Mor Antoni Gallego, exsecretari general de Metges de Catalunya

El secretari general de Metges de Catalunya (MC) entre els anys 2008 i 2012, Antoni Gallego, ha mort aquest dimecres al seu domicili de Badalona, a l’edat de 71 anys. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en Medicina Familiar i Comunitària, va exercir gran part de la seva carrera professional al centre d’atenció primària (CAP) badaloní Bufalà-Canyet.

Afiliat al sindicat des de 1989, Gallego va lluitar de manera obstinada per bastir un nou sindicalisme mèdic basat en el reconeixement del rol del metge dins del sistema sanitari. “Com a organització no necessitem reinventar-nos. Només hem de recuperar l’essència d’aquell grup de metges que l’any 1920 van prendre consciència de la seva condició d’obrers intel·lectuals i van decidir unir-se al voltant d’una entitat, per aconseguir el major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica”, va afirmar durant la celebració del 90è aniversari de MC. “Els metges no volem ser una màquina de producció sanitària –va afegir– volem recuperar la dignitat de fer de metges i la nostra posició al capdavant del sistema com a posseïdors del coneixement”.

Com a secretari general, va defensar acèrrimament la necessitat d’instaurar una mesa de negociació pròpia del metge que recollís les aspiracions bàsiques del col·lectiu. “Tenim el coneixement i, per tant, ens correspon pilotar la sanitat des d’un conveni mèdic”. En aquest sentit, es mostrava convençut que calia aprofitar la crisi econòmica per “canviar el model de negociació mèdica”, ja que, segons afirmava, les patronals sanitàries “ens han fallat i han quedat desqualificades”, en referència a la manera com les empreses van carregar les retallades sobre les esquenes dels facultatius. “Els metges hem de poder negociar directament amb l’Administració sanitària sense intermediaris”.

Retallades
Especialment contundent es va mostrar amb les mesures d’estalvi pressupostari decretades pel Govern. “El plantejament de les retallades és erroni, provocador i demostra una falta de planificació absoluta”, va asseverar en ple esclat de la crisi. “Cal traçar una línia vermella que blindi tot allò que envolta l’acte mèdic. Els metges ens devem a la nostra professió i no podem permetre que l’excel·lència del sistema se’n vagi en orris per un dèficit sanitari del qual els professionals no en som responsables”.

Gallego va criticar l’actuació dels gestors sanitaris per considerar el sistema de salut com una “unitat de despesa” i culpar el personal sanitari i els pacients del seu dispendi. “No podem consentir que el sistema esclati en mil trossos, perquè la seva reconstrucció serà molt llarga i molt costosa”, va advertir.

Un altre dels seus camps de batalla va ser la proposta del Parlament Europeu de modificar la directiva sobre l’ordenació del temps de treball, que preveia ampliar la jornada laboral dels metges fins a les 65 hores setmanals, eliminar el descans immediat postguàrdia i incorporar el concepte de guàrdia inactiva. Gallego va encapçalar la representació de MC que va participar en l’euromanifestació de sindicats mèdics convocada l’any 2008, a Estrasburg, en contra d’aquesta proposició.

Vaga històrica
Abans d’accedir a la Secretaria General de MC, va ocupar durant set anys (2001-2008) la Secretaria d’Acció Sindical, on va coordinar la vaga mèdica de 2006, la més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Més de 12.000 facultatius es van mobilitzar durant set jornades per exigir una millora de les condicions de treball.

A principis de la dècada dels 90, va elaborar, juntament amb el delegat de MC a Tarragona, Eugenio Tirado, un macro estudi d’àmbit espanyol per aflorar i censar els prop de 15.000 metges especialistes sense títol oficial –coneguts com a mesto, terme encunyat pel mateix Gallego– que estaven exercint a la sanitat pública, i negociar amb els ministeris de Sanitat i d'Educació una via per regularitzar la seva situació.

Condol
El Consell Executiu de MC expressa, en nom del sindicat i de tota la seva afiliació, el més profund sentiment de condol a la seva esposa Àngels, a la seva filla Maria i als familiars i amics de Gallego. El funeral en la seva memòria tindrà lloc aquest dijous, 30 d'agost, a les 12.00 hores, al Tanatori de Badalona.