El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, s’ha queixat aquest dilluns de la manca de dotació econòmica de la sanitat pública catalana que té els pressupostos prorrogats des de 2017, quan el Govern va destinar 8.876 milions d’euros a salut (999 milions menys que al 2010, abans de les retallades sanitàries). Aquesta situació sense precedents té els seus efectes sobre el sistema i un dels més evidents, a banda de la precarització de les condicions laborals i assistencials del personal facultatiu, és el creixement de les llistes d’espera.
Així, les cues per ser intervingut quirúrgicament, visitar l’especialista o sotmetre’s a una prova diagnòstica han tornat a disparar-se. Segons una informació publicada pel diari El País, les llistes d’espera sanitàries per a alguns d’aquests procediments han crescut en 91.131 persones en un any. Al juny de 2019 –les últimes dades disponibles al web del CatSalut–, hi havia un total de 812.667 pacients en espera, mentre que al juliol de l’any passat n’eren 721.536, el que representa un 12,6% més.
Les demores també han augmentat, sobretot per a la major part de les intervencions quirúrgiques (a excepció de les oncològiques, de cirurgia cardíaca, de pròtesi de maluc i genoll i les cataractes), així com per accedir a les consultes de l’especialista i a les proves diagnòstiques.
“Aquest Govern no posa ni un euro sobre la taula i el desfasament pressupostari va creixent, el que provoca que les llistes d’espera vagin cada vegada a més”, ha afirmat Puig. Alhora, ha lamentat que no s’augmentin els llits sociosanitaris per descongestionar els hospitals i ha reclamat més recursos. “Necessitem menys meses de diagnòstic i més plans a curt termini. Menys escarafalls polítics i més treball de veritat”, ha conclòs.
A banda d’això, Puig ha assenyalat que l’increment de les llistes d’espera quirúrgiques “està per sota de la realitat”, atès que molts pacients que esperen per fer-se una prova complementària o visitar l’especialista són candidats potencials a passar pel quiròfan. “Frenar o endarrerir el diagnòstic, impedeix al facultatiu fer la indicació quirúrgica i, per tant, s’alenteix el creixement real de l’espera”, ha explicat.
“No anem bé ni anirem bé mentre l’acció política es concentri en maquillar el millor possible els problemes, en lloc d’afrontar-los amb una planificació que doni veu als professionals i aporti els recursos necessaris”, ha reblat.