L’edatisme –terme encunyat en la dècada dels seixanta– és l’estereotipificació i discriminació contra les persones o col·lectius per motius d’edat. Aquest tipus d’exclusió, una de les tres grans formes de discriminació actuals per darrere del racisme i el sexisme, centrarà la nova jornada de debat “Coneix i Opina” que organitza la Fundació Metges el proper 17 d’octubre, a les 17.30 hores, al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10, de Barcelona), sota el títol d’“Edatisme: de la gerontocràcia a la gerontofòbia”.
La xerrada col·loqui, oberta a tots els afiliats prèvia inscripció, comptarà amb la presència del catedràtic de Psicologia de l’envelliment i Psicogerontologia de la Universidad de Granada (UGR), Juan Muñoz; la professora emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maria Pia Barenys; la directora general de Famílies de la Generalitat de Catalunya, Roser Galí i el psiquiatre i president honorífic de l’Agrupació de Jubilats de MC, Patricio Martínez.
El president de la Fundación Edad&Vida, Eduardo Rodríguez, serà l’encarregat de moderar el debat, amb el qual el sindicat pretén fer visible i denunciar aquest problema social i humà que “requereix canvis en els sistemes que l’estan perpetuant, tant en els mitjans de comunicació, com en l’opinió pública, les institucions i els professionals de la medicina”.
Muñoz, un dels ponents del debat i autor del llibre “¿Están maltratados mis padres?” (Pirámide, 2016), ha reclamat fa poc una llei que protegeixi les persones ancianes dels abusos i la creació d’un organisme específic que vetlli pels seus drets. “La societat, amb tota la raó, protegeix els col·lectius més dèbils, com el de menors, i tots tenen la seva legislació, excepte els ancians”, ha criticat.
A més, ha assenyalat que aquesta problemàtica pateix d’una “debilitat metodològica” que no afavoreix l’elaboració d’estudis estadístics en profunditat, tot i que cita informes internacionals que asseguren que, en els països desenvolupats, un mínim del 8% dels ancians ha estat víctima de maltractament.
L’especialista ha afirmat que la vexació més freqüent, tant en l’àmbit familiar com institucional, és la coerció, un abús que “augmenta a mesura que l’activitat física i mental [de l’ancià] es debilita, i ha advertit que el pitjor és que aquests maltractaments “s’instal·lin en la normalitat”.
