Metges de Catalunya (MC) ha assolit un acord amb la direcció del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) per crear un marc de negociació estable i propi per als facultatius, per a l’abordatge dels aspectes vinculats a la relació laboral de la plantilla mèdica com ara la jornada ordinària, la jornada complementària obligatòria d’atenció continuada i les guàrdies de localització.
Aquest acord suposa el reconeixement explícit, per part d’una empresa sanitària, a MC com a interlocutor vàlid per negociar les condicions laborals dels metges que presten els seus serveis en el CST.
El vicepresident del comitè d’empresa i delegat de MC, Xavier Lleonart, remarca que es tracta d’un acord “sense precedents” en els centres regits pel conveni de la XHUP, que “ens permetrà als facultatius negociar les nostres singularitats laborals”.
Mitjançant aquest pacte, el consorci també es compromet a reconèixer per escrit que totes les hores de descans postguàrdia computaran com a hores treballades amb caràcter indefinit i que, abans del 31 de març de 2012, s’haurà tancat una negociació per fixar el preu d’hora de guàrdia obligatòria com a mínim igual al preu de l’hora ordinària, d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem de l’abril passat.
Així mateix, es compromet a obrir un procés de negociació per establir pactes globals sobre el preu d’hora de guàrdia voluntària, que mai no podrà ser inferior al preu que es pacti com a preu d’hora de guàrdia obligatòria. A més, haurà d’instaurar i desenvolupar noves estructures de participació dels facultatius amb caràcter vinculant o assessor, segons els casos.
Aquest acord és d’aplicació a tots els facultatius que presten els seus serveis al CST, excepte els metges residents en formació (MIR), i està lligat a la signatura del pacte de mesures d’estalvi 2011-2012 que ha subscrit el comitè d’empresa i el consorci per evitar l’aplicació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que amenaçava uns 150 treballadors.
Ambdues parts han consensuat vincular la retribució variable per objectius (DPO) a l’assoliment de l’equilibri pressupostari de gestió del CST (el 100% de les DPO al 2011 i el 50% al 2012) i mantenir el dret de gaudiment dels tres dies de lliure disposició, sempre que no comporti la necessària cobertura del lloc de treball.