La secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC) i metgessa de família al Centre d’Atenció Primària (CAP) Amposta, Lourdes Franco, juntament amb la també metgessa María José Sáenz, ha rebut aquest dilluns la Distinció Maria Antònia Ferrer, que atorga la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, en reconeixement a la seva recerca en malalties de gènere.
El jurat ha valorat positivament el fet que tant Franco com Sáenz no només dediquen part de la seva activitat professional a la investigació, sinó també a l’acció social amb impacte, creant, entre d’altres, un grup d’ajuda permanent, anomenat “La millor pastilla ets tu”, format per dones de Deltebre amb malalties cròniques.
El darrer estudi de les dues metgesses sobre el consum de benzodiazepines –substàncies psicotròpiques que actuen com a inhibidors sobre el sistema nerviós central, àmpliament utilitzades per al tractament dels trastorns d’ansietat– revela un ús majoritari d’aquests tipus de fàrmacs entre la població femenina de 53 a 75 anys, que compagina les tasques domèstiques socialment assignades al seu rol de gènere amb la cura de tots els membres de la família i una feina remunerada.
La investigació subratlla la necessitat de visibilitzar la feminització d’aquest consum i actuar sobre les causes psicosocials que retroalimenten aquesta problemàtica. En aquest sentit, adverteix de la falta d’un abordatge multidimensional (físic, emocional, espiritual, social i polític) d’aquests malestars des de l’atenció primària, ja sigui per raons normatives i protocol·làries, per la creença d’un determinisme neurobiològic o per l’elevada pressió assistencial en les consultes que impedeix crear espais, on les dones puguin expressar i buidar les seves “narratives de patiment”.
Segons conclou la recerca, aquesta mancança indueix els professionals de la medicina a perpetuar els tractaments amb benzodiazepines –una forma ràpida i senzilla de resoldre les consultes– i aboca les dones a un consum crònic d’aquests medicaments, en contra del que indiquen les guies clíniques. Aquestes aconsellen no superar les quatre setmanes de medicació pels riscos de dependència, abús i tolerància, així com per l’aparició d’efectes adversos.
En resum, Franco i Sáenz consideren que una aproximació interdisciplinar d’aquests trastorns “podria minimitzar la iatrogènia i empoderar les dones, aconseguint un millor estat de salut”.
