"L’atenció primària és altíssimament resolutiva i porta un gran control de malalties molt complexes que no s’estan podent atendre de manera habitual. Això quedarà acumulat per a després i s’ajuntarà amb les seqüeles de la Covid-19. El què vindrà després és impensable". Aquest és l’advertiment que fa la secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Elena Bartolozzi, que ha analitzat l’actuació de les autoritats sanitàries respecte al primer nivell assistencial en la gestió de la pandèmia del coronavirus.
En una entrevista al Diari de la Sanitat, Bartolozzi ha assenyalat com a primer error la insuficiència d’equips de protecció individual (EPI) en els centres d’atenció primària (CAP). Aquesta situació, especialment en les primeres setmanes de la pandèmia, va provocar un nivell de contagis molt elevat entre els professionals que fins i tot va comportar el tancament d’alguns dispositius per manca de personal.
Els sanitaris que no han estat infectats i aïllats han hagut de redoblar esforços per prestar assistència en els hotels habilitats per als pacients de Covid-19 amb afectació lleu i, sobretot, en les residències de gent gran, on Bartolozzi ha explicat que s’han trobat una situació "demolidora".
L’infrafinançament és a l’arrel de les dificultats de l’atenció primària, abans, durant i després de la pandèmia, segons la responsable sindical, ja que la seva dotació pressupostària a Catalunya representa el 16% de la despesa global en sanitat, "quan hauria de ser d’un 25%". La reorganització dels professionals dels CAP i la concentració de l’activitat en els centres més grans tindrà repercussions un cop passi la crisi. "Se sumarà tot el que s’està acumulant i no estem podent atendre perquè hi ha el coronavirus", ha alertat Bartolozzi, que ha recordat que en el primer nivell es controlen la major part de les patologies que afecten la població.
La manca de tests de diagnòstic de la Covid-19 també està llastrant el primer nivell assistencial en la gestió de l’epidèmia. En aquest sentit, Bartolozzi ha denunciat que la identificació dels pacients sospitosos i els seus contactes es realitza sense dades i això suposa un gran desgast "perquè has d’actuar com si tothom estigués contagiat", i genera molta incertesa a l’hora d’emetre certificats d’incapacitat temporal. "Un metge necessita poder demanar proves diagnòstiques. I no les tenim després de dos mesos", ha lamentat.
Per a la fase desescalada, en què l'atenció primària serà el dispositiu sanitari prioritari, Bartolozzi ha reclamat la realització de proves d’anticossos als professionals i als pacients per saber el grau d’immunitat i controlar els contagis i l’aparició de nous focus epidèmics. "Al final a la primària li recau tot perquè és la porta d’entrada, però també la de sortida".
