El 4t Congrés de Metges de Catalunya (MC), celebrat aquest dimarts a Barcelona, ha estès l’acte d’indignació del col·lectiu mèdic per les precàries condicions laborals, professionals i salarials amb què els facultatius estan exercint la medicina des de fa temps i per l’escassa resposta de l’administració i les empreses sanitàries davant d’aquesta situació. Les conclusions, aprovades pels més de 250 congressistes que han assistit a la jornada, accentuen la defensa a ultrança del professionalisme mèdic i el rebuig al maltractament del sistema sanitari públic als facultatius, amb especial atenció als metges joves.
El document final propugna un model sanitari “basat en el professionalisme i la participació del metge en la gestió clínica”, tot i que reclama als responsables sanitaris “voluntat ferma” per fer possible aquesta gestió i orientar-la cap a la millora de la qualitat i l’ús racional dels recursos, i no solament a l’estalvi.
Així mateix, defensa la professió mèdica, la transcendència de l’acte mèdic i els límits de responsabilitat professional fixats per la legislació vigent, recomanant als facultatius “no delegar” competències mèdiques a altres col·lectius sanitaris. En aquest sentit, sosté que la prescripció forma part intrínseca de l’acte mèdic i, com a tal, assenyala que ha de ser el metge qui l’ha de dur a terme.
En les conclusions congressuals, es reclama al Departament de Salut la restitució de les condicions i els drets laborals i salarials dels metges previs a les retallades, així com la restauració de la plantilla mèdica, el compliment de les sentències judicials sobre el preu de l’hora de guàrdia i el desenvolupament d’una carrera professional “no discriminatòria” per als facultatius.
També tenen un lloc destacat en el document aprovat pels congressistes, l’exigència d’una correcta planificació de les necessitats d’especialistes a mig i llarg termini, i d’una formació continuada de qualitat , facilitada per l’empresa i considerada com a horari laboral. Per últim, la professió reitera la seva aposta per conveni mèdic “com a marc propi de relacions laborals i professionals”.
