Metges de Catalunya (MC) s’ha adherit al manifest 'Oficialitat ara' per reclamar al Govern de l’Estat el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea (UE). El sindicat és una de les organitzacions impulsores de la iniciativa i forma part de les 80 entitats que fins ara s’han adherit a la reclamació. El català és la 13a llengua de la UE en nombre de parlants i és present a tres estats membres de la Unió, però, malgrat això, no gaudeix del reconeixement oficial, com sí el tenen altres llengües amb menys parlants. Per a MC, el català és un patrimoni cultural que "cal protegir davant les dinàmiques de la globalització, en què els idiomes amb més parlants monopolitzen les plataformes digitals, les xarxes socials i les indústries culturals".
Així mateix, l’organització també recorda que, a l’àmbit sanitari, l’ús del català s’està reduint, un fet que provoca una "anomalia" com és que hi hagi ciutadans que no puguin ser atesos en el seu propi idioma per part d’un servei públic de la mateixa Generalitat de Catalunya.
Com a entitat centenària, gestada precisament al III Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat al juny de 1919, MC també fa seva la defensa de la cultura i dels drets civils i polítics de la ciutadania i les institucions catalanes. Per aquest motiu, considera que el reconeixement com a idioma oficial de la UE comportaria un "impuls per a la normalització i un instrument per protegir la llengua catalana davant actuacions polítiques que pretenguin reduir la seva implantació al territori".
Coincidint amb la presidència del Consell de la Unió Europea que el govern espanyol assumirà en poques setmanes, les entitats signants del manifest demanen a l’Estat que faci les gestions necessàries per activar el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió.
Nou Congrés de Cultura Catalana
MC també va participar el passat 25 de març a la Jornada Nació XXI, organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El secretari general del sindicat mèdic, Xavier Lleonart, va ser un dels assistents als debats que tenien per objectiu reflexionar sobre els principals reptes als quals s’enfrontarà Catalunya en els pròxims anys.
Tal com es va fer entre els anys 1975 i 1977 després de la dictadura franquista, des de la societat civil es vol articular un moviment que condueixi a un nou Congrés de Cultura Catalana "amb gent valuosa i implicada, amb visions diverses i enriquidores, amb la voluntat i el compromís de fer possible un horitzó engrescador per al nostre país i cultura".
