Quan sembla que, aquesta vegada sí, es comença a veure la llum al final del túnel de la pandèmia, els professionals de la sanitat pública entreveuen una nova amenaça: la tornada a la situació anterior a la crisi com si no hagués passat res. Aquesta és la intenció de l'Administració i així s'està apuntant amb els plans de recuperació de l'activitat endarrerida per la pandèmia. Però el sistema no tornarà a la situació anterior, "simplement perquè no pot fer-ho", afirma Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya (MC), en un article d'opinió publicat a La Vanguardia on avisa que la sanitat pública "es troba en un punt de no retorn".
Tot i que "ja ha començat" la pressió perquè els sanitaris facin un altre sobreesforç per recuperar les visites, proves, diagnòstics, intervencions i tractaments, Lleonart assevera que la fórmula de la sanitat low cost -pressupost insuficient, precarietat contractual i baixes retribucions- no dona més de si, ja que "la motxilla que arrosseguen els professionals és massa pesada".
Així, l'única solució possible, segons el líder del sindicat mèdic, és aportar més recursos i més "mans" al sistema. Respecte a l'influx econòmic, reclama que el pressupost sanitari arribi com a mínim a la despesa real en salut, que supera els 13.000 milions d'euros anuals. Però, per aconseguir-ho, "cal molta voluntat política" que per ara no sembla existir.
Quant a la dotació de professionals, Lleonart recorda la previsió de jubilació del 20% de la població mèdica en els propers cinc anys i l'absència de plans per donar-los relleu. Alhora, els joves facultatius "no se senten atrets per les condicions laborals i retributives que s'ofereixen a la nostra sanitat i opten per buscar el seu futur a un altre país", on troben millors condicions assistencials i sous que "dupliquen i tripliquen els que es poden aconseguir aquí". Així, el problema de la manca de metges es resumeix en que la sanitat pública "no és atractiva ni competitiva".
Dos camins
El mandatari sindical alerta que el moment actual és complex i determinant i apel·la al conjunt de la societat per decidir com vol que sigui el futur de l'atenció a la salut. En aquest sentit, Lleonart assenyala que hi ha dos camins possibles: una sanitat pública de "cobertura mínima", reforçada per la sanitat privada "per a aquelles persones que la puguin pagar", o una sanitat pública "universal, accessible i de qualitat que no deixi a ningú a l'estacada". Els professionals, assegura, lluitaran per la segona.
Aquesta lluita, avança, pot comportar que en els propers mesos es produeixin protestes i mobilitzacions per part del col·lectiu sanitari i, quan arribi aquest moment, "la població farà bé de posar-se al costat dels que un dia van aplaudir, perquè no és la lluita d'alguns, és la lluita de tots".
