Metges de Catalunya (MC) llança un crit d’alerta sobre la fragilitat extrema del sistema sanitari públic i adverteix que, si no s’actua amb urgència i s’inverteix molt més en salut, no es podrà garantir a curt termini l’accés de totes les persones als serveis mèdics de qualitat sense haver de passar penúries financeres per pagar-los. Ho ha dit aquest dilluns, 12 de desembre, amb motiu del Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal i quan queda poc més d’un mes per començar la vaga facultativa que ha convocat contra la “degradació de la sanitat pública”.
El sindicat avisa que les polítiques d’austeritat que s’arrosseguen des de fa més d’una dècada estan posant en risc l’accés universal a la salut i estan abocant el sistema a una “fallida històrica”. És per això que reclama “màxima responsabilitat” al Govern i decisions contundents per capgirar una situació que qualifica de “molt greu”. D’aquesta manera, urgeix l’executiu català a dotar la sanitat de més recursos per enfortir uns serveis de salut bàsics, essencials i assequibles, amb una plantilla suficient de professionals que permeti cobrir amb garanties tant la promoció de la salut, com la prevenció, el tractament, la rehabilitació i les cures pal·liatives.
En aquest propòsit, també demana la complicitat i el suport social “perquè està en joc un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar com és la sanitat pública, universal i de qualitat”. En cas contrari, assenyala que “serà molt difícil aturar el procés cap a un sistema sanitari de beneficència, on les diferències entre rics i pobres siguin cada vegada més grans”.
El 12 de desembre de 2012 l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar una resolució a través de la qual s’instava els països a accelerar el desenvolupament cap a la consecució de la cobertura sanitària universal. No obstant això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que prop d’un 50% de la població mundial no té accés integral als serveis de salut bàsics i que gairebé 100 milions de persones es veuen abocades a la pobresa extrema com a conseqüència d’haver de pagar els serveis de salut directament de la seva butxaca.
