MC insisteix que la reordenació sanitària territorial s’ha de fer sota l’aixopluc d’ens ja existents

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, ha lamentat aquest dilluns al diari ARA que la creació del nou consorci sanitari de Lleida, que aglutinarà els recursos sanitaris públics de Ponent, aportarà més burocràcia i més complexitat a un sistema català que ja disposa de nombroses figures administratives diferents –dotze consorcis i vuit empreses públiques–, i, per aquest motiu, ha demanat que les eventuals unificacions de serveis sanitaris territorials es produeixin sota l’aixopluc d’ens ja existents.

MC ha expressat en diverses ocasions que l’increment de nous organismes sanitaris de dret públic, en lloc d’agilitzar i simplificar l’estructura sanitària pública, agreujarà la seva hipertròfia amb nous càrrecs i comandaments. En aquest sentit, el sindicat ja va instar la comissió d’experts per a la reforma de l’Administració pública catalana a dissenyar estratègies viables de racionalització i desburocratització del sistema, amb l’objectiu de no generar costos innecessaris i alleugerir l’endeutament sanitari.

Per la seva part, la delegada de MC d’atenció primària a Lleida, Isabel Tarruella, ha criticat a Lleida Televisió la falta de concreció i de transparència del Govern en el procés de consolidació d’un únic ens gestor de la sanitat pública a Ponent. “Sempre he sentit dir que l’ICS es va fer empresa perquè això agilitzaria molts més la seva gestió. Resulta que fem l’empresa, però no desenvolupem tota la normativa i totes les lleis que permetrien aquesta agilització i ara ens embarquem en una pel·lícula que és el final d’un recorregut, però aquest encara no està dissenyat”, ha dit.

Així mateix, Tarruella s’ha mostrat preocupada perquè els controls als quals està sotmès l’ICS, en tant que Administració de la Generalitat, quedin diluïts en el nou consorci i ha advertit del perill que aquest nou ens deixi d’estar subjecte a la normativa de contractació pública de personal i al règim administratiu en matèria d’incompatibilitat d’alts càrrecs.