La consellera de Salut, Olga Pané, ha fixat com un dels objectius estratègics del seu departament el desplegament de la llei de salut bucodental per oferir prestacions odontològiques a persones en situació de vulnerabilitat. De fet, abans que acabi l’any 2024 es vol començar a oferir el servei dental públic a ciutadans amb discapacitat intel·lectual i física d'extremitats superiors.
Els odontòlegs comparteixen la necessitat de desplegar el reglament de la llei que ha de donar cobertura odontològica a nens de fins a 14 anys i persones en situació de vulnerabilitat social, però recorden que la plantilla de dentistes als centres d’atenció primària (CAP) és molt escassa i desigual al territori. Així ho ha expressat Xavier Marco, odontòleg, secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC) i delegat de Metges de Catalunya (MC) al Consorci Sanitari de Terrassa (CST) en un article d’opinió publicat aquest dimecres a El Punt Avui.
Marco ha assegurat que l’ampliació de la cartera de serveis dentals i la millora de l’accessibilitat als dentistes de la sanitat pública "és un deure pendent de l’administració", però alhora ha remarcat que “no hi ha odontòlegs ni auxiliars suficients als CAP” per oferir els serveis previstos a la norma. "Si això no canvia, l’odontologia continuarà ocupant el segon, tercer o quart lloc de l’atenció primària de salut", ha augurat, perquè "el paper ho aguanta tot però el sistema no".
En aquest sentit, ha criticat que l’odontologia sigui, de manera reiterada, un "instrument electoral" que s’utilitza per guanyar vots prometent una ampliació de la cartera de serveis dentals que farà estalviar molts diners a les famílies, que majoritàriament fan ús de les clíniques privades. Aquestes promeses, però, "només serviran per engrossir les llistes d’espera mentre els recursos i mitjans ni hi són ni se’ls espera".
Els polítics s’ho poden permetre, segons Marco, perquè la població ha assumit que l’atenció a la salut dental és un servei de pagament. "Al capdavall estem parlant d’un problema conceptual i d’un axioma socialment establert: la sanitat pública ho cobreix tot, excepte el dentista i les ulleres".
