Els representants de l’Agrupació de Facultatius en Formació de Metges de Catalunya (MC) han tornat a insistir aquesta setmana que els metges interns residents (MIR) se senten “mà d’obra barata” i que són utilitzats per suplir les mancances que arrossega el sistema sanitari des de fa anys. “Moltes vegades, després de les fatídiques guàrdies d’hivern, he vist sortir molts residents plorant. La vida dels pacients està a les nostres mans i no podem assumir-ho tot”, ha explicat Ana Katerine Ramírez, presidenta del grup de facultatius residents.
Ramírez ha afegit, en declaracions al diari digital Catalunya Plural, que els MIR estan assumint molta càrrega assistencial, perquè les direccions dels centres sanitaris volen treure el “màxim rendiment” de les seves hores de treball. Però més enllà d’aquesta pressió laboral, la responsable de l’agrupació ha afirmat que el que més li preocupa és la falta de seguiment que tenen per part dels tutors de residència durant les guàrdies hospitalàries. “A l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, hem arribat a ser 10 residents i només dos tutors en una guàrdia. Des del primer any ateníem pacients complicats i a la universitat no se’ns forma per a això, perquè és una cosa que s’ha d’explicar a l’hospital, però se’ns llança directament a tractar aquest tipus de pacients i, com és normal, cometem errors”, ha lamentat.
El secretari de l’agrupació MIR, Aldo Humberto Muñiz, ha reblat el clau: “Ens tenen com a mà d’obra barata i substitueixen les carències del sistema amb residents”. Segons ha assenyalat, la sobrecàrrega assistencial i la no formació “fan que el pacient estigui pitjor atès”. Aquests condicionants, ha assegurat, es tradueixen sovint en sol·licituds de proves innecessàries, retards en els tractaments o errors de medicació.
Desgast professional
La pressió que s’exerceix sobre el col·lectiu MIR té conseqüències psicològiques demostrades. Un estudi editat l’any 2008 per la Fundació Galatea sobre la salut dels metges residents a Catalunya revela que la prevalença de malestar psicològic (burnout) entre la població MIR se situa en el 30%.
Els autors de l’informe conclouen que la medicina és una “professió amb riscos psicosocials que pot fer especialment vulnerable el metge jove”. Aquesta realitat justificaria, segons afirmen, la conveniència de “complementar els programes formatius dels especialistes amb l’adquisició d’habilitats que ajudin en el maneig de l’estrès i l’impacte emocional de la pràctica mèdica”. Així mateix, aquests experts reclamen als serveis docents garanties per establir una organització i un clima de treball “receptius” a les necessitats dels residents.
A l'altre costat de l'Atlàntic, la revista científica JAMA, de la American Medical Association, ha corroborat la prevalença de la depressió o de símptomes depressius entre els MIR, que varia entre el 21% i el 43%. En la població general, es calcula que el percentatge d’afectació és del 16%. “La professió mèdica té un problema important”, reconeix la publicació.
En aquest context, Ramírez s’ha preguntat: “Si acabem la nostra residència i comencem la nostra vida laboral ja cremats, quin futur per a nosaltres i els pacients ens espera?”.
