La majoria de partits polítics amb representació parlamentària han esquivat el compromís de negociar un conveni mèdic amb els facultatius al llarg de la propera legislatura, tot i que han apostat per incrementar la participació dels professionals en la gestió sanitària, durant el darrer debat “Coneix i Opina” que ha organitzat Metges de Catalunya (MC) sota el títol de “La sanitat després del 28-N”.
Francesc Sancho (CiU) s’ha mostrat partidari de corresponsabilitzar el metge en la presa de decisions i de posar fi a la fragmentació empresarial del sistema. “Tenim un model sanitari poc integrat i això genera molta ineficiència”, ha subratllat. “Cal redefinir el paper dels hospitals comarcals, augmentar la capacitat de resolució de l’atenció primària i prendre decisions polítiques valentes per limitar la cartera de serveis”.
Sancho ha assenyalat que el problema de la sanitat catalana “no és de model”, sinó de “solvència”. “No podem disminuir el pressupost sanitari, però sí administrar-lo millor i ser més solvents en la gestió”, ha afegit.
Josep Maria Sabaté (PSC) ha proposat modificar l’actual marc jurídic per implantar el desenvolupament professional continuat (DPCi) i aprovar un nou sistema retributiu per al metge. “Aquesta és la clau del sistema i no pas el conveni únic per als facultatius”, ha puntualitzat. Alhora, ha plantejat incrementar la participació dels metges en els òrgans de govern i, en aquesta sentit, ha destacat els “avenços” que s’han fet al si del Consell de la Professió Mèdica.
El representant del PSC ha reclamat un gran acord per la sostenibilitat del sistema “amb la participació de tots els agents” i ha defensat un major aprofundiment en la racionalització de l’estructura administrativa sanitària.
Josep Maria Pons (ERC) ha reconegut que el metge té unes característiques diferents a la resta de professionals sanitaris, quant a la seva responsabilitat, la seva expertesa i el seu compromís. No obstant això, ha rebutjat la possibilitat d’obrir una via única de negociació específica per al col·lectiu. “Entenc que hi ha posicions de negociació en les quals pot ser necessari avançar cap a un conveni propi, però ens agradaria respectar l’especificitat del metge dins d’un conveni marc de les professions sanitàries”, ha explicat.
Ha considerat necessari reforçar la col·laboració entre les institucions públiques, concertades i privades, multiplicar la participació del metge en els òrgans de govern i potenciar l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut.
Belén Pajares (PPC) ha anunciat una “reformulació” del pla estratègic dels recursos humans i l’establiment d’un nou model de relacions professionals, que “incentivi el metge des del punt de vista organitzatiu i retributiu”. També ha defensat l’autonomia de gestió professional, com a instrument per mantenir la qualitat del sistema, i ha lamentat la falta de consens polític per tancar un pacte estatal per la sanitat.
Pajares ha proposat revisar el catàleg de prestacions i la cartera de serveis per afavorir la sostenibilitat del sistema, així com millorar la gestió dels recursos públics i definir amb claredat els circuits dels diferents nivells assistencials.
Joan Ramon Laporte (ICV) ha admès que no hi entén de conveni mèdic. “M’estranya parlar de conveni mèdic en un sistema de salut on hi ha altres professionals que no podem oblidar. Alguna cosa em grinyola”. Tot i això, ha acceptat que el metge és el “cor del sistema” i que cal millorar les seves condicions de treball.
Pel que fa a la distribució dels pressupostos sanitaris, Laporte ha demanat una major inversió per a l’atenció primària, “perquè és més eficient i més barata que l’hospitalària”. A més, ha proposat disminuir la despesa en medicaments i tecnologia, revisar el sistema de formació continuada “monopolitzat fins ara per la indústria farmacèutica” i millorar la transparència “per corregir els desequilibris del model”.
Josep Maria Fabregat (C’s) s’ha mostrat favorable a establir un conveni únic i específic per al metge, ja que “la participació del facultatiu és bàsica per al sistema”. Amb referència a la possibilitat d’eixugar el dèficit sanitari, Fabregat ha manifestat que serà “molt complicat” assolir aquest objectiu.
Per al representant de C’s, la propera legislatura s’ha de caracteritzar per l’“austeritat” i ha proposat elaborar una auditoria “seriosa” per detectar “les duplicitats i les empreses públiques innecessàries”. Alhora, ha defensat la revisió de la cartera de serveis en l’àmbit estatal i l’increment dels pressupostos destinats a l’atenció primària.
