El nou president de Metges de Catalunya (MC), Jordi Cruz, insisteix en una de les fites històriques pendents del sindicat: el conveni mèdic. En la seva primera entrevista a un mitjà de comunicació, assegura que aquest és el “gran tema pendent” que l’organització s’ha fixat com a objectiu principal en la nova singladura. “L’Administració ha d’entendre que els metges tenim unes especificitats que han de ser tractades i discutides amb el nostre col·lectiu i que aquest fet serà beneficiós per a ambdues parts”, afirma a Gaceta Médica.
Cruz aposta per la negociació “fora de temporada” amb tots els agents sanitaris i no només quan la “necessitat imperiosa” ho requereixi. “En l’etapa anterior s’ha negociat, però s’ha negociat quan tocava negociar. No hi ha hagut la previsió de negociar amb els diferents actors a priori. Considerem que les negociacions s’han d’iniciar a curt i llarg termini”, explica.
En aquest context, fixa tres propòsits: rebutjar noves retallades, resoldre la precarietat laboral del metge i reclamar noves inversions sanitàries per sortir de l’“ofec” dels últims anys. Però la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat no ha estat una bona notícia –segons Cruz– per recuperar el batec del sistema. “Independentment de l’afinitat política de cadascú, està clar que hi havia 360 milions d’euros més que anaven destinats a sanitat [en el projecte de pressupostos per al 2016 que el Parlament va rebutjar el 8 de juny passat] i ara ja no hi seran. Es destinaran a pagar deute a Madrid”, lamenta el president de MC, que critica els partits polítics per no estar a l’altura.
Un altre dels aspectes que es proposa defensar és l’apoderament de l’atenció primària, mitjançant la injecció de recursos humans i materials per contenir els contingents de pacients per metge, garantir un temps assistencial adequat i assegurar els períodes de formació, docència i recerca professional. “Si es tenen en compte aquests factors, no hi ha cap problema en apoderar la primària”, assegura Cruz. “Els nostres metges han demostrat que surten més preparats que mai per assumir qualsevol dificultat. No és un problema de la capacitació dels metges de família, sinó de manca de recursos”.
