Metges de Catalunya (MC) ha advertit aquest dijous que el sistema sanitari públic català continua acumulant retards estructurals en l’accés a intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes especialitzades, malgrat l’existència de terminis màxims garantits i de referència regulats des de fa més de dues dècades. En una roda de premsa, el sindicat ha presentat l’anàlisi de les llistes d’espera sanitàries que ha elaborat a partir de les dades obertes del Servei Català de la Salut (CatSalut), una tasca que “hauria de ser responsabilitat de la mateixa administració per retre comptes davant la ciutadania”, ha destacat Josep Maria Serra, vicepresident de MC i autor de l’informe. “Abans, Salut presentava cada sis mesos els resultats de les llistes d’espera i donava les explicacions pertinents sobre les dades. Ara eviten fer-ho amb l’excusa que es poden consultar a una web”, ha afegit.
Tot i l’elevada activitat assistencial registrada durant el 2025, moltes prestacions continuen empitjorant, especialment en territoris allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona i en procediments d’alta demanda. Serra ha recordat que el sistema públic es fonamenta en els principis d’universalitat, equitat territorial i accessibilitat, però ha considerat que les dades actuals evidencien “un deteriorament progressiu de la capacitat resolutiva del sistema”.
Entre les intervencions amb termini garantit inferior a 180 dies, les dades mostren una evolució especialment preocupant en cirurgia ortopèdica:
- La llista d’espera per a pròtesi de genoll ha augmentat un 1,3%, malgrat haver-se realitzat 10.641 intervencions durant el 2025.
- La pròtesi de maluc ha registrat un increment del 7,8% de pacients en espera, una de les pitjors evolucions de l’any.
Un altre exemple simptomàtic és el de les reconstruccions mamàries que han augmentat el temps mitjà d’espera en 15 dies, arribant als 126 dies de mitjana.
Desigualtats territorials molt marcades
L’estudi presentat pel sindicat evidencia importants diferències segons la regió sanitària. En aquest sentit, destaca El Penedès amb algunes de les pitjors dades del país: 183 dies d’espera mitjana per a pròtesis de genoll, 170 dies per a pròtesis de maluc i 96 dies per a cataractes.
També destaquen situacions especialment preocupants a Barcelona (186 dies d’espera en reconstrucció mamària) o, pel que fa a proves diagnòstiques, els 185 dies d’espera en electromiogrames a la regió de Girona i els 205 dies d’espera en polisomnografies a Metropolitana Nord. De fet, aquesta regió sanitària, la més poblada del país, que comprèn el Barcelonès Nord, el Vallès i el Maresme, és una de les més afectades per demores que superen els terminis garantits i de referència. Però són diverses les regions sanitàries que superen àmpliament el termini de referència de 90 dies establert pel CatSalut per a la realització de proves diagnòstiques.
Per a MC, aquestes diferències “trenquen el principi d’equitat territorial que hauria de garantir el sistema sanitari públic”. Fins i tot en alguns centres hospitalaris arriba a afectar a processos oncològics amb terminis garantits legalment (inferiors a 45 o 60 dies segons la gravetat).
El vicepresident de MC ha identificat tres variables interrelacionades que són determinants per a l’empitjorament de les llistes d’espera: l’increment poblacional, el dèficit d’especialistes, sobretot fora de l’AMB, i la manca de planificació de l’atenció mèdica per part del Departament de Salut. Serra ha denunciat que la conselleria “desconeix les plantilles reals d’especialistes que hi ha al territori, ja que només contracta l’activitat a les empreses proveïdores, sense tenir en compte com i qui la duu a terme”. Aquesta política sanitària comporta no només un problema de gestió, sinó un deteriorament del sistema públic de salut que “únicament se sosté per la sobrecàrrega estructural dels seus professionals”.
L’autor de l’informe ha apuntat que les llistes d’espera no es podran mantenir en marges acceptables “mentre no hi hagi una planificació centralitzada del personal mèdic amb perspectiva territorial i de país”. A més, “cal una definició clara i inequívoca de la cartera de serveis i procediments que ha de prestar cada centre en l’organització de cada regió sanitària”, ha remarcat. Aquesta nova planificació ha de comportar un reforç urgent de les plantilles mèdiques i la revisió del model territorial per reduir desigualtats, segons Serra.
‘Ni un minut més’
Per la seva part, el secretari general de MC, Xavier Lleonart, ha assenyalat que les llistes d’espera i la necessitat del CatSalut d’intentar mantenir-les sota control són un dels elements principals de la sobrecàrrega i els excessos de jornada que realitza el col·lectiu mèdic.
Davant la “nul·la voluntat d’interlocució” que mostra Salut per millorar les condicions laborals dels metges, el sindicat ha activat la campanya ‘Ni un minut més’ perquè els facultatius renunciïn a fer qualsevol activitat assistencial fora de la seva jornada ordinària i obligatòria de treball.
Lleonart ha explicat que més de 50 serveis de 20 hospitals públics i concertats ja s’han adherit a la iniciativa del sindicat i han anunciat que a partir de l’1 de juny no faran cap activitat extraordinària. El responsable sindicat ha assegurat que en els propers dies més serveis s’afegiran a l’acció de protesta amb l’objectiu de “provocar una reacció per part dels centres i les empreses que forci Salut a negociar”.
