El secretari general de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), Patricio Martínez; el degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), Francesc Cardellach, i el rector de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Viñas, van expressar ahir els seus recels davant el procés de convergència europea de l’ensenyament superior, conegut com a Pla Bolonya, durant el primer debat “Coneix i Opina” organitzat per Metges de Catalunya (MC).
Martínez va alertar de les greus repercussions acadèmiques, professionals i laborals que tindrà el Pla Bolonya per a la professió mèdica i va reclamar un títol de medicina únic i integrat, amb categoria acadèmica de màster i amb la denominació de “títol de metge”.
El secretari general de la CESM va posar de manifest el greuge comparatiu que suposarà l’adaptació del Pla Bolonya per als metges de l’Estat espanyol, ja que els ministeris d’Educació i de Sanitat preveuen atorgar als llicenciats en Medicina el títol de “graduats” (en Ciències de la Salut), la titulació acadèmica més baixa que hi haurà a Europa per sota de la de “màster” i “doctor”.
En aquest sentit, Martínez va afirmar que Espanya “no jugarà ni la Champions”, mentre que països com Bèlgica, Holanda, Portugal i Suïssa reconeixeran la titulació de Medicina com a “màster”.
Davant d’aquesta situació, Martínez va confirmar que el Foro de la Profesión Médica –constituït per l’Organización Médica Colegial (OMC); la Conferencia Nacional de Decanos de Facultades de Medicina; la Federación de Sociedades Científicas (FACME); el Consejo Nacional de Especialidades (CNE); el Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina (CEEM) i la CESM– convocarà, molt probablement el proper 23 d’octubre, una manifestació de facultatius a Madrid per defensar “el dret i el plaer de fer de metges”.
Canvi de mentalitat
D’altra banda, el degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), Francesc Cardellach, va assenyalar que la filosofia del Pla Bolonya és “boníssima”, però va advertir que no és sinònim d’un ensenyament universitari millor.
Els professors haurem de canviar la nostra mentalitat, perquè, a partir d’ara, el més important no serà el contingut, sinó el procés d’aprenentatge de l’alumnat”, va recalcar. “Haurem de centrar els nostres esforços a ensenyar l’ofici de metge i pensar, sobretot, en les competències que li puguin ser útils en el futur”.
No obstant això, Cardellach va deixar ben clar que, mentre no es modifiqui l’examen MIR, “l’alumne preferirà els coneixements a les habilitats” a l’hora de respondre un test. “Si la prova MIR ha d’existir, haurà de canviar, perquè ha quedat totalment desfasada”.
Així mateix, el degà va reclamar a les administracions una major inversió universitària en beques, infraestructures i professorat per poder adaptar amb garanties el Pla Bolonya. “Fer-ho a cost zero, com pretenen, és impossible”, va dir.
El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Viñas, va subratllar que el Pla Bolonya “no constitueix una regulació de l’exercici professional mèdic”, ni “tampoc preveu suprimir la llicenciatura de Medicina”. “No ho diu enlloc!”, va exclamar.
Viñas va explicar que els rectors de les universitats de l’Estat han defensat al Consejo de Coordinación Universitaria de España (CCU) que els estudis de Medicina “siguin reconeguts com a grau amb màster” i que “s’elabori una legislació específica, perquè els graduats puguin accedir al doctorat sense haver de cursar crèdits de postgrau”.
Els rectors també han proposat que “s’assimili legalment la formació MIR als estudis de postgrau”, amb els corresponents controls i garanties acadèmiques.
Viñas va reclamar una major col·laboració entre les universitats i les administracions “per adaptar la formació a les necessitats en salut de la societat”, alhora que es va mostrar partidari que les universitats participin en la formació continuada del metge.
En la inauguració del debat, el secretari general de MC, Antoni Gallego, va destacar que les jornades “Coneix i Opina” són “un punt de reflexió i d’inquietud, davant dels grans temes que ens plantegen les noves formes de gestionar, educar i presentar l’ofici de metge”. L’acte, moderat per la delegada del sindicat, Lurdes Alonso, va tenir lloc al Casal del Metge de Barcelona.