La revista trimestral ‘Annals de Medicina’, editada per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, inclou en el seu últim número un article del president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Javier O’Farrill, que analitza la situació del primer nivell assistencial català, en especial després de les protestes protagonitzades pels professionals del sector la tardor de l’any passat.
L’infrafinançament històric de l’atenció primària, agreujat per les retallades aplicades des de l’any 2010 -que van reduir el pressupost un 25%, els salaris un 7% i la plantilla en més de 900 facultatius- es troba a l’arrel del problema, segons O’Farrill, que destaca que la prevalença de la síndrome d’esgotament o burnout dels professionals se situa prop del 50%. A més, hi afegeix els canvis socioeconòmics, demogràfics i tecnològics de la societat catalana en els darrers 30 anys que han transformat les necessitat assistencials de la població. Així, l’increment de l’ús i la freqüentació dels serveis d’atenció primària “no ha anat acompanyat d’una adaptació del desenvolupament professional i d’una estratègia de formació específica”.
Per a O’Farrill, el deteriorament del primer nivell assistencial té tres conseqüències: la pèrdua de prestigi i atractiu per als joves facultatius, que fa difícil la incorporació de nous professionals, l’empitjorament de les condicions laborals i l’extensió de la precarietat, i un increment del temps d’espera per als pacients. La indignació acumulada i l’afartament per la pressió assistencial i la sobrecàrrega de treball “desmesurada i sostinguda” va cristal·litzar en la vaga de facultatius d’atenció primària que va tenir lloc entre els dies 26 i 29 de novembre de 2018 que va comptar amb un seguiment del 75% dels professionals convocats a l’aturada.
Les mesures sorgides de l’acord que va posar fi a les protestes s’estan implantant “amb excessiva lentitud i amb no poques reticències per part d’algunes direccions d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS)”, denúncia O’Farrill, que adverteix que el sindicat mèdic no tolerarà els incompliments i convocarà noves mobilitzacions si es manté el bloqueig.
Perquè l’atenció primària esdevingui el veritable eix vertebrador del sistema sanitari, el responsable sindical assenyala que calen reformes que incideixin en aspectes "conceptuals, organitzatius i de gestió”, sense oblidar l’apel·lació a la corresponsabilitat de la població. “Cal invertir esforços en la projecció científica, professional i social dels facultatius d’atenció primària, des de la perspectiva de la remuneració, del benestar laboral i del desenvolupament de la carrera professional. Cal posar en valor el principal capital del sistema, els seus professionals, reconeguts no només per la nostra població sinó també a nivell internacional, per la seva formació i capacitat assistencial, però que es veuen centrifugats cap a altres àmbits o països, ja que no se’ls hi ofereix l’oportunitat d’exercir la seva especialitat amb dignitat i plenitud”.
Tot i que amb la millora del finançament no se solucionarien tots els problemes, O’Farrill insta els polítics i gestors sanitaris a prioritzar l’atenció primària “fent polítiques encaminades a visibilitzar l’especialitat durant la formació mèdica i incrementar el seu pressupost fins al 25% de la despesa total en salut”.