El conflicte jurídic obert per les condicions laborals dels 50.000 treballadors de la xarxa sanitària concertada ha arribat aquest dimecres a judici. En el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les dues parts del litigi, les organitzacions demandants (Metges de Catalunya (MC), CATAC, FAPIC, SAE i USOC) i les demandades (patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) i sindicats CCOO, UGT i SATSE) s’han trobat a la sala del tribunal, formada per tres magistrats, per confrontar els arguments favorables i contraris a la petició de nul·litat del I Conveni Col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).
MC, representat per una advocada del seu gabinet jurídic (Col·lectiu AiDE), ha reiterat els fonaments de la demanda presentada per l’organització, a la que posteriorment s’han afegit la resta de sindicats demandants. Per mitjà de diferents proves documentals, la lletrada ha deixat palès que el sindicat mèdic no va ser convidat i no va participar en la reunió de redacció del conveni, per la qual cosa es va veure vulnerat el dret a la representació dels seus afiliats i el seu propi dret de llibertat sindical, drets que també van ser contrariats un cop es va deixar l’organització fora de totes les comissions de seguiment i treball derivades del pacte (comissió paritària, comissió sectorial de la professió mèdica, comissió sectorial d’ocupació i igualtat i comissió sectorial de classificació professional).
L’advocada també ha defensat que el text no recull la literalitat de la proposta presentada per la mediació laboral, document que, segons els signants, és la base de l’acord i sobre el qual no es van moure en la fase de redacció de conveni. En aquest sentit, l’advocada ha fet esment a la fórmula d’aplicació de la retallada salarial del 5% que, tot i la recuperació de les taules salarials de l’any 2008, s’ha de continuar aplicant als treballadors. La proposta mediadora no concretava la forma com s’havia d’aplicar aquest descompte que, finalment, es va decidir en la reunió de redacció de la qual MC va quedar exclòs. Això ha provocat un greuge retributiu per al col·lectiu de facultatius, ja que la disminució dels sous s’ha efectuat sobre el complement variable per objectius (DPO), l’import del qual no és equivalent per a tots els grups i categories. D’aquesta manera, MC remarca que el pretès augment salarial del conveni sectorial no és efectiu per als professionals mèdics.
Pel que fa al règim de jornada i descansos, desregulat en l’articulat del conveni col·lectiu per remetre els sanitaris a les condicions que estableix l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, la lletrada ha manifestat que aquesta desregulació –i el conjunt del conveni- s’ha fet per evitar que els centres concertats hagin d’abonar el preu d’hora de guàrdia mèdica, com a mínim, al mateix preu de l’hora ordinària, tal com han dictaminat diferents sentències judicials, ja que l’Estatut Marc no contempla les jornades complementàries com a hores extraordinàries. No obstant això, l’advocada ha evidenciat que el propi Estatut Marc no fixa els paràmetres de retribució d’aquestes jornades sinó que remet la seva compensació als convenis, pactes o acords que es puguin establir a cada entitat.
La vulneració del principi d’igualtat i no discriminació per raó de gènere també ha estat vindicada per la part demandant que ha acreditat que les mesures previstes per promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes no s’han dut a terme i no s’ha creat la comissió d’igualtat que es menciona en l’acord.
