Metges de Catalunya (MC) valora de manera ambivalent el nou model d’atenció pediàtrica que ha presentat el Departament de Salut. Per una banda, considera que la creació dels equips territorials d’atenció pediàtrica (ETAP) “pot ser ben rebuda pels professionals”, perquè l’agrupació d’especialistes en un mateix centre “podria facilitar la coordinació i el suport entre pediatres, millorar l’accés a la formació i promocionar més projectes de recerca i d’atenció a la comunitat, així com oferir una consulta especialitzada, ben dotada i amb capacitat resolutiva que eviti moltes derivacions als especialistes hospitalaris”. De la mateixa manera, que els ETAP comptin amb direccions exclusivament pediàtriques “també pot ser positiu per a l’organització dels serveis assistencials”. Però, per altra banda, el sindicat sosté que aquest nou model “no solucionarà la sobrecàrrega assistencial ni els problemes de conciliació dels professionals si no es destinen més recursos a la pediatria d’atenció primària, motiu principal del dèficit d’especialistes”.
Així mateix, l’organització creu que Salut és “excessivament optimista” quan afirma que els ETAP comptaran majoritàriament amb facultatius especialistes en pediatria. En aquest sentit, MC recorda que actualment entre el 35% i el 40% dels professionals que presten assistència a la població infantil no tenen el títol de pediatre, sinó que són metges de família, i aquesta proporció “difícilment podrà corregir-se amb la nova estructura organitzativa”, tal com s’ha comprovat amb els 25 ETAP que ja són operatius.
Per aconseguir que els ETAP siguin atractius tant a nivell clínic com laboral, el sindicat insisteix en la necessitat de millorar les condicions de treball, retributives i de conciliació familiar dels pediatres, amb l’objectiu que el nou model d’atenció “sigui realment competitiu amb les alternatives laborals hospitalàries i d’assegurança privada”.
Finalment, MC insta la conselleria a definir els 79 centres on s’ubicaran els nous ETAP per “resoldre les incògnites pendents”, com són el desplaçament territorial de les famílies, que “pot afegir tensió a les consultes”, o la possible mobilitat entre centres dels professionals, que “haurà de ser voluntària i anar acompanyada d’incentius”.
