MC creu que el reconeixement del ‘burnout’ com a malaltia millorarà el seu abordatge integral

Metges de Catalunya (MC) aplaudeix la decisió de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’incorporar la síndrome d’esgotament professional o burnout en la pròxima Classificació Internacional de Malalties (CIE-11), que entrarà en vigor a partir de 2022, ja que considera que aquest reconeixement oficial facilitarà el diagnòstic del trastorn i agilitzarà l’aplicació de les mesures correctores en el lloc de treball per part de les empreses.

Per a la secretària de Salut Laboral de MC, Rosa Alcolea, aquest canvi no és tan sols una qüestió d’etiquetatge, sinó que “donarà visibilitat a la síndrome i reduirà el seu infradiagnòstic latent”. A més, afegeix que les incapacitats laborals que se’n puguin derivar “seran conseqüència de la feina i, per tant, es podran reconèixer com a malaltia professional”.

Tot plegat, apunta, “farà que les empreses es vegin forçades a facilitar tractaments als seus  treballadors cremats (si en precisen) i a millorar les seves condicions laborals, des d’un punt de vista organitzatiu, d’espai o de volum de feina”. No obstant això, demana al govern central que també inclogui aquest trastorn en el quadre de malalties professionals de la Seguretat Social per facilitar-ne el seu abordatge.

Un dels col·lectius més afectats per la síndrome d’esgotament professional és el mèdic, sobretot arran de les retallades sanitàries executades a partir de 2010 que han comportat una reducció notable de les plantilles i un increment de la pressió assistencial. Una enquesta elaborada per MC al 2013, en plena crisi econòmica, assenyalava que el 46% dels metges i metgesses catalans patia esgotament professional a la feina, “circumstància que pot fer augmentar exponencialment els erros mèdics a les consultes”, subratlla Alcolea.

Aquesta síndrome s’origina com a resposta a una situació d'estrès emocional crònic en el treball que es manifesta en forma d'esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal, sovint acompanyat d’un baix rendiment laboral.