El projecte CSIR com a equip se’ns va plantejar a finals d’abril. En primer lloc, el nostre equip directiu ens va informar sobre un canvi de paradigma i d’atenció al primer nivell assistencial i, posteriorment, ens va donar algunes pinzellades sobre el projecte que es vol implementar el 2026 a tots els centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya.
El que més em va cridar l’atenció és que podríem implementar idees i accions que arribarien a algun lloc, com inserir noves tecnologies, millorar la comunicació amb l’hospital de referència, consolidar la Unitat Bàsica Assistencial (UBA) a tres –metge/ssa, infermer/a i administratiu/va–, buscar noves vies per a millorar l’atenció de la cronicitat i perfeccionar la nostra proposta comunitària.
Estic en el grup motor de CSIR fent la prova pilot del transcriptor de veu i, en el temps que portem, hem mantingut reunions quinzenals –exceptuant els mesos de juliol i agost– amb els diferents rols del nostre centre i la direcció ha fet una ronda d’idees i propostes d’implementació.
A banda del fiançament de la UBA 3, s’han plantejat revisions d’agenda per part del personal administratiu per millorar l’accessibilitat i diversificar les visites, ja que moltes les podria atendre infermeria, cosa que permetria alliberar de feina als professionals mèdics. A més, s’ha creat una agenda a l’administratiu de referència de cada UBA per anar creant vincles amb els pacients. De moment, però, no tenim feedback per part d’aquests ni ens han verbalitzat res pel que fa a aquest canvi.
Pel que fa a les noves tecnologies, la població s’ha mostrat receptiva i agraeix el contacte visual i l’atenció durant la visita, mentre que en l’àmbit comunitari encara no s’han produït grans avenços.
D’altra banda, en el nostre hospital de referència s’han creat uns referents directes sobre determinades especialitats, però aquesta qüestió tampoc ha progressat gaire.
Per finalitzar, pel que fa a cronicitat, s’està intentant mantenir la longitudinalitat amb un metge, gestor de casos i infermer que dominen el volum més gros de pacients PCC/MACA, però encara no sabem com va i desconeixem si això ha tingut algun impacte en la població.
Enith Isabel Salgado
Metgessa de família al CAP Barri Llatí de Santa Coloma de Gramanet
