19M: MC conjura els facultatius per "reflotar" la medicina familiar i comunitària

Dia Mundial del Metge de Família 2022

Metges de Catalunya (MC) ha encoratjat els facultatius especialistes en medicina familiar i comunitària a treballar conjuntament per “reflotar” una especialitat que es troba “abandonada, infravalorada i desprestigiada”. En un acte commemoratiu del Dia Mundial del Metge de Família, que se celebra el 19 de maig, el sindicat ha organitzat una assemblea oberta als professionals davant la Facultat de Medicina del Campus Clínic de Barcelona per analitzar la situació de l’especialitat mèdica majoritària dels centres d’atenció primària, que ha estat “durament colpejada per les retallades, les polítiques sanitàries menyspreants i la pandèmia”. L’acte ha comptat amb la presència del director d’Estratègia d’Atenció Primària del Departament de Salut, Rafa Ruiz.

L’assemblea s’ha desenvolupat en quatre blocs temàtics que han analitzat el passat, el present, les mesures correctores i la visió de futur que els mateixos professionals de la medicina familiar i comunitària tenen de la seva especialitat. L’infrafinançament de l’atenció primària és el diagnòstic que genera més consens entre els metges de capçalera. El pressupost per al primer nivell assistencial, que el 2022 és de 1.885 milions d’euros, el 16,7% del total de Salut, encara es troba a “anys llum” de la quantitat òptima que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Així, els facultatius reclamen que l’any 2023 el pressupost per a l’atenció primària s’elevi fins a representar el 25% dels comptes sanitaris, “amb un increment mínim de 1.000 milions d’euros”.

Així mateix, han denunciat la pèrdua de professionals dels darrers 15 anys. Mentre l’any 2007, l’Institut Català de la Salut (ICS) comptava amb 6.780 metges de família, el 2021 eren 6.164, amb un mínim històric de 5.616 professionals l’any 2016. Tot i la recuperació econòmica i el reforç de la plantilla estimulat per la COVID, encara hi ha 616 facultatius menys al sistema que l’any 2007. “Menys professionals, amb una població que ha crescut en 600.000 persones i un increment sostingut de les visites als CAP, amb l’afegitó final d’una pandèmia”, ha recordat una metgessa.

La manca de recursos econòmics i humans, i l’empitjorament de les condicions laborals, ha desembocat en un present “devastador” per a l’exercici de la medicina familiar i comunitària. “Les agendes són inabastables, amb més de 40 visites diàries. Ens veiem obligats a allargar la jornada, a doblar torns... per no parlar del poc temps que podem dedicar a cada pacient. Així no es pot oferir una assistència de qualitat”, ha exclamat un dels assistents a l’assemblea.

Les deficients condicions laborals i retributives també se situen com un dels principals greuges dels metges de família. A la sobrecàrrega assistencial, la burocràcia i l’estrès s’hi sumen uns sous que per a la major part de professionals no es consideren atractius, ja que Catalunya se situa a la cua de l’estat, amb una retribució mitjana anual de 48.000 euros bruts (objectius inclosos), mentre que a altres comunitats autònomes s'ofereixen salaris més d'un 10% superiors.

Desprestigi
El desprestigi que arrossega la medicina de família es reflecteix en la tria de l’especialitat per part dels joves facultatius. Malgrat que aquest any Salut ha incentivat l’elecció de la medicina familiar i comunitària entre els MIR, amb fins a 9.000 euros anuals addicionals, les 370 places d’aquesta especialitat que s’han ofert a la convocatòria de 2022 segueixen sent les darreres a ocupar-se. De fet, a falta d’un dia per tancar el procés d’adjudicació, encara hi ha 223 places vacants, el 60%.

La manca de motivació per desenvolupar la carrera professional a l’àmbit de l’atenció primària és un problema tenint en compte la previsió de jubilacions mèdiques dels propers anys. Segons el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’ICS, entre els anys 2022 i 2026 es jubilaran 941 metges de família, una quantitat de professionals que, en aquests moments, “no es podrien rellevar” i sobre la qual “tampoc s’està planificant el seu recanvi”, adverteix MC.

Pel que fa a les mesures correctores que permetrien recuperar l’impuls i el protagonisme de la medicina familiar i comunitària, novament s’ha assenyalat l’increment de la inversió pressupostària. A més, els representants del sindicat mèdic a les meses de negociació dels nous convenis laborals de l’ICS i de la xarxa sanitària concertada han explicat que ni l’Administració ni les patronals ofereixen millores retributives i de condicions de treball, “al contrari, demanen més flexibilitat, jornades lliscants, fer més sense contractar més professionals”.

En la mateixa línia, els assistents també han criticat el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària presentat pel Departament de Salut, ja que “no aborda els problemes que afecten directament l’assistència”. Així, s’aposta per incorporar nous perfils professionals, “en comptes de reforçar la plantilla de facultatius per reduir la sobrecàrrega i millorar l’accessibilitat al sistema”, i no es milloren les condicions laborals ni les retribucions per “fer més atractiva l’especialitat”.

I és que, perquè l’atenció primària tingui futur, és imprescindible dotar de més prestigi la medicina familiar i comunitària, segons els mateixos professionals. Per aconseguir-ho, han reclamat que l’especialitat s’introdueixi al pla d’estudis de les facultats de Medicina, actualment absent. A més, han instat el Govern a millorar les condicions de treball del personal facultatiu, tant a nivell retributiu com de confort i benestar, per atraure el talent jove des del sistema de formació sanitària especialitzada.