Metges de Catalunya (MC) manifesta la seva “sorpresa” i “irritació” per l’informe encarregat per la Generalitat de Catalunya a la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) que proposa la privatització de 13 grans institucions sanitàries públiques, la majoria consorcis, amb 18 hospitals, 46 centres d’atenció primària (CAP) i gairebé un centenar d’altres dispositius assistencials, segons informa avui el diari El País.
El sindicat reclama al conseller de Salut, Boi Ruiz, que faci públic l’estudi, titulat “Aproximación a un nuevo planteamiento estratégico para las empresas públicas y consorcios de salud de la Generalitat”, i que esclareixi el cost per a l’erari públic de la contractació dels serveis de PwC l’any 2011, que inclou aquest i altres informes “en plena voràgine de retallades sanitàries”.
MC exhorta Ruiz a explicar amb “claredat i transparència” la “veritable estratègia” del seu departament respecte a les reformes sanitàries futures, tant a l’Institut Català de la Salut (ICS) com a la xarxa sanitària concertada (XHUP). En aquest sentit, l’organització recalca la “contradicció” entre les manifestacions del conseller dimecres passat davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, en què assegurava que no privatitzaria ni la sanitat pública ni l’ICS, i l’encàrrec d’un informe que avalua les opcions de privatitzar centres sanitaris.
A parer del sindicat mèdic, de dur-se a terme els plantejaments de l’estudi presentat per la consultora, “suposaria la fi de la sanitat pública tal com la coneixem i el canvi del model assistencial català”.
MC reitera el seu “rebuig” a la privatització de la sanitat pública, atès que “no hi ha cap estudi objectiu que certifiqui que la privatització de la gestió sanitària millora els resultats assistencials, així com tampoc els econòmics”.
Davant d’aquesta evidència, el sindicat considera que les reformes privatitzadores poden fonamentar-se en "motius ideològics", però en cap cas de "context econòmic”. Així, MC sol·licita un “autèntic debat políticosocial” on participin tots els agents socials i professionals per “estudiar la racionalització del sistema, no tan sols des d’una projecció econòmica sinó també des de la perspectiva clínica i assistencial”.
