El catedràtic de medicina interna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Miquel Vilardell, inaugurarà la jornada a les 9.30 hores. Mitja hora més tard, s’obrirà la sessió de debat amb la ponència “Professió mèdica actual i futura”, en què s’abordarà la interacció entre professions sanitàries, la prescripció infermera, la participació del metge en la gestió clínica i la telemedicina.

A les 12.00 hores, serà el torn per a la segona ponència del Congrés “Els metges joves. Futur del sindicalisme mèdic”. La precarietat laboral, la migració en busca de noves sortides professionals i la situació del metge intern resident (MIR) centraran l’anàlisi i la discussió d’aquest bloc.

Abans de la pausa pel dinar de treball, el secretari general de MC, Francesc Duch, presentarà als congressistes l’informe 2012-2016 de l’activitat del sindicat. 

La sessió de la tarda, que començarà a les 15.45 hores, se centrarà en el futur disseny del sistema sanitari català i en el conveni mèdic, com a marc de relacions laborals únic i exclusiu per als metges, una petició històrica de l’organització sindical a les administracions i empreses sanitàries. 

A les 17.15 hores, l’actual president de MC i vicepresident de la Federació Europea de Metges Assalariats (FEMS), Albert Tomàs, posarà l’epíleg al Congrés amb una conferència sobre la sanitat catalana i els sistemes de salut europeus.

El conseller de Salut, Antoni Comín, clourà la jornada a les 18.00 hores, mitja hora abans de l’horari previst inicialment per motius d’agenda. 

Eleccions
Paral·lelament al Congrés, tindran lloc les eleccions per escollir la nova direcció de MC fins al 2020, a les quals s’han presentat dues candidatures: “Obrint portes” que encapçala el cirurgià de l’Hospital de Mataró Jordi Cruz com a president i el nefròleg de l’Hospital del Mar Josep Maria Puig com a secretari general, i “Unitat, Compromís i Projecte” que lidera el metge especialista en medicina intensiva de l’Hospital de Sabadell  Jaume Mestre en el càrrec de president i el metge de família del CAP Montblanc-L’Espluga de Francolí Francesc Duch que opta a revalidar la secretaria general.

Un total de 8.348 afiliats estan cridats a les urnes que romandran obertes de 10.00 a 19.00 hores a la tercera planta del COEC. La jornada electoral finalitzarà a les 19.30 hores amb la proclamació de la candidatura guanyadora.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23197
'dt., 06/14/2016 - 21:16'
dt., 10/24/2017 - 11:12

El cirurgià Jordi Cruz i el nefròleg Josep Maria Puig, nous president i secretari general de MC

Jordi Cruz, cirurgià a l’Hospital de Mataró, i Josep Maria Puig, nefròleg a l’Hospital del Mar de Barcelona, han estat elegits aquest dimarts nous president i secretari general de Metges de Catalunya (MC), després que la candidatura “Obrint Portes” hagi guanyat les eleccions a la direcció del sindicat amb el 80% dels vots, imposant-se a la llista “Unitat, Compromís i Projecte” de l’intensivista Jaume Mestre i el metge de família i fins ara secretari general Francesc Duch.

L’equip de Mestre ha rebut un 20% de suports, en uns comicis que s’han celebrat en el marc del 4t Congrés del sindicat i on han exercit el vot 470 afiliats dels 8.348 que formaven part del cens electoral, el que representa un 5,6% de participació.

Cruz i Puig governaran durant els propers quatre anys el sindicat majoritari a la sanitat catalana amb un equip que completen l’anestesiòloga Núria Estanyol com a vicepresidenta; la pediatra Ana Roca com a vicesecretària general; el metge de família David Arribas com a secretari de Finances i l’anestesiòloga Teresa Aberasturi com a vicesecretària de Finances.

Objectius
La nova direcció de MC pretén enfortir el sindicat amb una “visió global i inclusiva” de tots els afiliats, sigui quina sigui la titularitat de l’empresa on treballen, i amb una potenciació dels serveis i de la formació continuada que ofereix, “buscant sinèrgies i col·laboracions amb societats científiques, col·legis mèdics i universitats”.

A més es compromet a reforçar el tarannà negociador de l’organització, “establint línies de complicitat amb l’administració sanitària, els representants polítics i les institucions mèdiques, per tal de començar a resoldre els grans problemes que afecten la professió com la inestabilitat de la contractació, les escasses retribucions i la falta de reconeixement professional”.

Perquè tot això fructifiqui, el nou equip de govern advoca per un “conveni mèdic propi i independent” que promogui la millora de les condicions laborals i professionals de tots els facultatius de Catalunya.

Eleccions sectors
D’altra banda, els afiliats de MC també han escollit els càrrecs de president i secretari dels sis sectors professionals en què s’estructura el sindicat. En els sectors Hospitals ICS, Hospitals XHUP (xarxa concertada) i Funcionaris-Contingent i Zona no ha estat necessari posar les urnes, ja que només s’ha presentat un candidat per càrrec.

Els nous càrrecs electes dels sectors són:

Sector Hospitals ICS
Presidència: Maria Teresa Fuentelsaz (anestesiòloga a l’Hospital de Bellvitge)
Secretaria: Rosa Maria Gràcia (metgessa especialista en medicina intensiva a l’Hospital Vall d’Hebron)

Sector Hospitals XHUP
Presidència: Xavier Lleonart (cirurgià a l’Hospital de Terrassa)
Secretaria: Núria Rubira (al·lergòloga a l’Hospital Plató)

Sector Primària ICS
Presidència: Andreu Martín (metge de família al CAP Vinyets) 
Secretaria: Óscar Pablos (metge de família al CAP Sant Quirze del Vallès)

Sector Primària XHUP
Presidència: Jorge Nicolau (metge de família al CAP Terrassa Nord)
Secretaria: Núria Relaño (metge de família al CAP Nova Lloreda)

Sector Funcionaris - Contingent i zona
Presidència: Antoni Duran (metge de família al CAP Doctor Sarró Roset)
Secretaria: María José Rodrigo (oftalmòloga al CAP Güell)

Sector Laboral amb altres convenis
Presidència: Josep Tuñí (oftalmòleg a l’Hospital de l’Esperança)
Secretaria: Margarita Mercadal (metge de família al Server d’Emergències Mèdiques)


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23198
'dj., 06/16/2016 - 14:49'
dt., 10/24/2017 - 11:12

Els metges joves denuncien "abusos laborals" en el 4t Congrés de MC

Els metges joves, especialment els que encara es troben en període formatiu (MIR) o tot just l’acaben de finalitzar, han estat els protagonistes del 4t Congrés de Metges de Catalunya (MC), celebrat aquest dimarts a la seu del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) a Barcelona, al qual han assistit més de 250 afiliats del sindicat. Aldo Muñiz i Ana Ramírez, autors de la ponència ‘Condicions laborals i implicació sindical dels MIR’ i membres de l’Agrupació de Facultatius en Formació de MC, han denunciat la sobreexplotació laboral dels residents, als quals s’utilitza com a “ma d’obra barata” per cobrir les elevades càrregues assistencials de la sanitat pública. Ambdós ponents han reclamat un ‘Acord MIR’, subscrit entre l’Administració i els representants del col·lectiu, per trobar una solució als “abusos” que pateixen i “aclarir” que la seva prioritat és la formació.

Dins la mateixa taula de debat dedicada als metges joves, Irene Bermell, delegada de MC a l’Hospital de Bellvitge, ha presentat la ponència ‘Precarietat i migració’. Bermell ha alertat l’audiència que el panorama sanitari (disminució del pressupost i les inversions, sobrecàrrega del sistema, pressió assistencial i precarietat laboral) és “poc alentador” i empeny els metges a migrar. "Perdem un capital humà de valor incalculable", ha advertit. A més, ha introduït el factor de la feminització de la professió mèdica, una realitat sobre la que no s’està treballant i que no es té en compte a l’hora de planificar.

José Ángel Montañés, representant del sindicat a l’Hospital Arnau de Vilanova, ha analitzat les sortides professionals i les expectatives laborals per als facultatius del futur. Segons Montañés, l’estimació de necessitats futures és “complexa”, però hi ha dues tendències clares: en la propera dècada la professió es rejovenirà per les jubilacions de l’actual cos mèdic i la medicina serà exercida majoritàriament per dones (56% el 2025). Pediatria, medicina del treball, traumatologia, oftalmologia, cirurgia plàstica, estètica i reparadora, immunologia i bioquímica clínica són les especialitats amb major dèficit de professionals en els propers anys. Altres sortides laborals amb bones perspectives d’ocupació són la medicina legal i forense, la medicina de l’esport i la medicina militar.

La delegada de MC al centre d’atenció primària (CAP) Manso, Lurdes Alonso, ha analitzat la interacció entre professionals sanitaris i el cas concret de la polèmica prescripció infermera, per criticar les empreses de salut que promouen la delegació de competències mèdiques a altres col·lectius amb l’objectiu de contrarestar la reducció de la plantilla facultativa i la sobrecàrrega assistencial. “Sempre hem defensat la necessitat de respectar el límit entre professions, tant pel bé dels pacients com dels professionals”, ha dit Alonso, tot i que ha volgut deixar clar que el sindicat no està en contra del treball en equip, “però sí que reclama que abans d’implementar qualsevol mesura es validi la seva eficiència clínica, la seva legalitat, deontologia i respecte cap als drets del pacient”.

Pel que fa a la prescripció infermera, s’ha mostrat contundent: “La prescripció forma part intrínseca de l’acte mèdic, és inseparable del diagnòstic i s’aprèn a les facultats de Medicina. Per tant, ha de ser el metge qui la faci”, ha conclòs.

En aquesta primera ponència, també s’ha posat damunt la taula el debat sobre la gestió clínica. Óscar Pablos, delegat de MC al CAP Sant Quirze del Vallès, ha fet una crítica aclaparadora i àcida sobre els responsables de la macrogestió sanitària, trufant la seva exposició amb múltiples casos de corrupció i escàndols sanitaris com l’actuació del ministeri de Sanitat davant les crisis de l’Ebola i de la grip A, i l’aprovació del decret que exclou del sistema els immigrants sense papers, sense oblidar l’euro per recepta català, l’intent de creació del Consorci Sanitari de Lleida, els casos Innova i Gürtel, el projecte VISC+ de cessió de dades sanitàries a entitats privades i les retallades sanitàries dels darrers cinc anys.

Davant d'aquest escenari, Pablos ha exigit als gestors encarregats de l'alta i mitja direcció que s'aproximin i coneguin la realitat dels centres, i parlin directament amb els metges abans de traslladar-los la responsabilitat de les conseqüències econòmiques de les seves decisions assistencials. Sí no és així, ha explicat, "la gestió clínica continuarà sent una entelèquia".

Un altre dels aspectes que s’ha debatut en el Congrés és la telemedicina, que s’està implantant sobretot en els àmbits de l’atenció mèdica a pacients crònics, el telediagnòstic i les interconsultes entre professionals. La ponent i delegada sindical al CAP Sant Rafael, Sofia Maseda, ha defensat la presència de les noves tecnologies en l’exercici mèdic, sempre que “totes les visites no presencials o virtuals tinguin un temps assignat a l’agenda del facultatiu com a acte mèdic”. A més, ha reclamat l’elaboració de protocols científics i de treball, i garanties de compliment de la Llei de protecció de dades.

Conveni mèdic
La consecució d’un conveni propi per al conjunt de facultatius de Catalunya, un anhel del col·lectiu i una reivindicació històrica del sindicat, ha centrat el debat de la tercera ponència del 4t Congrés. Josep Maria Puig, delegat de l’Hospital del Mar de Barcelona, i Jaume Mestre, delegat del Parc Taulí de Sabadell, han valorat l’estratègia que ha seguit fins ara MC per assolir l’objectiu del conveni mèdic i han proposat una reorientació de la mateixa per trobar la via que obri la porta a l’acord amb l’Administració.

Puig ha defensat una aliança entre polítics, gestors i metges, de manera que el conveni mèdic es visibilitzi com una fórmula ‘win-win’. “Si som capaços de demostrar que els metges, amb més poder i autonomia, podem fer el sistema més eficient, mantenint o fins i tot millorant la qualitat assistencial, els tindrem del nostre costat perquè els hi estem solucionant els seus problemes”, ha assegurat.

Per la seva part, Mestre ha valorat l’actual moment polític català com una “finestra d’oportunitat” perquè els facultatius puguin aconseguir un marc propi de relacions laborals. Així, si Catalunya esdevé un estat independent, l’entorn pot ser més favorable i propici perquè la necessitat de definir i construir el sistema sanitari del nou país pot afavorir l’entesa entre els diferents actors, de manera que se signi un nou “contracte social”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23199
'dj., 06/16/2016 - 17:32'
dt., 10/24/2017 - 11:11

Comín admet davant MC que no podrà resoldre a curt termini la insuficiència salarial del metge

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha admès aquest dimarts durant la seva intervenció en l’acte de cloenda del 4t Congrés de Metges de Catalunya (MC), celebrat a Barcelona, que el seu departament no podrà resoldre en breu els dos grans greuges que pateix el col·lectiu mèdic: la insuficiència salarial i la inestabilitat en el lloc de treball. “Sóc conscient que no teniu les condicions laborals que us corresponen, ara bé us he de ser sincer. Lluitarem al màxim. Ningú es baralla amb el conseller d’Economia com el conseller de Salut, us ho puc ben assegurar, però la realitat és la que és. No tenim la solució a curt termini”, ha dit.

Amb tot, ha insistit davant els congressistes que no es podrà mantenir la qualitat del sistema sanitari, si no es resol, “al més aviat possible”, aquesta situació. “Els estudis ens diuen que tenim el millor sistema sanitari del món, sobretot perquè és molt eficient, ja que tenim resultats danesos, en termes de qualitat assistencial, amb uns costos per sota de la mitjana. A qui s’ho mira des de fora, li sembla fantàstic, però des de dins sabem com s’està aconseguint això, que és no pagant els professionals com se’ls ha de pagar. Potser preferiríem no estar tan ben valorats internacionalment i evolucionar, en els propers anys, cap a un nivell de despesa superior”, ha desitjat.

Comín ha agraït el sobreesforç diari que han fet els professionals sanitaris durant aquets cinc anys de crisi, gràcies al qual s’han mantingut els indicadors de qualitat. En aquest sentit, el conseller ha subratllat que hi ha hagut un col·lectiu professional que “ha fet de matalàs” i ha impedit que la caiguda de recursos afectés l’atenció al pacient.

D’altra banda, el titular de Salut ha apostat pel diàleg amb el sindicat per afrontar els reptes demogràfics, tecnològics i de finançament del sistema, així com de participació, apoderament i autogestió dels professionals dels serveis de salut. “Tenim una organització que té com a principal factor productiu el coneixement i, per tant, no es pot construir al marge de la lògica de l’autogestió, perquè vosaltres sou professionals del coneixement. Sou els propietaris del sistema”.

Per acabar, Comín s’ha referit a la necessitat d’establir unes polítiques de desenvolupament professional més pautades i planificades, que vagin més enllà de la carrera professional acordada en els convenis i abracin la docència, la formació, la recerca i la cooperació internacional.  

Miquel Vilardell
Per la seva part, el doctor Miquel Vilardell, catedràtic de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), cap del servei de medicina interna de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i expresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), ha estat l’encarregat d’inaugurar el 4t Congrés de MC. Amb un discurs reivindicatiu i emotiu, Vilardell ha posat en valor l’acte mèdic. “La feina més important que fem és resoldre els problemes de salut d’un pacient”, ha asseverat, i, per fer-ho, l’evidència científica “és un mandat”. 

Vilardell ha reclamat coresponsabilitat a tots els actors que intervenen en el sistema: polítics i gestors, professionals i ciutadans. Pel que fa al treball dels equips sanitaris, ha defensat l’actuació multi i interdisciplinar, però “clarificant i definint les competències de cada professional, i preservant el lideratge mèdic”. 

El lideratge i la forma d’exercir-lo ha ocupat bona part de la seva intervenció. Vilardell ha defensat la figura del líder com un professional de prestigi, capaç d’exercir alhora un lideratge clínic i de gestió. La tasca del líder consisteix en “facilitar les condicions i els instruments de treball, millorar les retribucions, promoure l’elaboració i utilització de guies de pràctica clínica i fomentar el coneixement i la formació continuada del seu equip”, ha sostingut. 

Sobre els aspectes laborals, Vilardell ha reivindicat una contractació estable: “No demano funcionaris, però sí estabilitat i una remuneració correcta i adient”. A més, ha demanat que la direcció assistencial recaigui en persones de prestigi clínic triades d’entre els propis professionals.

Finalment, ha recordat els valors que, al seu parer, s’han de cultivar per conservar l’excel·lència professional. “Per ser un bon metge cal tenir coneixements, passió i vocació, paciència, prudència, perseverança i sentiment de pertinença al lloc de treball”. Una de les reflexions de Vilardell més celebrades pels assistents al congrés sindical ha estat la referida a la companyonia i la unitat del col·lectiu mèdic.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23200
'dv., 06/17/2016 - 10:54'
dl., 05/15/2017 - 10:49

El 4º Congreso de MC clama por un trato digno y justo a la profesión médica

El 4º Congreso de Metges de Catalunya (MC), celebrado este martes en Barcelona, ha extendido el acto de indignación del colectivo médico por las precarias condiciones laborales, profesionales y salariales con las que los facultativos están ejerciendo la medicina desde hace tiempo y por la escasa respuesta de la administración y las empresas sanitarias ante esta situación. Las conclusiones, aprobadas por los más de 250 congresistas que han asistido a la jornada, acentúan la defensa a ultranza del profesionalismo médico y el rechazo al maltrato del sistema sanitario público a los facultativos, con especial atención a los médicos jóvenes.

El documento final propugna un modelo sanitario "basado en el profesionalismo y la participación del médico en la gestión clínica", aunque reclama a los responsables sanitarios "voluntad firme" para hacer posible esta gestión y orientarla hacia la mejora de la calidad y el uso racional de los recursos, y no solo al ahorro.

Asimismo, defiende la profesión médica, la trascendencia del acto médico y los límites de responsabilidad profesional fijados por la legislación vigente, recomendando a los facultativos "no delegar" competencias médicas a otros colectivos sanitarios. En este sentido, sostiene que la prescripción forma parte intrínseca del acto médico y, como tal, señala que debe ser el médico quien debe llevarla a cabo.

En las conclusiones congresuales, se reclama al Departament de Salut la restitución de las condiciones y los derechos laborales y salariales de los médicos previos a los recortes, así como la restauración de la plantilla médica, el cumplimiento de las sentencias judiciales sobre el precio de la hora de guardia y el desarrollo de una carrera profesional "no discriminatoria" para los facultativos.

También tienen un lugar destacado en el documento aprobado por los congresistas, la exigencia de una correcta planificación de las necesidades de especialistas a medio y largo plazo, y de una formación continuada de calidad, facilitada por la empresa y considerada como horario laboral. Por último, la profesión reitera su apuesta por el convenio médico "como marco propio de relaciones laborales y profesionales".


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23201
'dt., 06/21/2016 - 16:31'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Puig: “Potenciarem els llaços amb els agents sanitaris, buscant punts de trobada on tots podem guanyar”

El nou secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, vol virar la nau del sindicat cap a una política basada en el diàleg permanent amb els diferents actors del sistema sanitari, a fi de buscar “punts de trobada” on tots puguin sortir guanyant. Així ho explica en una entrevista publicada aquest dilluns a Diario Médico, en la qual reconeix que es va presentar al càrrec de la Secretaria General per enfortir un dels motors que mouen l’organització: la negociació sindical. “En el sindicat, ens hem afrontat a moltíssima gent i teníem raó, però l’estratègia no ha donat resultat. Ara cal potenciar els llaços amb tots els agents de la sanitat: col·legis de metges i d’infermeria, altres sindicats, patronals i polítics”, afirma.

Un dels reptes que es proposa és convèncer, amb arguments concloents, els gestors sanitaris perquè inverteixin prou en el sistema, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat laboral dels metges i recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers cinc anys de retallades.

Puig destaca que la reducció dels pressupostos no ha acabat afectant l’atenció a la població gràcies als professionals –principalment els metges– que han hagut d’“absorbir” l’impacte de la tisorada, però adverteix que els treballadors no poden continuar fent sobreesforços sense rebre res a canvi. “Seguim donant el do de pit, atenent el pacient com si no passés res, però això té un límit i s’ha de reaccionar abans que l’edifici s’enfonsi”, manifesta.

D’altra banda, el nou responsable de MC lamenta, en declaracions a Redacción Médica i a El País, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2016, que qualifica d’“una de les pitjors notícies polítiques de l’any”. Puig considera “vergonyós” que s’hagi hagut d’ajornar l’inici de la recuperació del sistema no per motius econòmics (els nous comptes per a salut preveien un increment de 316 milions d’euros), sinó per falta de capacitat política per assolir un acord. 

“S’ha perdut una oportunitat d’or per recuperar part del que es va perdre amb les retallades –es queixa– i el pitjor és que ho acabaran pagant els professionals i els pacients”.

Pel que fa al procés català i al futur del sistema sanitari, tan sols demana que els avatars polítics incideixin “el mínim possible” en la marxa de la sanitat. “Independentistes o no independentistes, estem d’acord en una sanitat pública i de qualitat. Des del sindicat, ens esforçarem perquè això es compleixi, al marge de les tensions polítiques”, afirma.

Alhora, reclama als gestors que vegin els metges “més com a socis que com a empleats”, ja que l’execució del 80% del pressupost del Sistema Nacional de Salut (SNS) depèn dels facultatius. “No hi ha més remei que veure’ns com a gestors”, recalca i, per aquest motiu, reivindica una interlocució directa amb els poders públics. “Hem de treballar de la mà dels responsables polítics i econòmics, d’igual a igual. No pot ser que algú et digui què és el que has de fer, quan i com ho has de fer, si la responsabilitat i la formació és teva. Cal implicar els metges”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23202
'dc., 06/22/2016 - 12:02'
dl., 05/15/2017 - 10:49

Els afiliats de la província de Barcelona escolliran els seus representants territorials el 5 de juliol

La renovació de l’estructura organitzativa de Metges de Catalunya (MC), que va començar el passat 14 de juny amb les eleccions a la direcció i als càrrecs de president i secretari dels sis sectors professionals en què s’estructura el sindicat, finalitzarà el proper 5 de juliol amb els comicis a les assemblees territorials de MC. Els 6.289 afiliats de la província de Barcelona seran els únics que podran dipositar el vot a les urnes i escollir entre les diferents candidatures que s’han presentat a les assembles de Metropolitana Nord – Catalunya Central, Metropolitana Sud i Barcelona ciutat. En canvi, la resta d’assemblees (Girona, Lleida i Tarragona – Terres de l’Ebre) compten cadascuna d’elles amb una única candidatura i no serà necessari posar les urnes.

La candidatura ‘Seguim obrint portes’, encapçalada per Josep Lluís Pi, com a president, i Rosa Boyé, com a secretària, i la candidatura ‘Unitat, Compromís i Projecte’, al capdavant de la qual hi ha Esther Ros, com a presidenta, i Alejandro Fernández, com a secretari, opten als càrrecs de l’assemblea territorial de Barcelona ciutat.

L’assemblea de Metropolitana Sud també compta amb dues candidatures. Francisco Ridao, com a president, i Josep Maria Benet, com a secretari, es presenten sota la denominació ‘Ridao’. Per la seva part, Irene Bermell, com a presidenta, i Miquel Jurodovic, com a secretari, conformen la candidatura ‘Hospitals’.

Pel que fa a l’assemblea territorial de Metropolitana Nord – Catalunya Central, ‘Metges/esses en xarxa’, amb Joan Camprubí i Santiago Barcons, president i secretari, respectivament, i ‘Dignifiquem la nostra professió’, amb Mònica Rodríguez (presidenta) i Xavier Planell (secretari), són les dues candidatures que es disputaran els càrrecs a les urnes.

Les votacions tindran lloc a la seu de MC (carrer del Consell de Cent, 471-475, escala B, entresòl - Barcelona) entre les 10.00 i les 19.00 hores del proper dia 5 de juliol. La campanya electoral va començar el 18 de juny i es perllongarà durant 15 dies, fins a les 24 hores del dia 3 de juliol.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23203
'dj., 06/23/2016 - 10:33'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC demanda 31 empreses sanitàries perquè incloguin tots els conceptes salarials en la nòmina de vacances

Metges de Catalunya (MC) ha portat 31 empreses de la xarxa sanitària concertada davant el Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) per reclamar que en la nòmina de vacances s’incloguin tots els conceptes salarials que s’abonen en la resta de mesos de l’any, de manera que la retribució del període no laborable sigui equivalent a la normal o mitjana percebuda anualment per cada treballador.

Així, l’organització demana que el personal facultatiu, en la remuneració de les seves vacances, percebi l’import corresponent al complement d’atenció continuada, la mitjana de les guàrdies treballades durant l’any, tant de presència física com de localització, el complement de dissabte, el complement de diumenges i festius, el complement de nocturnitat, el complement de cap de guàrdia i complement personal transitori i absorbible (CPTA).

El sindicat mèdic empara la seva reclamació en diverses legislacions internacionals, com el Conveni 132 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que en el seu article 7 diu que “tota persona que faci vacances de conformitat amb les disposicions d'aquest Conveni haurà de percebre, pel període sencer d'aquestes vacances, almenys la seva remuneració normal o mitjana calculada en la forma que determini en cada país l'autoritat competent o l'organisme apropiat”.

En el mateix sentit, argumenta, s’ha pronunciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en dues sentències de l’any 2014. La primera, feta pública el 22 de maig d’aquell any, coneguda com ‘sentència Lock’, precisa el que expressa la Directiva 2003/88 de la UE sobre les vacances anuals retribuïdes: “Mentre durin les vacances anuals en el sentit d'aquesta Directiva, s'ha de mantenir la retribució i, en altres paraules, el treballador ha de percebre la retribució normal o mitjana per aquest període de descans”.

A més, MC remarca que els òrgans jurisdiccionals espanyols també han arribat a la mateixa conclusió. L’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han establert en diferents sentències que les vacances han de ser retribuïdes al preu de la remuneració mitjana percebuda anualment pel treballador, amb la inclusió de tots els conceptes retributius, llevat d’aquells que siguin esporàdics i dels que corresponguin a dietes i despeses.

L’organització insta les empreses demandades a reconèixer els drets dels facultatius en la retribució de les vacances i els hi reclama que abonin les diferències salarials que resultin d’aquest reconeixement des de l’any 2015.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23204
'dt., 06/28/2016 - 15:09'
dt., 10/24/2017 - 11:09

Jordi Cruz: “ El conveni mèdic serà beneficiós per a l’Administració i per als metges”

El nou president de Metges de Catalunya (MC), Jordi Cruz, insisteix en una de les fites històriques pendents del sindicat: el conveni mèdic. En la seva primera entrevista a un mitjà de comunicació, assegura que aquest és el “gran tema pendent” que l’organització s’ha fixat com a objectiu principal en la nova singladura. “L’Administració ha d’entendre que els metges tenim unes especificitats que han de ser tractades i discutides amb el nostre col·lectiu i que aquest fet serà beneficiós per a ambdues parts”, afirma a Gaceta Médica.

Cruz aposta per la negociació “fora de temporada” amb tots els agents sanitaris i no només quan la “necessitat imperiosa” ho requereixi. “En l’etapa anterior s’ha negociat, però s’ha negociat quan tocava negociar. No hi ha hagut la previsió de negociar amb els diferents actors a priori. Considerem que les negociacions s’han d’iniciar a curt i llarg termini”, explica.

En aquest context, fixa tres propòsits: rebutjar noves retallades, resoldre la precarietat laboral del metge i reclamar noves inversions sanitàries per sortir de l’“ofec” dels últims anys. Però la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat no ha estat una bona notícia –segons Cruz– per recuperar el batec del sistema. “Independentment de l’afinitat política de cadascú, està clar que hi havia 360 milions d’euros més que anaven destinats a sanitat [en el projecte de pressupostos per al 2016 que el Parlament va rebutjar el 8 de juny passat] i ara ja no hi seran. Es destinaran a pagar deute a Madrid”, lamenta el president de MC, que critica els partits polítics per no estar a l’altura.

Un altre dels aspectes que es proposa defensar és l’apoderament de l’atenció primària, mitjançant la injecció de recursos humans i materials per contenir els contingents de pacients per metge, garantir un temps assistencial adequat i assegurar els períodes de formació, docència i recerca professional. “Si es tenen en compte aquests factors, no hi ha cap problema en apoderar la primària”, assegura Cruz. “Els nostres metges han demostrat que surten més preparats que mai per assumir qualsevol dificultat. No és un problema de la capacitació dels metges de família, sinó de manca de recursos”.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23205
'dv., 07/01/2016 - 10:08'
dl., 05/15/2017 - 10:49

MC se suma al SOS lanzado por el personal del Trueta ante la situación "insostenible" de la UCI pediátrica

Metges de Catalunya (MC) apoya al personal sanitario del Hospital Josep Trueta de Girona que este miércoles ha denunciado públicamente la situación "insostenible" de la unidad de cuidados intensivos (UCI) pediátrica y de la unidad neonatal del centro, porque sufren de una "infraestructura obsoleta, falta de espacio, déficit de material y mínimo personal". En una carta dirigida a la gerencia del hospital, unos setenta trabajadores, entre médicos, personal de enfermería y otros profesionales, aseguran que la infraestructura de estas áreas es la misma que hace más de 30 años, exceptuando pequeñas reformas, circunstancia que "hace muy difícil que los pacientes reciban una atención de calidad y que se vean expuestos a situaciones de riesgo innecesarias".

La atención a usuarios y familias, señalan, depende del "continuo sobreesfuerzo del personal", ya que los espacios son "insuficientes y no cumplen las recomendaciones de las sociedades científicas ni del Ministerio de Sanidad". Además, añaden que la mayoría del material es "viejo e insuficiente" para atender a los pacientes.

Según los profesionales sanitarios, esta situación es fruto de un "abandono crónico por parte de los responsables del servicio de pediatría, la dirección del centro y la gerencia", dada la escasa inversión realizada en las últimas tres décadas, a pesar de que se les había prometido, en varias ocasiones, que se harían obras de mejora que nunca han llegado.

En 2015, el hospital presentó un plan de mejora para la UCI pediátrica y para el área neonatal, unidades de referencia de la provincia de Girona, con un presupuesto de 320.000 euros que, a juicio del personal, es "claramente insuficiente" y "ridículo", y que la propia gerencia definió como "obritas", aseguran los trabajadores.

La plantilla contrapone el caso de la UCI para adultos, con unas instalaciones modernas y punteras, con la UCI de niños, "vieja, pequeña e infradotada", y también con otros servicios del hospital que reciben inversiones importantes para renovarse como las Urgencias, donde el centro invertirá 3,7 millones de euros.


sadmin



tag:www.megtesdecatalunya.cat,2005:Article/23206
'dc., 07/06/2016 - 10:10'
dt., 10/24/2017 - 11:08

Nou cicle

Des del passat 14 de juny, Metges de Catalunya (MC) compta amb una nova direcció. Dels sis càrrecs que formen la junta sindical actual, cinc els ocupen persones que mai havien format part de la cúpula de l’organització. Així, es tracta d’una direcció renovada i rejovenida, paritària en homes i dones, i equilibrada en la representació dels diferents sectors de la sanitat pública i concertada.

El sindicat mèdic vol que aquesta nova etapa sigui també la de la implantació d’un nou model de governança i d’estratègia d’actuació sindical. Pel que fa al govern intern i la forma d’exercir-lo, els actuals mandataris advoquen per una direcció col·legiada i transversal, que incorpori la veu i la voluntat dels sectors professionals i les assembles territorials en què s’estructura l’organització, perquè la necessària pluralitat interna es transformi en decisions i plantejaments unívocs que enforteixin la institució davant els seus interlocutors.

De la mateixa manera, avui dia cap organització amb projecció pública es pot entendre sense transparència i dinàmiques operatives escrupolosament democràtiques. En aquest sentit, el sindicat es dotarà dels mecanismes de participació i de les solucions tecnològiques necessàries per obrir-se de bat a bat als seus afiliats.

Respecte a la vessant estratègica, MC vol obrir un cicle de negociacions amb l’Administració i la resta d’agents de l’àmbit sanitari amb l’objectiu de trobar fórmules d’acord que permetin establir una relació win-win. El sindicat segueix reivindicant el conveni mèdic com el millor instrument per fer tangible aquest marc d’entesa bilateral que, per a les institucions públiques i les empreses sanitàries, s’ha de visibilitzar com una aliança en pro de l’eficiència i la qualitat del s