Metges de Catalunya (MC), conjuntament amb una àmplia majoria de sindicats mèdics de l’Estat, manifesta el seu rebuig a l'actual redacció de l'Avantprojecte de Llei dels medicaments i productes sanitaris, en habilitar de manera incorrecta a múltiples professions sanitàries la prescripció i modificació de tractaments mèdics.
El tractament i prescripció mèdica és competència dels metges, odontòlegs i veterinaris en els seus respectius àmbits d'actuació, i amb responsabilitat última sobre els seus processos, tal com estableix l'article 6 de la Llei 44/2003 d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS). La definició competencial està definida en aquesta norma i aquesta modificació legislativa pretén envair la delimitació professional de la LOPS.
La prescripció mèdica és el resultat d'una avaluació complexa del pacient i s’integra entre les funcions de diagnòstic, prevenció i pronòstic, per a les quals es requereix una formació àmplia i una visió global del pacient.
La prescripció ha sofert canvis en els últims anys:
- La prescripció dels podòlegs es va regular l’any 2009, a través de la modificació de la Llei del Medicament, però estava restringida a l'àmbit de les seves competències.
- Des de 2020 s'estan elaborant Guies per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres. L'elaboració d'aquestes guies ha desencadenat nombrosos desacords entre col·legis professionals i el Ministeri. De fet, aquestes guies, anomenades erròniament “de prescripció infermera”, es troben impugnades judicialment.
Aquest avantprojecte presenta un punt d'inflexió i un canvi de rumb radical, en el qual s'extralimita la prescripció mèdica sense restriccions concretes a múltiples professions, contradient la definició competencial de la LOPS. Es tracta de donar capacitat de prescripció de medicaments amb perillositat, risc d'ús anormal i tractaments parenterals a col·lectius amb menor formació i capacitació en l'àmbit de la fisiologia i la farmacologia humana i que, per tant, no poden oferir les garanties necessàries quant a la qualitat i control dels efectes de la prescripció; el que podria derivar en errors terapèutics, comprometre l'equilibri del tractament i afectar directament la salut i el benestar dels pacients.
Els pacients, des de la Plataforma de Pacients, ja han manifestat el seu malestar, qualificant la relació amb el metge com “un pilar essencial”; i a través d'un comunicat en el qual textualment diuen que: “obrir la prescripció a altres professionals que ja estan atesos per múltiples especialistes... podria augmentar el risc en el procés de prescripció, especialment en les persones fràgils”.
La redacció actual de l'avantprojecte contempla:
- Article 86 (Pàg. 76): La recepta i la prescripció hospitalària. 1. La recepta, pública o privada, i l'ordre de dispensació hospitalària són els documents que asseguren la instauració o continuïtat d'un tractament amb medicaments per instrucció d'un metge/a, un odontòleg/a, un infermer/a, un fisioterapeuta o un podòleg/a, en l'àmbit de les seves competències respectives, únics professionals amb facultat per a receptar medicaments subjectes a prescripció.
- Artícle 100 (Pàg. 85): Substitució pel farmacèutic. Quan per causa de desproveïment o urgent necessitat no es disposi en les oficines de farmàcia del medicament prescrit ni de cap dels inclosos en la seva agrupació homogènia formada sobre la base de l'article 101 d'aquesta llei, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, podrà permetre la substitució per part del farmacèutic per un altre no inclòs en la mateixa agrupació homogènia. En aquest cas, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris informarà expressa i públicament la situació de desproveïment, amb indicació en cada cas de les opcions autoritzades i el marc temporal de l'excepció.
Aquesta modificació legislativa podria tenir com a conseqüències:
- Impacte en la qualitat assistencial
Permetre que altres professionals sanitaris prescriguin o substitueixin medicaments no homòlegs genera una situació de descontrol en els tractaments, sense el suport d'una supervisió mèdica adequada.
- Risc per a la seguretat del pacient
Atorgar capacitat de prescripció a altres professionals sense la formació específica que garanteix el diagnòstic integral i la valoració clínica profunda, podria posar en greu risc la seguretat del pacient. La prescripció mèdica no és un procediment aïllat, sinó el resultat d'una avaluació completa de l'estat de salut de la persona, considerant antecedents, interaccions farmacològiques i possibles efectes adversos.
Des de MC defensem el model sanitari basat en l'especialització, en el qual la prescripció de medicaments ha de ser competència exclusiva dels professionals amb formació específica per al diagnòstic i tractament de patologies. Aquesta llei suposa una clara invasió de competències, desdibuixant el paper dels facultatius i alterant l'estructura d'un sistema sanitari basat en l'especialització i el rigor científic.
Com a organització sindical professional, entenent que les coses no són ni blanques ni negres, considerem que aquest avantprojecte segueix la senda del esborronament de competències que està causant confrontació des de fa temps entre els col·lectius professionals, donant-li suport explícit des del govern. No observem en la definició de competències professionals plasmada per la llei cap que pugui justificar la utilització de medicaments per al tractament de malalties per professionals diferents als metges, tant agudes com cròniques, i entenem per això que s'està fomentant una extralimitació de competències, amb invasió de les pròpies dels metges, per altres col·lectius professionals. Atorgar la capacitat de prescripció sense definir exactament a quines competències professionals correspon aquesta capacitat en diferents professions sanitàries, i fins i tot sense detallar el catàleg de productes a prescriure dins d'aquestes competències, no pot sinó suposar inseguretat jurídica per als professionals i obrir la porta a procediments judicials que poden tenir resultats dolorosos i perjudicials tant per a les persones com per a les institucions, en base precisament a aquesta indefinició competencial.
Podríem entendre un model d'indicació d'infermeria a l'entorn de les seves competències de cures, per l'excepcional labor que realitzen en el seu àmbit de competències. Amb l'actual redacció creiem que l'avantprojecte desdibuixa les competències de totes dues professions, incorrent en el risc d'invasions competencials que, amb l'excusa de la dificultat per a cobrir les ja de per si minses plantilles de metges i facultatius, es procedís a substituir part de les seves funcions per altres categories professionals (professionals d'infermeria i farmacèutics) per raons de disminució de costos de personal en lloc de per raons clíniques basades en l'evidència científica.
Aquestes iniciatives ja han estat provades des de fa més d'una dècada en altres sistemes sanitaris europeus similars al nostre, com és el cas del National Health Service (NHS) britànic, sense que hagin suposat, més aviat al contrari, una millora en la qualitat d'atenció als pacients o en la sostenibilitat d'aquest model. L'últim estudi sobre prescripció infermera de la UE revela que en la majoria dels països que han implementat aquests sistemes “requereixen d'un registre addicional en funció de la prescripció, algun tipus de supervisió mèdica i altres mesures per a garantir la seguretat del pacient.”
Considerem que el SNS té enormes fortaleses i que es pot avançar en la seva sostenibilitat i governança mitjançant el desenvolupament complet de les actuals competències professionals a través de la col·laboració i el diàleg, per la qual cosa instem el Ministeri de Sanitat i al Govern a revisar i modificar aquesta proposta legislativa per a protegir els drets dels pacients i mantenir la qualitat del sistema sanitari.
Així mateix, animem a metges i pacients a participar en el tràmit d’Audiència pública, obert fins al dia 8 de maig, per presentar les opinions, al·legacions o comentaris al projecte de llei. La informació sobre el procediment es pot trobar a la web del Ministeri de Sanitat.
Aquest comunicat ha estat consensuat i compartit pels següents sindicats i associacions professionals mèdiques:
- Asociación de Médicos y Titulados Superiores de Madrid (AMYTS). Redactor principal.
- Sindicato OMEGA (Galícia)
- Metges de Catalunya (MC)
- Sindicato Médico de Navarra (SMN)
- Sindicato Médico Avanza Valencia
- Sindicato Avanza Medica (Murcia)
- Sindicato Médico de Galicia (SIMEGA)
- Sindicato Médico Profesional de Asturias (SIMPA)
- Sindicato Médico de Euskadi (SME)
- Sindicato de Empleados Médicos de Canarias (SEMCA)
- Sindicato Médico de la Rioja
- Asociación MIR España (AME)
