El conseller de Salut, Manel Balcells, assegurava el passat mes de setembre que el pla de mesures urgents per millorar l’accessibilitat a l’atenció sanitària presentat pel departament a principis d’any estava donant fruits, ja que el percentatge de gent que obté cita amb el seu metge o metgessa de família en cinc dies o menys s’ha incrementat des d’aleshores. Cal tenir en compte, però, que això és així gràcies al sobreesforç que fa el personal facultatiu per poder cobrir tota la demanda assistencial, ja que el principal problema del sistema sanitari públic –la manca de professionals– continua sense solucionar-se.
Davant d’aquesta situació, Metges de Catalunya (MC) ha enquestat a més de mig miler de facultatius i facultatives durant el mes de novembre amb l’objectiu de conèixer quina és la seva cobertura a l’atenció primària del territori. Després d’un primer anàlisi de les dades, el sindicat mèdic ha extret una xifra alarmant: almenys 182 places estructurals de medicina de família estan actualment sense cobrir als centres sanitaris de l’Institut Català de la Salut de la província de Barcelona.
Aquesta dada s’ha extret de les 200 respostes obtingudes de metges i metgesses de família que treballen a algun dels 172 equips d’atenció primària (EAP) de les regions Barcelona ciutat, Metropolitana Nord o Metropolitana Sud de l’ICS. La xifra real d’absències, però, segurament és encara més elevada, ja que el sindicat només ha aconseguit recopilar informació de 98 EAPs de la província, és a dir, del 57% del total.
Concretament, l’enquesta ha recopilat dades de 26 dels 51 equips de la gerència territorial de Barcelona ciutat, dels quals només un té totes les places cobertes; de 40 dels 64 centres de la Metropolitana Nord, cinc dels quals estan tots coberts; i de 32 dels 57 equips de la Metropolitana Sud, dels quals quatre no tenen cap absència. Per tant, només n’hi ha 10 que expressen tenir totes les places de família cobertes.
La Metropolitana Nord és l’àrea amb més absències. De les 428 places estructurals de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) que es corresponen als 35 centres que afirmen tenir vacants, n'hi ha 73 sense cap professional assignat –el 17,06%–. A continuació se situa la Metropolitana Sud, que de les 387 places de l’especialitat que es corresponen als 28 centres que expressen tenir vacants n’hi ha 61 –el 15,76%– sense cobrir. Per últim, de les 413 places estructurals de MFiC corresponents als 25 equips de Barcelona ciutat dels quals tenim dades, 48 estan buides –l’11,62%–.
Malgrat les places que actualment estan sense ocupar, cal puntualitzar que la població no queda desatesa, però això és gràcies al sobreesforç de la resta de professionals que treballen a aquests centres. En concret, el 61% cobreixen les absències amb doblatges de la resta de treballadors, el 10% ho fa amb escreixos i el 8%, amb contractacions d’eventuals. El 21% restant, però, afirma que no es cobreixen, per la qual cosa la resta de la plantilla mèdica és qui ha d’assumir la feina corresponent per poder atendre a la totalitat de la població i no deixar a cap pacient desatès.
Segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), la població assignada als 172 equips d’atenció primària del ICS de la província de Barcelona és de 3.883.735 persones. Si ho dividim entre 1.200, el que es considera el límit ideal de persones assignades a cada metge o metgessa de família, obtenim el nombre ideal de professionals que haurien d’estar treballant a l’empresa pública per atendre adequadament a la totalitat de la ciutadania: 3.236 facultatius.
L’Administració, però, continua sense saber la xifra de facultatius i facultatives de la que disposa i, per tant, sense posar remei a un dels principals problemes del sistema sanitari públic: la manca de planificació. Per aquest motiu, des de MC insistim en la necessitat d’estudiar la quantitat de professionals que fan alta a cada territori per tal de poder distribuir el personal adequadament i cobrir la totalitat de la demanda assistencial.
I és que la cronificació de les males condicions laborals i la crisi demogràfica de personal facultatiu, sobretot de medicina de família, dificulten molt la retenció de talent, per la qual cosa cada vegada costa més cobrir les places que queden vacants. “Si no es prioritza l’atenció primària i no s’incrementa la inversió en personal, cada vegada serà més difícil poder atendre a la ciutadania en unes condicions òptimes”, alerta el sindicat.
