Metges de Catalunya denuncia la passivitat dels responsables sanitaris davant l’augment de les agressions a facultatius

Metges de Catalunya (MC) denuncia la passivitat de l’Administració i les empreses de salut davant l’“augment incontrolat” dels casos  d’agressions a facultatius, després que Catalunya hagi registrat un total de 109 conductes violentes en centres sanitaris durant l’any 2016, situant-se en el primer lloc del rànquing de comunitats autònomes amb un major nombre d’atacs contra el personal mèdic per davant d’Andalusia (102) i Madrid (99), segons les darreres dades recollides per la Organización Médica Colegial (OMC).

Aquesta xifra suposa un increment del 148% respecte a l’any 2015, quan es van registrar 44 agressions a metges de la sanitat catalana. Per al secretari general de MC, Josep Maria Puig, tant les empreses sanitàries com la mateixa Administració “tenen bona part de responsabilitat en l’augment d’aquesta xacra, ja que no han fet prou per resoldre la massificació del sistema i les demores en l’atenció que sovint desencadenen aquest tipus d’agressivitat”.

Així mateix, acusa els responsables sanitaris de “no haver pres les mesures dissuasives i preventives suficients per tal d’evitar les agressions o minimitzar-ne les seves conseqüències”. En aquest àmbit, Puig valora positivament la reforma introduïda l’any 2015 en el Codi Penal, segons la qual les agressions als metges que es troben en l’exercici de les seves funcions es consideren atemptats contra l’autoritat pública i es penen entre un i quatre anys de presó. No obstant això, assenyala que l’abast d’aquest article penal “hauria d’ampliar-se per protegir no tan sols els professionals que tenen la condició de funcionaris públics, sinó també el personal mèdic de la sanitat concertada i privada”.

A la vegada, demana a les autoritats públiques i judicials que “vagin més enllà” en la interpretació i el desenvolupament normatiu del Codi Penal i recullin les agressions verbals i altres conductes de vexació o menyspreu que pateixen els metges, perquè també siguin perseguides d’ofici.

Finalment, Puig requereix a l’Administració un “compromís ferm” per eradicar aquest problema i un “esforç” per facilitar al metge agredit l’assessorament legal, la defensa jurídica, l’assistència sanitària i psicològica necessària, i la persecució d’ofici de l’agressor.

Dades globals
Les dades de l’OMC també evidencien un increment del nombre d’agressions a metges de tot l’Estat espanyol que ha passat de 361 l’any 2015 a 495 l’any 2016, és a dir, un 37% més. Les víctimes són majoritàriament dones –un 58% enfront d’un 42% d’homes–, però varia en funció de la tipologia d’agressió, ja que les amenaces i els insults són més freqüents en metgesses i les lesions en metges.

Per sectors, el 87% dels atacs es van produir al sistema sanitari públic i el 13% a la sanitat privada. La majoria dels casos van tenir lloc a l’àmbit de l’atenció primària (73%). Les causes principals de les agressions van ser per discrepàncies en l’atenció mèdica, demores en l’atenció, no receptar allò proposat pel pacient, discrepàncies personals o informes discordants amb les exigències del malalt. Un 55% del personal mèdic agredit ha assegurat no haver rebut ni suport ni assessorament per part de la seva empresa.