El ple de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt en sentència que les condicions laborals d’un conveni col·lectiu decaigut després de superar el període d’ultraactivitat sense acord entre les parts negociadores, s’incorporen al contracte de treball signat entre l’empresa i el treballador. Així, el màxim òrgan judicial català coincideix amb la posició que defensava Metges de Catalunya (MC) en tot el procés de negociació obert amb les patronals sanitàries per a la renovació del conveni col·lectiu de la xarxa concertada (XHUP). Els tribunals confirmen per tant la validesa de la línia jurídica del sindicat: els drets laborals dels treballadors es mantenen després del decaïment del conveni perquè es consoliden de manera individual en el contracte.
Davant el cas d’un recurs presentat pel comitè d’una empresa que havia aplicat a la seva plantilla les condicions de l’Estatut dels Treballadors (ET) després de la pèrdua del conveni propi del sector, el TSJC conclou que no és una mesura admissible ja que és "impracticable social i jurídicament". Els magistrats argumenten que l’ET “està ple d’articles que remeten la seva regulació als convenis col·lectius” i que quedarien sense cap precepte vinculat, com per exemple la classificació i els grups professionals, els poders de vigilància i disciplinaris, faltes i sancions i fins i tot "el disbarat que suposaria l’aplicació del salari mínim interprofessional en un sector".
La sentència afegeix que la remissió a l’ET suposa un perjudici del dret de negociació col·lectiva recollit a la Constitució i que forma part del dret fonamental a la llibertat sindical. En aquest sentit, la Sala recorda que en el procés de negociació d’un conveni existeix "una part forta i una part dèbil" i que a aquesta última (la part social) no se li pot atribuir el risc del fracàs de les negociacions. A més, ha de veure compensada la seva debilitat perquè la negociació es desenvolupi en un "pla d’igualtat".
El TSJC assegura que la reforma laboral de 2012 disposa la pèrdua de vigència del conveni després de superar el període d’ultraactivitat, però no assenyala les seves conseqüències en els contractes laborals. Per als jutges, la pèrdua de les condicions equivaldria a la pèrdua de la causa del contracte de treball, "atès que els treballadors, en exercici de la seva autonomia individual i, fins hi tot, de la seva dignitat, vinculada a la carrera i promoció professional i al nivell de remuneració, van subscriure un contracte que, per causes alienes a la seva voluntat, ha perdut qualsevol semblança".
El dictamen de la Sala General del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna l’empresa demandada a reposar als treballadors les condicions laborals del conveni col·lectiu decaigut.
Conveni XHUP
MC celebra que el TSJC corrobori els arguments jurídics que el sindicat va presentar l’estiu de 2013 en el procés de negociació amb les patronals sanitàries per a la renovació del conveni col·lectiu de la XHUP que es trobava en període d’ultraactivitat. No obstant això, l’organització lamenta que CCOO i UGT "no s’afegissin al postulat del sindicat mèdic" i negociessin "contra la voluntat de la majoria dels treballadors" un pacte de retallades que ha desembocat en el I Conveni col·lectiu dels centres sociosanitaris de Catalunya. Segons el sindicat, "s’ha demostrat que no calia córrer".
Per a MC, la ‘contractualització’ de les condicions laborals és més favorable per als treballadors que l’establiment d’un pacte "no desitjat". Tot i que l’empresa manté la potestat de modificar aquestes condicions per mitjà de l’article 41 de l’ET, en el supòsit de concórrer les causes previstes legalment, es tracta d’un nou procés de negociació que requereix una motivació "acreditada i objectiva" per part de la pròpia empresa.
