Lleonart: "Ni la població ni els professionals han observat alguna millora amb el pressupost sanitari més alt de la història"

Xavier Lleonart

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha fet palès que el pressupost sanitari més alt de la història del Govern de la Generalitat no ha tingut impacte en els principals problemes que presenta el sistema públic de salut: l’accessibilitat i les llistes d’espera, i la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals. En un article d’opinió publicat a El Periódico, Lleonart ha explicat que el pressupost executat del Departament de Salut l’any 2022 se situarà entorn dels 14.000 milions d’euros, la despesa més alta de la història, però "ni la població ni els professionals de la salut han observat alguna millora en el funcionament del sistema relacionada amb l’increment de recursos, al contrari".

En aquest sentit, el dirigent sindical ha assenyalat que les llistes d’espera "han crescut més que mai", amb un increment del 16% en l’últim any, pel que fa als pacients en espera d’intervenció quirúrgica, i del 8% per a proves diagnòstiques. A més, ha remarcat que l’accessibilitat a l’atenció primària també s’ha vist molt perjudica, amb 20 o 30 dies d’espera mitjana per aconseguir visita amb el metge o la metgessa de capçalera, "com sap qualsevol ciutadà".

Cita AP



Salut tampoc ha introduït millores en les condicions laborals i retributives del personal sanitari, tot i que s’estan negociant de manera simultània els convenis col·lectius de la sanitat pública i concertada. Lleonart ha lamentat que les propostes de millora que trasllada l’Administració "brillen per la seva absència" i ha alertat que "tampoc plantegen cap mesura o actuació per fer front a l’enorme repte de la jubilació de milers de facultatius en els cinc anys vinents".

El secretari general del sindicat mèdic ha reclamat al Departament de Salut que aclareixi el destí de la gran despesa sanitària "si les llistes d’espera empitjoren; si el personal sanitari continua treballant en condicions de sobrecàrrega i baixes retribucions; si l’accessibilitat al sistema és cada vegada més dificultosa, si l’assistència perd qualitat progressivament i si la sanitat pública no té la capacitat de reemplaçar els professionals que es jubilen perquè no és atractiva ni competitiva".