Metges de Catalunya (MC) ha comparegut aquest dijous davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per traslladar als diputats la “greu situació del personal facultatiu” i els reptes que tenallen el sistema públic de salut davant la “crisi de professionals”, que ja és visible i que s’agreujarà amb la jubilació de 3.500 metges en els propers cinc anys. Per posar-hi remei, l’organització, majoritària entre el col·lectiu mèdic amb més de 10.000 afiliats, ha reclamat que el pressupost del Departament de Salut per a l’any 2023 creixi en la mateixa mesura que ho han fet altres departaments i que es faci una “aposta decidida” per millorar les condicions professionals, laborals i retributives dels facultatius.
El president del sindicat mèdic, Jordi Cruz, ha presentat el ‘Decàleg de mesures transformadores del sistema sanitari català’ que l’organització ha compartit entre la població. Cruz ha explicat que la campanya “Signa per la Sanitat” (signasanitat.cat) ha recollit fins ara més de 40.000 signatures de suport i que les demandes que es plantegen “no són inassumibles”. El responsable sindicat ha resumit les peticions en “més pressupost sanitari, més personal assistencial i millors condicions laborals i retributives”. Aquesta és la recepta de MC per enfortir el servei públic de salut després d’una “dècada funesta” que va començar amb les retallades de l’any 2010 i ha acabat amb la pandèmia del coronavirus. “S’ha de disminuir la càrrega de treball i dotar els metges de més temps per veure i parlar amb als seus pacients”.
Cruz també ha fet un toc d’alerta als diputats per la gran quantitat de jubilacions mèdiques que planen sobre el sistema. Al voltant de 3.500 facultatius es retiraran en els propers cinc anys dels quals “no s’està planificant acuradament el seu relleu”. En aquest sentit, ha advertit que la falta de metges esdevindrà un “problema de país de primer ordre” que no es podrà resoldre si no es milloren les condicions de treball perquè exercir la medicina a la sanitat pública catalana “torni a ser motivador i atractiu”.
Per pal·liar el dèficit de professionals mèdics, Cruz ha afirmat que Salut està contractant facultatius forans sense el títol d’especialista homologat, una pràctica que “pot posar en risc la qualitat de l’assistència”.
Per la seva part, el secretari general de MC, Xavier Lleonart, ha reivindicat que el pressupost sanitari faci un “salt qualitatiu” per igualar el creixement que han experimentat altres departaments des de l’any 2008, els últims comptes previs a l’inici de les retallades. El mandatari ha assegurat que la sanitat no és la màxima prioritat del Govern, “encara que ho diguin”. Per exemplificar-ho, ha exposat les xifres d’increment dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2008 i 2022, excloent del càlcul la partida corresponent al deute públic (veure gràfic). Així, mentre el pressupost global de la Generalitat ha crescut un 26% en aquest període, el pressupost de Salut de l’any 2022 només se situa un 18% per sobre respecte a l’any 2008. Altres departaments, en canvi, han experimentat creixements sensiblement superiors, com Educació, que ha guanyat un 34% de pressupost, o la partida de ‘Suport financer als ens locals’, que s’ha incrementat un 37% respecte al mateix any. Així mateix, en termes absoluts, el pressupost de Salut, excloent l’import del deute, representa el 25,5% del total de la Generalitat per a l’any 2022, mentre que l’any 2008 representava el 27,2%.
Lleonart ha xifrat en 1.500 milions d’euros la quantitat que requereix Salut per igualar el creixement d’altres departaments i partides. “Si aquest any el pressupost és de 11.200 milions però la despesa real serà de 13.000, afegint aquests 1.500 milions ens situaríem molt a prop dels famosos 15.000 milions que tothom considera necessaris per sostenir la sanitat pública”, ha remarcat.
Finalment, el secretari general de MC ha insistit en la necessitat de “contractar més mans” i millorar les condicions de treball per retenir el talent mèdic. “Ser atractius també significa ser competitius”, ha afirmat. Lleonart ha instat els diputats a comprometre’s per “blindar” la sanitat pública de futures retallades i ha demanat que es garanteixi la “universalitat, transparència, gratuïtat, equitat i qualitat del sistema”.
