El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, alerta en un article d’opinió publicat al Diari de la Sanitat que el sistema sanitari públic català afronta reptes estructurals que, si no s’aborden amb urgència, portaran al col·lapse. Segons Lleonart, la sostenibilitat històrica del model ha reposat en les baixes retribucions i el sobreesforç continu del personal, una fórmula que ha funcionat gràcies a l’abnegació dels professionals però que ara trontolla davant tres factors clau: la globalització, el creixement demogràfic i el canvi en la cultura laboral de les noves generacions.
Catalunya ha guanyat dos milions d’habitants des de l’any 2000 i es projecta un augment fins als 10 milions, amb una població que envelleix i incrementa les seves necessitats assistencials. Això genera més pressió sobre l’atenció primària i els hospitals, llistes d’espera més llargues i una saturació que ja es percep en el dia a dia. Lleonart assenyala que les infraestructures actuals, moltes construïdes fa dècades, funcionen al límit, mentre els pacients pateixen demores que afecten la seva qualitat de vida. “La sanitat pública funciona perfectament en dues situacions de salut: quan la persona està sana i quan està molt greu. La resposta en aquests casos segueix sent extraordinària, diligent i eficaç. Tot el que hi ha entre aquests dos extrems és una llarga llista d’espera”.
Per evitar el col·lapse, el responsable sindical reclama planificar noves infraestructures hospitalàries a les zones metropolitanes més tensionades, com la segona corona de Barcelona, i reforçar l’atenció primària i comunitària per resoldre el 80% dels problemes abans d’arribar als hospitals. També demana revisar la distribució territorial d’equipaments i personal per garantir equitat entre zones urbanes i rurals.
Un altre repte central que apunta Lleonart és el dèficit crònic de metges: 33 de les 49 especialitats presenten mancances, agreujades per les jubilacions massives previstes. L’increment de facultatius formats a l’estranger (el 52% dels nous col·legiats del COMB el 2024 eren extracomunitaris) no compensa el problema si no es milloren les condicions laborals i es creen incentius reals per retenir el talent local. L’article conclou que la salut és un bé comú que exigeix inversió estratègica més enllà dels cicles i colors polítics.
