Metges de Catalunya (MC) reitera en un document de posicionament el seu rebuig a la prescripció col·laborativa de medicaments que precisen recepta mèdica, tal com preveu la llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, i delimita el controvertit decret que va aprovar el govern espanyol l'octubre de 2015. Aquesta normativa regula la indicació, ús i autorització de dispensació de determinats fàrmacs subjectes a prescripció mèdica per part del personal d’infermeria, mitjançant l’aplicació de protocols i guies de pràctica clínica i assistencial que han de ser acordats amb les organitzacions col·legials de metges i infermers, i validats per l’Agència de Qualitat del Sistema Nacional de Salut (SNS).
No obstant això, el sindicat considera que el fet que un facultatiu estableixi una medicació a un pacient crònic no determina que, a partir d’aquell moment, l’infermer pugui modificar-ne la dosis o el tractament seguint un protocol concret. Per a l’organització, l’atenció al pacient “ha de ser individualitzada i adaptada a cada moment” i, per tant, “no pot quedar encasellada únicament a un protocol”.
Ara bé, com que aquesta prescripció col·laborativa està prevista per la llei, MC exigeix que, com a mínim, es “respecti el dret dels facultatius a no delegar el seguiment dels pacients crònics” i, alhora, demana que es compleixin de manera estricta els processos d’acreditació formatius d’infermeria, atès que la formació necessària per prescriure eficaçment i amb coneixement de causa, minimitzant els riscos d’error i la iatrogènia, només l’atorga la carrera de medicina.
Així mateix, reclama que els protocols s’elaborin i s’acreditin conjuntament per metges i infermers, circumstància que no s’ha donat en la recent “Proposta de millora de la representació dels àmbits de responsabilitat infermera en el sistema d’informació assistencial d’Atenció Primària i Comunitària (e-CAP)” redactada per l’Institut Català de la Salut (ICS), i, finalment, el sindicat requereix que s’informi “constantment” els facultatius –màximes autoritats en el procés terapèutic– sobre l’evolució dels seus pacients.
D’altra banda, el posicionament de MC també mostra el desacord de l’organització amb la indicació infermera de medicaments no subjectes a recepta mèdica, quan aquesta es produeix en el marc d’un centre sanitari. “Encara que existeixin medicaments que es poden obtenir sense recepta mèdica, entenem que la seva prescripció va més enllà de la simple dispensació que es pot fer en una oficina de farmàcia”, argumenta l’entitat. “Com qualsevol tractament –afegeix– forma part d’un procés i la seva prescripció ha d’anar precedida, indubtablement, d’un diagnòstic que és una facultat mèdica”.
Per contra, el sindicat accepta que l’infermer pugui indicar de manera autònoma productes sanitaris, sempre que en la indicació aparegui el nom del professional i aquest es faci responsable, tant de la prescripció com de la despesa generada.
