Metges de Catalunya (MC) exigeix a les empreses sanitàries que tractin la visita no presencial com un acte mèdic a tots els efectes, amb un temps assignat per a la seva resolució, i no pas com una activitat burocràtica per incrementar de “forma encoberta” la càrrega de treball dels professionals. “La virtualitat no pot ser una eina que serveixi de coartada al sistema per rendibilitzar erròniament la jornada laboral dels metges”, assenyala el sindicat en un informe que acaba de publicar sobre la telemedicina i les visites no presencials.
El treball, coordinat per la delegada de MC, Sofia Maseda, sosté que “no serveix de res” argumentar que les visites virtuals redueixen un 18% les consultes als centres, “si amb això [els metges] diagnostiquem pitjor o ens equivoquem més” i avala que el diagnòstic i el tractament que fa un professional, ja sigui de forma presencial o virtual, és un “acte mèdic”.
Així mateix, l’informe reprova l’actuació de les empreses sanitàries que, sota l’empara de l’autonomia de gestió, han anat introduint la visita no presencial en les agendes dels facultatius, sense tenir prèviament una valoració clínica, deontològica i jurídica, ni oferir una formació adequada als professionals.
“Creiem fermament que abans d’implantar qualsevol programa d’atenció mèdica virtual cal analitzar i avaluar si la qualitat de l’atenció mèdica es manté, si el pacient està satisfet amb la substitució de la visita presencial per una de virtual i si el professional domina el procediment d’aquest tipus de visites”, proclama.
Per això, MC s’ha adreçat de nou als col·legis mèdics per demanar-los que elaborin un dictamen jurídic i deontològic sobre la telemedicina i les visites no presencials i, alhora, ha reclamat a les societats científiques que redactin uns protocols clínics, vàlids tant per a l’atenció hospitalària com per a l’atenció primària, “amb l’objectiu de garantir els principis científics i ètics que orienten la bona pràctica mèdica”.
D’altra banda, el sindicat ha sol·licitat a l’Institut Català de la Salut (ICS), una de les empreses més actives en la implantació de les visites no presencials, que aturi el desenvolupament i foment d’aquest nou tipus de consultes, fins que no es resolguin les deficiències actuals.
Marc jurídic
L’estudi de MC també posa de manifest l’absència d’un marc jurídic que reguli els actes mèdics realitzats mitjançant els sistemes de telemedicina, tot i que la Comissió Europea va instar els Estats membres a adaptar la seva normativa abans de 2011, per garantir la confidencialitat d’aquests actes i la seguretat dels pacients.
A més, adverteix que la falta d’unes directrius i d’un protocol d’actuació clar per als metges en la realització de les visites no presencials, “podria derivar en responsabilitats professionals, si es demostrés que el metge no ha seguit les actuacions mèdiques que eren raonablement d’esperar en un cas concret, segons la lex artis”.
Un altre dels aspectes que subratlla l’informe és el requisit que els professionals disposin de “les eines, els procediments i la formació necessària” per obtenir el consentiment exprés i per escrit dels pacients, amb relació al tractament de les seves dades en un entorn no presencial. A tall d’exemple, el document exposa el risc que comporta la pràctica cada vegada més habitual en alguns hospitals de l’ICS de programar visites mèdiques preoperatòries virtuals per a determinats procediments quirúrgics.
En aquest sentit, alerta que l’ús del telèfon per valorar, indicar o informar d’un acte anestèsic pot “transgredir” la llei de l’autonomia del pacient, informació i confidencialitat de dades, ja que no hi ha els procediments necessaris per garantir la mútua identificació de metge i malalt, i, alhora, pot provocar errors mèdics per l’absència d’una inspecció i exploració mèdica, entre altres factors.
El sindicat ha creat una comissió de treball, dirigida per Maseda, per ampliar i fer el seguiment de la implantació de la telemedicina i les visites no presencials a la xarxa sanitària catalana.
