“Tenia una ruta fixada i ha arribat l’hora de posar el punt i final. Em mereixo un descans. Vull dedicar més temps a la meva família”. Patricio Martínez, secretari general de Metges de Catalunya (MC) entre 1986 i 2008, abandona la primera línia del sindicalisme, després d’haver dedicat 26 anys de la seva trajectòria professional a la defensa de l’exercici mèdic. Ho fa anunciant la seva retirada definitiva de la directiva de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), on ha ocupat la Secretaria General durant els darrers quatre anys.
Amb la veu entretallada, Martínez assegura, però, que continuarà “sent útil” en el desenvolupament de la seva professió: “Estic disposat a seguir treballant com a afiliat de base de Metges de Catalunya i a donar el meu consell a qui el vulgui tenir en compte”.
Té molt clar quines són les coordenades del nou sindicalisme mèdic i llança un missatge directe als sindicats de metges. “El futur passa per oblidar-nos de la reivindicació del trienni”, explica Martínez, que reclama “posar les llums llargues” per arribar a crear la “mesa del coneixement”.
“Hem de lluitar perquè la representació mèdica no emergeixi de les urnes. Necessitem una mesa de participació i negociació exclusiva per a metges, vinculada a les decisions de les administracions i de les empreses sanitàries”, afirma. “Cal abandonar la mesa del capital treball i construir, entre tots, la mesa del capital coneixement”.
Només així, assegura, el metge podrà recuperar l’“orgull professional” i retornar al ciutadà la confiança que li ha dipositat, “amb el plaer del treball ben fet i proporcionant-li una qualitat assistencial digna”.
Martínez és conscient que la CESM s’ha de “repensar” i “actualitzar” als nous temps. I en aquest nou escenari, assenyala que MC hi ha de ser per “decidir el futur de la confederació”. “Catalunya sempre ha estat la punta de llança del sindicalisme mèdic estatal –afegeix– i, com a tal, el seu sindicat ha de ser el centre de gravitació de la CESM”.
Del seu llegat personal com a sindicalista, en destaca dos moments significatius: la creació de Metges de Catalunya (organització hereva de l’antic Sindicat de Metges de Catalunya), juntament amb el desaparegut Lluís Masferrer que provenia de la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC), i la constitució del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya que, posteriorment, ha tingut la seva versió estatal en el Foro de la Profesión Médica.
“Amb aquests pilars hauríem de ser capaços de donar forma al nou sindicalisme professional mèdic. Seria el meu somni fet realitat”, conclou. Un somni, al qual li faltaria un colofó: “recuperar l’estatut jurídic del personal mèdic, derogat el 2003”.
