La saturació dels serveis d’urgències hospitalaris, amb casos paradigmàtics com el de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron que aquesta setmana ha arribat a acumular 93 pacients pendents d’ingrés, alguns dels quals amb esperes de fins a 5 dies, demostra, segons Metges de Catalunya (MC), la "incapacitat" de les gerències per planificar els recursos i per exigir públicament al Servei Català de la Salut (CatSalut) "la millora de la dotació econòmica i humana dels hospitals públics".
Per al sindicat, l’argument de l’increment de la demanda assistencial a conseqüència del brot de grip que utilitza l’Institut Català de la Salut (ICS) per justificar el col·lapse dels serveis d’urgències "no té raó de ser", ja que es tracta de cicles "perfectament coneguts i amb una periodicitat estable" que permet preveure una programació d’assistència adaptada a les necessitats.
Les situacions "totalment indignes" que viuen els pacients pel que fa al seu dret a la intimitat i per la manca de confort mínim durant l’estada al servei són una "causa directa de la decisió de tancar llits i plantes" que són necessàries per al correcte drenatge dels pacients que requereixen ingrés. A més, un altre tancament, el de punts d’atenció continuada de centres d’atenció primària (CAP) ha provocat que les urgències s’omplin de malalts que amb aquests dispositius disponibles no s’haurien desplaçat als hospitals.
En aquest sentit, l’organització recorda que, segons les pròpies dades del CatSalut, el 65% de les urgències hospitalàries corresponen a patologies sense risc vital o a problemes de salut no urgents que poden ser atesos en altres dispositius (CUAP, PAC, etc.). El tancament en horari nocturn i en dies no laborables d’aquests dispositius ha comportat que la freqüentació de les urgències hospitalàries sigui major que la dels centres d’atenció continuada d’assistència primària (0,44 vistes a urgències hospitalàries per habitant i any front 0,28 visites a urgències d’atenció primària el 2014) "quan les proporciones haurien de ser inverses".
Més professionals i més llits
L’actual escenari de saturació dels serveis d’urgències hospitalaris de la sanitat pública no és un problema menor, tal com conclou un estudi elaborat per tots els defensors del Poble de l’Estat, inclòs el Síndic de Greuges de Catalunya, que alerta que aquesta situació "incrementa el risc per a la seguretat dels pacients i es causa d’un major nombre d’efectes adversos” alhora que reclama canvis en l’organització i en la gestió, “comptant amb l’experiència dels professionals". L’estudi també critica la gestió dels recursos humans en els serveis d’urgències, atès que "la presència suficient de professionals especialitzats i amb experiència en l’atenció urgent no està garantida en totes les franges horàries i tots els dies de la setmana", circumstància que fa que "en molts centres els metges interns residents assumeixin un grau excessiu de responsabilitat en l’activitat assistencial".
Per a solucionar els problemes de saturació i de manca de recursos que provoquen el desbordament dels serveis d’urgències, el sindicat mèdic demana a l’ICS la reobertura de llits hospitalaris no operatius per aproximar-se als nivells europeus. Actualment, Catalunya disposa de 1,73 llits públics per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana europea se situa en 4,8 llits i l’espanyola en 3,1.
A més, insta a augmentar la dotació de professionals als serveis d’urgències hospitalaris, millorar els plans d’assistència per als períodes de l’any més conflictius, posar en funcionament els punts d’atenció continuada tancats d’ençà de 2010 i a desenvolupar un pla d’educació sanitària per instruir la població en el bon ús dels serveis assistencials.
