El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha assenyalat aquest divendres que el nou Govern sorgit de les eleccions catalanes del proper 14 de febrer haurà d’escoltar “de veritat” el col·lectiu mèdic, si vol reflotar el sistema sanitari després d’una dècada de retallades i dels estralls provocats per la pandèmia de COVID-19.
En un article publicat a El Periódico, el dirigent sindical ha subratllat que l’actual model de salut “ha arribat al final del seu recorregut” i ha defensat que, per poder sortir d’aquest atzucac, el futur executiu “haurà de comptar amb els professionals i convertir-los en aliats”. Per a Lleonart, aquesta sensibilitat sanitària s’haurà de traduir també en una “millora substancial, estructural i transversal” de les condicions laborals i retributives dels treballadors sanitaris, amb la finalitat de posar fi a les polítiques d’austeritat i de desmantellament de la sanitat pública dels darrers anys que “han estat rebudes com un maltractament per part del personal”.
Segons ha argumentat, el nou model sanitari s’ha d’edificar amb “voluntat política, mà estesa de tots els actors sanitaris, però, sobretot, amb un impuls pressupostari històric”. En aquest sentit, ha xifrat en 5.000 milions d’euros l’increment anual necessari del pressupost de Salut per poder “planificar i desenvolupar les reformes que han de tornar a situar la sanitat catalana en una posició d’excel·lència”.
A més, ha reclamat als responsables sanitaris que abandonin els criteris de gestió economicistes i situïn els professionals de la medicina al centre del sistema, fent prevaldre la gestió clínica en la presa de decisions. Així mateix, ha demanat una “planificació urgent” dels recursos humans per afrontar la jubilació massiva de facultatius en els propers 10 anys.
Conveni professional
D’altra banda, Lleonart ha insistit aquest dimecres, en unes declaracions a Diario Médico, que l’actual crisi sanitària és una excel·lent oportunitat per “repensar” el model de salut i fixar un nou “espai permanent” d’interlocució directa amb l’Administració, que cristal·litzi en un “conveni professional” comú per a tot el col·lectiu mèdic.
“Estenem la mà al futur executiu català –ha afegit– per treballar conjuntament en aquesta reformulació del sistema” que, segons el seu parer, s’ha de sustentar sobre dos aspectes bàsics: un gran consens social que ha de comptar necessàriament amb les aportacions dels interlocutors amb major representativitat entre la professió mèdica i una injecció econòmica notable al sistema sanitari.
